Sobre la cuca peluda del suro (Lymantria dispar) i l'escarabat lluent (Calosoma sycophanta) al Montnegre 8/6/2019 Seán Cahill. Font: Twitter.com
Els suros (i alzines) es recuperaran. És cíclic, lo pitjor ara seria tractaments químics (perpetuant i agreujant la situació) afectant també als depredadors naturals que ara fan l'estiu amb elles i les controlen.
Podeu consultar la nova entrada a la web sobre l'eruga del suro (Lymantria dispar) https://montnegrecorredor.org/?p=2927
Fortes afectacions de l’oruga del suro (Lymantria dispar) al Montnegre i el Corredor 2019
Associació de propietaris del Montnegre i el Corredor 12/6/2019
Aquest estiu per segon any consecutiu em vist com apareixien arreu una gran quatitat d’erugues de llargs pels i que es despenjaven dels arbres per mitja d’uns fils, per deixar-se arrossegar pel vent i poder anar colonitzant nous arbres.
Aquesta eruga és l’eruga del suro (Lymantria dispar) i aquest any a més està generant fortes defoliacions observades a llarg de tot el massís amb atacs que arriben a deixar arbres totalment defoliats, com a diferents valls del municipi de Tordera, a la riera del Montnegre, Hortsavinyà.
Aquesta eruga és pròpia de les nostres zones però cíclicament poden donar-se situacions epidèmiques, les quals poden generar fortes afectacions sobre els suros, les alzines i si la concentració d’orugues és molt alta pot acabar afectant una gran quantitat d’espècies diferents.
L’any passat, al 2018, ja vàrem observar una gran quantitat d’erugues, amb afectacions arreu, però les defoliacions totals varen ser limitades. Les experiències en altres zones ens indiquen que les epidèmies es produeixen generalment durant tres anys seguits, pel que tot fa pensar que el proper any també tindrem una presència molt important d’erugues.
Aquest any el Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya ha realitzat tractaments biològics en algunes zones de Catalunya, entre d’altres al municipi de Tordera, malgrat això els danys sobre aquestes zones també han estat molt importants.
Malgrat les defoliacions totals, s’espera que els suros tornin a brotar. Però la sequera acumulada dels darrers anys que ha anat causant un debilitament generalitzat dels arbres, pot obrir la possibilitat en què es puguin produir una certa mortalitat, o afavorir l’entrada en alguns individus d’altres patologies que en puguin causar la mort. A més la qualitat del suro es pot veure greument afectada generant vena-secs.
Si ens voleu enviar fotos amb arbres totalment defoliats podeu fer-ho al correu: lymantria2019@montnegrecorredor.org indicant el paratge i la data on heu fet la foto.
Per a més informació podeu consultar l’article sobre plagues del número 16 de la revista aulet
Més info: Fitxa de la Generalitat de Catalunya
Al bosc, els tractaments químics no estan autoritzats
I els tractaments biològics que s'hi fan (pregunteu resultats) són inútils perquè afecten a altres espècies i també alteren comunitats de depredadors. Hi ha molt llest venent la moto i vivint del cuento
a costa d'una cosa que no ha requerit mai intervenció.
a costa d'una cosa que no ha requerit mai intervenció.
La fumigació aeria amb Bacillus thuringiensis sbsp. kurstaki (bacteri) te efecte insecticida sobre larves de lepidòpters, no només sobre la cuca del suro, no fa distincions entre espècies, i causa més problemes a llarg termini que beneficis... Us venen la moto. No cal fer res.
. No cal fer res.
-----------------------------------------------------------------
També estan venent la moto (i comprant) que és per la sequera o pel canvi climàtic (que darrerament es fa servir com causa de tots els mals al medi natural) i és fals.
Les principals causes són l'excessiva densitat de peus, els monocultius i la continuïtat de la masa forestal, hi hagi o no sequera, hi hagi o no canvi climàtic. "La salut" dels boscos dependrà de si s'ataquen les causes reals o de si es continua enganyant al personal... i les mal anomenades "plagues" no són més que autoregulacions de l'ecosistema front un desajust latent, la sequera només ho fa més visible.
La densitat d'arbres (majoritàriament joves, com la majoria de mases forestals del Montnegre) s'ha d'afrontar i s'ha de talar moltíssim, i si no es fa, doncs ho fan els animalons (val per a totes "les plagues"). La mort d'exemplars és un procés natural (amb sequera o sense, amb oruga del suro o sense) i hauria de ser acceptat per sentit comú... com més creixen els arbres més espai necessiten, és impossible que sobrevisquin tots els que hi ha a un mateix espai quan aquests van creixent.
La homogeinització del paisatge és letal per a la biodiversitat, per a l'equilibri tròfic i per a la rendibilitat forestal, i és causa principal dels "problemes" que més preocupen ara al personal ("plagues" i incendis forestals)... Calen més espais oberts i més clapes que trenquin el continu forestal a favor d'altres hàbitats com brolles, prats, herbassars, conreus,... I si no es fa, ho faran els animalons i els incendis... No hi ha cap mena de problema, ans el contrari, en que una zona "quedi afectada" i "es pugui produir una certa mortalitat" d'arbres. El veritable problema és parlar "d'estètica" quan es tracta del medi natural i d'aprofitaments forestals com es pot llegir a la fitxa.
I aquí em guanyaré més enemics... La lluita contra els incendis forestals NO ha de ser el centre de la gestió forestal sinó una eina més de gestió dirigida. És ridícul i patètic veure com amb l'excusa del risc d'incendis es fan les principals burrades i les principals afectacions al medi natural que diuen voler protegir (quan en realitat es tracta d'afectacions a bens i persones). S'ha sobredimensionat tant la seva necessitat con les seves funcions i "alguns" s'han cregut que tot ha de girar al voltant de la seva professió i font d'ingressos.
-------------------------------------------------------------
Si voleu ens podeu enviar fotos de zones amb defoliacions importants a lymantria2019@montnegrecorredor.org indicant-nos la data i la ubicació
A #Gavarres hem observat fortes afectacions a la zona de Romanyà, Santa Cristina d'Aro i Llagostera. I no només sobre suros, sinó també en alzines i arboços. #Lymantria @agriculturacat @cgavarres
Fotos de la zona de Vallmanya (Tordera) d'avui mateix, primer varen ser els surus, després, alzines,roures, arbós, brucs i ara els pins!!!
Compro cada paraula del comentari personal. Sembla que el medi hagi de tenir una imatge i estat immutable, sempre enfocant-lo amb la rendibilitat primària o terciària. Cal més bosc madur i més espais oberts i de transició. Però el Parc Natural només s'administra entorn de l'explotació forestal.
ResponEliminaArnau
I jo compro el teu comentari. Però recorda que el Montnegre NO és Parc Natural, errada recurrent que porta a moltes malinterpretacions i que és causa de molts desajustos.
Elimina