diumenge, 21 de setembre del 2008

Visó americà (Mustela vison) capturat al riu Tordera 21/9/08

.
Avui s’ha trobat un visó americà (Mustela vison) a l’interior d’una de les trampes per a l’estudi de tortugues aquàtiques col·locades a un tram de riu entre els municipis de Palafolls i Tordera...
.



Actualment el podem trobar a qualsevol indret amb aigua de la conca del riu Tordera (és un animal sempre lligat a torrents, rius, estanys... i qualsevol punt d’aigua).

Es tracta d’un mustèlid introduït (exòtic) provinent d’alliberaments i escapaments de granges pelleteres i que s’ha estès ràpidament pels cursos fluvials degut a una manca de control i gestió per part de les administracions.

Un cop arribats a les conques i escampats arreu de cursos fluvials, basses i estanys, representen un greu perill per a la resta d’espècies aquàtiques (invertebrats, peixos, amfibis, rèptils, aus i altres mamífers) degut a la seva voracitat, manca de depredadors naturals i oportunisme, a més d’impedir la recuperació dels seus parents propers autòctons que aquí ja han desaparegut i que a altres indrets es troben en perill per la ràpida expansió del visó americà... el visó europeu (Mustela lutreola) principalment.


Només el podríem confondre amb el visó europeu i el turó, tot i que actualment no es troben aquí. Aquí teniu unes poques claus per diferenciar-los...

Visó americà (Mustela vison):

Pelatge uniforme negre, marró o un altre color degut a la selecció artificial.
Taca blanca a la zona del llavi inferior (variable).

Visó europeu (Mustela lutreola):

També força lligat als cursos fluvials.
Pelatge uniforme marró "xocolata".
Taca blanca a la zona dels llavis, inferior i superior.

Turó (Mustela putorius):

Menys lligat als cursos fluvials però present.
Pelatge fosc amb tonalitats groguenques als costats.
Antifaç a la cara, que li cobreix els ulls.
Taca blanca gran a la zona dels llavis, inferior i superior.
Vora de les orelles de color blanc.

De dalt a baix, visó europeu, visó americà amb diferents coloracions i turó. Dibuix de Toni Llobet...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada