La Confraria de Blanes va subhastar el mes de novembre peix i marisc per valor de 893.000 €
Blanesaldia.com 4/12/2018
El passat mes de novembre la Confraria de Pescadors de Blanes va subhastar 361.605 quilos de peix i marisc, que en conjunt van aconseguir un valor total de 893.040 euros. Les captures més valuoses van ser el seitó, la gamba i la sardina, que van totalitzar 559.420 euros, el 62,6% del total subhastat.
Aquestes van ser les 15 espècies de peix i marisc que van obtenir un major valor el passat mes de novembre:
Espècie Quilos Euros
Seitó 249.893 312.116
Gamba 3.954 162.453
Sardina 49.818 84.851
Sonso 10.002 46.546
Escamerlans 1.589 39.140
Roger vermell 9.466 36.811
Xipiró 1.581 22.631
Lluç palangre 2.646 20.695
Gamba blanca 1.011 20.274
Rap vermell 1.617 14.879
Bonítol 2.868 13.009
Peix espasa 1.630 11.357
Orada 1.167 10.702
Pop roquer 1.405 8.054
Mollera roquer 2.330 7.870
Dos santuaris per a la pesca
El Punt Avui 3/12/2018
Els pescadors de Palamós, Roses i Blanes acorden no pescar en un àmbit de 24 km² durant tres anys
Les primeres dades indiquen un increment de la talla mitjana dels peixos i la regeneració dels hàbitats
Un pescador desembarcant gamba, a Palamós JOAN TRILLAS.
Les noves portes d'arrossegament de la gamba. J. TRILLAS.
Dues zones són vedats i a la tercera s’aplica el pla de gestió de la gamba
JOAN TRILLAS - PALAMÓS
El projecte de crear tres grans zones regulades de pesca, impulsat per les confraries de Roses, Palamós i Blanes, ja està totalment operatiu i ha donat dades que avalen un futur increment de la talla mitjana de peixos d’espècies comercials. Dues d’aquestes zones són vedats, i ja és efectiu l’acord de no pescar-hi en tres anys. La primera de les quals, situada entre Roses i Palamós, servirà per estudiar l’escamarlà; la segona, entre Palamós i Blanes, per investigar la regeneració del seu hàbitat. Finalment, la tercera zona és on s’aplica el pla de gestió de la gamba, que ara s’ha renovat.
El seguiment científic, a càrrec de l’Institut de Ciències del Mar-Consell Superior d’Investigacions Científiques (ICM-CSIC), ja preveu un augment significatiu de la biomassa, és a dir, el total dels organismes vius existents en una comunitat o en un ecosistema. La gerent de la Confraria de Pescadors de Palamós, Cristina Mañas, destaca la importància d’aquests primers resultats i “el compromís ferm de continuar avançant en el camí cap a la pesca sostenible”. A més, la proposta té la complicitat dels pescadors, que respectaran escrupolosament els vedats.
Les zones vedades són dues, i comprenen una superfície d’uns 24 quilòmetres quadrats: la primera, entre Roses i Palamós, és un calador important d’escamarlans; la segona, entre Palamós i Blanes, presenta la particularitat de ser un espai d’alevinatge de diverses espècies comercials i de regeneració de l’hàbitat marí. És, doncs, una zona de gran importància per recuperar espècies d’interès pesquer. Mañas remarca la importància de protegir i reforçar les característiques biològiques i ecosistèmiques d’aquests espais, atès el gran valor que representa la reproducció i l’alevinatge de determinades espècies d’alt interès pesquer.
“L’objectiu és garantir la recuperació i el creixement de les poblacions de peixos que hi viuen, i que l’activitat pesquera que s’hi dugui a terme sigui sostenible des del punt de vista mediambiental, econòmic i social”, sosté.
Seguiment exhaustiu
L’ICM-CSIC ha dut a terme el seguiment científic d’aquestes zones per tenir evidències de l’estat actual de les espècies que hi viuen i poder comparar els resultats de la comunitat en un futur.
S’espera que en aquestes àrees en què s’ha vedat la pesca es produeixi un augment de la biomassa total de la comunitat, així com un increment de la talla mitjana dels individus de les principals espècies comercials. Es considera que, amb aquesta gestió, no només s’afavorirà l’estat de les comunitats de les zones gestionades, sinó que les comunitats biològiques de les zones circumdants també es veuran afavorides per la gestió pesquera.
Aquest projecte rep la col·laboració de la Fundació Biodiversitat, del Ministeri per a la Transició Ecològica, cofinançat pel Fons Europeu Marítim de Pesca.
CRISTINA MAÑAS
“Els resultats són molt bons”
Cristina Mañas, a la Confraria de Palamós J. TRILLAS.
Com valora haver aconseguit declarar durant tres anys dues zones vedades a la pesca?
Es tracta d’unes accions molt positives, i els resultats són molt bons. El tancament de la pesca en aquestes dues zones, entre Palamós i Blanes i entre Roses i Palamós, està donant resultats molt importants, pel que representa continuar avançant en el camí cap a una pesca més sostenible. El que és important és que en aquestes dues zones no es pescarà durant tres anys. Els primers indicadors assenyalen un increment de la talla dels peixos i també la regeneració de l’hàbitat. La valoració és positiva, i més si tenim en compte que en aquest projecte s’ha renovat el pla de gestió de la gamba.
Com s’ha renovat?
Amb unes mesures que no hi havia abans, com ara unes noves portes d’arrossegament i un art de pesca molt més selectiu; això vol dir un forat de malla més gran per tal d’evitar agafar exemplars més petits. Un altre punt és que s’han reduït encara més les hores de pesca que marca la normativa. De fet, a Palamós les hem reduït mitja hora més. La normativa en marca dotze i a Palamós en fan onze.
Aquestes accions també han afectat el cens de la flota?
Sí. L’antic pla de gestió de la gamba apostava per una reducció de l’esforç pesquer amb un nombre determinat d’unitats productives o barques. Nosaltres hem reduït aquest nombre més del que estava previst. I s’ha limitat encara més, perquè no hi pot entrar cap més embarcació si no hi ha una baixa. Ara hi ha setze unitats que van a la gamba. Hem de tenir present que abans n’hi havia poc més d’una vintena. Pensem que la gamba es pesca en set caladors, dos dels quals són compartits amb Blanes i Roses, respectivament. La resta, cinc, són aquests que formen part del pla de gestió de la gamba de Palamós, i només hi van aquestes setze embarcacions que explicava.
Uns pescadors a la recerca d’aliances
La Confraria de Pescadors de Palamós continua apostant per la sostenibilitat ambiental, aquesta vegada a través del projecte Cofradedmed. Es tracta d’una iniciativa de treball en xarxa per aconseguir la sostenibilitat ambiental de les pesqueries. El projecte aspira a generar un banc de dades per estudiar la implantació d’un mètode comú. A banda de la confraria palamosina, hi ha la de San Pedro del Pinatar, a Múrcia, i la de Motril, a Andalusia. Aquest projecte implica pescadors, gestors de les confraries, biòlegs pesquers i experts en medi ambient, amb l’objectiu de crear una base de dades ambiental i socioeconòmica basada en la protecció dels recursos marins vius, la biodiversitat i els ecosistemes marins. L’objectiu final del projecte és implantar un mètode comú per crear una xarxa de dades que abasti diverses comunitats pesqueres del Mediterrani, comunitats que tenen problemes similars. Fins ara, ja s’han fet les determinacions de les espècies per estudiar, així com enquestes i embarcaments per fer mostrejos de talles dels peixos capturats. Aquests mostrejos serviran per dissenyar uns quadres comuns de bones pràctiques pesqueres i per determinar indicadors d’esforços i resultats que siguin vàlids per a les tres confraries. El projecte que uneix les experiències dels pescadors de Palamós, de San Pedro del Pinatar i de Motril forma part de la Xarxa Natura 2000. Està finançat per la Fundació Biodiversitat, del Ministeri per a la Transició Ecològica, a través del programa Pleamar.
Mostrar este hilo
Havia aprovat d'amagatotis urbanitzar la denunciada 
Això té conseqüències
que un coix
Comencen les obres de l'espai polivalent entre Folch i Torres i Camí del Pla
Trigaran 3 mesos i costen 725.000 euros
L'espai tindrà 2 pistes per a bàsquet o 1 per a futbol sala o handbol
Al costat s'hi farà un aparcament
+Info
.jpg)
