Aquest text és de l' @alfonsdg , sembla mentida que més de 8 anys després sigui més actual que mai
també sobre qualsevol espai protegit XN2000 del pais... "La prioritat d'un parc natural no és ser un lloc d'esbarjo, un camp d'esports o un generador de riquesa econòmica"...
també sobre qualsevol espai protegit XN2000 del pais... "La prioritat d'un parc natural no és ser un lloc d'esbarjo, un camp d'esports o un generador de riquesa econòmica"...
Recupero del 2010: "La finalitat primera d'un espai protegit és preservar els valors que l'han fet mereixedor de protecció, no el nombre de visitants que rep ni els beneficis econòmics que aporta al territori" http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/130711-quan-fracassa-un-parc-natural.html … vía @elpuntavui
EL LECTOR ESCRIU
Quan fracassa un parc natural?
El Punt Avui 31/1/2010
ALFONS DELGADO. SANTA COLOMA DE FARNERS (SELVA)
Qualificar de fracàs la creació d'un parc natural s'hauria d'argumentar. En què es basen per fer aquesta afirmació? La finalitat primera d'un espai protegit és preservar els valors que l'han fet mereixedor de protecció. Aconseguir-ho marcarà l'èxit o el fracàs, no el nombre de visitants que rep ni els beneficis econòmics que aporta al territori. La prioritat d'un parc natural no és ser un lloc d'esbarjo, un camp d'esports o un generador de riquesa econòmica. Així haurien d'explicar-ho les administracions. Quan no calgui fer-ho serà perquè serem una societat madura. Però el paisatge català actual és el resultat de segles d'interacció entre home i natura, modelat per l'activitat humana, i s'ha de tenir en compte a l'hora de preservar-lo. La pagesia i l'aprofitament forestal han de ser els vertebradors de la conservació del territori. S'han de tenir en compte a l'hora de protegir una àrea determinada i per tal d'aconseguir l'harmonia necessària per preservar els paisatges catalans, estiguin o no protegits per llei, i els legítims interessos dels sectors afectats.
Pagesia, conservacionistes, món acadèmic i societat en general haurien de conduir el necessari gir a l'actual política de conservació del territori. Fer obrir els ulls als governants i obligar-los a actuar. L'economia del totxo i l'asfalt ha demostrat sobradament la seva ineptitud per aconseguir una societat i una economia que assegurin una riquesa repartida i sostenible i que no hipotequi el futur dels nostres fills. Els autoproclamats defensors del país en realitat utilitzen aquesta denominació per tal de confondre, però no enganyen a ningú. El Parc dels Aiguamolls és un èxit mediambiental i econòmic, potser no un èxit absolut, però un èxit al cap i a la fi, enfront del fracàs que sí que és l'urbanisme especulador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada