Comparativa entre petjades de llúdriga (dreta) i gos (esquerre). La llúdriga (Lutra lutra) visita zones amb alt grau de pertorbació antròpica durant la tardor/hivern sempre que disposin de recursos tròfics suficients.
dissabte, 8 de desembre del 2018
Pla de la Riera d'Arbúcies (Sant Feliu de Buixalleu) 8/12/2018 Arnau Tolrà. Font: ornitho.cat
Observacions de l'Arnau Tolrà d'avui al Pla de la Riera d'Arbúcies (Sant Feliu de Buixalleu)...
1 Esparver vulgar (Accipiter nisus)
Aixeca els pinsans i aloses del dormidor
uns 15 Pardals de bardissa (Prunella modularis)
1 Cruixidell (Emberiza calandra)
Rar, aquí, a l'hivern
Font: www.ornitho.cat
Observador: Arnau Tolrà
1 Esparver vulgar (Accipiter nisus)
Aixeca els pinsans i aloses del dormidor
5 Durbecs (Coccothraustes coccothraustes)
uns 20 Repicatalons (Emberiza schoeniclus)uns 15 Pardals de bardissa (Prunella modularis)
1 Cruixidell (Emberiza calandra)
Rar, aquí, a l'hivern
Observador: Arnau Tolrà
Can Guilleumes (Breda) 8/12/2018 Arnau Tolrà. Font: ornitho.cat
Observacions de l'Arnau Tolrà d'avui a Can Guilleumes (Breda)...
mínim 4 Durbecs (Coccothraustes coccothraustes)
6 Grives (Turdus viscivorus)
6 Tords ala-rojos (Turdus iliacus)
mínim 10 Pardals de bardissa (Prunella modularis)
uns 10 Lluers (Carduelis spinus)
Font: www.ornitho.cat
Observador: Arnau Tolrà
mínim 4 Durbecs (Coccothraustes coccothraustes)
6 Grives (Turdus viscivorus)
6 Tords ala-rojos (Turdus iliacus)
mínim 10 Pardals de bardissa (Prunella modularis)
uns 10 Lluers (Carduelis spinus)
Font: www.ornitho.cat
Observador: Arnau Tolrà
divendres, 7 de desembre del 2018
20 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) a Blanes 7/12/2018 Carles Tobella. Font: ornitho.cat
20 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) observats per Carles Tobella avui a Blanes.
Font: www.ornitho.cat
Observador: Carles Tobella
Font: www.ornitho.cat
Observador: Carles Tobella
Mosquiter comú siberià (Phylloscopus collybita tristis) a Tordera 6/12/2018 Arnau Tolrà. Font: ornitho.cat
Observacions de l'Arnau Tolrà d'ahir dijous 6/12/2018 a un lloc sense determinar entre Palafolls i Tordera (Aiguabarreig de Vallmanya amb el riu? Terciari EDAR Tordera? Gravera de Palafolls?)...
1 Mosquiter comú siberià (Phylloscopus collybita tristis)
Comentari :Vist i sentit
mínim 150 Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
uns 20 Bernats pescaires (Ardea cinerea)
3 Rasclons (Rallus aquaticus)
3 Becadells comuns (Gallinago gallinago)
2 Grassets de muntanya (Anthus spinoletta)
Font: www.ornitho.cat
Observador: Arnau Tolrà
1 Mosquiter comú siberià (Phylloscopus collybita tristis)
Comentari :Vist i sentit
mínim 150 Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
uns 20 Bernats pescaires (Ardea cinerea)
3 Rasclons (Rallus aquaticus)
3 Becadells comuns (Gallinago gallinago)
2 Grassets de muntanya (Anthus spinoletta)
Font: www.ornitho.cat
Observador: Arnau Tolrà
Desembocadura de la Tordera 6/12/2018 Arnau Tolrà. Font: ornitho.cat
Observacions de l'Arnau Tolrà d'ahir dijous 6/12/2018 a la desembocadura de la Tordera...
mínim 16 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
1 Cabussó collnegre (Podiceps nigricollis)
1 Aligot comú (Buteo buteo)
Aturat a la platja
Font: www.ornitho.cat
Observador: Arnau Tolrà
mínim 16 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
1 Cabussó collnegre (Podiceps nigricollis)
1 Aligot comú (Buteo buteo)
Aturat a la platja
5 Xarxets comuns (Anas crecca)
2 Ànecs xiuladors (Anas penelope)
2 Rasclons (Rallus aquaticus)
mínim 1 Becadell comú (Gallinago gallinago)
4 Lluers (Carduelis spinus)
Font: www.ornitho.cat
Observador: Arnau Tolrà
16 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) a Roca Grossa (Calella) 2/12/2018 Carles Tobella. Font: ornitho.cat
16 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) observats per Carles Tobella el diumenge 2/12/2018 a Roca Grossa (Calella).
Font: www.ornitho.cat
Observador: Carles Tobella
Font: www.ornitho.cat
Observador: Carles Tobella
dijous, 6 de desembre del 2018
Desembocadura de la Tordera 6/12/2018 Sergi Sanz. Font: ornitho.cat
Observacions de Sergi Sanz d'avui a la desembocadura de la Tordera...
2 Corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
uns 50 Gavians argentats (Larus michahellis)
unes 30 Gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus)
1 Bernat pescaire (Ardea cinerea)
uns 30 Ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
4 Polles d'aigua (Gallinula chloropus)
1 Blauet (Alcedo atthis)
2 Tudons (Columba palumbus)
2 Garses (Pica pica)
2 Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
1 Rossinyol bord (Cettia cetti)
unes 3 Caderneres (Carduelis carduelis)
Font: www.ornitho.cat
Observador: Sergi Sanz
2 Corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
uns 50 Gavians argentats (Larus michahellis)
unes 30 Gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus)
1 Bernat pescaire (Ardea cinerea)
uns 30 Ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
4 Polles d'aigua (Gallinula chloropus)
1 Blauet (Alcedo atthis)
2 Tudons (Columba palumbus)
2 Garses (Pica pica)
2 Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
1 Rossinyol bord (Cettia cetti)
unes 3 Caderneres (Carduelis carduelis)
Font: www.ornitho.cat
Observador: Sergi Sanz
Observacions submarines a la Roca des Viver (Blanes) 30/11/2018 Enric Badosa. Font: Observadors del mar
Observacions i fotografies de l'Enric Badosa del 30/11/2018 a la Roca des Viver (Blanes)...
1 Nacra (Pinna rudis). Roca des Viver (Blanes) 30/11/2018
1 Anfós llis (Epinephelus costae). Roca des Viver (Blanes) 30/11/2018
Comentari: És el mateix que vaig veure fa dies enrera
Observador i fotografies: Enric Badosa
dimecres, 5 de desembre del 2018
Algunes notícies per llegir 2-5/12/2018...
Vídeo...
Jabalí acosado por perros de caza en Cala llevado en Tossa de Mar salta al mar y escapa., sorpresa que nos encontremos después de bucear en la zona este Sábado, lo reconducimos hasta la costa y sobrevivió.... esperemos 
L'alcaldessa de @TossaTurisme va ocultar informació a l'advocat de #SosCostaBrava en la reunió del dia 20
Havia aprovat d'amagatotis urbanitzar la denunciada #calamorisca, i ho va callar.
Això té conseqüències
#Tossademar #s'atrapa abans un #mentider 
que un coix
Havia aprovat d'amagatotis urbanitzar la denunciada #calamorisca, i ho va callar.
Això té conseqüències
#Tossademar #s'atrapa abans un #mentider que un coix
Òsti. La batllessa de Tossa de Mar (@InDeLaSelva ) va ocultar informació per poder urbanitzar a la Cala Morisca.
Gràcies per la informació @SosCostaBrava
! 
Els promotors de la urbanització de cala Morisca eviten la moratòria
Diari de Girona 5/12/2018
La construcció de fins a 70 cases noves a cala Morisca, a Tossa de Mar, podrà seguir endavant, tot i la moratòria anunciada per la Generalitat per frenar el boom urbanístic de la Costa Brava.
Segons va informar ahir la Cadena Ser, els promotors d'aquesta urbanització van presentar el projecte uns dies abans que el Departament de Territori anunciés als alcaldes que el pròxim any suspendria les llicències per fer obra nova mentre no tingui a punt un nou pla urbanístic per a la Costa Brava.
Així, els promotors podran construir-hi fins a una setantena de cases noves que s'afegiran a la cinquantena que ja existeixen i que van ser construïdes als anys 80.
La cala Morisca ja va ser polèmica fa un parell d'anys quan l'Ajuntament va aprovar un conveni amb un privat perquè es pogués construir un hotel de quatre estrelles i diversos equipaments. Un projecte que va ser tombat definitivament per Urbanisme.
Cala Morisca esquivarà la moratòria que pretén frenar el boom urbanístic
Ràdio Girona 4/12/2018
L'alcaldessa de Tossa Gisela Saladich afirma que -arribats a aquest punt- els privats esquivaran la suspensió de llicències
Cala Morisca / Mcarmebernat CC BY SA (Wikimedia Commons)
La polèmica urbanització de Cala Morisca, a Tossa de Mar, esquivarà la moratòria de la Generalitat per frenar el boom urbanístic de la Costa Brava, segons l'alcaldessa. S'hi podran construir fins a 70 noves cases.
Els promotors van presentar el projecte d'urbanització dies abans que el Departament de Territori anunciés als alcaldes que suspendria l'any que ve les llicències per construir mentre no tingui a punt un nou pla urbanístic per la Costa Brava.
A Cala Morisca podrien construir-s'hi fins a 70 noves cases -segons l'ajuntament- que s'afegirien a la cinquantena que hi ha ara i que es van construir als anys 80. Els propietaris han fet tots passos previs a que les màquines comencin a treballar sobre el terreny, encara que s'ha obert ara el període perquè els veïns hi puguin presentar al·legacions.
L'alcaldessa de Tossa Gisela Saladich afirma que -arribats a aquest punt- els privats esquivaran la suspensió de llicències.
Àudio Gisela Saladich: "Per la moratòria arriben tard"
Amb la moratòria, la Generalitat vol aturar el creixement urbanístic desorbitat de la costa, encara que el govern va reconèixer que seria complicat aturar polèmiques que havien els ecologistes perquè ja es trobaven amb una tramitació força avançada.
Això ja es veurà. #SosCostaBrava estem treballant a tota vela en les al·legacions, i si s'ha d'anar més lluny, s'hi anirà.
-----------------------------------------------------------
Pessic a pessic, any rere any, Malgrat de Mar urbanitza el Delta de la Tordera encara més, hipotecant qualsevol possible actuació de protecció, recuperació, ordenació o "millora" d'un dels seus principals actius ecològics... I és igual qui governi o quin color polític integri l'equip de govern... en aquest tema TOTS actuen igual...
Comencen les obres de l'espai polivalent entre Folch i Torres i Camí del Pla
Trigaran 3 mesos i costen 725.000 euros
L'espai tindrà 2 pistes per a bàsquet o 1 per a futbol sala o handbol
Al costat s'hi farà un aparcament
+Info http://bit.ly/2PfopPT
#malgratdemar
M:*
Ajuntament de Malgrat de Mar 4/12/2018
Les obres de construcció de l'espai polivalent ja estan en marxa. Aquest espai, que serà cobert i ventilat -obert pels costats-, es destinarà a l'activitat esportiva i alhora donarà cabuda a actes de caire social i cultural. Les obres duraran 3 mesos i tenen un cost de 725.113,97 euros. També s'hi farà un aparcament al costat.
La pista es construirà en el terreny municipal situat al xamfrà entre el carrer Josep Maria Folch i Torres i Camí del Pla. Ahir es van començar a fer els preparatius de l'obra amb la col·locació de tanques. El pròxim dilluns 10 de desembre començaran els treballs de construcció. El projecte preveu la creació d'una pista que tindrà una coberta lleugera sobre pilars de formigó armat, amb tancaments verticals metàl·lics semitransparents i permeables a l'aire i unes grades de formigó armat laterals en un dels costats.
L'espai estarà connectat amb el camp municipal d'esports amb un caminet per poder utilitzar els vestuaris i les instal·lacions del camp de futbol. El nou equipament tindrà un tancament a tot el perímetre. L'espai cobert pot ser utiltizat com a dues pistes transversals de bàsquet (26X14 metres) o bé com a una pista central per a futbol de sala o handbol (40X20).
Aquest espai estarà alineat amb l'edifici del gimnàs de l'escola Vedruna. Dos laterals de la pista tindran els tancaments llisos i els altres dos, el frontal i un lateral farà un relleu. Els tancaments metàl·lics de la façana frontal es pintaran d'algun color, però encara no s'ha definit quin. La part alta dels tancats laterals tindran 8 metres i a continuació hi haurà una oberta d'uns 4,10 metres.
Les obres de construcció de la pista les porta a terme l'empresa MiJ Gruas SA i tenen un cost de 725.113,97 euros. A aquest cost, s'afegirà l'import de l'adequació d'un aparcament públic al costat de l'espai polivalent. Aquest pàrquing tindrà capacitat per a 122 cotxes -6 per a vehicles de persones minusvàlides i 15 motos. L'Ajuntament compta amb un ajut de 805.000 euros de la Diputació de Barcelona per a finançar tot el projecte.
La regidora d'Urbanisme i Obra Pública, Mireia Castellà (JXM), ha explicat les entitats esportives i també les culturals necessiten espais per poder portar a terme la seva activitat. "Nosaltres havíem detectat aquesta mancança i creiem que amb aquest espai poder oferir un nou espai tant per a les competicions esportives com per a les entitats culturals i fins i tot, per al ciutadà que vulgui fer-la sevir per practicar un esport o fer una mica d'exercici", ha detallat la regidora. Mireia Castellà ha defensat que l'emplaçament és bo perquè complementarà l'activitat esportiva que ja es concentra en aquest sector del poble amb el camp municipal d'esports i el pavelló Germans Margall.
Mireia Castellà ha avançat que la pròxima setmana s'aprovarà en Junta de Govern Local l'actuació d'adequació d'un aparcament al costat de l'espai polivalent, que completarà aquest projecte.
Un any de pluges inacabables esborra la sequera https://www.ara.cat/societat/any-pluges-inacabables-esborra-sequera_0_2137586265.html …
Titular confús/enganyós i cometent els mateixos errors que fa 10 anys. L'Índex de Precipitació Estàndard a 6 mesos "només" no "esborra la sequera" o els efectes derivats d'anys de pluges per sota la mitjana, ni es pot tractar aquest tema generalitzant sense tractar-ho per conques
Per a més informació aquí...
http://www.meteo.cat/wpweb/climatologia/el-clima-ara/estat-de-la-sequera-pluviometrica/
dimarts, 4 de desembre del 2018
Perdiu roja (Alectoris rufa) a la Riera de Vallgorguina 4/12/2018 Jaume Lopez. Font: ornitho.cat
Fotografia de Jaume Lopez d'una Perdiu roja (Alectoris rufa) avui a la Riera de Vallgorguina...
Font: www.ornitho.cat
Observador i fotografia: Jaume Lopez
Font: www.ornitho.cat
Observador i fotografia: Jaume Lopez
Aligot comú (Buteo buteo) a Pinemar (Pineda de Mar) 4/12/2018 Antoni Abad. Font: ornitho.cat
1 Aligot comú (Buteo buteo) observat per l'Antoni Abad avui a Pinemar (Pineda de Mar).
Font: www.ornitho.cat
Observador: Antoni Abad
Font: www.ornitho.cat
Observador: Antoni Abad
Corb marí gros (Phalacrocorax carbo) a Santa Maria de Palautordera 3/12/2018 Andreu Duclau. Font: ornitho.cat
1 Corb marí gros (Phalacrocorax carbo) observat per l'Andreu Duclau ahir dilluns 3/12/2018 a Santa Maria de Palautordera.
Font: www.ornitho.cat
Observador: Andreu Duclau
Font: www.ornitho.cat
Observador: Andreu Duclau
Algunes notícies per llegir 3-4/12/2018...
La Confraria de Blanes va subhastar el mes de novembre peix i marisc per valor de 893.000 €
Blanesaldia.com 4/12/2018
El passat mes de novembre la Confraria de Pescadors de Blanes va subhastar 361.605 quilos de peix i marisc, que en conjunt van aconseguir un valor total de 893.040 euros. Les captures més valuoses van ser el seitó, la gamba i la sardina, que van totalitzar 559.420 euros, el 62,6% del total subhastat.
Aquestes van ser les 15 espècies de peix i marisc que van obtenir un major valor el passat mes de novembre:
Espècie Quilos Euros
Seitó 249.893 312.116
Gamba 3.954 162.453
Sardina 49.818 84.851
Sonso 10.002 46.546
Escamerlans 1.589 39.140
Roger vermell 9.466 36.811
Xipiró 1.581 22.631
Lluç palangre 2.646 20.695
Gamba blanca 1.011 20.274
Rap vermell 1.617 14.879
Bonítol 2.868 13.009
Peix espasa 1.630 11.357
Orada 1.167 10.702
Pop roquer 1.405 8.054
Mollera roquer 2.330 7.870
Dos santuaris per a la pesca
El Punt Avui 3/12/2018
Els pescadors de Palamós, Roses i Blanes acorden no pescar en un àmbit de 24 km² durant tres anys
Les primeres dades indiquen un increment de la talla mitjana dels peixos i la regeneració dels hàbitats
JOAN TRILLAS - PALAMÓS
El projecte de crear tres grans zones regulades de pesca, impulsat per les confraries de Roses, Palamós i Blanes, ja està totalment operatiu i ha donat dades que avalen un futur increment de la talla mitjana de peixos d’espècies comercials. Dues d’aquestes zones són vedats, i ja és efectiu l’acord de no pescar-hi en tres anys. La primera de les quals, situada entre Roses i Palamós, servirà per estudiar l’escamarlà; la segona, entre Palamós i Blanes, per investigar la regeneració del seu hàbitat. Finalment, la tercera zona és on s’aplica el pla de gestió de la gamba, que ara s’ha renovat.
El seguiment científic, a càrrec de l’Institut de Ciències del Mar-Consell Superior d’Investigacions Científiques (ICM-CSIC), ja preveu un augment significatiu de la biomassa, és a dir, el total dels organismes vius existents en una comunitat o en un ecosistema. La gerent de la Confraria de Pescadors de Palamós, Cristina Mañas, destaca la importància d’aquests primers resultats i “el compromís ferm de continuar avançant en el camí cap a la pesca sostenible”. A més, la proposta té la complicitat dels pescadors, que respectaran escrupolosament els vedats.
Les zones vedades són dues, i comprenen una superfície d’uns 24 quilòmetres quadrats: la primera, entre Roses i Palamós, és un calador important d’escamarlans; la segona, entre Palamós i Blanes, presenta la particularitat de ser un espai d’alevinatge de diverses espècies comercials i de regeneració de l’hàbitat marí. És, doncs, una zona de gran importància per recuperar espècies d’interès pesquer. Mañas remarca la importància de protegir i reforçar les característiques biològiques i ecosistèmiques d’aquests espais, atès el gran valor que representa la reproducció i l’alevinatge de determinades espècies d’alt interès pesquer.
“L’objectiu és garantir la recuperació i el creixement de les poblacions de peixos que hi viuen, i que l’activitat pesquera que s’hi dugui a terme sigui sostenible des del punt de vista mediambiental, econòmic i social”, sosté.
Seguiment exhaustiu
L’ICM-CSIC ha dut a terme el seguiment científic d’aquestes zones per tenir evidències de l’estat actual de les espècies que hi viuen i poder comparar els resultats de la comunitat en un futur.
S’espera que en aquestes àrees en què s’ha vedat la pesca es produeixi un augment de la biomassa total de la comunitat, així com un increment de la talla mitjana dels individus de les principals espècies comercials. Es considera que, amb aquesta gestió, no només s’afavorirà l’estat de les comunitats de les zones gestionades, sinó que les comunitats biològiques de les zones circumdants també es veuran afavorides per la gestió pesquera.
Aquest projecte rep la col·laboració de la Fundació Biodiversitat, del Ministeri per a la Transició Ecològica, cofinançat pel Fons Europeu Marítim de Pesca.
CRISTINA MAÑAS
“Els resultats són molt bons”
Com valora haver aconseguit declarar durant tres anys dues zones vedades a la pesca?
Es tracta d’unes accions molt positives, i els resultats són molt bons. El tancament de la pesca en aquestes dues zones, entre Palamós i Blanes i entre Roses i Palamós, està donant resultats molt importants, pel que representa continuar avançant en el camí cap a una pesca més sostenible. El que és important és que en aquestes dues zones no es pescarà durant tres anys. Els primers indicadors assenyalen un increment de la talla dels peixos i també la regeneració de l’hàbitat. La valoració és positiva, i més si tenim en compte que en aquest projecte s’ha renovat el pla de gestió de la gamba.
Com s’ha renovat?
Amb unes mesures que no hi havia abans, com ara unes noves portes d’arrossegament i un art de pesca molt més selectiu; això vol dir un forat de malla més gran per tal d’evitar agafar exemplars més petits. Un altre punt és que s’han reduït encara més les hores de pesca que marca la normativa. De fet, a Palamós les hem reduït mitja hora més. La normativa en marca dotze i a Palamós en fan onze.
Aquestes accions també han afectat el cens de la flota?
Sí. L’antic pla de gestió de la gamba apostava per una reducció de l’esforç pesquer amb un nombre determinat d’unitats productives o barques. Nosaltres hem reduït aquest nombre més del que estava previst. I s’ha limitat encara més, perquè no hi pot entrar cap més embarcació si no hi ha una baixa. Ara hi ha setze unitats que van a la gamba. Hem de tenir present que abans n’hi havia poc més d’una vintena. Pensem que la gamba es pesca en set caladors, dos dels quals són compartits amb Blanes i Roses, respectivament. La resta, cinc, són aquests que formen part del pla de gestió de la gamba de Palamós, i només hi van aquestes setze embarcacions que explicava.
Uns pescadors a la recerca d’aliances
La Confraria de Pescadors de Palamós continua apostant per la sostenibilitat ambiental, aquesta vegada a través del projecte Cofradedmed. Es tracta d’una iniciativa de treball en xarxa per aconseguir la sostenibilitat ambiental de les pesqueries. El projecte aspira a generar un banc de dades per estudiar la implantació d’un mètode comú. A banda de la confraria palamosina, hi ha la de San Pedro del Pinatar, a Múrcia, i la de Motril, a Andalusia. Aquest projecte implica pescadors, gestors de les confraries, biòlegs pesquers i experts en medi ambient, amb l’objectiu de crear una base de dades ambiental i socioeconòmica basada en la protecció dels recursos marins vius, la biodiversitat i els ecosistemes marins. L’objectiu final del projecte és implantar un mètode comú per crear una xarxa de dades que abasti diverses comunitats pesqueres del Mediterrani, comunitats que tenen problemes similars. Fins ara, ja s’han fet les determinacions de les espècies per estudiar, així com enquestes i embarcaments per fer mostrejos de talles dels peixos capturats. Aquests mostrejos serviran per dissenyar uns quadres comuns de bones pràctiques pesqueres i per determinar indicadors d’esforços i resultats que siguin vàlids per a les tres confraries. El projecte que uneix les experiències dels pescadors de Palamós, de San Pedro del Pinatar i de Motril forma part de la Xarxa Natura 2000. Està finançat per la Fundació Biodiversitat, del Ministeri per a la Transició Ecològica, a través del programa Pleamar.
Mostrar este hilo
Blanesaldia.com 4/12/2018
El passat mes de novembre la Confraria de Pescadors de Blanes va subhastar 361.605 quilos de peix i marisc, que en conjunt van aconseguir un valor total de 893.040 euros. Les captures més valuoses van ser el seitó, la gamba i la sardina, que van totalitzar 559.420 euros, el 62,6% del total subhastat.
Aquestes van ser les 15 espècies de peix i marisc que van obtenir un major valor el passat mes de novembre:
Espècie Quilos Euros
Seitó 249.893 312.116
Gamba 3.954 162.453
Sardina 49.818 84.851
Sonso 10.002 46.546
Escamerlans 1.589 39.140
Roger vermell 9.466 36.811
Xipiró 1.581 22.631
Lluç palangre 2.646 20.695
Gamba blanca 1.011 20.274
Rap vermell 1.617 14.879
Bonítol 2.868 13.009
Peix espasa 1.630 11.357
Orada 1.167 10.702
Pop roquer 1.405 8.054
Mollera roquer 2.330 7.870
#taldiacomavui de 1898 a Sant Pol els pescadors "aterraren 118 bultos de peix. En veritat que feya goig de mirar tant abundància" #arafa 120 anys #arxius #arxiusantpol #viulahistòriasantpolenca
#taldiacomavui de 1908 a Sant Pol la parella del "Xavo" agafa un dofí molt gros "que's vegeren en treballs per portarlo a l'Estació" i que genera una gran expectació al poble: "no's podia dar un pas de la gent que hi acudia per veurer un peix tan gros" #viulahistòriasantpolenca
Dos santuaris per a la pesca
El Punt Avui 3/12/2018
Els pescadors de Palamós, Roses i Blanes acorden no pescar en un àmbit de 24 km² durant tres anys
Les primeres dades indiquen un increment de la talla mitjana dels peixos i la regeneració dels hàbitats
Un pescador desembarcant gamba, a Palamós JOAN TRILLAS.
Les noves portes d'arrossegament de la gamba. J. TRILLAS.
Dues zones són vedats i a la tercera s’aplica el pla de gestió de la gamba
El projecte de crear tres grans zones regulades de pesca, impulsat per les confraries de Roses, Palamós i Blanes, ja està totalment operatiu i ha donat dades que avalen un futur increment de la talla mitjana de peixos d’espècies comercials. Dues d’aquestes zones són vedats, i ja és efectiu l’acord de no pescar-hi en tres anys. La primera de les quals, situada entre Roses i Palamós, servirà per estudiar l’escamarlà; la segona, entre Palamós i Blanes, per investigar la regeneració del seu hàbitat. Finalment, la tercera zona és on s’aplica el pla de gestió de la gamba, que ara s’ha renovat.
El seguiment científic, a càrrec de l’Institut de Ciències del Mar-Consell Superior d’Investigacions Científiques (ICM-CSIC), ja preveu un augment significatiu de la biomassa, és a dir, el total dels organismes vius existents en una comunitat o en un ecosistema. La gerent de la Confraria de Pescadors de Palamós, Cristina Mañas, destaca la importància d’aquests primers resultats i “el compromís ferm de continuar avançant en el camí cap a la pesca sostenible”. A més, la proposta té la complicitat dels pescadors, que respectaran escrupolosament els vedats.
Les zones vedades són dues, i comprenen una superfície d’uns 24 quilòmetres quadrats: la primera, entre Roses i Palamós, és un calador important d’escamarlans; la segona, entre Palamós i Blanes, presenta la particularitat de ser un espai d’alevinatge de diverses espècies comercials i de regeneració de l’hàbitat marí. És, doncs, una zona de gran importància per recuperar espècies d’interès pesquer. Mañas remarca la importància de protegir i reforçar les característiques biològiques i ecosistèmiques d’aquests espais, atès el gran valor que representa la reproducció i l’alevinatge de determinades espècies d’alt interès pesquer.
“L’objectiu és garantir la recuperació i el creixement de les poblacions de peixos que hi viuen, i que l’activitat pesquera que s’hi dugui a terme sigui sostenible des del punt de vista mediambiental, econòmic i social”, sosté.
Seguiment exhaustiu
L’ICM-CSIC ha dut a terme el seguiment científic d’aquestes zones per tenir evidències de l’estat actual de les espècies que hi viuen i poder comparar els resultats de la comunitat en un futur.
S’espera que en aquestes àrees en què s’ha vedat la pesca es produeixi un augment de la biomassa total de la comunitat, així com un increment de la talla mitjana dels individus de les principals espècies comercials. Es considera que, amb aquesta gestió, no només s’afavorirà l’estat de les comunitats de les zones gestionades, sinó que les comunitats biològiques de les zones circumdants també es veuran afavorides per la gestió pesquera.
Aquest projecte rep la col·laboració de la Fundació Biodiversitat, del Ministeri per a la Transició Ecològica, cofinançat pel Fons Europeu Marítim de Pesca.
CRISTINA MAÑAS
“Els resultats són molt bons”
Cristina Mañas, a la Confraria de Palamós J. TRILLAS.
Es tracta d’unes accions molt positives, i els resultats són molt bons. El tancament de la pesca en aquestes dues zones, entre Palamós i Blanes i entre Roses i Palamós, està donant resultats molt importants, pel que representa continuar avançant en el camí cap a una pesca més sostenible. El que és important és que en aquestes dues zones no es pescarà durant tres anys. Els primers indicadors assenyalen un increment de la talla dels peixos i també la regeneració de l’hàbitat. La valoració és positiva, i més si tenim en compte que en aquest projecte s’ha renovat el pla de gestió de la gamba.
Com s’ha renovat?
Amb unes mesures que no hi havia abans, com ara unes noves portes d’arrossegament i un art de pesca molt més selectiu; això vol dir un forat de malla més gran per tal d’evitar agafar exemplars més petits. Un altre punt és que s’han reduït encara més les hores de pesca que marca la normativa. De fet, a Palamós les hem reduït mitja hora més. La normativa en marca dotze i a Palamós en fan onze.
Aquestes accions també han afectat el cens de la flota?
Sí. L’antic pla de gestió de la gamba apostava per una reducció de l’esforç pesquer amb un nombre determinat d’unitats productives o barques. Nosaltres hem reduït aquest nombre més del que estava previst. I s’ha limitat encara més, perquè no hi pot entrar cap més embarcació si no hi ha una baixa. Ara hi ha setze unitats que van a la gamba. Hem de tenir present que abans n’hi havia poc més d’una vintena. Pensem que la gamba es pesca en set caladors, dos dels quals són compartits amb Blanes i Roses, respectivament. La resta, cinc, són aquests que formen part del pla de gestió de la gamba de Palamós, i només hi van aquestes setze embarcacions que explicava.
Uns pescadors a la recerca d’aliances
La Confraria de Pescadors de Palamós continua apostant per la sostenibilitat ambiental, aquesta vegada a través del projecte Cofradedmed. Es tracta d’una iniciativa de treball en xarxa per aconseguir la sostenibilitat ambiental de les pesqueries. El projecte aspira a generar un banc de dades per estudiar la implantació d’un mètode comú. A banda de la confraria palamosina, hi ha la de San Pedro del Pinatar, a Múrcia, i la de Motril, a Andalusia. Aquest projecte implica pescadors, gestors de les confraries, biòlegs pesquers i experts en medi ambient, amb l’objectiu de crear una base de dades ambiental i socioeconòmica basada en la protecció dels recursos marins vius, la biodiversitat i els ecosistemes marins. L’objectiu final del projecte és implantar un mètode comú per crear una xarxa de dades que abasti diverses comunitats pesqueres del Mediterrani, comunitats que tenen problemes similars. Fins ara, ja s’han fet les determinacions de les espècies per estudiar, així com enquestes i embarcaments per fer mostrejos de talles dels peixos capturats. Aquests mostrejos serviran per dissenyar uns quadres comuns de bones pràctiques pesqueres i per determinar indicadors d’esforços i resultats que siguin vàlids per a les tres confraries. El projecte que uneix les experiències dels pescadors de Palamós, de San Pedro del Pinatar i de Motril forma part de la Xarxa Natura 2000. Està finançat per la Fundació Biodiversitat, del Ministeri per a la Transició Ecològica, a través del programa Pleamar.
¡Abrimos hilo sobre los micromamíferos y su seguimiento en España!
Ja tenim disponible el 3r pòster de la col·lecció "Papallones de Catalunya"!
Podeu adquirir tota la col·lecció al @mgciencies o descarregar-la en PDF aquí https://bit.ly/2Pfb9e5
Dibuixos de Martí Franch, composició feta per Lluc Julià. L'equip del CBMS i el @mgciencies
Petit resum del que vam parlar diumenge
Tossanatura: Aigua regenerada a Tossa de mar https://tossanatura.blogspot.com/2009/12/aigua-regenerada-tossa-de-mar.html?spref=tw …
Es publica a informació pública el projecte de la nova depuradora de #MaçanetdelaSelva. Es preveu doblar la capacitat per sanejar les aigües residuals, amb una inversió de 5,3 MEUR
+ info: http://bit.ly/2SqWUof
