Copio literalment la que segurament és la millor definició que podem trobar...
Sens dubte. Gestor de consultes lingüístiques i terminològiques
Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
http://www2.ub.edu/assessling/cgi/consultes/resposta.pl?consultes_id=509
governança
Dret i ciències socials
El mot governança no apareix a cap dels diccionaris catalans de referència (DIEC, GDLC, etc.). Al Cercaterm sí que hi ha l’entrada següent:
ca governança, f
es gobernanza
fr gouvernance
en governance
de Regieren
es gobernanza
fr gouvernance
en governance
de Regieren
Definicions
ca: Fórmula de govern que es fonamenta en la interrelació entre els organismes que ostenten la direcció política d’un territori i la societat civil, de manera que els elements socials poden exercir poder, autoritat i influència sobre les decisions que afecten la vida pública.
En aquest mateix sentit, cal tenir en compte un article escrit per Josep Centelles, que reproduïm a continuació:
GOVERNANÇA i GOVERNABILITAT
Anomenem governança l’estructura de relacions entre els diferents actors a través de la qual es prenen les decisions sobre la cosa pública.
Aquesta estructura de relacions està formada per un conjunt més o menys articulat de regles formals i informals (lleis, normes, procediments, costums, valors, hàbits, etc.) que condicionen i estableixen les pautes d’interacció entre els actors en la presa de decisions que afecten la col·lectivitat i els seus conflictes.
La governança, com a estructura de relacions decisionals, és cada cop més complexa, perquè a més d’involucrar actors dels diferents sectors (públic, privat i social), sovint ho fa amb interdependències multinivell. En la xarxa decisional tenim des de les organitzacions de base local a les ONG de caire transnacional, de la iniciativa privada de petites empreses a les grans multinacionals i grups d’interès relacionats, i també els diversos nivells governamentals.
Governança és, per tant, un terme neutre per a referir-se als mecanismes relacionals mitjançant els quals els actors articulen els seus interessos, exerceixen els seus drets i obligacions i medien en els seus desacords i conflictes.
La interdependència entre els actors és inherent al concepte de governança.
En les societats actuals la formulació de polítiques i la presa de decisions públiques (especialment quan tenen caràcter estratègic) ja no es pot fer de manera unilateral o mitjançant models jeràrquics i tancats. El concepte de governança, s’adapta al model de societat formada per actors interdependents i a una societat oberta i en xarxa.
D’altra banda, la governabilitat és una qualitat, un atribut d’un sistema sociopolític. Un sistema social és governable (manejable) quan la seva governança és efectiva. És a dir, quan té una governança que permet resoldre conflictes i prendre decisions que es fan realitat.
Com passa amb altres conceptes genèrics com ara la llibertat o la justícia, sovint és més perceptible la manca de governabilitat o el desgovern que la pròpia governabilitat en positiu. La ingovernabilitat es fa palesa quan no hi ha capacitat de resoldre els conflictes entre actors de forma institucionalitzada, és a dir, seguint unes regles del joc.
L’objectiu és la governabilitat, és a dir, que es puguin formular polítiques d’abast col·lectiu, que es puguin prendre decisions públiques que siguin efectives i que es puguin resoldre els conflictes.
La confiança entre els actors, especialment entre actors estratègics, és un element crític per a la governabilitat. Generar relacions de confiança entre els actors no és ni senzill ni ràpid, però és crucial per estructurar una governança eficaç. A nivell local, la governança es construeix en gran mesura sobre la base de confiances interpersonals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada