Per què aquesta absurditat d'anomenar "horts urbans" al barraquisme que alguns ajuntaments fomenten "enmig" de les planes agrícoles i al·luvials? http://www.radiopalafolls.cat/2018/05/03/obert-el-termini-per-sollicitar-un-dels-28-horts-urbans-disponibles-a-palafolls/ …
Obert el termini per sol·licitar un dels 28 horts urbans disponibles a Palafolls
Ràdio Palafolls 3/5/2018
Ja fa uns 2 anys que estan en marxa els horts urbans que el consistori palafollenc ha habilitat a Sant Genís. En concret el consistori ha habilitat 55 parcel·les a la zona de Can Gibert. Es tracta de petits horts que es cedeixen en concessions de 2 anys, ampliables un més, per destinar-les a l’agricultura ecològica.
Ara l’Ajuntament informa que s’ha obert un nou termini extraordinari per a sol·licitar un dels 28 horts buits que hi ha actualment. Els altres 27 ja estan ocupats i de fet els usuaris estan a punt d’unir-se en una associació, com explica el regidor de pagesia, Juan Andrés Osorio.
Reproductor d'àudio
Fe servir les tecles de fletxa cap amunt/cap avall per incrementar o disminuir el volum.
Tots els interessats en gestionar una d’aquestes parcel·les agrícoles cal que presenti tota la documentació requerida a l’oficina d’atenció al ciutadà, al mateix edifici consistorial abans del proper dia 30 de juny.
L’ocupació dels horts en aquests dos anys de vida ha estat irregular i s’han obert diferents convocatòries per acabar de conformar aquest projecte que es va iniciar a finals del 2015. Segons Osorio és normal la rotació de concessionaris i qualifica la iniciativa dels horts urbans com a èxit.
Reproductor d'àudio
Fe servir les tecles de fletxa cap amunt/cap avall per incrementar o disminuir el volum.
Aquests 55 horts estan dividits en dues categories. Uns són lliures i oberts a tothom i requereixen del pagament de 60€ anuals, mentre que la resta estan destinats a horts socials per a persones amb necessitats econòmiques i són gratuïts. Sigui com sigui, els horts només podran conrear-se amb criteris totalment ecològics, sense fitosanitaris ni adobs químics, i els productes resultants de cada parcel·la serà per autoconsum.
Els usuaris dels horts poden assistir a cursos que es fan cada any per introduir-se al món de l’agricultura ecològica. Enguany a més se’n farà un altra sobre plagues. Són cursos oberts a tota la ciutadania.
Els usuaris dels horts urbans reclamen a l’Ajuntament més manteniment i suport de l’espai
Ràdio Palafolls 8/5/2018
Fa 3 anys, l’Ajuntament de Palafolls va posar en marxa la iniciativa dels horts urbans al municipi, amb l’objectiu de poder dotar a la ciutadania d’un espai destinat a l’agricultura ecològica.
En concret, són unes 55 parcel·les situades a Sant Genís, a la zona de Can Gibert, on actualment la meitat estan ja en ús. La cessió dels horts es fa per dos criteris. Per una banda, es cedeixen a un preu de 60 euros a l’any, i per l’altra, també es destinen a horts socials per a persones amb necessitats econòmiques, i en aquest darrer cas són gratuïts.
Aquesta emissora ha pogut parlar amb alguns usuaris d’aquests horts, justament aquests dies en què l’Ajuntament ha anunciat que obre el termini per sol·licitar una de les 28 parcel·les que actualment queden lliures.
Segons els usuaris, el fet de poder disposar dels horts és un aspecte que valoren positivament, però a la vegada lamenten la falta de suport per part del consistori pel que fa al manteniment de l’espai.
En aquest sentit, un dels principals aspectes de què es queixen els usuaris és de la falta de neteja que hi ha a l’entorn. És el cas, per exemple, d’en Manuel, que retreu el consistori la deixadesa de l’entorn de les parcel·les, i que es queixa que siguin els propis agricultors els que ho hagin de netejar.
Reproductor d'àudio
Fe servir les tecles de fletxa cap amunt/cap avall per incrementar o disminuir el volum.
Una situació que també denuncia en Rafael, que és usuari dels horts des que es van posar en marxa, i que lamenta que no es cuidi prou la zona, especialment en el cas de les parcel·les que actualment no tenen amo, i que acumulen molta vegetació i on el sòl també es troba en mal estat.
Reproductor d'àudio
Fe servir les tecles de fletxa cap amunt/cap avall per incrementar o disminuir el volum.
Una altra problemàtica que comenten els usuaris és la de la sèquia, des d’on obtenien l’aigua, i que ells mateixos es van encarregar d’arreglar, amb una part d’ajuda econòmica per part de l’Ajuntament.
Des d’aquest passat dijous, el consistori va obrir el termini perquè els ciutadans que ho vulguin puguin sol·licitar la cessió d’una de les 28 parcel·les que hi ha disponibles als horts.
El nou vial d’Inditex començarà a fer-se a principis de l’any que ve
Ràdio Palafolls 8/5/2018
L’Ajuntament de Palafolls ha fet públic el conveni que signarà en breu amb Inditex per la qual l’empresa gallega finançarà la creació del nou vial que unirà directament la zona logística de la multinacional amb la Nacional 2 a Mas Reixach.
Segons aquest conveni les obres les impulsarà l’Ajuntament de Palafolls i han de començar en el primer trimestre de l’any que ve amb una previsió d’execució d’un any, pel que hauria d’entrar en servei el 2020.
Aquest nou vial serà de doble sentit, sense aparcaments i haurà de garantir l’accés per als vehicles de gran tonatge, ja que la intenció d’aquest vial és facilitar l’entrada i sortida dels camions que operen al sector logístic de la multinacional tèxtil. Aquesta nova via seguirà el lateral de la planta logística de Bershka fins enllaçar amb la rotonda de Mas Reixach en un traçat pràcticament recte.
En el conveni entre l’Ajuntament i Inditex, el consistori també es compromet a fer altres millores al sector industrial com ara millorar l’enllumenat, reparant l’actual i ampliant el nombre de fanals, executar millores en el paviment i fer noves voreres i millorar la senyalització vertical i horitzontal a tota la zona.
L’Ajuntament també es compromet a instal·lar càmeres de seguretat al sector d’en Puigvert. Igualment el consistori també es compromet a continuar amb les accions policials per mantenir l’ordre a l’espai com ara, les sancions o immobilitzacions de vehicles mal aparcats.
Per la seva banda Inditex es compromet a contribuir amb mig milió d’euros en concepte d’aportació per a les obres. Seran uns diners que només es podran gastar en el marc d’aquest conveni i que la multinacional anirà ingressant en diferents tongades fins que acabin les millores indicades.
El consistori assegura que Inditex és conscient dels problemes de mobilitat i l’increment del nombre de camions que ha experimentat el sector industrial i que per això contribueix en aquestes millores previstes en el conveni que es podria signar en breu.
L’av Barcelona de Malgrat s’acabarà aquest mes i les obres del passeig començaran passat l’estiu
Ràdio Palafolls 8/5/2018
Actualment s’estan ultimant els últims detalls de l’obra que acabarà allargant aquesta avinguda paral·lela al passeig marítim de Malgrat.
Les obres han habilitat el ferm del vial, la base per a les voreres, el servei d’aigua potable a pressió, la xarxa elèctrica de mitja tensió, un sistema de reg per als arbres de la zona i la instal·lació d’un sistema LED a l’enllumenat públic. El tram que s’ha d’urbanitzat és el que va des del carrer Ausiàs March i fins a l’avinguda Colom.
Les obres van començar l’octubre amb la previsió d’acabar-se al febrer, però les obres s’han dilatat fins ja començada la temporada en alguns hotels de la zona.
Segons Mireia Castellà, regidora d’urbanisme de Malgrat, la previsió és que es pugui obrir ja abans de juny.
Reproductor d'àudio
Fe servir les tecles de fletxa cap amunt/cap avall per incrementar o disminuir el volum.
L’av Barcelona s’enllestirà en unes setmanes i quan acabi la temporada turística, aquesta tardor, el consistori vol iniciar un projecte llargament reivindicat; la remodelació integral del passeig marítim. Una obra que s’encara en dues fases, a fer-se en els 2 propers hiverns. La primera fase, entre la plaça de l’Ancora i l’av dels Països Catalans, es farà aquest hivern i la segona, que s’allargarà fins a Sta. Susanna, ja el següent.
Diu Castellà que el nou passeig marítim serà només d’un sentit de circulació i que serà totalment nou, amb més espai pels vianants i amb carril bici.
Reproductor d'àudio
Fe servir les tecles de fletxa cap amunt/cap avall per incrementar o disminuir el volum.
El nou passeig tindrà el carril de circulació al costat de la via, seguidament el carril bici, una zona verda i la zona de vianants i terrasses.
Amb aquesta periodització de dues fases es vol evitar interferir amb l’activitat turística del municipi.
Morir d’èxit?... Quin èxit?... http://www.elpuntavui.cat/territori/article/1387718-morir-d-exit.html … vía @elpuntavui
ESPECULACIÓ A LA COSTA
Morir d’èxit?
El Punt Avui 7/5/2018
L’anunci de la construcció d’un macrocàmping a Garriguella aixeca suspicàcies entre una part dels veïns, que creuen que els portarà massificació turística
Malgrat la paralització de la consulta sobre el port i sobre la modificació dels accessos a es Cars, a Tossa es manté la pugna entre dues maneres d’entendre el turisme i el desenvolupament futur de la vila
Pancarta contra el macro-càmping de Garriguella Foto: PAU LANAO.
Recreació virtual del que hauria de ser el Port de Tossa Foto: Arxiu.
A dalt els terrenys situats a ponent de Garriguella on es vol fer el càmping. Foto: PAU LANAO.
Vista tradicional de Tossa de Mar des de la carretera que va a Sant Feliu de Guíxols Foto: PAU LANAO.
La idea de construir un port esportiu a Tossa ja havia sorgit als anys setanta del segle passat
PAU LANAO - TOSSA DE MAR / GARRIGUELLA
Garriguella és el centre d’un petit món. És a disset quilòmetres de Figueres, a nou i mig de Llançà, a dotze de Castelló d’Empúries i a trenta-cinc de la frontera amb França. Les estivacions del puig de Sant Silvestre defineixen un paisatge d’alzines sureres i pinedes que van a morir a una plana de vinyes, cereals i oliveres que formen una visió única de l’Empordà. Cent quilòmetres més al sud, a Tossa de Mar, el magnetisme de la Vila Vella –que aquests dies és plena de coreans, ja que s’hi va rodar l’anunci d’una beguda refrescant específica d’aquest país i han volgut trepitjar el terreny personalment– i el cercle de muntanyes de Cadiretes i l’Albera han mantingut el caràcter particular d’un indret, batejat per Marc Chagall com “el paradís blau”, que ha anat perdent l’essència a mans d’un esperit depredador aliè als romanticismes. No volem marcar cap ruta entre el nord i el sud, sinó assenyalar la contradicció entre dues maneres d’entendre el desenvolupament del país i com les exigències de determinats plantejaments urbanístics poden hipotecar el futur de les dues poblacions.
Tant Garriguella –un poble de 857 habitants on es poden comptar un càmping, dos hotels, cinc cases rurals i dotze restaurants, i que viu essencialment de la terra, de la vinya i l’olivera– com Tossa de Mar –que tot i l’eclosió turística ha sabut mantenir un cert aire d’independència i llibertat fugint de models massificats com el del seu veí Lloret– es poden considerar dos models èxit, que es veuen amenaçats per macroprojectes urbanístics destinats a canviar-ne la idiosincràsia per sempre.
El juliol del 2016, la societat Finques Agropecuàries de Peralada SL, amb la seu social al passeig de Gràcia de Barcelona i representada per Jaume Vilardell, va presentar un pla especial urbanístic per implantar un càmping a Garriguella. L’avançament del pla especial que va rebre l’Ajuntament el 2 de febrer del 2015 proposava la utilització de 174.816,21 metres quadrats (17,48 hectàrees) de les finques situades a ponent del municipi, entre la carena del puig de la Malaveïna i la plana de conreu del marge esquerre de la riera de Garriguella, en uns terrenys del mas Tòfol. La instal·lació preveia donar cabuda a 1.995 usuaris en 665 unitats d’acampada, 265 de les quals es podrien destinar a bungalous. Tot i la defensa que inicialment en va fer l’equip de govern, encapçalat per Isabel Teixidor Damm, que havia guanyat l’alcaldia amb Junts per Garriguella (marca blanca d’ERC), la desproporció entre el que proposava la nova infraestructura i la realitat d’un poble que no arribava als 1.000 habitants va desfermar protestes entre diversos sectors, que després d’una convocatòria a la cooperativa agrícola, i amb el suport d’Iaeden-Salvem l’Empordà, van decidir impulsar l’associació Salvem Garriguella i engegar diverses accions –com ara recollida de signatures, caminades populars i penjada de pancartes– destinades a aturar el projecte. El consistori defensa el càmping, perquè, segons diuen, aportarà noves infraestructures, generà moviment econòmic i, com va declarar Teixidor, comportarà “la possible creació d’una seixantena de llocs de treball”. La part contrària ho posa en dubte, ja que, com assegura Joan Salmerón, portaveu de l’associació, “no compleix les normatives vigents ni té en compte les necessitats i els recursos existents a la comarca”. A la llista de retrets –que comença assenyalant el fet que, segons el pla territorial de les comarques gironines, la zona on s’ubicaria el càmping està qualificada “com a sòl de protecció territorial d’interès agrari i paisatgístic”–, s’hi ha d’afegir la disponibilitat d’aigua en una zona amb aqüífers esgotats i les complicacions derivades de l’arribada massiva d’uns grups heterogenis de població que podrien alterar la pau social. “No em fa cap gràcia –assegurava Sergi López de Pablo– que un poble com aquest vegi trencat el seu equilibri per un tipus de turisme que podria alterar les normes de convivència.” Marta Ball-llosera, portaveu d’Iaeden-Salvem l’Empordà, remarca que la campanya contra el macrocàmping intenta fer veure que “és un projecte molt insostenible que respon a un model econòmic de monocultiu turístic que s’escampa a l’interior i que ofega la possibilitat de repensar un model vinculat al territori, a l’agricultura i a la pagesia”.
Paradís trencat
El 14 de novembre del 2016, Tossa de Mar va saltar als informatius estatals quan el TSJC va suspendre provisionalment el referèndum que havia convocat el consistori governat per Gisela Saladich i que s’havia de celebrar el diumenge 20 amb la pregunta “Esteu d’acord amb la iniciativa de modificar el pla general d’ordenació urbanística municipal per possibilitar la futura construcció d’un port, els seus accessos, un hotel de cinc estrelles i quatre habitatges a Tossa?”.
A la zona escollida, es Cars –un espai catalogat d’interès, però no protegit pel PEIN–, el projecte preveia un port de tres dàrsenes, 453 amarraments, garatges, magatzems, 5.000 metres quadrats de locals comercials, un hotel i xalets, i prometia feina per a 1.200 persones. La proposta va ser acollida per les autoritats locals i algun sector de la població com un mannà que podria assegurar feina tot l’any, però alhora va desfermar divergències entre, d’una banda, els veïns que apostaven pel nou model –que en el fons consistia a atraure un turisme de masses que portaria més dinamisme econòmic i més activitat constructora i comercial– i, de l’altra, els que consideraven que la vila havia de mantenir els nivells de qualitat que li havien permès ser un destí cobejat per famílies i viatgers que buscaven bon servei i tranquil·litat. Es van aixecar veus en contra, com les del Centre Excursionista i Amics de Tossa, associació nascuda el 1992 que, entre altres objectius, col·labora en la protecció i la conservació del medi natural. Segons asseguren els seus portaveus, Ramon Gascons, Jaume i Sebastià Lleonart, per entendre el que està passant a la vila cal remuntar-se al 9 de juliol del 2015, quan el Departament de Territori i Sostenibilitat va aprovar el nou POUM i, quatre mesos després, ja se n’havien demanat vuit modificacions. “Entre d’altres, la cala Morisca, l’última cala verge, que a la banda de garbí pertany a Lloret i que està protegida des de fa més de dotze anys, mentre que per la part de Tossa es demana un canvi d’usos del sòl per fer una zona hotelera de 56.806 metres quadrats, 26.000 dels quals són edificables, i una zona residencial de 26.621 metres quadrats”, explica Gascons. “A la platja de la Mar Menuda –continua Gascons–, es volen requalificar fins a 21.288,77 metres quadrats de sòl de protecció forestal, augmentar 3.300 metres quadrats el sostre privat i aixecar a primera línia de mar (o sigui, recular 20 metres, com mana la llei de costes) un hotel «de tres plantes més una», definició que fa l’alcaldessa per no dir que se n’aixequen quatre.”
La prohibició de la consulta sobre el port va aixecar veus irades –un responsable polític convergent va qualificar el síndic de greuges, Rafael Ribó, que s’hi havia mostrat en contra, de “figura agra i sinistra”–, i es van viure moments d’incertesa fins al 17 de novembre del 2016, quan el jutjat contenciós administratiu número 2 de Girona va informar que el magistrat desestimava les al·legacions presentades pel consistori, concloïa que la consulta no es podia fer sense el permís de l’Estat i en decretava la suspensió definitiva. No ha estat el capítol final.
La idea de construir un port esportiu a es Cars ja havia sorgit als anys setanta del segle passat i va ser recuperada el 2002 pel govern de CiU, mentre que, el març del 2012, l’equip de Gisela Saladich, ja al poder i amb la condició sine qua non que l’inici de les obres anés lligat a la consulta popular, va signar un conveni amb les societats Star Assetes i Feanda2, propietàries d’unes finques de la zona des Codolar, per tirar endavant la construcció. L’acció judicial ho va aturar.
“El projecte del port no està descartat, tan sols està paralitzat en espera que l’Ajuntament pugui fer la consulta –asseguraven els portaveus d’Amics de Tossa–. Creiem que la proposta és un subterfugi. No es vol preguntar sobre el port, ja que fer-lo o no és responsabilitat de l’Estat; el que es vol és demanar el permís del poble per modificar el pla urbanístic d’una de les zones de penya-segats més potents de la costa, obtenir llum verd per arrasar amb tot el litoral verge que tenim entre la Vila Vella i la cala Llevadó. Aquesta és la intenció.”
L’autopista
La prolongació de la C-32 fins a Lloret i Tossa ha comportat una nova polèmica entre els defensors del territori i els que demanen solucionar els problemes de mobilitat per competir en igualtat de condicions amb altres indrets on el turisme és prioritari. En aquest aspecte, el desembre del 2015, els ajuntaments de Blanes, Tordera, Lloret i Tossa de Mar van fer un front comú perquè l’ampliació de l’autopista fos una realitat.
Diari de Girona 6/5/2018
Abocar runa, electrodomèstics o mobles als boscos selvatans s'ha convertit, al llarg dels anys, en una pràctica habitual, sobretot en municipis com Vidreres o Maçanet. Aquesta il·legalitat no només comporta un dany a l'espai natural, sinó també un cost per als ajuntaments, que han decidit combatre-ho amb campanyes i sancions.
Runa, electrodomèstics, vàters, caixes de cartró, plàstics o restes de mobles són només algunes de les deixalles que es poden trobar, un dia qualsevol, en diversos espais naturals i boscos selvatans. Uns abocaments il·legals cada vegada més denunciats i que els ajuntaments s'han proposat combatre amb campanyes educatives o dures sancions econòmiques.
Un dels pobles més afectat per aquesta pràctica és Vidreres, on el passat 28 d'abril es van recollir 40 tones de brutícia en només un matí. «Tenim una sèrie de punts localitzats on sempre hi deixen deixalles, però és molt difícil enganxar-los», explica l'alcalde, Jordi Camps. Entre els objectes abocats s'hi poden trobar pneumàtics, vidres, roba o lavabos, entre altres. «Moltes d'aquestes coses les podrien portar a la deixalleria municipal, ja que s'apliquen bonificacions», indica Camps, que precisa que des del consistori sospiten que molts d'aquests abocaments no els fan veïns del poble.
Justament a Vidreres, a finals de desembre, els agents rurals van enxampar un grup d'homes mentre llençaven deixalles en un terreny forestal. Els rurals, després d'aixecar acta dels fets, van obligar els homes a carregar tots els residus a la furgoneta i traslladar-los a la deixalleria.
Al seu poble veí, Maçanet de la Selva, han de batallar amb el mateix problema. Justament fa unes setmanes, l'alcalde, Josep Maria Ciurana, lamentava a Diari de Girona que des de l'Ajuntament han notat un «augment» en l'abocament de residus als boscos. A més, en les urbanitzacions Montbarbat i Mas Altaba, on hi ha contenidors de grans dimensions per a ús veïnal, hi apareixen dia rere dia rodes de camions i tractors, runa i restes d'obres, pintura, uralita o bidons plens d'oli usat. En aquesta localitat, el consistori ha engegat diverses accions per tal d'incentivar els ciutadans a portar els residus a la deixalleria municipal i també es fan campanyes de reciclatge i conscienciació.
A Fogars de la Selva, la Guàrdia municipal va trobar, a finals de 2017, tot de brossa escampada al camí de Ramió. Entres les deixalles hi havia una pica per rentar-se les mans, una tassa de vàter, una antena de televisió, finestres, canonades o mobles de tota mena. Com Vidreres i Maçanet, Fogars és un lloc de pas, ja que hi ha moltes carreteres i camins rurals que l'uneixen amb altres municipis. Per això sospiten que aquestes deixalles podrien pertanyen a persones d'altres localitats que aprofiten el viatge per desfer-se dels residus i eviten així portar-ho a la deixalleria.
A Fogars, les sancions que s'apliquen per aquest tipus d'infracció poden arribar als 600 euros. De fet, el mes de gener passat, un home va ser multat amb 150 euros per abandonar dues tasses de vàter en un contenidor del poble. L'infractor va poder ser identificat per la matrícula del seu vehicle, que va ser enregistrada per una càmera de videovigilància instal·lada a la zona.
Una sanció modesta comparada amb les que s'apliquen a Anglès i que poden arribar a 6.000 euros. Aquesta va ser la manera que va trobar el consistori per fer disminuir eficaçment aquest tipus d'incivisme –dins i fora del poble– que genera problemes econòmics, de mobilitat i de salubritat. En aquest sentit, el regidor de seguretat, Josep Casadellà, remarca que també ha contribuït a aquesta baixada el fet que a principis de febrer entrés en funcionament la nova deixalleria supramunicipal instal·lada a la Cellera de Ter i que comparteixen amb Amer i Anglès.
A la zona marítima de la comarca, un dels municipis més afectats per aquesta pràctica il·legal és Blanes. El consistori distingeix dos punts on es produeixen abocaments il·legals: la mota de la Tordera i els boscos. A la primera, compresa entre el pont de la via del tren i la desembocadura del riu, s'hi deixen sobretot matalassos, mobles vells i runa. Per això, cada dos mesos, la brigada municipal i l'empresa Nora ho netegen i ho traslladen a l'abocador o a la deixalleria. Respecte als boscos, l'ajuntament blanenc només retira la brossa quan es tracta d'un terreny públic.
Mesures de control eficaces
A Tossa i Arbúcies van aconseguir controlar aquesta problemàtica fa anys. A la localitat de la Costa Brava Sud, el regidor de medi ambient, Francesc Josep Nadal, precisa que hi ajuda el fet de tenir la deixalleria gratis en certs horaris i el fet que, ens cas d'obres i sobretot en urbanitzacions pròximes al municipi, es demani un certificat on s'especifiqui on va a parar la runa generada. «Potser apareix alguna deixalla puntual, però ho tenim molt controlat», especifica Nadal.
A Arbúcies, han controlat el problema aplicant sancions de fins a 300 euros. A més, compten amb vigilants rurals, agents del parc natural i l'ajuda dels pagesos de la zona, que vigilen i alerten sobre conductes «estranyes» a la zona. «També ens ha ajudat molt amb els robatoris», indica l'alcalde, Pere Garriga.
Per tot plegat, i amb motiu de la setmana europea de prevenció de residus, el Consell Comarcal de la Selva ha organitzat una neteja del camí de Montsoriu per al dissabte 12 de maig a dos quarts de deu del matí. A part de la neteja popular, també es farà un esmorzar i una visita guiada al castell de Montsoriu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada