Observacions de Pere Alzina i Bilbeny d'avui a la Vall d'Olzinelles (Sant Celoni)...
1 Cabirol (Capreolus capreolus)
1 Aligot comú (Buteo buteo)
1 Picot garser petit (Dendrocopos minor)
2 Picots garser grossos (Dendrocopos major)
1 Pica-soques blau (Sitta europaea)
1 Verdum (Carduelis chloris)
Font: www.ornitho.cat
Observador: Pere Alzina i Bilbeny
dissabte, 9 de febrer del 2019
Desembocadura de la Tordera 8/2/2019 Arnau Tolrà. Font: ornitho.cat
Observacions de l'Arnau Tolrà d'ahir divendres 8/2/2019 a la desembocadura de la Tordera...
14 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
1 Gavina corsa (Larus audouinii)
Aturada a la llacuna.
Font: www.ornitho.cat
Observador: Arnau Tolrà
14 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
1 Gavina corsa (Larus audouinii)
Aturada a la llacuna.
2 Xarxets comuns (Anas crecca)
3 Becadells comuns (Gallinago gallinago)
Font: www.ornitho.cat
Observador: Arnau Tolrà
La Tordera a Gualba de Baix 8/2/2019 Arnau Tolrà. Font: ornitho.cat
Observacions de l'Arnau Tolrà d'ahir divendres 8/2/2019 a la Tordera a Gualba de Baix...
1 Astor (Accipiter gentilis) immadur
7 Durbecs (Coccothraustes coccothraustes)
1 Agró blanc (Casmerodius albus)
Pescant en tram subòptim.
Font: www.ornitho.cat
Observador: Arnau Tolrà
1 Astor (Accipiter gentilis) immadur
7 Durbecs (Coccothraustes coccothraustes)
1 Agró blanc (Casmerodius albus)
Pescant en tram subòptim.
mínim 4 Becadells comuns (Gallinago gallinago)
1 Blauet (Alcedo atthis)
4 Picots garsers petits (Dendrocopos minor)
1 Griva (Turdus viscivorus)
5 Tords ala-rojos (Turdus iliacus)
1 Cotoliu (Lullula arborea)
Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
1er mc
Observador: Arnau Tolrà
Riells i Viabrea 8/2/2019 Arnau Tolrà. Font: ornitho.cat
Observacions de l'Arnau Tolrà d'ahir divendres 8/2/2019 a Riells i Viabrea...
al Bosc de la Batllòria
3 Aligots comuns (Buteo buteo)
mínim 11 Durbecs (Coccothraustes coccothraustes)
2 Grives (Turdus viscivorus)
1 Tord ala-roig (Turdus iliacus)
1 Pinsà borroner (Pyrrhula pyrrhula)
1 Pardal de bardissa (Prunella modularis)
menjadora
uns 45 Lluers (Carduelis spinus)
1 Gratapalles (Emberiza cirlus)
Cantant al jardí
Font: www.ornitho.cat
Observador: Arnau Tolrà
al Bosc de la Batllòria
3 Aligots comuns (Buteo buteo)
mínim 11 Durbecs (Coccothraustes coccothraustes)
2 Grives (Turdus viscivorus)
1 Tord ala-roig (Turdus iliacus)
1 Pinsà borroner (Pyrrhula pyrrhula)
1 Pardal de bardissa (Prunella modularis)
menjadora
uns 45 Lluers (Carduelis spinus)
1 Gratapalles (Emberiza cirlus)
Cantant al jardí
1 Mallerenga petita (Periparus ater)
uns 50 Verdums (Carduelis chloris)
a la Perxada de Can Tries
2 Astors (Accipiter gentilis)
Entrega de presa i còpula.
2 Durbecs (Coccothraustes coccothraustes)
4 Grives (Turdus viscivorus)
1 Tallareta cuallarga (Sylvia undata)
Població relicte, desapareixerà en 1-2 anys.
uns 25 Lluers (Carduelis spinus)
Font: www.ornitho.cat
Observador: Arnau Tolrà
Platja de Poblenou (Pineda de Mar) 9/2/2019
unes 50 Sargantanes iberoprovençals (Podarcis liolepis)
molt actives avui
mínim 8 Dragons comuns (Tarentola mauritanica)
desenes de Borinots (Bombus terrestris)
1 Bufaforats (Macroglossum stellatarum)
el 1er de l'any
1 Corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis)
volant sobre el mar costa amunt
9 Gavians argentats (Larus michahellis)
unes 30 Gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus)
mínim 2 Gavines capnegres (Larus melanocephalus)
1 Xatrac becllarg (Sterna sandvicensis)
1 Tudó (Columba palumbus)
Coloms roquers (Columba livia)
2 Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
1 Garsa (Pica pica)
4 Cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
3 Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
1 Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
2 Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
uns 15 Pardals comuns (Passer domesticus)
mínim 6 Pardals xarrecs (Passer montanus)
8 Gafarrons (Serinus serinus)
Sargantanes iberoprovençals (Podarcis liolepis)...
Dragó comú (Tarentola mauritanica)...
Algunes notícies per llegir 7-9/2/2019...
“El municipi té una situació idònia per a la pràctica d’aquells esports vinculats amb la natura"
.. Malgrat de Mar urbanitzant el darrer tram lliure del litoral del Maresme i els ECOpijos parlant de canvi climàtic i naturalitzar el poble https://elmalgratenc.cat/2019/02/08/projecten-la-creacio-dun-nou-centre-esportiu/ … vía @elmalgratenc
.. Malgrat de Mar urbanitzant el darrer tram lliure del litoral del Maresme i els ECOpijos parlant de canvi climàtic i naturalitzar el poble https://elmalgratenc.cat/2019/02/08/projecten-la-creacio-dun-nou-centre-esportiu/ … vía @elmalgratencPROJECTEN LA CREACIÓ D’UN NOU CENTRE ESPORTIU
Elmalgratenc.cat 8/2/2019
Inicialment, la idea passa per ubicar les instal·lacions en els terrenys on es troben les pistes municipals d’atletisme, al Camí de la Pomereda. Abans, però, l’actuació aniria precedida de la reforma integral de les pistes, ja que permetria homologar-les i d’adaptar-les a les competicions de primer nivell.
La proposta l’ha traslladada Jofre Serret -candidat de Junts per Catalunya a Malgrat de Mar– al Secretari General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, durant una visita que Gerard Figueras ha realizat als equipaments esportius municipals aquest dijous al matí.
El centre esportiu és “un projecte d’alt nivell que situaria Malgrat de Mar en el mapa, en el lloc que es mereix”, paral·lelament es treballaria per potenciar i fomentar valors com la cooperació i l’estima per la natura, ha assenyalat Serret.
Per la seva banda, Gerard Figueras ha aplaudit la proposta del partit que encapçala Jofre Serret, recordant que l’avantprojecte de pressupost de què disposa el Govern Català facilitaria tirar endavant la creació d’aquest nou centre esportiu. Figueras ha recolzat les seves manifestacions després de subratllar el treball que es fa contínuament per tal d’actualitzar i modernitzar les instal·lacions esportives de tot Catalunya.
Destinació Turisme Esportiu
“Malgrat de Mar reuneix els requisits necessaris per aconseguir el segell de Destinació de Turisme Esportiu”. Així ho considera el candidat a l’alcaldia de Junts per Catalunya a Malgrat de Mar. “El municipi té una situació idònia per a la pràctica d’aquells esports vinculats amb la natura. Nedar, córrer o anar amb bicicleta són els tres grans eixos que ens permeten gaudir d’uns esports que no necessiten de grans recursos econòmics, però sí d’una aposta ferma de col·laboració amb les administracions i les entitats esportives locals”, ha detallat Serret.
L’objectiu d’obtenir el distintiu l’ha avalat el Secretari General de l’Esport. Gerard Figueras ha afirmat que “Malgrat de Mar està situat en un enclavament excepcional. No només per la seva façana marítima sinó perquè es troba entre dues comarques i un sector molt procliu als esports a l’aire lliure. És un encert aprofitar tot aquest posicionament estratègic i el bagatge que ja es té”.
La creació d’un nou centre esportiu i l’obtenció del segell de Destinació Turisme Esportiu són dues de les propostes que Junts per Catalunya a Malgrat de Mar ha inclòs en el seu programa electoral per a les eleccions municipals del mes de maig de 2019.
I els ECOpijos de Malgrat de Mar parlant de canvi climàtic i "naturalitzar" el nucli urbà mentre urbanitcen el darrer tram lliure del litoral del Maresme... Bravo!... Els ECOpolles
I diuen que volen "protegir" el delta... De ells? Quina vergonya http://malgratcomunicacio.cat/index.php?cont=not&id=5655#.XF7LeK69Zqc.twitter …
... Bravo!... Els ECOpolles I diuen que volen "protegir" el delta... De ells? Quina vergonya http://malgratcomunicacio.cat/index.php?cont=not&id=5655#.XF7LeK69Zqc.twitter …[ÀUDIO] JXCat de Malgrat de Mar aposta per aconseguir la marca de Turisme Esportiu i la creació d'un Centre Esportiu
Ona Malgrat 7/2/2019
Gerard Figueras ha estat acompanyat per membres de JXCAT Malgrat
En declaracions a Ona Malgrat, Serret ha explicat que Malgrat de Mar es troba en una situació idònia per a pràctiques esportives com ara el ciclisme, la natació o per curses a peu. En definitiva, diu Serret, per a esports que estan en contacte amb la natura.
Jofre Serret ha destacat la importància, segons ell, de la col·laboració entre els sectors públic i privat per tirar endavant iniciatives que vagin més enllà de la pràctica esportiva estricta. En aquest sentit, ha demanat la col·laboració de la Secretaria General de l'Esport per poder fer un Centre Esportiu que es podria ubicar a la zona de les pistes d'atletisme. Segons ell, tant el Centre Esportiu com la marca de Turisme Esportiu són dos projectes que fomenten també els valors de la cooperació i la natura.
Serret ha posat d'exemple actual per a l'aposta esportiva la creació de la primera Via Verda que ara, segons ell, està plantejada més des de la vessant lúdica però que pot tenir potencial esportiu en un futur.
Per la seva banda, Gerard Figueras, ha explicat que l'esport "és un tronc central" que fomenta la cohesió social i projecta els municipis a l'exterior. Segons ell, el Govern català promou que les instal·lacions esportives d'arreu del país, 40.000 aproximadament, vagin més enllà dels municipis. Des de la Secretaria General de l'Esport, ha dit Figueras, es "treballa per actualizar i modernitzar" els equipaments esportius. En aquest sentit, ha anunciat que l'avantprojecte de pressupost de la Generaltitat per al 2019 inclou una partida de recursos que es posaran a disposició dels municipis que presentin projectes com els que avui ha detallat Serret.
Gerard Figueras ha visitat, entre altres el camp municipal d'esports, les pistes d'atletisme i també l'Ajuntament de Malgrat de Mar on ha estat rebut per l'alcaldessa, Carme Ponsa, i el regidor d'Esports, Miquel Àngel Ruiz.
Galeria d'àudios
Autoabastiment energètic, aposta per la mobilitat sostenible, racionalitzar l'ús de l'aigua: què pot fer Malgrat front el canvi climàtic?
Avui en parlem!
A les 16h a la Biblioteca, continuem agafant força entre totes 
La naturalització de l'espai urbà de Malgrat, la preservació i gestió d'espais lliures, el delta de la Tordera i la connectivitat.
Hi tens alguna cosa a dir? Ho tractarem demà!
Vine, a les 16h a la Biblioteca!
#AgafemForça
---------------------------------------------
Bones, em pregunten quin sentit té regar els plàstics al migdia i amb fort vent. Algú de vosaltres ho pot aclarir? Gràcies... realment no tinc coneixements suficients per respondre, desconec aquests temes.
El Punt Avui 8/2/2019
Abertis i el govern eleven el cost de l’allargament de l’autopista fins als 64,8 milions
Al desembre, el TSJC va suspendre els treballs del traçat inicial
Un cartell a Lloret anunciant les obres de la C-32, en una imatge del juny del 2018. JOAN SABATER.
JORDI FERRER - LLORET DE MAR
La Generalitat de Catalunya, a través d’Infraestructures Viàries de Catalunya (Invicat), i la concessionària Abertis han posat a licitació les obres del nou projecte de la C-32 fins a Lloret de Mar. Segons ha avançat el diari econòmic Expansión, el ramal costarà 64,8 milions (sense IVA) i els treballs s’allargaran 26 mesos. El cost s’ha elevat un 24,3% respecte al traçat inicial (52,16 milions).
Fonts del Departament de Territori i Sostenibilitat van informar ahir al migdia que la licitació continua el seu curs d’acord amb el projecte revisat. El març del 2018, la Generalitat va fer un nou estudi informatiu i anàlisi d’impacte ambiental. Així, començava de nou un procés que s’allarga gairebé dues dècades. Cal recordar que el TSJC va suspendre de manera cautelar l’inici de les obres atenent una demanda de SOS Lloret. Posteriorment, el desembre del 2018, va ratificar la suspensió després d’un recurs del govern.
Els opositors a l’autopista consideren que l’anunci de la licitació era un pas més dels previstos, afirma Jordi Palaudelmàs, de la plataforma Aturem la C-32, integrada a SOS Costa Brava. Palaudelmàs recorda que el nou projecte ha estat impugnat al TSJC i que en el recurs hi inclouran mesures cautelars perquè, després de l’adjudicació, les obres no puguin començar.
L’article d’Expansión assegura que l’acord entre l’aleshores conseller Santi Vila i Abertis incloïa el finançament –a càrrec de l’empresa privada– de l’obra i la compensació que rebria la concessionària al final de la concessió de l’autopista, el 2021.
LA FRASE
La posada a licitació del ramal entrava dins el previst. Demanarem mesures cautelars perquè no comenci
Jordi Palaudelmàs
ATUREM LA C-32
LA XIFRA
24,3 per cent ha augmentat el cost del ramal de la C-32 entre Tordera i Lloret passant per Blanes, segons ‘Expansión’.
Pacte de Vila amb Abertis del 2013
L’article del diari econòmic Expansión destaca que l’allargament de l’autopista, que defensen els ajuntaments de Blanes i Lloret, va formar part d’un acord del 2013 entre l’aleshores conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, i Abertis. La posada a licitació es dividirà en dos contractes: el ramal fins a Lloret (de gairebé 7 quilòmetres), i la connexió amb la C-63, la carretera de Vidreres, i la GI-682, la carretera de Blanes.
ajornar els treballs, no aturar... Si ni la nidificació del corb marí emplomallat és suficient per replantejar aquestes obres... Què espereu a la resta de la costa? http://www.elpuntavui.cat/territori/article/1551291-sant-feliu-atura-obres-per-la-cria-d-aus-a-punta-brava.html … vía @elpuntavui
http://www.elpuntavui.cat/territori/article/1551291-sant-feliu-atura-obres-per-la-cria-d-aus-a-punta-brava.html … vía @elpuntavui
El Punt Avui 9/2/2019
Continuar llegint...
-------------------------------------
Diem #NoALaDraga! Contra les agressions al territori, ni a #SantPol ni enlloc del #Maresme! PRESERVEM EL LITORAL! @PlatfLitoral @CPMaresme Cc: @PobleLliure_Mar @laforjavallalta
El projecte de seguiment de la llúdriga a les conques del Besòs i de la Tordera.
Línia d'investigació liderada per l'@arnautomo i coordinat per @ObsTordera @consorcibesos @ZooBarcelona
betevé 8/2/2019
Continuar llegint i vídeos aquí...
------------------------------
“Desmuntant mites sobre la Tordera” amb Enric Sagristà, geòleg i investigador del @CEABCSIC i en Javier Romera, naturalista local a @btordera. Un èxit organitzat per @cuptordera que s’ha de repetir! @diaridblanes @CSICCat https://goo.gl/5tr5ph
L’any 1547, el Consell Municipal de Calella va comprar un terreny anomenat “hort dels tarongers” per construir l’antic Hospital de pobres i pelegrins. Aquests mateixos terrenys acullen l’actual Hospital de Calella. #HistòriesdelaCSMS
http://postalsantigues.cat
http://postalsantigues.cat 
Gavina menuda (Larus minutus) a la platja de Malgrat de Mar 8/2/2019 Jose Manuel de los Reyes
1 Gavina menuda (Larus minutus) observada per Jose Manuel de los Reyes ahir divendres 8/2/2019 a la platja de Malgrat de Mar.
Vidriol (Anguis fragilis) a Gualba 8/2/2019 Albert Montori. Font: ornitho.cat
1 Vidriol (Anguis fragilis) observat per l'Albert Montori ahir divendres 8/2/2019 a Gualba.
Font: www.ornitho.cat
Observador: Albert Montori
Font: www.ornitho.cat
Observador: Albert Montori
divendres, 8 de febrer del 2019
Sobre els peixos al tram baix de la Tordera 8/2/2019
La importància de mantenir els pocs espais amb aigua durant l'estiu que queden al tram baix de la Tordera, part d'un ecosistema i d'uns hàbitats dinàmics i complexos.. NO convertir la llera en un canal per drenar el territori amb falses idees o consignes al·legant falsa seguretat
Sequera artificial a la Tordera: els peixos que aconsegueixen trobar refugi abans que el riu s’assequi estan ben adaptats a superar l’estrès, i les poblacions es recuperen si l’alteració ambiental causada per l’extracció d’aigua es redueix http://www2.udg.edu/Not%c3%adciesiagenda/Reculldenot%c3%adcies/tabid/2575/p/52564/language/ca-ES/Default.aspx … vía @univgirona
Una tesi posa de manifest els efectes del canvi global sobre les comunitats de peixos de rius mediterranis
Notícies UdG 9/2/2017
L'investigador de l'Institut d'Ecologia Aquàtica de la Universitat de Girona (UdG) Roberto Merciai ha estudiat els efectes del canvi global sobre les comunitats de peixos de rius mediterranis, fixant-se especialment en el Llobregat i la Tordera. Els resultats de la seva recerca s'han publicat a la tesi doctoral titulada “Effects of global change on fish assemblages in Mediterranean streams”, dirigida per Emili García-Berthou i Sergi Sabater.
El canvi global és el resultat de la combinació entre canvi climàtic a escala global i l’acció de les activitats humanes en el territori a nivell local. L’àrea Mediterrània es considera un “punt calent” de canvi global, per la seva posició geogràfica i l’alta densitat de població. Al mateix temps, aquesta zona té una gran varietat d’organismes vivents i habitats naturals, la conservació dels quals és amenaçada pel canvi global.
Els rius Mediterranis tenen un particular règim hidrològic, que depèn estrictament de les precipitacions. L’escassetat d’aigua que caracteritza l’estiu en el Mediterrani és causa de la reducció del cabal dels rius, que en ocasions s’assequen del tot, en el cas de excessiva extracció d’aigua per al regadiu i altres activitats humanes. Un altre factor que afecta als rius és la contaminació que també prové de les activitats antròpiques, i una categoria de contaminants extensivament presents en el medi ambient són els metalls pesants. Aquestes substàncies tenen la característica d’introduir-se a la cadena tròfica i d’acumular-se en els teixits dels organismes vivents, com els peixos.
Peixos i altres animals i vegetals que viuen en els rius Mediterranis són afectats per la sequera i per la contaminació, tot i que molts aspectes d’aquests problemes queden desconeguts. Aquesta tesi doctoral tenia l’objectiu d’investigar alguns d’aquests aspectes, especialment sobre les comunitat de peixos de dos rius Mediterranis. En el primer capítol es pretenia entendre com s’acumulen els metalls pesants en el múscul dels peixos, segons la seva espècie i la mida, al llarg d’un riu ibèric contaminat, el Llobregat. Els altres tres capítols són sobre la Tordera, un riu moderadament afectat per les activitats antròpiques, especialment per l’extracció d’aigua. Es pretenia investigar les conseqüències de la sequera artificial sobre dues espècies de peixos natius a la conca, el barb de muntanya i la bagra, i també sobre el règim de temperatures del riu mateix.
Els resultats de la tesi revelen que els peixos del Llobregat contenen quantitats significatives de metalls pesants, que en alguns casos poden representar un risc per a la salut humana, en el cas de que fossin consumits. La contaminació en el múscul de peix variava significativament segons la espècie i la mida, i no sempre segons el grau de contaminació del riu. Les agències del medi ambient, per tant, haurien de considerar aquestes fonts de variabilitat al moment de fer anàlisis químiques.
Els peixos de la Tordera van resultar fortament afectats per la sequera, sent numèricament molt escassos en els trams que s’assequen estacionalment. La seva probabilitat de supervivència, calculada mitjançant models matemàtics, es veu molt més baixa en aquests trams de riu, comparada amb els trams amb cabal permanent. A nivell individual, els efectes de la sequera van resultar menys evidents: els valors de creixement i condició corpòria, que indiquen l’estat de salut dels individus, resulten acceptables a tota la conca. Això suggereix que els individus que aconsegueixen trobar refugi abans que el riu s’assequi, estan ben adaptats a superar l’estrès, i podrien tornar a formar poblacions estables si l’alteració ambiental causada per l’extracció d’aigua es reduís.
El règim de temperatura de la Tordera també es veia alterat en els trams afectats per la sequera, i també aigües avall d’una estació depuradora d’aigües residuals. Les conseqüències ecològiques d’aquesta alteració són imprevisibles i posen l’accent sobre la complexitat dels efectes de les activitats antròpiques sobre els ecosistemes fluvials.
----------------------------------------------
Effects of global change on fish assemblages in Mediterranean streams
Merciai, Roberto
Universitat de Girona. Institut d'Ecologia Aquàtica; Universitat de Girona. Departament de Ciències Ambientals
Fecha de defensa: 30-09-2016