Troben a Blanes l''Atlàntida' del corall. 11/2/2020 Ràdio Girona

Troben a Blanes l''Atlàntida' del corall
Ràdio Girona 11/2/2020

Científics del CSIC observen refugis de coralls profunds a uns 15 quilòmetres de la costa i a 600 metres de profunditat

23 científics amb dos robots s'embarcaran durant dues setmanes per conèixer més d'unes colònies que ja qualifiquen d'"excepcionals"

Primeres observacions d'una paret del canó de Blanes, recoberta principalment de M. oculata / CSIC

A Blanes, a uns 15 quilòmetres de la costa i a 600 metres de profunditat, hi ha un dels refugis de corall més grans del litoral català. L'han trobat per casualitat científics del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i ara submergiran dos robots per tenir imatges en 3D. "La quantiat i la densitat dels coralls, i la mida de les colònies és excepcional, molt important", ha dit a Ràdio Girona-SER Catalunya el geòleg marí Pere Puig, coordinador del projecte.

Investigadors de l’Institut de Ciències del Mar estaven fent un projecte sobre els impactes de la pesca d'arrossegament en els sediments marins profunds, quan es van topar amb aquestes colònies molt poblades de coralls profunds d’aigua freda. Es mantenen refugiades en parets de centenars de metres d’alçada d'una gran vall submarina coneguda científicament com el "canyó de Blanes".

Detall de P. laris i C. verticillata a 769 metres de profunditat / CSIC

Hi han trobat fins a cinc espècies diferents de coralls d'interès ecològic com la Madrepora oculata i la Lophelia pertusa. Tot apunta que alguns exemplars podrien tenir més de 100 anys i que han sobreviscut a les xarxes d'arrossegament dels pescadors.

El geòleg marí Pere Puig, coordinador del projecte ABRIC, ha explicat que els ecosistemes trobats són un "oasi de biodiversitat" perquè acostumen a acollir multitud d’espècies: "Hem trobat colònies de dimensions molt grans, crec que més de cent anys de vida fàcilment. Un dels objectius de la campanya és agafar coralls -vius i morts- i datar-los per veure quins ritmes de creixement tenen".

Els experts creuen que que s’han refugiat en aquestes parets de les arts de pesca perquè les colònies més properes a les zones pesqueres mostren signes de sufocació per excés de sedimentació, ja que estan exposades als impactes indirectes de la pesca d'arrossegament.

La sonda de l'Institut Espanyol d'Oceanografia utilitzada en les primeres observacions / CSIC

23 científics amb dos robots s’embarcaran ara en el Buc Oceanogràfic Sarmiento de Gamboa durant dues setmanes per conèixer l’estat de conservació d'aquestes colònies.

CANVIS EN LA PESCA

Els pescadors de Blanes aposten per noves eines per tenir més cura del fons del mar després d'aquest descobriment. El gerent de la confraria de Blanes, Xavi Domènech, ha dit que tres de les barques més grans ja no utilitzen portes de pesca d’arrossegament que toquin el terra. Aquestes noves eines necessiten menys gasoil i, per tant, contaminen menys.


Troben a Blanes una de les colònies de corall d'aigües fredes més grans del Mediterrani
Notícies TV3 14/2/2020

Els científics comencen una campanya per estudiar bé aquestes colònies, les seves característiques i com protegir-les



Les aigües de Blanes amaguen un tresor ocult de gran valor científic, el corall d'aigües fredes. També se'l coneix amb el nom de corall d'aigües profundes i està protegit perquè està en perill d'extinció i pel seu important paper com a refugi de la biodiversitat del fons marí. Se sabia que hi havia colònies d'aquest corall al Mediterrani, però ningú s'imaginava que n'hi hauria una de tan gran a la costa catalana.

Uns científics en van trobar una colònia molt important davant la costa de Blanes,i ha quedat preservada de manera natural perquè els pescadors sabien que s'enganxaven les xarxes i, per tant, no hi passaven. Algunes són centenàries.

 Corall d'aigües fredes a les aigües de Blanes

Són com un oasi, com un bosc on hi ha vida i, per tant, s'ha de preservar. Tot i que els vaixells no llancen les xarxes, sí que les posen en perill perquè amb les xarxes es provoquen petites "allaus" de fang i es poden trencar o ofegar.

Per tant, ara, els científics comencen una campanya per estudiar bé aquestes colònies, les seves característiques i com protegir-les, com explica, Pere Puig Alenyà, investigador científic de l'Institut de Ciències del Mar.

"Colònies molt grans, molt ben conservades i amb comparació d'altres indrets a on s'han trobat coralls a aigües fredes a les costes catalanes, segurament és una de les millors preservades al mediterrani."

Aquest oasi de corall que ha quedat preservat de manera natural es troba a uns 600 metres de profunditat. Amb dos robots subaquàtics s'agafaran imatges tridimensionals de l'ecosistema i també mostres.

Robot subaquàtic per poder agafar imatges tridimensionals de l'ecosistema

Pere Puig explica que es vol analitzar el corall des d'un punt de vista biològic, però també geològic, per veure com els afecta l'activitat pesquera.

"Encara que no es pesqui amunt i malmetin el corall, els núvols de fang que aixequen les barques d'arrossegament poden arribar-les a afectar de manera indirecta sufocant-les al tapar-les de fang i així provocar que no puguin sobreviure."

D'aquesta campanya, que durarà quinze dies a mar, en sortiran també les propostes per a les barques d'arrossegament per protegir les colònies de corall dels canons de Blanes.