dimarts, 13 de novembre del 2018

Recupero del 2010... Quan fracassa un parc natural? 31/1/2010 Alfons Delgado

Aquest text és de l' , sembla mentida que més de 8 anys després sigui més actual que mai😏també sobre qualsevol espai protegit XN2000 del pais... "La prioritat d'un parc natural no és ser un lloc d'esbarjo, un camp d'esports o un generador de riquesa econòmica"...
Recupero del 2010: "La finalitat primera d'un espai protegit és preservar els valors que l'han fet mereixedor de protecció, no el nombre de visitants que rep ni els beneficis econòmics que aporta al territori" vía

EL LECTOR ESCRIU
Quan fracassa un parc natural?
El Punt Avui 31/1/2010

ALFONS DELGADO. SANTA COLOMA DE FARNERS (SELVA)
Qua­li­fi­car de fracàs la cre­ació d'un parc natu­ral s'hau­ria d'argu­men­tar. En què es basen per fer aquesta afir­mació? La fina­li­tat pri­mera d'un espai pro­te­git és pre­ser­var els valors que l'han fet merei­xe­dor de pro­tecció. Acon­se­guir-ho mar­carà l'èxit o el fracàs, no el nom­bre de visi­tants que rep ni els bene­fi­cis econòmics que aporta al ter­ri­tori. La pri­o­ri­tat d'un parc natu­ral no és ser un lloc d'esbarjo, un camp d'esports o un gene­ra­dor de riquesa econòmica. Així hau­rien d'expli­car-ho les admi­nis­tra­ci­ons. Quan no cal­gui fer-ho serà perquè serem una soci­e­tat madura. Però el pai­satge català actual és el resul­tat de segles d'interacció entre home i natura, mode­lat per l'acti­vi­tat humana, i s'ha de tenir en compte a l'hora de pre­ser­var-lo. La page­sia i l'apro­fi­ta­ment fores­tal han de ser els ver­te­bra­dors de la con­ser­vació del ter­ri­tori. S'han de tenir en compte a l'hora de pro­te­gir una àrea deter­mi­nada i per tal d'acon­se­guir l'har­mo­nia necessària per pre­ser­var els pai­sat­ges cata­lans, esti­guin o no pro­te­gits per llei, i els legítims interes­sos dels sec­tors afec­tats.

Page­sia, con­ser­va­ci­o­nis­tes, món acadèmic i soci­e­tat en gene­ral hau­rien de con­duir el neces­sari gir a l'actual política de con­ser­vació del ter­ri­tori. Fer obrir els ulls als gover­nants i obli­gar-los a actuar. L'eco­no­mia del totxo i l'asfalt ha demos­trat sobra­da­ment la seva inep­ti­tud per acon­se­guir una soci­e­tat i una eco­no­mia que asse­gu­rin una riquesa repar­tida i sos­te­ni­ble i que no hipo­te­qui el futur dels nos­tres fills. Els auto­pro­cla­mats defen­sors del país en rea­li­tat uti­lit­zen aquesta deno­mi­nació per tal de con­fon­dre, però no enga­nyen a ningú. El Parc dels Aigua­molls és un èxit medi­am­bi­en­tal i econòmic, pot­ser no un èxit abso­lut, però un èxit al cap i a la fi, enfront del fracàs que sí que és l'urba­nisme espe­cu­la­dor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada