dissabte, 10 de maig del 2008

Algunes notícies més per llegir 10/5/08...

Sobre l’ampliació de la dessaladora de Blanes...

L'ACA preveu una altra dessaladora a Blanes i els pagesos alerten de la fi del sòl agrícola
Diari de Girona 10/5/08

L'ampliació de la planta actual es fa per la via d'urgència i ja comencen les expropiacions

E.Padilla, Blanes.

L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) preveu que al 2012 Blanes o algun municipi de les rodalies allotgi una nova planta dessalinitzadora independent de l'actual. Segons va informar l'ens, la nova infraestructura encara no té ubicació clara ni projecte. Els pagesos de la Cooperativa Agrícola de Blanes i Palafolls i el sindicat Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) alerten però que les expropiacions que es portaran a terme per a les obres d'ampliació de la planta actual -uns treballs que la Generalitat ha declarat d'emergència i que s'iniciaran en breu: l'Ajuntament de Blanes ja ha convocat els afectats per les expropiacions el proper 26 de maig- donen a entendre que la nova dessaladora es podria ubicar ben a prop de la primera. Un fet que, assegura el secretari general de JARC Josep Capdevila, "fa por, perquè tota l'obra s'acabaria executant sobre un espai agrícola professional molt important".

Segons els plans de la Generalitat, el 2012 Catalunya comptarà amb quatre plantes dessalinitzadores a més de la de Blanes, que es va inaugurar el 2003 i que de moment és la primera i única en actiu a Catalunya. Les obres per a la dessalinitzadora del Prat de Llobregat estaran llestes el 2009. Per al 2010 o 2011 es preveu construir una altra planta de tractament d'aigua de mar a Cunit (Baix Penedès). I per al 2012 es preveu una altra dessalinitzadora a l'àrea de la Tordera. Entre totes les plantes, es dessalaran uns 200 hectòmetres cúbics d'aigua marina l'any. Actualment, la planta blanenca dessala 10 hectòmetres cúbics anuals, una quantitat suficient per abastir la Selva marítima i diversos municipis de l'alt Maresme. Amb l'ampliació, doblarà la seva capacitat. Segons asseguren els pagesos, l'ACA preveu que les plantes de la Tordera dessalin fins a 60 hectòmetres cúbics d'aigua l'any.

El temor dels pagesos és que la nova carretera d'accés a la planta que ara s'ampliarà "acabi essent la frontera que delimiti l'ampliació" per a la futura planta, segons Capdevila. "És el preludi de l'ampliació total", assegura el president de la Cooperativa de Pagesos Agustí Robert, que lamenta que l'accés a la planta no es mantigui per l'actual camí municipal i s'hagi optat per obrir una nova via que afecta nombrosos camps de cultiu i delimita una zona d'unes 10 hectàrees fins a tocar del riu. La Cooperativa i el JARC tenen prevista una reunió amb l'ACA el proper 19 de maig per saber com afectaran les obres els camps de cultiu de Blanes, un sòl que el POUM marca com agrícola d'especial protecció.

Comencen les expropiacions

L'Ajuntament de Blanes ha convocat els propietaris a expropiar per a l'ampliació de la dessaladora, una obra que es preveu començarà aviat perquè l'ACA ja l'ha adjudicat. Els treballs costaran uns 56 milions d'euros i duraran un any i mig. La superfície a expropiar ascendeix a unes 2,8 hectàrees, i la superfície de servitut assoleix uns 8.000 metres quadrats, mentre que la superfície d'ocupació serà de dues hectàrees més. Els pagesos, però, asseguren que 10 hectàrees més resultaran afectades. L'ACA assegura que les expropiacions programades estan pensades per a l'obra actual i que no es fan en funció de la futura planta, ja que no se sap encara on s'ubicarà.

Les expropiacions afecten un total de 34 propietaris, entre els que s'hi compten particulars, càmpings, la fàbrica Nylstar i el mateix Ajuntament de Blanes, que considera que les obres són necessàries i que les queixes dels pagesos no tenen gaire sentit perquè si l'obra no es fa cap a un costat s'haurà de fer cap a l'altre i si no s'afecta uns agricultors, n'afectarà d'altres. Robert, però, alerta que no només cal pensar en els pagesos sinó també en els arrendataris, una crítica que per l'Ajuntament queda desvirtuada perquè precisament, apunten, ell ho és. El JARC considera que les compensacions als arrendatari s'hauran de pactar cas per cas.

.................................................................


Sobre Pinya de Rosa de Blanes...

El paratge de Pinya de Rosa és un dels únics espais verges que es conserven actualment a la Costa Brava. Foto: EUDALD PICAS. ElPunt

.
La Generalitat es decanta per no comprar Pinya de Rosa de Blanes perquè és «car»
El Punt 10.05.2008 ANNA PUIG

La setmana que ve acaba el termini que té el govern per igualar l'oferta de 24 milions que ha fet un privat

Quan encara falta una setmana perquè acabi el termini, la Generalitat es decanta per no comprar el paratge Pinya de Rosa, a Blanes. Segons ha pogut saber aquest diari, el govern català considera que l'oferta de 24 milions d'euros que ha fet un privat és especulativa i abusiva i que l'administració no pot ni ha d'igualar-la. El termini que fixa la llei de protecció de Pinya de Rosa perquè la Generalitat pugui exercir el dret de retracte finalitza el 18 de maig. I tot indica que el paratge se'l quedarà el privat. La plataforma Pinya de Rosa reclama, com a mal menor, que es garanteixi la gestió pública i es creï el consell rector i el pla d'usos que marca la llei.

El passat 20 de febrer va entrar al registre de l'Ajuntament de Blanes un contracte de compravenda que havien signat els actuals propietaris de Pinya de Rosa amb un altre privat per un valor de 24 milions d'euros. En aquell moment van saltar les alarmes a Blanes. I tots els grups municipals van aprovar una moció instant la Generalitat a exercir el dret de tempteig i retracte que marca la llei de protecció de Pinya de Rosa, aprovada fa cinc anys per unanimitat de tots els grups parlamentaris. El dret de tempteig, que es podia exercir els tres primers mesos, ja es va deixar perdre. I el de retracte, que tenia un termini de sis mesos, finalitza el proper diumenge.

Segons ha pogut saber aquest diari, la Generalitat es decanta per no exercir el dret. El motiu és que troba abusiu i especulatiu el preu de compra i que, per tant, l'administració no ha d'intentar igualar-lo. Malgrat això, aquesta no és la darrera oportunitat perquè Pinya de Rosa sigui públic. Encara hi hauria la possibilitat d'expropiar la finca. Tot i això, en la reunió que van mantenir la Generalitat i l'Ajuntament de Blanes ara fa dos mesos ja es parlava només de «garantir l'accés públic tot i que els terrenys siguin de propietat privada».

Cal recordar, però, que Pinya de Rosa va ser protegit com a paratge natural d'interès nacional ara fa cinc anys. I, en aquells moments, la Generalitat calculava que l'adquisició del paratge costava entre 12 i 15 milions d'euros, la meitat que ara. La plataforma ciutadana Pinya de Rosa creu que els polítics han pecat de desídia i han deixat perdre la oportunitat. «Hauríem d'agafar els polítics que fa cinc anys van venir a Blanes i refregar-los per la cara les declaracions que van fer en aquell moment», diu el portaveu de la plataforma, Quim Rutllant.

«FETS CONSUMATS»

La plataforma, el que tem són les polítiques de fets consumats. «Per molt que es preservi, si el privat comença a fer actuacions en contra de la llei, qui ens garanteix que la Generalitat l'obligarà a fer marxa enrere, tenint en compte que hi ha precedents?», es pregunten. Per això reclama que la gestió del paratge sigui pública, cosa que només serà realitat si s'acaba creant el consell rector i el pla d'usos que determina la llei. Rafa Sardà, científic del Centre d'Estudis Avançats de Blanes i membre de la plataforma, ho té clar. «Amb els diners que s'han llençat a la platja de s'Abanell es podria haver comprat Pinya de Rosa. Hi ha hagut mala gestió i desídia. És cert que el preu s'ha encarit. Però si n'haguessin ofert 36 milions no hauria passat res perquè Pinya de Rosa val això i molt més.»



Entrevista a Rafa Sardà : «El dia 19, el jardí pot estar tancat»…

«El dia 19, el jardí pot estar tancat»

-Tenen esperances?

- «Crec que en tenim molt poques. Bàsicament cap. No creiem que la Generalitat acabi exercint el seu dret.»

- I què passarà?

- «Doncs que la propietat continuarà sent privada. Nosaltres creiem que s'ha d'informar als nous amos del que estan comprant. I ha de quedar molt clar que la gestió del paratge l'ha de fer la Generalitat i, en concret, el departament de Medi Ambient. Així ho marca la llei. La plataforma el que reclamarà és que es creï immediatament el consell rector i s'elabori el pla d'usos del paratge. I ha d'haver-hi un acord entre el propietari i la Generalitat sobre la custòdia del territori.»

-Què és el que temen?

- «Que passin coses com a Santa Clotilde, on el propietari ha començat a fer accions dins l'espai que impedeixen el desenvolupament de les funcions ambientals del territori. I a Pinya de Rosa, si el propietari decideix posar una tanca a la finca, per exemple, això anirà en contra de la connectivitat biològica i serà denunciable. Nosaltres no descartem anar a la fiscalia per incompliment de la llei.»

- Què més creuen que podria passar?

- «Que a partir del dia 19 ens trobem que el jardí botànic es tanqui al públic. Seria horrible perquè un dels motius de protecció del paratge va ser el jardí. Té una gran funció educativa i científica. I no sabem què farà el nou amo.»

-Decebuts, després de tanta lluita i mobilitzacions?

- «Decebuts i traïts. Als polítics que es van emplenar la boca de Pinya de Rosa fa uns anys, els hauria de caure la cara de vergonya.»

Un ramat per aturar el foc. Video del programa “El medi ambient” del 7/5/08.

Ho podeu veure aquí...

http://www.tv3.cat/videos/413109

Molt interessant tenint en compte que ens trobem a una zona força boscosa i amb Parcs Naturals forestals en lloc, amb abundants urbanitzacions repartides per tot arreu, amb el cost i el perill que suposa, i amb uns pastors i ramats abundants que ara per ara fan servir la llera i les zones humides del riu Tordera causant greus alteracions i pertorbacions a aquests espais naturals.

Si es fessin números i es valoressin més els espais naturals fluvials...

DISPONIBLE L'AVANÇ DEL BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. ABRIL DE 2008

Ho podeu veure aquí...

http://www.meteocat.com/pagines/butlleti_mensual/any2008/Avanc%20abril08.pdf

Amb una temperatura mitjana mensual aproximada d’uns 14ºC a la baixa Tordera, ha estat un mes entre normal i lleugerament més fred (0-1ºC per sota de la mitjana climàtica mensual).

Pel que fa a precipitacions, amb uns 40-60mm de pluja acumulada depenent dels llocs, ha estat un mes amb 70-90% de precipitació recollida respecte a la mitjana climàtica mensual.

divendres, 9 de maig del 2008

Visó americà (Mustela vison) al riu Tordera 9/5/08. Jordi Novell



Fotografies d’en Jordi Novell d’un visó americà (Mustela vison) al riu Tordera, a l’alçada de l’antiga fàbica de l’Skol.

Comenta que els ha vist a tota la vall del riu Tordera i a les Llobateres, també a la riera de Passabets, a Sant Fe del Montseny... i una constatació compartida pels qui visitem regularment aquestes zones... cada dia n’hi ha més.

Algunes notícies més per llegir 8-9/5/08...

Sobre les aigües residuals...
.

Denuncien que hi ha rates rondant pel rierol que passa a prop de l'escola
Diari de Girona 9/5/08

E.B, Riells i Viabrea.
El grup CiU de Riells i Viabrea, a l'oposició, denuncia que hi ha presència de rates al rierol que passa a tocar de l'escola, on s'hi aboquen les aigües negres, ja que la bomba instal·lada al pati de l'escola el Bruc de Riells no funciona bé.
El portaveu de CiU, Josep Manel Tarrida, assegura que va visitar la riera i les cases del voltant després que un veí denunciés que tenia rates a casa. A més, alerta que "tots els residus estan tocant a jardins de cases i al pati de l'escola, on la mainada hi tira sense voler pilotes que després baixa a recollir" amb "el perill que representen les aigües fecals i les rates", afegeix. L'alcalde de Riells i Viabrea, Josep Maria Bagot (ERC), nega que hi hagi rates. Explica que el mes de març es va encarregar a una empresa que comprovés si hi havia indicis de la presència d'aquest animals a la zona.
Per altra banda, Bagot destaca, a més, que s'ha demanat la redacció d'un projecte que permeti demantellar la bomba que hi ha a tocar del pati de l'escola per aconseguir que totes les aigües negres acabin baixant fins on hi havia l'antiga depuradora municipal. Allà es bombejaran els residus líquids i, els sòlids, es treuran quan sigui necessari.
Riells aboca el 40% de les aigües negres a la Tordera però amb el canvi d'ubicació de la depuradora es posarà fi a una situació de contaminació ecològica que dura des de fa anys. I és que la depuradora de Riells no funciona bé perquè està mal situada, i ara l'ACA preveu traslladar-la en uns tres anys.

CiU de Riells i Viabrea diu que hi ha rates a la riera i el govern sosté que ja no n'hi ha
El Punt 09.05.2008 A.P.

CiU de Riells i Viabrea, a l'oposició, ha denunciat la presència de rates a la riera, just al costat del pati de l'escola. El regidor Josep M. Terrida (CiU) sosté que l'origen és el mal funcionament d'una bomba que hi ha al pati escolar i que ha d'impulsar aigües negres cap a la depuradora. Quan s'espatlla, la porqueria s'aboca a la riera. L'alcalde, Josep M. Bagot (ERC), afirma que ja s'ha actuat i que la bomba funciona bé. Reconeix que hi va haver problemes, però que al març ja es van fer proves a la zona del voltant dels aularis i no es van trobar indicis de rates. A més, diu que s'està fent un estudi i que aquest any s'actuarà a la xarxa i s'eliminarà aquesta bomba.

Sobre la draga de sorra al delta del Tordera...

Blanes «inaugura» la nova platja de s'Abanell amb tot un tram sense arreglar
El Punt 08.05.2008 JORDI COLOMER

La zona final, davant dels càmpings, continua en un estat lamentable perquè depèn de la Generalitat, que no hi ha fet res

L'alcalde de Blanes, Josep Trias, el regidor de Turisme, Fernando Gómez, i el president de l'Associació d'Hotelers de Blanes, Enric Portas, van «inaugurar» ahir la nova platja de s'Abanell en una roda de premsa en què van fer una valoració global de l'aportació de sorra feta per Costes en els darrers dies, que finalment ha estat, segons l'alcalde, de 160.000 metres cúbics, un pèl per sobre del que s'havia previst inicialment (150.000 m³). Portas, però, va denunciar que el tram de davant dels càmpings, que depèn de la Generalitat, està en un estat lamentable, i l'alcalde va reclamar que s'arreglés abans que arribi aquest estiu, ja que tots dos van coincidir que amb l'estat actual aquella zona és perillosa i algú podria acabar-hi prenent mal.

Des de Blanes s'ha rebut amb satisfacció l'anhelada recuperació de la platja de s'Abanell. El regidor de Turisme, Fernando Gómez, va destacar-ne la transcendència, ja que va dir que per a ells «és molt important el turisme de sol i platja». Enric Portas també va assenyalar que li semblava «fantàstic», perquè feia temps que ho reclamaven, però va denunciar que la zona final de s'Abanell «està destrossada» i que «algú s'hi pot fer mal». «Aquí ningú no hi fa res», va criticar. L'alcalde, que també va destacar que s'està treballant perquè el projecte de reforma del passeig es faci «al més ràpid possible», va reclamar a la Generalitat que arregli la part que li pertoca. En aquest sentit, va indicar que l'Ajuntament ha fet peticions al govern català i que actualment els tècnics municipals estan en contacte amb els de la Generalitat.

Un altre tema polèmic és el de l'extracció de sorra del delta de la Tordera. Tot i que l'alcalde havia assegurat la setmana passada que s'havia fet una declaració d'impacte ambiental positiva, en el BOE s'assenyala justament tot el contrari, que no s'ha dut a terme.

El tram nord de la platja, el més pròxim a Sa Palomera i al centre de la vila, és el que ha rebut més sorra i on les tasques de condicionament del passeig han tingut uns acabats més acurats. De les roques i les onades tocant i malmetent el passeig, s'ha passat a tenir una platja força ampla. Una de les zones més afectades pel temporal, davant de l'hotel Horitzó, on el mar va fer un gran forat, ha trigat uns tres mesos i mig a aconseguir una imatge decent. Tot i això, no s'ha enrajolat el terra i queden detalls per polir, però Costes se n'ha desentès i assegura que ells ja han fet la feina.

dijous, 8 de maig del 2008

Desembocadura del riu Tordera 7/5/08. Enric Badosa

Dimecres l’Enric Badosa va veure a la desembocadura del riu Tordera, com a més destacat...

8 territs de Temminck (Calidris temminkii) amb plomatge nupcial.
2 territs becllargs (Calidris ferruginea)
1 territ petit (Calidris minuta)
4 valones (Tringa glareola)
1 gamba roja (Tringa totanus)
2 xivitones (Actitis hypoleucos)
2 cames llargues (Himantopus himantopus)
17 corriols grossos (Charadrius hiaticula)
3 corriols petits (Charadrius dubius)
10 cueretes grogues (Motacilla flava)
1 martinet ros (Ardeola ralloides)
5 orenetes de ribera (Riparia riparia)
1 niu de polla d'aigua (Gallinula chloropus) a la banda de Blanes
1 xot (Otus scops) cantant al migdia.
.
Fotografies d'Enric Badosa...

territs de Temminck (Calidris temminkii)

grup de corriols grossos (Charadrius hiaticula)

Aligot vesper (Pernis apivorus) a Les Llobateres (Sant Celoni) 7/5/08. David Caballé

Aquest dimecres en David Caballé ha vist un aligot vesper (Pernis apivorus) a Les Llobateres (Sant Celoni).

També una valona (Tringa glareola) com a més destacat.

Notícia 8/5/08... Sobre la draga de sorra de la desembocadura del riu Tordera


La sorra de s'Abanell no arriba a gust de tothom
Diari de Girona 8/5/08

L'Ajuntament es felicita per recuperar la platja, els hotelers recorden que si no s'actua definitivament es perdrà

E.Padilla, Blanes.

Quan s'Abanell no tenia sorra, es recollien firmes i es clamava al cel i al Ministeri de Medi Ambient. Ara que ja té sorra després d'una actuació de reompliment que ha durat 11 dies i 11 nits, els hotelers recorden que sense una actuació integral a la façana marítima de Blanes la platja es tornarà a perdre, els científics lamenten que s'hagi dragat per enèsima vegada el fons marí de la punta de la Tordera i el Ministeri de Medi Ambient argumenta que, si bé es va estudiar portar la sorra des d'Arenys de Mar perquè a més de tant en tant cal dragar el port d'aquest municipi, que tendeix a acumular arena en el fons i a perdre calat, això hagués suposat encarir en un 40% una actuació en la qual Madrid ha invertit 1.242.360 euros.

En definitiva, la idea que va intentar transmetre ahir l'alcalde de Blanes, Josep Trias (CiU), és que la temporada turística de Blanes està salvada, almenys pel que respecta al turisme de sol i platja, i que ara per ara l'Ajuntament està parlant amb la Generalitat, titular del tram final del passeig des dels càmpings fins a la punta de la Tordera, perquè arregli els desperfectes que encara s'hi donen i que el portaveu de l'Associació d'Hotelers de Blanes, Enric Portas, va criticar durament i va considerar un perill per als visitants.

La reforma integral del passeig, va explicar l'alcalde, pot estar llesta en uns dos anys. Mentrestant, Madrid es compromet a reomplir la platja cada cop que calgui. Ara, l'Ajuntament treballa per instal·lar els serveis d'hamaques i seguretat.

dimecres, 7 de maig del 2008

Ja es poden veure els pollets de gavià argentat (Larus michahellis) al centre de Tordera 7/5/08


Aquesta tarda-nit ja es podien veure 3 pollets de gavià argentat (Larus michahellis) corrent per un terrat del nucli urbà de Tordera darrera dels pares.

Fins el moment s’han observat nombroses còpules (ja fa molts dies) i, almenys, 4 parelles nidificant a diferents llocs del nucli urbà.

Molt nombrosos, els gavians argentats pul·lulen continuament pels teulats de Tordera.


Anellament al riu Tordera 6/5/08. Enric Badosa

L’Enric Badosa va recuperar ahir al riu Tordera, a Gualba, una cuereta torrentera (Motacilla cinerea) anellada per ell mateix l’any 2005 com a juvenil, i ara és un mascle reproductor.

Anellats també altres cueretes torrenteres i una mallerenga blava (Parus caeruleus).

Atrapada una guatlla (Coturnix coturnix) a una obra de Calella 7/5/08


Aquest matí ens hem trobat una guatlla (Coturnix coturnix) atrapada a l’interior d’una obra cèntrica de Calella, a la xarxa de protecció de la façana nord.

Les guatlles migren de nit provinents principalment del sud del Sahara i cap als llocs de cria de la Mediterrània cap al nord, on es queden (majoritàriament) entre el maig i l’octubre.

Com que la façana sud de l’estructura de l’obra dona a uns patis interiors a modo de passadís entre els edificis cèntrics de Calella, sense xarxa... segurament ha quedat atrapada quan travessava l’estructura de l’obra, per l’interior, i s’ha topat amb aquesta xarxa de la façana nord.

dimarts, 6 de maig del 2008

Trobada a la desembocadura del riu Tordera una tortuga de rierol (Mauremys leprosa) alliberada a Sils. 30/4/2008

El passat dia 30/04/2008 es va capturar a la desembocadura del riu Tordera (dintre d’un treball d’estudi i recerca de quelonis aquàtics a la Conca del Tordera) una tortuga de rierol (Mauremys leprosa) femella marcada amb el nº 3512 i amb 1110 grs. de pes.
Es tracta d’un exemplar marcat per en Marc Franch (amb un pes de 987 grs.) i alliberada a l’espai natural de l’Estany de Sils, concretament a la Sèquia de Sils, el dia 19/06/2006, i un cop marcada i mesurada.

Inicialment va ser trobada poc abans per uns particulars a la carretera d’Hostalric a Mallorquines, a l’alçada de l'accés a Can Fornaca, se'l varen endur a casa i van trucar perquè la recollissin.
Tot i que la distància en línia recta de l’Estany de Sils a la desembocadura del riu Tordera és de 17’2 Kms, la ruta més que provable sigui transcorrent aigües avall primer la Sèquia de Sils (3`7 Kms), més tard aigües avall per la Riera de Santa Coloma (8’5 Kms), i per últim aigües avall pel riu Tordera (15’4 Kms)... un desplaçament total de 27’6 Kms!!! En menys de 2 anys.
Fotografies, a la esquerra fetes a la desembocadura, i a la dreta fetes a Sils per en Marc Franch...



























Comparativa de mesures (Sils 2006 – Desembocadura 2008)...

Pes: 987 - 1110 grams
Longitud total: 190,62 – 202,52 mil·límetres
Amplada: 143,18 – 149,13 mil·límetres

Notícia 6/5/08 ... Sobre l'ampliació del Port de Blanes


L'ampliació del port de Blanes perjudicarà la posidònia i podria modificar la forma de la platja
Diari de Girona 6/5/08

Un prat d'aquesta herba marina protegida podria patir a causa dels treballs d'ampliació

E.Padilla/Acn, Blanes.

L'ampliació del port de Blanes i la construcció del nou dic de recer no afectarà el volum de ?sorra de la platja del centre de Blanes, perquè ara per ara ja és una platja tancada per la punta de Santa Anna -al nord- i la roca de sa Palomera -que la clou pel sud i dóna pas a la platja de s'Abanell-, i la major extensió del braç del dic suposarà només una variació d'uns sis graus enl'angle d'entrada dels corrents a la badia. Així que, si bé l'avaluació d'impacte ambiental augura que la platja no patirà danys, sí que preveu que la seva forma pugui variar, i que puntualment s'hi hagi de fer, en algun punt, aportacions de sorra per tal d'equilibrar-ne la línia.

El prat de posidònia oceànica situat a prop de la roca de Sa Llosa, però, no serà tan afortunat perquè l'estudi apunta que sí podria resultar afectat a causa de les obres d'ampliació del port de Blanes, una actuació que es preveu començar l'any 2010 o 2011 i que està pressupostada en 30 milions d'euros.

La presència d'aquesta planta submarina és una garantia de la bona qualitat de l'aigua, i en ser una espècie protegida, l'estudi qualifica aquest aspecte com un dels impactes més crítics de tots els que provocarà l'actuació. En l'apartat d'impacte visual, s'alerta que el nou dic s'elevarà gairebé 10 metres per sobre del nivell de l'aigua, mentre que l'actual fa poc més de sis metres. A part de la necessitat d'ordenar l'espai per a una millor activitat pesquera i turística -es preveu més espai per als professionals del mar i possibilitat l'entrada a port de creuers de gran calat, mentre que no es planteja dotar l'espai de les característiques de port esportiu i augmentar els amarratges en aquest sentit-, el dic s'ha de remodelar perquè ara és poc estable.

L'obra del port de Blanes preveu ser faraònica, i l'estudi d'avaluació d'impacte ambiental, un informe previ a la declaració d'impacte ambiental pròpiament dita -la Generalitat va iniciar els estudis ambientals i tècnics per aquesta obra el febrer de 2007- avança algunes de les seves característiques. Gran part del dic es construirà amb grans blocs de formigó i serà una paret totalment vertical, una actuació que generarà menor impacte ambiental ja que consistirà només a dipositar els blocs a dins del mar i no caldrà treballar gaire a sota de l'aigua. Una estructura vertical, però, podria dificultar la navegació i l'entrada i sortida de les ?embarcacions a la part de la bocana del port. Per tant, l'extrem del dic es construirà en forma de talús per evitar que les onades hi impactin amb massa força. També el principi del dic, que es ?recolzarà a la muntanya de Santa Anna, tindrà forma de talús.


El projecte per a s´Abanell, al juliol.

El regidor de Medi Ambient de Blanes Celestino Lillo (PP) va explicar ahir que el Ministeri de Medi Ambient està treballant en el projecte definitiu per a la platja de s'Abanell i que aquest estudi podria estar llest el mes de juliol. Lillo va avançar que algunes de les millores que incorpora el projecte respecte a les previsions inicials és la urbanització de la vorera del costat muntanya de la part sud del municipi. El responsable de Medi Ambient blanenc va admetre que, ara per ara, els tècnics descarten la construcció de murs submarins per protegir la platja, tal com s'està fent en altres platges catalanes com ara algunes de Barcelona, però va garantir que l'endarreriment del passeig i les millores a la dessaladora del Tordera ajudaran a mantenir la platja de s'Abanell en bon estat.

El regidor va recordar, a més, que les obres de remodelació de la façana marítima de Blanes vindran acompanyades d'una nova aportació de sorra de 500.000 metres cúbics per evitar "situacions extremes" com les dels darrers mesos, durant els quals la platja de s'Abanell s'ha vist reduïda, en alguns casos, a una franja de sorra d'uns 10 metres d'amplada. El reompliment de s'Abanell ha permès que els turistes que han visitat Blanes durant el pont de l'1 de maig hagin pogut gaudir d'una platja en òptimes condicions, cosa que va alegrar els empresaris del sector turístic que, malgrat tot, recorden que la platja necessita de solucions definitives. Pel que fa a l'ocupació hotelera, els hotels de Blanes han estat al 80% i els càmpings amb bungalous han fregat l'ocupació plena.

dilluns, 5 de maig del 2008

Fotografies d’abellarols (Merops apiaster) d’en Jordi Novell

Abellarols (Merops apiaster)
fotografies de Jordi Novell
.
En Jordi Novell ens envia aquestes fotografies d’abellarols (Merops apiaster) fetes a una colònia de cria propera a la Riera d'Arbúcies (Hostalric), a uns talussos d'una extracció d'àrids.

Bosquetes icterines (Hippolais icterina) a les Llobateres (Sant Celoni) 5/5/08. David Caballé

Avui en David ha pogut veure, de ven a prop, 3 bosquetas icterines (Hippolais icterina) en companyia de bosquetes vulgars (Hippolais polyglotta) a les Llobateres (Sant Celoni).

Es tracta, la bosqueta icterina, d’un migrador escàs però regular a Catalunya.

També...

1 polla d’aigua (Gallinula chloropus)
2 oca egípcia (Alopochen aegyptiacus)
8 ànecs domèstics
3 xivitones (Actitis hypoleucos)
1 cornella (Corvus corone)

Cigonyes blanques (Ciconia ciconia) volant sobre Tordera 5/5/08

Aquesta tarda a les 8, un parell de cigonyes blanques (Ciconia ciconia) han passat volant a poca alçada (sobre les teulades d’algunes cases properes al riu), baixant pel riu i direcció a l’N-II i amb clara intenció d'aturar-se per passar la nit... a on???

Notícia 5/5/08... Volen embassaments al Tordera per regar.

Volen embassaments al Tordera per regar.
Diari de Girona 5/5/08

Europa Press/DdeG, Barcelona

L'Associació Agrària de Joves Agricultors (Asaja) considera que si es construissin petits embassaments i dipòsits amb una gran capacitat al riu Tordera no seria necessari transportar aigua d'altres conques perquè els regants la utilitzessin durant els mesos d'estiu. La presidenta de l'entitat, Rosa Pruna, va assegurar en una entrevista que el compromís del sector agrícola amb un ús "racional" de l'aigua no és nou, i va citar com a exemple la reivindicació que des de fa temps emeten els regants del Vallès Oriental i el Maresme, que utilitzen aigua de conques dels rius Congost -afluent del Besòs- i el Tordera. "Fent petits embassaments i grans dipòsits" en conques hídriques com la del riu Tordera -que neix a la muntanya del Montseny i desemboca entre el Maresme i la Selva- no caldria canalitzar aigua d'altres conques, va dir Pruna.

"A l'estiu els pagesos es queden curts" amb l'aigua que baixa del Tordera, va dir Pruna, mentre que, si s'acumulés el cabal de l'hivern, no faria falta importar aigua. La presidenta de l'associació d'agricultors va assegurar que prova que la pagesia està conscienciada de l'ús racional de l'aigua és l'ús de la qual procedeix de plantes depuradores.

diumenge, 4 de maig del 2008

Desembocadura del riu Tordera 3 i 4/5/08


Ahir i avui a la desembocadura del riu Tordera amb en David Caballé, com a més destacat...

4 territs menuts (Calidris minuta), avui 3
1 territ de Temminck (Calidris temminckii), ahir vist i no vist sortint de la vegetació
7 territs becllargs (Calidris ferruginea), avui 4
>12 cames llargues (Himantopus himantopus), avui 6
>15 valones (Tringa glareola), avui 10
>10 xivitones (Actitis hypoleucos), avui 2
>5 gamba roja vulgar (Tringa totanus), avui 7
2 gamba verda (Tringa nebularia) amagant-se a l’herba, avui 1
>10 corriols grossos (Charadrius hiaticula) ahir i avui
>5 corriols petits (Charadrius dubius), avui >10
3 martinets rossos (Ardeola ralloides) ahir
2 martinets de nit (Nycticorax nycticorax), avui 1
2 agrons rojos (Ardea purpurea) ahir
1 boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon) + reclam, ahir i avui
1 boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) cantant + reclam, ahir
2 becs de corall senegalesos (Estrilda astrild), ahir
mínim 2 teixidors capnegres (Ploceus melanocephalus) ahir
cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus) avui i ahir
1 papamosques gris (Muscicapa striata) ahir
7 tórtores (Streptopelia turtur), avui 2
>10 cueretes grogues (Motacilla flava) ahir i avui
ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
polles d’aigua (Gallinula chloropus)
>700 orenetes vulgars (Hirundo rustica)
>50 orenetes cuablanques (Delichon urbicum)
almenys 1 oreneta de ribera (Riparia riparia) avui
1 oreneta cua-rogenca (Hirundo daurica) avui
... entre altres.

Ahir 1 tortuga de rierol (Mauremys leprosa) i una de Florida (Trachemys scripta) assolellant-se sobre un tronc.

territs becllargs (Calidris ferruginea)
.
territs menuts (Calidris minuta)
.
corriol petit (Charadrius dubius)
.

llocada de 10 polls d'ànec collverd (Anas platyrhynchos)
.

cuereta blanca (Motacilla alba)
.
cuereta groga (Motacilla flava)
.
valona (Tringa glareola)

Gravera de Palafolls 4/5/08

.
Avui a la gravera de Palafolls amb en David Caballé, com a més destacat...

2 bernats pescaires (Ardea cinerea)
2 martinets blancs (Egretta garzetta)
2 martinets rossos (Ardeola ralloides)
1 valona (Tringa glareola)
>50 ànecs collverds (Anas platyrhynchos) i una llocada amb 10 polls
>10 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
3 cabussets (Tachybaptus ruficollis)
trist (Cisticola juncidis)
bec de corall senegalès (Estrilda astrild)
2 abellarols (Merops apiaster)
4 tórtores (Streptopelia turtur)
... entre altres.
.
bernat pescaire (Ardea cinerea)
.

martinet ros (Ardeola ralloides)


llocada de 10 polls d'ànec collverd (Anas platyrhynchos)


Valona (Tringa glareola)

Abundant cant de granotes verdes (Pelophylax perezi) i algunes reinetes (Hyla meridionalis)
1 serp verda (Malpolon monspessulanus)
>10 sargantanes ibèriques (Podarcis hispanica)

serp verda (Malpolon monspessulanus)

Riu Tordera entre l'N-II i la gravera de Palafolls (Tordera) 4/5/08


Avui al tram del riu Tordera entre el pont de l’N-II i la gravera de Palafolls (Tordera) amb en David Caballé...

1 balquer (Acrocephalus arundinaceus) al canyissar de la desembocadura de la riera de Vallmanya
1 martinet blanc (Egretta garzetta)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 xivitona (Actitis hypoleucos)
4 valones (Tringa glareola)
3 corriols petits (Charadrius dubius)
3 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
>10 bitxac rogenc (Saxicola rubetra)
>15 tórtora (Streptopelia turtur)
... entre molts altres.

Trobat un altre niu de xoriguer comú (Falco tinnunculus) a altre torre elèctrica, a la riba del riu, on s’observa a la femella covant i al mascle portant una sargantana al niu...
.

valona (Tringa glareola)
.

martinet blanc (Egretta garzetta)
.

bitxac rogenc (Saxicola rubetra)

Imatges d'aquest tram del riu...


desembocadura de la riera de Vallmanya...