Diari de Girona 11/8/2018
La falta de vigilància facilita que les normes de navegació i de pesca siguin ignorades i s'abusi de la utilització del litoral
Creuers turístics passen a tocar de l´escull de Sa Muladera. M.M.C
En aquesta pàgina es recullen alguns exemples del sistemàtic incompliment d'algunes de les normatives bàsiques. Són situacions fotografiades en un tram de menys de mig quilòmetre del litoral de Tossa de Mar, però que es reprodueixen arreu.
Les normes de navegació obliguen els vaixells a mantenir una distància de cinquanta metres respecte de la costa, i regulen que les naus que entrin en aquesta zona de cinquanta metres ho hauran de fer a molt baixa velocitat, de la mateixa manera que no es pot superar els 3 nusos de velocitat en la circulació dins d'un port. Les petites embarcacions privades rarament respecten aquestes distàncies, però tampoc no ho fan els creuers professionals que transporten passatgers. L'impacte d'aquests darrers en la zona per on gaudeixen del mar nedadors, submarinistes o embarcacions a rems és molt més gran.
També es preveu una zona dins la qual no es poden calar palangres, uns arts de pesca habitualment compostos per dues boies anomenades popularment galls entre les quals es disposen hams en diferents quantitats.
Alguns palangres poden estendre's al llarg de quilòmetres i contenir centenars d'hams. Aquests arts de pesca han d'estar a un mínim de cent metres de la costa, mai en fons de menys de deu metres de profunditat i han de ser senyalitzats tal com preveu la normativa. En la pràctica, molts palangres es calen a tocar de la costa, marcats amb un simple bidó i pescant en zones on es refugia el peix petit i els exemplars joves, incrementant així la sobrepesca que està convertint el nostre litoral en un paradís mort.
També generen un gran impacte les grans embarcacions que porten turistes, generalment grans grups d'adolescents, a gaudir de festes al mar. Ocupen grans espais amb les seves eslores i el soroll n'expulsa les petites embarcacions o banyistes que vulguin gaudir del mar amb tranquil·litat. Fondegen lliurement arran de costa i fan negoci explotant un espai públic sense limitacions.
Exemples a Tossa de Mar
1. Navegant a tocar de la costa, arran de l´escull i per sobre dels submarinistes
Els dos creuers turístics de les dues fotos passen a tocar de l´escull de Sa Muladera, marcat amb una boia després que hi hagués nombrosos encallaments d´embarcacions. A la dreta de la foto, a pocs metres, hi ha la costa i cala Llevadó. Al mig una embarcació amb el senyal de submarinistes a la zona, que obliga a separar-se´n. Aquesta imatge es repeteix constantment durant tot el dia. Les embarcacions petites també incompleixen sistemàticament l´obligació de separar-se de l´escull i dels submarinistes, però la invasió de la zona restringida i el perill són molt més grans amb embarcacions de gran eslora i carregats amb centenars de turistes.
2. La costa és de tots, però alguns se´n fan els amos
A l´esquerra, tres catamarans que porten turistes (generalment grups d´adolescents) a passar el dia ballant i banyant-se. A la foto, s´han distribuït a la zona del Sot d´en Coma de manera que en tot aquest tram de costa les petites embarcacions i banyistes no hi caben i, si s´aventuren a fer-s´hi un espai, hauran de suportar la cridòria i el reggaeton. A més, les seves poderoses àncores poden malmetre el fons. A la foto de la dreta, una embarcació amb fons de vidre que recorre la costa arran de penya-segat deixa enrere un banyista que l´ha vist passar davant del nas a la cala del Sot d´en Boada, per on aquest tipus d´embarcacions passen desenes de vegades al dia, sovint entre nedadors i caiacs.
3. Pesca a tot arreu, al marge de les normes
A la imatge de l´esquerra un gall marca la presència d´un palangre a pocs metres del cap de Tossa, un punt transitadíssim. La normativa diu que no es poden calar a menys de cent metres de la costa, ni en punts amb una profunditat de menys de deu metres, ni en llocs on interfereixin amb el pas habitual d´embarcacions. A més, els galls han d´estar senyalitzats reglamentàriament, no amb una simple banderola. La presència de palangres il·legals que poden calar centenars d´hams al llarg de molts centenars de metres és habitual. A la dreta, una embarcació professional calant un palangre a tocar de la costa al sud de la punta dels Cards.
Fotografies: M.M.C.
"¿Sabe cuál es el problema? El bosque se quema y se ve perfectamente el alcance de la tragedia. Pero el mar es una lámina y nadie se da cuenta de lo que pasa abajo."...
Marcel Gubern: "El mar es una lámina y nadie se da cuenta de lo que pasa abajo"
El Periódico 9/8/2018
Desde la asociación Posidònia 2021 promueve la conservación de las praderas de esta fundamental planta marítima en el Maresme
Marcel Gubern a bordo del Vell Marí, en el puerto de Mataró. / CARLOS MONTAÑÉS
-¿Y ese interés por la posidonia? ¿De dónde le viene?
-Me viene de que yo de adolescente buceaba aquí. Le hablo de hace 35 o 37 años, cuando uno buceaba por el Maresme ¡y se encontraba meros de 25 kilos! Ahora hay mucha menos fauna y mucho más pequeña.
-Y menos posidonia, por lo que he leído. Y está relacionado, también por lo que he leído, ¿no?
-Totalmente. Es un refugio para los peces. Como una enfermería, muchos se refugian en las praderas de posidonia cuando están heridos, y algunas especies hasta que no han ganado tamaño no salen de allí.
-Se ha tomado la molestia de crear una asociación para promover su conservación. Eso es quererla mucho.
-Posidònia 2021, sí. Es que es muy triste ver cuánta biodiversidad se ha perdido en pocos años en la costa del Maresme. ¡Yo quiero bucear y volver a ver cosas! Que haya riqueza de fauna es síntoma de salud ambiental. Que haya vida, estamos hablando de que haya vida.
-¿2021?
-Pues mire, esto viene porque en Cabo Pulmo, en México… Esto está por Baja California. Bueno, pues este era un sitio muy degradado en términos de vida marina y allí llevaron a cabo un programa de recuperación que es referente a nivel mundial, y que les tomó cinco años. 2021 es una meta que nos hemos puesto… Claro, lo que pasa es que allí dijeron: "En los próximos cinco años aquí nadie hace nada". Eso, claro, no se puede hacer aquí.
-¿Y entonces? ¿Qué hay que hacer?
-Le explico: cuando empecé a interesarme por el tema me encontré con que hay justamente una amplia zona de la costa del Maresme que en el 2014 fue declarada Zona Especial de Conservación, una zona de 2.400 hectáreas entre Cabrera y Llavaneres. ¿Sabe por qué?
-¿La posidonia?
-La tortuga boba, los fondos rocosos de Mataró, y sí, precisamente, la posidonia. Se calcula que hay 800 hectáreas de posidonia repartidas en esta zona protegida. El problema es que no se han puesto en marcha las medidas de protección.
-¿Por qué?
-No hay recursos. Eso dicen.
-Aquí no se puede hacer como en México. Y además no hay recursos. ¿Entonces?
-Hay tres medidas urgentes y fundamentales que podrían revertir rápidamente la situación, que son el fondeo ecológico, la señalización de las praderas de posidonia y el control de la sobrepesca.
-El fondeo ecológico es…
-Mire, ahora mismo está prohibido echar el ancla sobre la posidonia, pero la gente lo hace igualmente, bien por desconocimiento o bien porque pasan. El fondeo ecológico consiste en poner unas boyas especiales donde hay praderas de posidonia para que los barcos se amarren y no tengan que echar el ancla.
-Y la señalización…
-Otro tipo de boyas para señalizar la existencia de las praderas.
-En cuánto a pesca, ¿hablamos de qué? ¿De pesca sostenible?
-Exacto. No podemos decir: "Que nadie haga nada aquí", como en México, pero una pesca sostenible ayudaría mucho. Es difícil porque hay que poner de acuerdo a la pesca profesional, recreativa y submarina, pero yo soy optimista.
-Me imagino que la divulgación es clave. Lo que usted dice: muchos echan el ancla por desconocimiento.
-Cierto. Por ejemplo, este barco, el Vell Marí. Hemos llegado a un acuerdo con la Fundació Cram para su restauración, y cuando esté listo vamos a ir por los puertos del Maresme haciendo divulgación.
-¿Qué dice la administración?
-Bueno. La Generalitat ya está informada de lo que hay que hacer.
-Entiendo.
-¿Sabe cuál es el problema? El bosque se quema y se ve perfectamente el alcance de la tragedia. Pero el mar es una lámina y nadie se da cuenta de lo que pasa abajo.
Des de Meteo Garraf volem expressar que estem totalment en contra de la draga que aquest mes es troba a #Sitges.
Primera imatge de l'any passat amb la posidònia trinxada i la segona d'aquest matí feta per Jesus Coines, amb la Cymodocea també trinxada.
Jo diria que en tots dos casos es tracta de cymo, però tot i així és preocupant... diria que la cymo no gaudeix del mateix nivell de protecció que la posidònia (directiva Habitats, etc), però tot i així no sé si és legal dragar sobre praderes en general... 
Avui en dia regenerem les platges del #Maresme i en canvi; fa molts anys els maresmencs fèiem exactament el contrari.
A la foto: extracció de sorra a la platja de les #Mallorquines, #Montgat.
A la foto també es pot observar unes barques de pescadors.
Cap al 1950.
Màxim respecte entre els pescadors per les tres grans zones de veda
El Punt Avui 12/8/2018
Els patrons majors de Blanes, Palamós i Roses, satisfets pels primers mesos de la zona de repoblació Blanes-Palamós i la de l’escamarlà de Roses-Palamós
Un pescador feinejant en una barca de pesca
CONFRARIA DE PESCADORS DE PALAMÓS.
JOAN TRILLAS - PALAMÓS / ROSES / BLANES
Els patrons majors de les confraries de pescadors de Palamós, Roses i Blanes es mostren satisfets dels primers quatre mesos de tancament de l’àrea de repoblació de Blanes-Palamós i l’àrea de l’escamarlà, de Roses-Palamós. Els patrons es mostren especialment satisfets perquè el col·lectiu pesquer, i des del minut zero de l’acord, ha respectat escrupolosament les zones vedades. A més, i segons fonts de les tres confraries, els pescadors estan molt esperançats amb aquesta iniciativa.
L’acord es va signar l’abril passat amb la intenció de tancar aquestes zones, que, per les seves característiques biològiques i ecosistèmiques, tenen un valor significatiu en la reproducció i l’alevinatge de determinades espècies d’alt interès pesquer. L’objectiu és garantir la recuperació i creixement de les poblacions de peixos que hi viuen i que l’activitat pesquera que s’hi dugui a terme sigui sostenible des de punt de vista mediambiental, econòmic i social. Aquest pioner acord preveu tres zones: tres caladors on es pesca escamarlà i gamba, i on les confraries de l’Alt Empordà limitaran l’activitat; una zona que Roses ja havia tancat anys enrere, juntament amb un altre vedat pactat amb Palamós per afavorir la cria de l’escamarlà, i, a la zona sud, Palamós i Blanes acorden també tancar una zona per a la regeneració de l’hàbitat marí. L’entesa fa que els firmants es comprometin a no feinejar en espais que engloben una àrea d’uns 500 quilòmetres quadrats.
En el marc d’aquestes regulacions, també s’ha treballat per la renovació del pla de gestió de la gamba de Palamós.
L’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) està fent el seguiment científic de les poblacions de peixos de les zones regulades. Ara per ara, s’han obtingut mostres del moment inicial, de què s’ha quantificat la biomassa total i la talla de les espècies. Aquests resultats s’aniran comparant amb els mostrejos periòdics que s’aniran fent.
Aquest projecte té la col·laboració de la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica, a través del programa Pleamar, cofinançat pel Fons Europeu Marítim de Pesca.
LA XIFRA
500 quilòmetres quadrats engloba aquesta gran àrea que han creat les confraries.
Aquest matí hem estat requerits per un possible incendi forestal a la zona de Can Rivalaigua, hem col·laborat amb bombers en els tres focus localitzats ha estat de vital importància la rapida alerta dels veïns que ha permès als serveis d'extinció arribar a temps.@Lloret_de_Mar
Trobat ara mateix a #MigjornGran #Menorca. Un moix ha matat una sargantana i sols juga amb el cos. Els moixos a casa, ni al medi natural ni als entorns urbans cc/ @miguelmcminn @Guillemercal @SHNB_BSHN @esteve_barcelo @MiquelTruyol @BalearsNatura @SEO_BirdLife
Uns 200 exemplars de corb marí emplomallat estan instal·lats a les nostres platges
Ràdio Arenys 10/8/2018
Una espècie que ve al Maresme des de les illes en època fora de cria, des d’abril fins a novembre, per causes encara desconegudes. Des de la regidoria de Medi Ambient s’ha abalisat amb boies la zona de l’antic espigó de la platja de la Musclera d’Arenys per avisar als banyistes i respectar l’espècie.
El biòleg arenyenc, Pere Alzina, ha explicat que a Europa hi ha tres espècies de corb, de les quals dues se’n poden trobar al Maresme i a Arenys. La més habitual a les nostres costes és el corb marí gros, que viu al nord d’Europa i que hiverna a Catalunya d’octubre a març. Però des de fa uns anys, i actualment encara més, també podem trobar el corb marí emplomallat. Alzina ha explicat que la població ve de les illes quan estan fora d’època de cria, que seria d’abril fins a novembre, i s’instal·la a les nostres platges des de fa uns 10 anys. Alzina ha dit que en època de cria tornen a marxar, però ha destacat que és una espècie que triga uns anys a ser adulta i poder reproduir-se i que els que no poden criar sí que es queden tot l’any al Maresme.
Tot i que no se sap les causes de la seva estada a les costes del Maresme, actualment a les nostres platges hi ha uns 200 exemplars de l’espècie del corb marí emplomallat. Tot i això, Alzina ha volgut destacar que és una espècie no reproductora, no colonial al Maresme i molt confiats.
Finalment, Alzina ha destacat que els corbs estan marcats amb un cordill a les potes per tenir-los codificats i controlats. Per altra banda, des de l’àrea de Medi Ambient s’ha abalisat amb boies la zona de l’antic espigó de la platja de la Musclera per informar els banyistes i respectar el descans d'aquestes aus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada