Algunes notícies més per llegir 9/10/08...

Espais naturals en perill a Blanes
S’Agulla Entitat Mediambiental

Revista Actual n,165 Octubre 2008. pàg. 21
.

Blanes és un municipi relativament petit, però malgrat això disposa d’un Patrimoni Natural destacable. El mosaic de paisatges i espais na­turals és únic: la plana agrícola del tram baix i delta de la Tordera, les platges, els atapeïts boscos dels turons, els penya-segats i les cales. Paisatges d’una gran qualitat escènica que són l’essència del nostre poble, la clau de la indústria turísti­ca i el llegat dels que vivim a Blanes.

Malgrat la importàn­cia d’aquest Patrimo­ni Natural, només les 100 ha de la finca Pinya de Rosa estan incloses dins d’una fi­gura de protecció legal: el PEIN (encara que pendent d’un pla de gestió), la resta d’espais naturals estan inclosos en diversos catàlegs de protecció de la natura que només són eines de gestió informatives que els polítics canvien de lí­mits segons els interessos.

Actualment està en exposició pública el Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM), una eina de planificació que decidirà el futur de la nostra vila. Els redactors del pla detallen la importància del Patrimoni Natural, però malgrat això s’escull un model de creixement que afecta al­guns d’aquests espais i el paisatge blanenc. Un exemple és la Vall d’en Burg, una zona afectada pel risc d’inundació degut a la seva proximitat a la Tordera. Aquest indret és travessat per una riera i la vegetació de ribera i la cober­ta forestal es barregen amb la plana agrícola formant un ambient clau per l’ecosistema riberenc. En canvi, aquest espai ha quedat exclòs de la protecció que ofe­reix el Pla director del sistema costaner i s’ha requalificat per poder ser urbanitzat. La jus­tificació dels 571 nous habitatges projectats és la cohesió de la trama urbana. La realitat és que aquest espai es tro­ba al límit de la zona de protecció del delta de la Tordera i una veritable política de creixement sostenible hauria de recuperar i conservar aquest espai natural, enlloc de permetre la construcció de més ha­bitatges en una zona on la segona residència és dominant, fet que agreujarà el problema de l’estacionalitat.

Això és una petita mostra de l’estratègia del nou POUM. Si realment es vol un planejament que prioritzi la qualitat de vida dels residents i visitants, el model de desenvolupa­ment ha de conservar la diversitat del paisatge i els nostres espais naturals i deixar de centrar-se exclusivament en els parcs urbans i els interessos particulars. D’altra manera perdrem la nostra identitat com a poble i passarem a ser la darrera corona de l’àrea metropolitana.


Un fons marí molt brut

Revista Actual n,165 Octubre 2008. pàg. 5

Bateries de vaixells, rodes de bicicleta, ampolles de vidre, compreses, suports dels coets llançats durant el festival de focs d’artifici, llaunes, una catifa, un pot de pintura, tres cu­bells dels que s’usen als vaixells, cordes, un suport d’una pape­rera, etc. L’incivisme continua arribant a límits impensables. En total 340 quilos de residus són els que una vintena de submarinistes van extreure del fons marí del Port de Blanes i de Sa Palomera el 27 de setembre. En sortir de l’aigua els sub­marinistes remarcaven que el fons d’aquestes platges està molt brut i que s’haurien d’invertir moltes més hores a netejar-lo. La majoria d’aquests voluntaris de l’entitat de Voluntariat de l’Alt Maresme per al Medi Ambient (VAMMA), són biòlegs, persones preparades per seleccionar i retirar amb cura aquests residus i prou enteses en aquest tema com per lamentar aquest estat del fons que, si estigués més net, tindria molta vida, van dir.
El VAMMA és el segon any que neteja les aigües de la platja de Sa Palomera i, juntament amb l’Associació Nàutica Es­portiva de Blanes, les de la platja del port. A més de Blanes, l’entitat ha endegat enguany la neteja del fons marí de les platges de Calella, Malgrat, Arenys, Canet, Santa Susanna i Lloret. VAMMA és l’única entitat en l’àmbit nacional que organitza aquest tipus de neteges, dirigides per biòlegs marins especialitzats en aquesta àrea. De cara a properes edicions, l’entitat ha proposat al consistori de fer la neteja en acabar el festival de focs d’artifici, una de les activitats que més perjudi­quen aquest fons marí.

“Fons litorals catalans”

Utilitzant com a base el llibret informatiu “El litoral medi­terrani català” que va redactar el CEAB l’any passat amb la col·laboració del VAMMA, els biòlegs Guillem Falcó i Sarah Champion, membres d’aquest entitat, han elaborat un llibret més planer que va ser presentat conjuntament, pel VAMMA i el CEAB, el 26 de setembre al Centre Catòlic de Blanes. Els “Fons litorals Catalans” és una eina educativa que el VA­MMA posa a l’abast de tots els instituts per tal de divulgar com és el nostre fons marí i quines espècies hi viuen. Una excel·lent tasca que té per objectiu que els més joves cone­guin i prenguin consciència de la conservació i recuperació d’aquest medi, que tal com es va dir durant la presentació, encara és un desconegut. Més informació al web de l’entitat www.vamma.org . -mp-


La ramaderia a Blanes als anys 50
Josep Turon

Revista Actual n,165 Octubre 2008. pàg. 24

Van destinar-me per concurs-oposició al partit veteri­nari de Blanes, Lloret i Tossa, als anys 50. Llavors Blanes tenia uns 7 mil habitants. La gent vivia principalment de les fàbriques tèxtils; l’agricultura també era important i les arts variades de la pesca també. En aquells temps de misèria alguns vivien prou bé, els assalariats amb sous raquítics, força malament.

No hi havia maquinària, només eines manuals. També tenien vaques de llet (a Blanes n’hi devien haver unes 200). I com que érem deficitaris de llet, en porta­ven dels veïnats de Tordera o de les lleteries properes. Tot era llet fresca.

De porcs, n’hi havien dues granges, la de l’Esteve Bassols, que feia el cicle complet: cria i engreix, i la d’en Josep Utset, que només els criava. Cal remarcar el cas particular d’en Pepito Alum, que tenia l’exclusiva de les escombraries i l’escorxador. A casa del seu pare, a Mas Pons, tenien un tancat on hi havia un centenar de porquets desmamats i on s’hi abocaven les deixalles per tal que els porquets cerquessin les orgàniques i se les men­gessin. Al cap d’uns quants mesos, ja crescuts i magres, els venien per engreixar-los. Prompte però, s’estroncà el negoci, perquè la pesta africana ho va arrasar tot.

Els pagesos tenien cavalleries per treballar la terra i per al transport. A Blanes hi havia hagut uns 300 cavalls, atès que, a banda del treball agrícola, tot el transport es feia en carruatges (tartanes i tamborets -dipòsits basculants-). L’Alum també feia el transport de les obres particulars i de les fàbriques. Amb menys efectius, el gitano Malla, feia compra-venda de cavalls i “pencos”.

Més endavant, els anys 60 i 70, amb l’arribada del turisme, es van muntar dues quadres provisionals als Pins, per pas­sejar als turistes; amb molt d’èxit!

D’ovelles n’hi havia tres ramats, dos del poble i un que venia a hibernar des de les muntanyes del Pirineus.

De cabres no hi havia ramats, sols algú vingut del sud en tenia un petit esca­mot de pocs caps.

D’aviram poca cosa: res de granges, la pesta aviar ho va liquidar tot. Amb els conills el mateix cas, la “mixoma­tosi” va fer la feina.

Però..., arriben els anys 60. Vénen molts turistes; les bèsties al poble fan pudor. Els pagesos, tot i que ja tenen maquinària (tractors i eines agrícoles), pleguen; tenen feina a la construcció o bé amb el turisme.
Només queda bestiar a les afores. Els porcs a les granges, els dos ramats d’ovelles i algunes vaques a l’entorn, però per poc temps. Prompte tot es liquida i ja no en queda res.

Blanes ha crescut moltíssim i amb aquest creixement la meva professió ha canviat molt. Quan hi havia bestiar jo era l’únic veterinari aquí a Blanes, a Lloret i a Tossa. Avui, sense ramaderia, sols per atendre els animals de compan­yia, són més de vint. Ara els gossos són atesos en clíniques, com les persones; abans només es vacunaven obligatòria­ment de la ràbia i poca cosa més. Beneïda modernitat! La prosperitat ha canviat la mentalitat de la gent. Ara el bes­tiar per al consum humà està quasi tot reclòs en granges. Als professionals vells com jo ens sembla un altre món.


El follet Gombau
-6Q-

Revista Actual n,165 Octubre 2008. pàg. 26-27

¿ cuándo nos manifestamos para parar esto ?

Hola menuts! Amb l’arribada de la tardor, la terra del bosc es cobreix de fullaraca de colors, de mil i una baies comestibles, de flairosos bolets, d’energètiques glans de roure i alzina, de saboroses castanyes i..., malauradament, de cadàvers!

Ja n’hi ha prou!!!! Què s’ha de fer per acabar amb l’impunitat d’un camp de tir il·legal!? Parlo un cop més del camp de tir de la Tordera.

La imatge ho diu tot: un ànec de coll verd abatut pels plo­ms dels esportistes (?) del tir al plat! Però això no és tot, el dissabte passat els ploms arribaven, empesos pel vent, al cantó de Blanes, estavellant-se -per sort- al canyar! Amb el perill que això comporta pels passejants i ciclistes que, cada cop més, freqüenten la zona d’esbarjo del Delta de la Tordera a Blanes.

I jo em pregunto -una vegada més- com és possible que un espai natural que pertany a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i que es troba inclòs dintre de la Xarxa Natura 2000 sigui contínuament agredit: constants abocaments de runes i deixalles, pista de ralli per als quads, basaments d’olis de motor, plombiosi permanent originada pel camp de tir, etc., etc., etc.

Com sempre, tot és en mans dels polítics, ells són els que, en representació nostre, aproven les lleis... Quan tindrem una llei que protegeixi d’una vegada el nostre riu Torde­ra!?

Bé menuts, si aneu a passejar per la vora de la Tordera, pa­reu especial atenció els dissabtes a la tarda, no fos cas que un plom perdut de l’altra riba us tregui un ull!!!

A reveure menuts! I recordeu les 3xR’s: Redueix, Reutilitza i Recicla.


Inditex obrirà al març el gran centre logístic que s'està construint a Palafolls
El Punt 9/10/08

Les impressionants naus que s'estan fent al polígon Mas Puigvert de Palafolls. Foto: T.M.

La firma gallega s'ha quedat amb la fàbrica Fibracolor de Tordera, que té previst posar a la venda

Inditex té previst obrir la planta de 60.000 m² que està construint a Palafolls al març. Serà el segon centre de logística que la firma gallega tindrà a l'Alt Maresme, a pocs metres del que ja funciona a Tordera. En un primer moment, hi treballaran un centenar de persones, però quan estigui a ple rendiment es preveu la creació de 500 llocs de treball. El grup Inditex també ha comprat aquest estiu la resta d'accions que li faltaven de l'empresa de tints Fibracolor de Tordera, de la qual serà l'únic propietari i facilitarà així el procés de tancament, que ha deixat 280 persones sense feina des de principi d'any. La intenció d'Inditex és vendre aquestes naus.

El centre de logística que Inditex està fent al polígon de Mas Puigvert de Palafolls ocuparà una nau de 60.000 m². La fàbrica estarà situada a pocs metres de les que ja té el grup gallec a Tordera, on des del 1998 serveix els articles de les firmes del grup: Oysho, Massimo Dutti i Bershka. Així, el grup amplia l'activitat a l'Alt Maresme on, a més de donar feina directa a la gent que hi entrarà a treballar, ocupa moltes empreses tèxtils de la comarca que els abasteixen. Segons va explicar el portaveu d'Inditex, Jesús Echevarría, el centre de Palafolls serà operatiu al març, quan començaran a treballar-hi un centenar de persones, però quan estigui a ple rendiment donarà feina a mig miler. La inversió inicial d'aquest centre era de 100 milions d'euros.

ES VEN FIBRACOLOR

A finals de juliol, la firma gallega, que ja era la principal accionista de l'empresa d'acabats tèxtils Fibracolor de Tordera, en va passar a ser l'única propietària. Primer va adquirir el 25% de les accions que tenia la societat pública Eplicsa (de la Generalitat) i finalment s'ha quedat la part dels petits accionistes. «Així, amb un accionista únic, es facilitava el procés de tancament», diu Echevarría.

Fibracolor, tot i les inversions promeses per reflotar l'empresa d'acabats tèxtils, va anunciar a principis d'any que tancava i deixava sense feina 280 treballadors. Abans d'acabar l'any, només hi quedarà el personal de manteniment. Ara, segons el portaveu d'Inditex, la intenció es vendre Fibracolor. «La voluntat és vendre-la a qui pugui donar un millor ús a tot el conjunt industrial», explicava Echevarría. Així, doncs, la firma descarta continuar invertint per ara a la zona. L'empresa gallega també va inaugurar fa un mes una botiga amb articles de la marca Bershka de fora de temporada a Palafolls gestionada per disminuïts psíquics.


CiU de Calella denuncia una «tala indiscriminada d'arbres»
El Punt 9/10/08

Imatge de les obres d'interconnexió a Calella. Foto: EL PUNT

«Una tala indiscriminada d'arbres i de massa forestal que afecta de manera molt greu diverses zones verdes dins del terme municipal de la ciutat.» Així qualifica CiU les conseqüències de les obres d'interconnexió de la xarxa d'abastament d'aigua del Maresme Nord amb el sistema Ter-Llobregat, que gestiona l'empresa pública Aigües Ter-Llobregat. Segons els convergents, la situació creada a la zona de Sant Quirze «ha estat afavorida per una actitud passiva de l'equip de govern municipal de Calella». El principal grup a l'oposició considera que s'ha atemptat contra l'entorn natural de la ciutat i que el govern del PSC i ERC «es desentén de la protecció mediambiental davant aquestes obres».

L'alcalde de Calella i titular de l'àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament ha rebutjat de ple les acusacions fetes pels regidors convergents. Josep Maria Juhé (PSC) explica que el govern municipal «ha estat al peu de les obres per controlar des del primer moment l'afectació que suposarien per al paisatge de la ciutat». Segons Juhé, la denúncia de CiU «és del tot gratuïta i desafortunada». «La instal·lació de la canonada que ha d'interconnectar les dues xarxes d'aigües requereix un espai net d'arbres per poder treballar, però el consistori de Calella ha aconseguit pactar amb l'empresa una afectació molt inferior de la prevista inicialment», assenyala Juhé. En aquest sentit, l'alcalde assegura que, un cop acabades les obres, «des del govern es controlarà que s'executi» la replantació dels exemplars d'arbres sacrificats a la zona afectada, tal com s'ha compromès l'empresa.

Les obres de millora en el subministrament d'aigua abasten el tram comprès entre Arenys de Mar i Santa Susanna, de 23,3 quilòmetres, i un pressupost global de 31,4 milions d'euros.