Tot i que es pot veure durant tot l’any a qualsevol punt d’aigua de la part baixa de la Tordera (al riu, als estanys, a les basses, als tolls,...), és durant els passos migratoris quan augmenten en nombre i es podem veure molt sovint (principis de primavera i final de l’estiu principalment).
Més petit que un bernat pescaire (Ardea cinerea) o una cigonya (Ciconia ciconia) però més gran que un ànec o una gavina, amb el seu plomatge blanc, coll llarg, bec i potes llargues i negres, amb els peus grocs, i amb una posició i moviments elegants, el trobem normalment descansant a les ribes o a les branques d’un arbre riberenc, caminant pel fang o l’aigua capturant el seu menjà (peixos, crancs, amfibis, invertebrats,...), volant en grup sobretot sobre el riu i el litoral en pas migratori, o en companyia d’altres ocells a les pollancredes i prats inundats. Entre principis de la tardor i principis de la primavera, uns pocs exemplars passen les nits al dormidor de l’estany de Cal Raba (Tordera) amb els esplugabous (Bubulcus ibis) o amb els martinets de nit (Nycticirax nycticorax) a la grabera de Palafolls.
Més petit que un bernat pescaire (Ardea cinerea) o una cigonya (Ciconia ciconia) però més gran que un ànec o una gavina, amb el seu plomatge blanc, coll llarg, bec i potes llargues i negres, amb els peus grocs, i amb una posició i moviments elegants, el trobem normalment descansant a les ribes o a les branques d’un arbre riberenc, caminant pel fang o l’aigua capturant el seu menjà (peixos, crancs, amfibis, invertebrats,...), volant en grup sobretot sobre el riu i el litoral en pas migratori, o en companyia d’altres ocells a les pollancredes i prats inundats. Entre principis de la tardor i principis de la primavera, uns pocs exemplars passen les nits al dormidor de l’estany de Cal Raba (Tordera) amb els esplugabous (Bubulcus ibis) o amb els martinets de nit (Nycticirax nycticorax) a la grabera de Palafolls.
Durant aquests dies de setembre en que els estanys, tram baix del riu i prats estan secs, el podem trobar a la desembocadura del riu, als pantans, al tram mitjà del riu on encara baixa aigua, o a algunes de les basses de rec repartides pel territori.
Hi ha dos espècies molt similars...
L’esplugabous (Bubulcus ibis) és una mica més petit, de moviments menys elegants, amb el bec groc o ataronjat, potes i cames del mateix color, normalment menys depenent de l’aigua que el martinet blanc (el trobarem a pastures, conreus, herbassars,... tot i que també a l’aigua), normalment en grups nombrosos, i pressent a la zona bàsicament entre finals de l’estiu i principis de la primavera.
L’agró blanc (Egretta alba) és més gran, com un bernat pescaire, amb el bec ataronjat o groc, coll i potes més llargues, menys freqüent que els anteriors però que està experimentant una lleugera expansió i augment d’observacions al conjunt del territori català. Observat a la desembocadura de manera puntual en pas migratori.
Xavi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada