Un adult de corbmarí emplomallat, vulnerable a l'extinció, anellat #E26 a Arenys de Mar el IX 2015 com a adult per @CarlesTobella #UB i equip, està criant 3 polls a la ZEPA Massís de Cadiretes, La Selva en un antic niu de falcó pelegrí, que no ha marxat gaire lluny #connexió
Avui @FaunaMarinaCat i @agentsruralscat ens han alertat de la presència d'aletes 'de taurons' a la costa. Aquests dies hi ha abundància d'inofensius peixos lluna #bots (Mola mola) que suren aprofitant la mar plana i mostren grans aletes. Desenes prop #Tossa de Mar #falsaAlarma
#SabiesQue Un dels grans valors del delta de la Tordera és la gran biodiversitat que presenta? Hi tenim infinitat d'espécies d'amfibis, réptils, aus, peixos o mamífers establertes permanentment, que esdevenen un dels grans tresors naturals més importants de tota Catalunya.
Les barquetes de Sant Pere arriben fins a @Blanes_cat. En fa el seguiment @eloicordomi #tv3eltemps @tv3cat #velella #blanes
Les «meduses» blaves arriben a les platges de Blanes i Lloret
Diari de Girona 19/4/2018
Aquests animals van aparèixer la setmana passada, de manera massiva, a localitats com Palamós o Llan
Els exemplars trobats ahir a la platja de Blanes. Emma Guiu
Aquests exemplars són habituals a les aigües de la costa oest dels Estats Units però també es poden trobar en aigües interiors de la costa catalana. Fins ara, a la província de Girona se n'havien localitzat a: Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Cadaqués, Llançà, el Port de la Selva i la badia de Roses.
Aquests animals són característics perquè tenen una mena de vela i neden en superfície. No es tracta d'una espècie perillosa tot i que sí que desprèn cert verí, i es desplacen en grup perquè cada exemplar té una funció diferent dins la colònia.
Ara hauran de ser els ajuntaments de les localitats afectades els qui decideixin si les netegen o bé esperar que el mateix mar les acabi desintegrant o arrossegant aigua endins.
"les riuades són vida. Sigui a l'Ebre, al Ter, al Llobregat, a la Tordera, els rius necessiten aquests episodis de riuades per recuperar el seu espai i els humans també les necessitem per adonar-nos que ocupem un espai que tenim en préstec però que no ens pertany."
A la vora del riu, no facis niu
la Directa 18/4/2018 SUSANNA ABELLA
Aquests dies veiem moltes imatges de l'Ebre inundant camps de conreu i espais públics. Els darrers dies ha plogut al Pirineu de Navarra i de l'Aragó i els afluents com l'Arga i l'Aragón arriben en molta aigua. A tot això també s'ajunta les darreres nevades i el desglaç.
Res de nou, les riuades a l'Ebre solen ser a la tardor per pluges intenses a Navarra i Aragó que entren pel Cantàbric o entre abril-maig, en què s'ajunten les pluges amb el desglaç. Altres cops les pluges intenses i nevades entren del Mediterrani (llevant) i els rius que aporten més cabals són el Cinca, el Segre i les Nogueres.
Aquest és el cicle hidrològic natural de l'Ebre. Els cabals són molt variables al llarg de tot l'any i amb grans diferències entre anys, per ser un riu bàsicament Mediterrani. Tot i ser un cicle natural, perfectament estudiat, el tractament mediàtic que es fa d'aquests episodis naturals és totalment sensacionalista i genera una alarma social preocupant.
Per una banda, veiem imatges alarmistes com si el riu fos una gran bèstia descontrolada que ocupa els camps o les ciutats. Per una altra, sentirem el típic comentari de la quantitat d'aigua del riu que es perd al mar i que es podria aprofitar.
Els rius no es desborden, els rius retornen al que és la seva llera natural, que durant molts mesos –anys inclús– agafem en préstec i de la qual ens en beneficiem
La realitat és ben diferent, som els humans qui ocupem l'espai del riu i aquest, de tant en tant, ens ho recorda tornant-la a ocupar durant uns dies. Els rius no es desborden, els rius retornen al que és la seva llera natural, que durant molts mesos –anys inclús– agafem en préstec i de la qual ens en beneficiem. Els rius no són canals encotillats, els rius són vius.
No és per casualitat que les millors terres per conrear són les terres al·luvials que s'inunden pel riu. Durant mil·lennis, les civilitzacions han aprofitat les riuades per fertilitzar la terra. Tanmateix, avui vivim d'esquena a la realitat d'allò que és un riu i els beneficis naturals que ens donen.
Ens esmelegem si el riu inunda una granja plena d'animals o fa malbé els terrenys de conreu i no tenim en compte que som els humans qui no fem cas del cicle natural del riu, de la seva història hidrològica i ocupem el seu espai. Els rius no només aporten aigua, també aporten terra, graves, llims, nutrients, en definitiva aporten vida al llarg del seu curs i especialment un cop arriben a la seva desembocadura.
Lo Delta de l'Ebre s'ha format al llarg dels segles pels sediments que ha aportat el riu. Avui, més del 95% d'aquests sediments es queden retinguts als embassaments i només arriben una part molt petita, en episodis molt puntuals de riuades.
Si comparem les aigües riu amunt de l'embassament de Mequinensa, veiem un Ebre rogenc ple de fang. En canvi, les aigües que en surten, tot i tenir més sediments que al llarg de l'any, en què l'aigua té un color verd transparent, tenen un color grisós molt lluny del color rogenc del riu amb sediments que hauríem de tenir en estat natural.
La manca de sediments genera els coneguts i llargament estudiats problemes d'erosió, regressió i subsidència en el Delta de l'Ebre, que units a la pujada del nivell del mar per efectes del canvi climàtic, fiquen en perill la supervivència física del Delta.
Els nutrients que aporta el riu, fertilitzen la mar de l'Ebre i les seves badies. Hi ha una relació directa entre el cabal del riu i la producció marisquera i pesquera
Finalment, tot i que molts polítics valencians o murcians –especialment del Partit Popular– repeteixen el mantra "el agua de los rios se pierde en el mar" en aquests episodis de riuades, la realitat i els coneixements científics diuen tot el contrari. Els nutrients que aporta el riu, especialment quan el cabal és important, fertilitzen la mar de l'Ebre i les seves badies. Hi ha una relació directa entre el cabal del riu i la producció marisquera i pesquera.
En definitiva, tot i aquestes veus alarmistes que ens expliquen les "maldats" de la riuada, la realitat és que les riuades són vida. Sigui a l'Ebre, al Ter, al Llobregat, a la Tordera, els rius necessiten aquests episodis de riuades per recuperar el seu espai i els humans també les necessitem per adonar-nos que ocupem un espai que tenim en préstec però que no ens pertany.
Voldria dedicar aquest article a la Carme Forcadell, xertolina i ebrenca. De ben segur que la Carme, ara estaria xalant de veure lo riu gros al pas pel seu poble. Tindria un somriure en veure com va a l'ample al saltar l'Assut de Xerta. Gaudiria de l'olor de la terra humida i de la verdor després de la pluja, de la dolçor que ara desprèn la flor de taronger.
Ni ella, ni els altres presoners poden gaudir avui d'aquestes sensacions. Aprenem nosaltres a observar i gaudir dels nostres rius. Escoltem la remor del seu pas, observem el seu color i textura, l'olor de l'aigua, la verdor del bosc de ribera, el cant el rossinyol, el vol del bernat. No deixem que el sensacionalisme mediàtic ens allunyi de l'entorn natural.
@ccmaresme #SantVicençdeMontalt avui tarda taques d'oli o carburant com #galipot..mar de llevant feble. Potser venia del Port d #Arenys de Mar?
Ens arriben bones notícies!!
El nostre estudiant i company Marc Martín Solà ha estat guanyador de la 13ª Beca d’Investigació Vila de Malgrat per a continuar el seu estudi sobre La Pilona de Malgrat de Mar. 
Tot esforç té la seva recompensa....
El nostre estudiant i company Marc Martín Solà ha estat guanyador de la 13ª Beca d’Investigació Vila de Malgrat per a continuar el seu estudi sobre La Pilona de Malgrat de Mar.
Tot esforç té la seva recompensa....
Xatrac 18/4/2018
L’Ajuntament de Malgrat de Mar atorga una beca d’investigació amb l’objectiu d’estimular treballs que contribueixin al coneixement de la realitat actual i històrica del poble.
En aquesta convocatòria la beca ha estat concedida a en Marc Martín, pel seu estudi sobre La Pilona de Malgrat titulat “La Pilona de Malgrat de Mar. Història, futur i característiques ecològiques d’un sistema natural aïllat”. En Marc, ha realitzat aquest estudi pel seu treball de fi de grau en Ciències Ambientals, juntament amb Xatrac.
La comissió que ha concedit la beca ha estat formada per la directora del Museu d’Història de la Immigració de Catalunya, Imma Boj; llicenciat en Història de l’Art i autor de diverses recerques sobre famílies nobiliàries de la comarca, Joaquim Roura; historiador, especialitzat en Història Cultural, Història Social i de l’Esport, Carles Santacana; i el regidor de Patrimoni, del Servei d’Arxiu i Publicacions de l’Ajuntament, Ricard Núñez (ERC).
Si vols saber més sobre aquest estudi, visita el nostre apartat de projectes.
[ACTUALITZACIÓ] Desallotgen l’Institut Bisbe Sivilla a causa d’un incendi forestal
Ràdio Calella 19/4/2018
Als volts d’un quart de quatre de la tarda, un incendi ha fet desallotjar professors, alumnes i clients del Restaurant del Bisbe Sivilla. En aquells moments hi havia unes 80 persones al centre educatiu. El mateix professorat ha estat qui ha iniciat el desallotjament. La Policia Local, ha comprovat que no hi quedés ningú dins el centre. L’incendi ha afectat mitja hectàrea d’una zona de canyes. Hi han treballat 4 dotacions dels Bombers de Pineda, Malgrat i Arenys; 4 patrulles de la Policia Local i 2 dels Mossos d’Esquadra.
L’incendi ha estat a la part del darrere del centre educatiu. De moment es desconeixen les causes de l’incendi.
Aquest es tracta del primer incendi forestal de la temporada a la nostra zona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada