Cal evitar actuacions que malmetin els fons marins del nostre litoral El precedent d'extracció de sorres al delta de la Tordera i les conseqüències per la platja i passeig de s'Abanell de Blanes haurien de dissuadir-los #lloret #lloretdemar #viulloret
http://www.lloret.cat/ajuntament/comunicacio-i-publicacions/notes-de-premsa/la-regidoria-de-medi-ambient-de-l2019ajuntament-de-lloret-requereix-al-servei-de-costes-de-l2019estat-per-l2019anunciat-dragatge-de-sorra-en-el-fons-mari-de-la-poblacio/ …
La regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament de #Lloret requereix al Servei de Costes de l’Estat per l’anunciat dragatge de sorra en el fons marí de la població. En el requeriment s’esmenten desastrosos precedents com el dragatge del delta del Tordera. http://bit.ly/ndp-RequerimentCostes …
La regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament de Lloret requereix al Servei de Costes de l’Estat per l’anunciat dragatge de sorra en el fons marí de la població
Ajuntament de Lloret de Mar 8/5/2018
El regidor de medi ambient, Jordi Orobitg, fa avinent al servei provincial de Costes de l’estat que l’Ajuntament de Lloret de Mar emprarà quantes eines legals i judicials siguin necessàries per evitar l’actuació. Recorda que l’Ajuntament de Lloret de Mar, va manifestar, l’any 2011, el seu rebuig unànime, a qualsevol intervenció d’estabilització de la platja de Lloret, com les que es proposaven des del servei de costes de l’estat, que entre altres actuacions preveia el dragatge del front litoral del municipi. En el requeriment s’esmenten desastrosos precedents com el dragatge del delta del Tordera per abastir les platges del Maresme i les conseqüències que ha tingut per la platja i passeig de s’Abanell de Blanes.
El regidor de medi ambient de l’Ajuntament de Lloret de Mar, Jordi Orobitg, ha adreçat un requeriment al servei de costes de l’estat a Girona, per raó de l’anunciada actuació als fons marins que es troben entre Lloret de Mar i Tossa de Mar per abastir amb 500.000 metres cúbics de sorra l’actuació en els espigons de la platja de Sant Antoni.
El requeriment recorda que l’Ajuntament de Lloret de Mar, va manifestar, l’any 2011, el seu rebuig unànime, a qualsevol intervenció d’estabilització de la platja de Lloret, com les que es proposaven des del servei de costes de l’estat, que entre altres actuacions preveia el dragatge del front litoral del municipi.
Tanmateix, s’expressa la profunda preocupació per una actuació de la que no es tenia cap coneixement ni informació prèvies i que es du a terme en un espai que entén integra o forma part de l’àmbit d’influència de figures de protecció tals com la Xarxa Natura 2000 o el PEIN Massís de Cadiretes.
D’altra banda, es recorden les desastroses experiències prèvies de dragatge en zones properes del nostre litoral, com ara Blanes i el delta de la Tordera, per proveir de sorra les platges del Maresme, i que s’han traduït en problemàtiques recurrents com que any rere any malmeten la platja i el passeig de s’Abanell de Blanes, experiències doncs que no auguren res de bo i que impliquen un impacte sobre el fons marí i els hàbitats litorals propers.
Per totes les circumstàncies expressades, el consistori fa palesa la seva oposició al dragatge anunciat fent avinent que s’empraran els mecanismes legals i judicials adients per fer-hi front. En aquest sentit s’ha requerit el servei de costes per a que faciliti tots els estudis tècnics i ambientals que habiliten la solució proposada, demanant el trasllat de tot l’expedient.
Un nou projecte de l'Estat preveu dragar i extreure 550.000 m3 entre Lloret i Tossa!
☡ Caldrà estar molt alerta!
L’Estat desencalla l’obra dels espigons, a Sant Antoni
El Punt Avui 4/5/2018
El subdelegat del govern a Girona, Juan Manuel Sánchez-Bustamante, anuncia que es contracta la redacció del projecte per consolidar la platja, i preveu que l’obra s’iniciï entre el 2019 i el 2020
L’alcalde de Calonge i Sant Antoni i el subdelegat amb tècnics, ahir al passeig de Sant Antoni de Calonge Foto: JOAN TRILLAS.
JOAN TRILLAS - SANT ANTONI DE CALONGE
El Ministeri de Medi Ambient ha desencallat finalment, i després de sis anys, el projecte de consolidació i manteniment de la platja de Sant Antoni de Calonge. El subdelegat del govern a Girona, Juan Manuel Sánchez-Bustamante, va explicar ahir al matí al passeig de Sant Antoni que s’ha adjudicat la redacció del projecte dels espigons, que han d’evitar que Sant Antoni perdi sorra i, a la vegada, protegir el front marítim dels grans temporals. La redacció del projecte s’ha adjudicat a l’empresa Ingemed, amb un termini màxim de sis mesos.
Sánchez-Bustamante va explicar que aquesta intervenció, llargament reivindicada per l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni, era una prioritat i que es podria executar entre el 2019 i el 2020, sempre fora de la temporada turística. El cap de Costes a Girona, Jordi Planella, hi va afegir que s’aportaran uns 550.000 metres cúbics de sorra que es dragaran d’una zona entre Lloret i Tossa de Mar.
L’alcalde de Calonge, Jordi Soler, va destacar la importància que representa per al municipi poder avançar en un projecte que ha de garantir que es mantingui la sorra i que ha d’evitar els grans desperfectes que provoquen els temporals, especialment els de llevant. Soler va remarcar que aquest projecte parteix de les conclusions de l’estudi batimètric que l’Ajuntament va encarregar a la Universitat de Cantàbria. El projecte que s’ha de redactar comportarà eliminar un dels espigons de la platja des Monestrí per aprofitar el material per allargar el que hi ha al costat, que es reforçarà amb una part submergida i acabarà en forma d’angle. Pel que fa a l’espigó del final, també es reforçarà i acabarà en forma d’angle.
Un projecte a consulta
El projecte d’espigons o dics per evitar que Sant Antoni de Calonge perdi sorra ve de lluny. A principis dels anys setanta del segle passat ja es van construir els actuals espigons en forma de T, que donen una imatge característica a la zona. Anteriorment, però, ja havia estat necessari fer actuacions, petits espigons, al llarg de la platja per mantenir la sorra de la platja. L’Ajuntament, per un costat, va encarregar un estudi de batimetria i, per l’altre, va obrir un debat sobre si es mantenien els espigons en forma de T. Costes era partidària d’enderrocar-los i fer dos grans dics d’abric a ambdós costats de la platja. L’Ajuntament, però, va fer la consulta el 2013. La proposta de mantenir els actuals espigons de la platja de Sant Antoni va obtenir el suport majoritari dels veïns i veïnes que van assistir a la jornada participativa i van poder escollir entre les dues propostes presentades. La segona solució, mantenir els espigons, és la que ara ha entrat en la fase de redacció del projecte.
LA XIFRA
550.000 metres cúbics de sorra són els que s’aportaran a la platja de Sant Antoni, un cop acabada l’obra.
LA FRASE
Aquesta actuació permetrà consolidar la sorra, n’aportarà i ens protegirà dels grans temporals
Jordi Soler
ALCALDE DE CALONGE I SANT ANTONI
Mantenir els espigons actuals
El projecte d’espigons o dics per evitar que Sant Antoni de Calonge perdi sorra ve de lluny. A principis dels anys setanta del segle passat ja es van construir els actuals espigons en forma de T, que donen una imatge característica a la zona. Anteriorment, però, ja havia estat necessari fer actuacions, petits espigons, al llarg de la platja per mantenir la sorra de la platja.
El projecte actual, però, es va plantejar el 2013. L’Ajuntament, per un costat, va encarregar un estudi de batimetria i, per l’altre, va obrir un debat sobre si es mantenien els espigons en forma de T. Costes era partidària d’enderrocar-los i fer dos grans dics d’abric a ambdós costats de la platja. L’Ajuntament, però, va fer la consulta el 2013. La proposta de mantenir els actuals espigons de la platja de Sant Antoni va obtenir el suport majoritari dels veïns i veïnes que van assistir a la jornada participativa. Més de 60 persones es van inscriure en aquesta jornada, al llarg de la qual es van proposar les dues alternatives. La segona solució, mantenir els espigons, és la que ara ha entrat en la fase de redacció del projecte.
Primer pas per reformar els espigons que han d'estabilitzar la platja de Sant Antoni i protegir el front marítim
La Vanguardia 3/5/2018
ACN Sant Antoni.-La reforma dels espigons de la platja de Sant Antoni (Baix Empordà) és una obra molt reivindicada pel municipi perquè ha de permetre estabilitzar la platja des Monestri i al mateix temps protegir el front marítim de les llevantades. Aquest dijous s'ha fet un pas important com és la signatura del contracte d'assistència tècnica del projecte amb la presència del subdelegat del Govern de l'Estat a Girona, Juan Manuel Sánchez-Bustamante i l'alcalde de Calonge i Sant Antoni, Jordi Soler. La redacció del projecte s'ha adjudicat a l'empresa Ingemed amb un termini màxim de sis mesos. Un cop enllestit, s'haurà de fer la licitació de les obres que es preveu que sigui a partir de l'any vinent. Basant-se en les conclusions de l'estudi batimètric fet per la Universitat de Cantàbria, el que es farà serà suprimir un espigó i allargar el que hi al costat, amb una part submergida que acabarà fent angle. Pel que fa a l'espigó del final, que pertany a Palamós, aquest també es reformarà amb aquesta forma d'angle. Ambdues construccions tindran la imatge d'una mena de "braços" per retenir la sorra i consolidar la platja des Monestri. Els espigons amb forma de 't', construïts fa 40 anys, es conservaran. El cost de l'obra s'assumirà íntegrament des del Ministeri de Medi Ambient.
"Per un poble turístic, que s'estabilitzi el model de platja, preservant els antics espigons i assegurant la sorra perquè no marxi és una gran fita". Així de satisfet es mostrava l'alcalde de Calonge i Sant Antoni, Jordi Soler, moments abans que es rubriqués el contracte d'assistència tècnica del projecte. "Avui veiem la llum al final del túnel", ha afirmat, tot recordant que l'estabilització de la platja i la protecció del front marítim de les llevantades era una demanda històrica.La principal beneficiària serà la platja des Monestri, situada entre Sant Antoni de Calonge i Palamós, la zona més sensible als temporals de mar. Els darrers episodis de temporal van ser el març passat, causant desperfectes a la platja (enduent-se una part important de la sorra) i també a la zona del passeig. L'alcalde ha explicat que la reforma dels espigons és una obra molt necessària perquè els danys dels temporals comporten uns "costos importants" per reparar els danys. Per altra banda, ha agraït al govern espanyol haver complert els compromisos adquirits amb el projecte i ha demanat "celeritat" amb les obres. Per la seva banda, el subdelegat del govern espanyol a Girona, Juan Manuel Sánchez-Bustamante, ha posat de manifest la bona entesa entre les dues administracions i ha assegurat que aquesta és una obra "prioritària". Preguntat pels terminis, ha explicat que l'empresa Ingemed que redactarà el projecte té sis mesos per fer-ho i que el següent pas serà l'adjudicació de l'obra, moment en què ja se sabrà el cost de l'obra. La previsió és que els treballs s'allarguin uns sis o vuit mesos amb el condicionant de no coincidir amb la temporada d'estiu. Els treballs haurien de començar entre el 2019 i 2020, un cop el Ministeri d'Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi Ambient aprovi una partida per assumir el global de l'obra. Remodelar dos espigons amb forma de "braç"La redacció del projecte tècnic es basarà en les conclusions de l'estudi batimètric que l'Ajuntament de Calonge i Sant Antoni va encarregar a la Universitat de Cantàbria. A grans trets, el que es farà serà eliminar un dels espigons per aprofitar el material per allargar el que hi ha al costat, que es reforçarà amb una part submergida i acabarà amb forma d'angle. Pel que fa a l'espigó del final, que pertany ja a Palamós, aquest també es reforçarà i acabarà amb forma d'angle. D'aquesta manera, els dos espigons seran com uns "braços" per retenir millora la sorra. "Amb aquest final el que busca és que la platja des Monestri creixi i es conservi permanentment", ha precisat l'alcalde. Els espigons amb forma de 't', construïts fa prop de 40 anys, es conservaran complint així amb el que es va decidir en assemblea durant la presentació de l'avantprojecte l'any 2013. El cap de Costes a Girona, Jordi Planella, ha explicat que, un cop finalitzi l'obra, s'aportaran uns 550.000 metres cúbics de sorra que es dragaran d'una zona entre Lloret i Tossa de Mar.
Estem bojos? A Blanes i Alt Maresme encara patim l’efecte de les dragues dels 90! Els efectes els coneixem massa bé
Però a més ignoren la voluntat d'altres pobles que fa anys es van posicionar en no voler fer intervencions a les seves platges...
Rebuig unànime a una proposta de fer dics a Lloret
El Punt Avui 10/5/2011
El Ministeri de Medi Ambient ha fet arribar un informe amb vuit projectes per “estabilitzar” la platja de Lloret
La basculació de la sorra costa 50.000 euros l'any de mitjana a l'Ajuntament
Que ningú s'enganyi... totes aquestes burrades són a demanda dels alcaldes, no d'un Ministerio o d'un Departament... i no per protegir platges sinó infraestrucutres i acudits urbanístics... http://www.elpuntavui.cat/territori/article/1386615-l-estat-desencalla-l-obra-dels-espigons-a-sant-antoni.html … vía @elpuntavui
"s'aportaran uns 550.000 metres cúbics de sorra que es dragaran d'una zona entre Lloret i Tossa de Mar"... És una burrada tan gran i un dany tan bèstia a espècies protegides i hàbitats que aquí encara tenen bones i importants poblacions que, sincerament, em costa imaginar-ho
En respuesta a
A més es tracta d'un espai marítim en gran part protegit per XN2000
Aquestes burrades passen perquè no s'afronten les causes, sinó les conseqüències... Per molt que intento veure aquí alguna cosa lògica i un mínim de sentit comú, no la sé trobar... http://www.elpuntavui.cat/territori/article/1387586-una-platja-blindada.html … vía @elpuntavui
Una platja blindada
El Punt Avui 7/5/2018
La pèrdua de sorra a la platja de Sant Antoni de Calonge pels corrents i els efectes dels temporals fan necessari construir dos espigons per protegir-la
Quaranta anys després de la seva construcció, els espigons en forma de T han quedat superats, però veïns i Ajuntament acorden mantenir-los perquè són un actiu
Una imatge de l'any 1970 de la platja de Sant Antoni, en el seu tram ja tocant a Palamós, amb Es monestrí al fons Foto: Ajutnament de Calonge i Sant Antoni.
El projecte de consolidació de la platja de Sant Antoni Foto: El PUNT AVUI / GRÀFICS.
S’actuarà a la zona des Monestrí i Palamós, on es construiran dues noves grans estructures
JOAN TRILLAS - SANT ANTONI DE CALONGE
S’actuarà a la zona des Monestrí i Palamós, on es construiran dues noves grans estructures
La badia de Palamós ha canviat molt al llarg dels darrers cent anys. I no només canvis associats al creixement urbanístic. La millora i ampliació del port comercial de Palamós ha comportat una alteració dels corrents que ha provocat la pèrdua de sorra d’una part molt important de la platja de Sant Antoni de Calonge, a més de destrosses pels temporals i, finalment, l’acumulació de sediments a la zona portuària. A finals de la dècada dels anys setanta del segle passat, es va decidir fer una intervenció que, a més, va tenir un notable impacte en la fesomia de la badia i de la platja de Sant Antoni: la construcció dels característics espigons en forma de T, que havien de ser una solució. Però, i és una realitat, quaranta anys després de la seva construcció, i amb la continuada pèrdua de sorra més els devastadors efectes de grans temporals, ara, finalment, cal una nova i potent intervenció.
La setmana passada, l’Estat va anunciar la contractació de la redacció del projecte per construir dos espigons al sector des Monestrí i Palamós, que han de blindar la platja de Sant Antoni. A més, aquesta es beneficiaria, si més no ara per ara, de mantenir els espigons en forma de T. L’alcalde, Jordi Soler, explica que s’ha estat treballant intensament durant anys, amb visites continuades al Ministeri de Medi Ambient i Agricultura, per defensar la necessitat del projecte. Soler destaca que la preocupació va més enllà de la mateixa platja, perquè els temporals afecten fins i tot el passeig: “L’Ajuntament va encarregar un estudi de batimetria per buscar una solució. Això va ser el 2013, i ara, finalment, podem dir que la intervenció realment avança amb la redacció del projecte.” Segons Soler, l’objectiu del nou projecte és “també poder mantenir una amplada de platja prou gran perquè els temporals no afectin el passeig”.
Aquesta és una actuació necessària que neix, segons Soler, de l’evolució de la badia de Palamós, Calonge i Sant Antoni, i especialment per l’ampliació del port de Palamós, entre d’altres, que han provocat canvis en el funcionament de la sorra a la badia. Tot plegat ha generat que els espigons actuals de Sant Antoni no facin bé la funció de protegir el passeig i de preservar la sorra de la platja.
La gran problemàtica es genera quan el sistema de platges de la badia es troba en desequilibri i provoca un fort retrocés d’erosió de la platja de Sant Antoni i una acumulació, en forma de sediments, als encontorns del port de Palamós. La inestabilitat de la platja està produïda, segons aquest estudi encarregat per l’Ajuntament, pel port de Palamós, ja que el seu dic d’abric genera una gran difracció en la meitat est de la zona d’estudi i produeix un gir de la platja. A més, també afecta la Llosa, un promontori submarí –on hi ha la boia de senyalització– al mig de la badia, amb la part superior a uns 6 metres de la superfície i la més profunda a uns 33 metres. La part baixa de la Llosa produeix concentració d’onatge dirigit cap a la platja de Sant Antoni, que és la zona més erosionada i la que pateix onades més grans. La Llosa, a la pràctica, fa com si es tractés d’un gran concentrador d’onades, que les apunta i les dirigeix cap a la platja de Sant Antoni, especialment cap a la zona del restaurant can Simon. D’altra banda, les estructures construïdes històricament a la platja no tenen ja ni les dimensions mínimes per assegurar la seva estabilització.
La proposta de mantenir els actuals espigons de la platja de Sant Antoni es va sotmetre a consulta el 2013, en què es van proposar dues alternatives per solucionar els problemes que causen els temporals a la façana marítima. Les dues opcions proposaven construir dos espigons nous, de què una part aniria submergida: una amb espigons a cada extrem i una segona que és la que es fa (vegeu gràfic). La gran diferència entre una proposta i l’altra va ser mantenir o desmuntar els actuals espigons en forma de T. La majoria de les persones que van assistir a la jornada van donar suport a la proposta de mantenir els espigons actuals, després d’escoltar les explicacions tècniques de Raúl Medina, director de l’Institut d’Hidràulica Ambiental de Cantàbria i director de l’equip que va portar a terme els estudis per trobar una solució per al problema de la platja de Sant Antoni.
Les dues noves estructures
La proposta detallada per l’Institut d’Hidràulica Ambiental de la Universitat de Cantàbria, Estudi de dinàmica litoral de la platja de Sant Antoni i es Monestrí, planteja actuar ampliant el dic que hi ha a la desembocadura de la riera Aubi i el que hi ha a la platja de Palamós, i desmuntar el que es troba entre la riera Aubi i l’espigó de l’Amistat.
Per al de la riera Aubi, que es va construir l’any 1987, es proposa restaurar-lo i prolongar-lo amb dos trams. El primer forma un dic corbat emergit i d’uns 150 metres, que és una prolongació de l’actual espigó. Aquest dic es restaurarà i es prolongarà fent una corba en direcció a Palamós. Aquesta part és emergida. El mateix dic tindrà també una part submergida, en línia recta, d’uns 70 metres.
L’altre dic, a la platja de Palamós –a la caseta de socorrisme–, es proposa prolongar-lo amb un dic semisubmergit que estaria corbat en direcció a Sant Antoni. La proposta preveu reparar els 100 metres d’espigó existents i prolongar-lo 120 metres més emergit. Aquest dic es culminaria prolongant-lo encara 100 metres més sota l’aigua. L’estudi ja proposava aquestes actuacions, així com l’aportació del volum de sorra necessari per tenir una platja amb un ample de com a mínim 50 metres.
Sense pagar la sorra
L’Estat, però, no té intenció de fer-se càrrec de la reposició de la sorra que s’ha perdut a la platja de Sant Antoni de Calonge a conseqüència dels darrers temporals. L’Ajuntament ho ha valorat en 50.000 euros i ara ho haurà d’assumir amb recursos propis. Una decisió que va en paral·lel a l’anuncia de la redacció del projecte.
.@Lloret_de_Mar s'oposa al dragatge de sorra de la platja per traslladar-la a Sant Antoni de #Calonge
http://ht.ly/dKsh30jTnwh
Una altra barbaritat que vol fer el govern central, posarem tots els impediments possibles perquè aquesta actuació no es dugui a terme .. !!
#ViuLloret #MyLloret @NovaRadioLloret @Lloret_de_Mar
Una altra barbaritat que vol fer el govern central, posarem tots els impediments possibles perquè aquesta actuació no es dugui a terme .. !!
#ViuLloret #MyLloret @NovaRadioLloret @Lloret_de_Mar
Lloret s'oposa al dragatge de sorra de la platja per traslladar-la a Sant Antoni de Calonge
El Gerió Digital 8/5/2018
El consistori recorda precedents "desastrosos"
La platja de Sant Antoni (Baix Empordà) © ACN
Costes vol treure 500.000 metres cúbics de sorra de les platges entre Lloret i Tossa com a part final d'una actuació de reforma dels espigons. L'actuació ha de servir per estabilitzar la platja des Monestri a Sant Antoni i protegir el front marítim de les llevantades.
La subdelegació del govern de l'Estat a les comarques gironines ja ha adjudicat la redacció del projecte amb un termini d'execució de sis mesos. Un cop enllestit, s'haurà de fer la licitació de les obres que es preveu que sigui a partir de l'any vinent.
L'anunci, però, ha topat amb l'oposició de l'Ajuntament d'un dels municipis afectats, Lloret de Mar. El seu regidor de Medi Ambient, Jordi Orobitg, assegura que no els havien informat de l'actuació i que hi estan en contra.
Per això, han fet arribar un requeriment al servei provincial per mostrar-los els seu rebuig tot recordant que el municipi sempre s'ha oposat a qualsevol intervenció d'estabilització de la platja i que emprendran totes les "eines legals i judicials que siguin necessàries" per aturar-ho.
A l'escrit, recorden "desastrosos precedents" com el dragatge del delta del Tordera per abastir les platges del Maresme o "les conseqüències que ha tingut per a la platja i el passeig de s'Abanell les diferents intervencions que s'hi han fet.
A més, mostren la seva "profunda preocupació" per una actuació que es vol dur a terme en un espai que integra o forma part de l'àmbit d'influència de figures de protecció com la Xarxa Natural 2000 o el PEIN del Massís de les Cadiretes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada