Diari de Girona 17/1/09
.
Mapa de la futura ampliació del port. diari de girona
BLANES MARTÍ SANTIAGO
Sembla que els efectes de la llevantada del passat dia de Sant Esteve han propiciat la celeritat per desencallar la problemàtica de l'ampliació del port de Blanes. De moment, el Departament de Ports de la Generalitat sotmetrà a informació pública el projecte bàsic i l'estudi d'impacte ambiental de l'ampliació del port pesquer de Blanes.
Està contemplada la construcció d'un nou dic exterior destinat a millorar el recer del port i que alhora permetrà una reordenació de l'espai. El dic, de 600 metres de llargada, es construirà amb limitació d'alçada per minimitzar l'impacte visual que aquest pugui ocasionar. A part, la bocana d'entrada al port serà més estreta a causa de l'ampliació del dic i a la prolongació de l'espigó situat a la dàrsena esportiva la qual cosa dotarà el port d'un espai d'atracament perquè els creuers turístics locals puguin realitzar les tasques d'embarcament i desembarcament de passatgers. Aquesta és una activitat que es pretén potenciar ja que també està prevista l'edificació d'un magatzem que doni suport a aquesta ocupació. El president de la confraria de pescadors, Eusebi Esgleas, ha explicat que aquesta voluntat d'incorporar l'activitat d'aquests creuers dins el port es deu "al perill que suposa pels banyistes el fet que aquests vaixells embarquin i desembarquin els passatgers a la sorra de la platja" com es fa en l'actualitat.
Ampliació del sector pesquer
La reordenació del sector pesquer serà notòria ja que el nou dic ?exterior permetrà l'ampliació de la ?dàrsena pesquera. Adossades a l'espatller del dic es construiran noves casetes per als estris dels pescadors que substituiran les que hi ha actualment darrere la llotja, es ?construirà un assecador de xarxes perquè no s'hagin de col·locar -com fins ara- a la zona d'aparcament i a més, s'instal·larà una benzinera per abastir els vaixells. També és previst que damunt la nova escullera es creï un passeig per als vianants. De totes maneres, el president de la ?confraria considera que els 22 ?milions ?d'euros que invertirà Ports de la ?Generalitat per a l'ampliació del port de Blanes possiblement "seran ?insuficients" per costejar tota l'obra.
La reordenació del sector pesquer no implicarà forçosament un augment de la flota piscícola tot i haver-hi lloc suficient. És més, el difícil, en paraules del president confrade, "serà mantenir la flota que tenim perquè les importacions i el preu del peix fan més dur aquest ofici". Així mateix, vaticina Esgleas que cada vegada més "el peix fresc esdevindrà un producte de luxe" que no tothom es podrà permetre.
El secretari per a la Mobilitat del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Manel Nadal, creu probable iniciar les obres aquest any i ha explicat que es "reservarà un 10% de la capacitat del port per als vaixells transeünts". Aquests són vaixells que necessiten fer nit al port per resguardar-se del temporal, perquè són lluny de la seva destinació o altres motius. En l'actualitat, el port de Blanes no compta amb espai suficient per aquests vaixells. "Fa vergonya no tenir lloc on amarrar els vaixells [transeünts]" critica Esgleas. El confrade explica que més d'una vegada el port no ha pogut satisfer la necessitat d'amarratge d'algun vaixell i que, en tot cas, si no hi ha temporal ?"s'aprofita l'espai entre dues ?embarcacions amarrades per col·locar-lo".
Tot i estar satisfet per l'ampliació del port, el president de la confraria assegura que Blanes "ha perdut una oportunitat, ja que el port serà petit i se'n podria haver tret més partit".
El govern agilita l'ampliació del port de Blanes arran del temporal de Sant Esteve
El Punt 17.01.2009 JORDI COLOMER
Està pressupostada en 22 milions i preveu la construcció d'un dic d'abric de 600 metres
El govern va posar ahir a informació pública el projecte bàsic d'ampliació del port de Blanes, pressupostat en 22 milions d'euros, i va assenyalar que aquesta decisió s'ha pres per «donar un nou impuls al projecte després de les afectacions del darrer temporal». Un cop superat el tràmit d'informació pública de trenta dies hàbils, es procedirà a l'aprovació de la declaració d'impacte ambiental i a la redacció del projecte constructiu, i tot seguit es posaran a licitació les obres. L'alcalde de Blanes, Josep Trias (CiU), va mostrar la seva satisfacció per la «celeritat» amb què s'ha reaccionat al temporal, i confia que d'aquí a tres mesos estiguin adjudicades.
L'objectiu del projecte d'ampliació és la construcció d'un dic exterior per reforçar l'actual dic d'abric i millorar la funcionalitat del port per al recer d'embarcacions. El nou dic d'abric, que tindrà una longitud de 600 metres, permetrà l'ampliació de la nova dàrsena pesquera i donarà més superfície a l'esplanada per a les activitats de pesca i de vaixells de creuer turístics. També s'ampliarà el contradic per millorar la funcionalitat del port.
Les actuacions d'aquest projecte es preveu desenvolupar-les amb criteris de màxim respecte pel medi ambient, i per això el nou dic d'abric es dissenyarà amb limitació d'alçada per minimitzar l'impacte visual a la zona. En el traçat també s'evita l'impacte paisatgístic a la punta de Santa Anna.
El nou dic exterior permetrà reordenar i donar més espai al sector pesquer. En aquest sentit, s'ampliarà la dàrsena pesquera i es remodelaran els molls pesquers. També es construiran casetes noves per als estris dels pescadors, s'ampliarà l'assecador de xarxes i es farà una gasolinera. També s'impulsarà la integració entre el port i el municipi amb un nou passeig per als vianants, que anirà per sobre de les casetes dels pescadors, adossades a l'espatller del nou dic de recer, i d'aquesta manera es dotarà els ciutadans de més espais d'ús públic.
Amb el projecte d'ampliació també es reordenarà i es potenciarà l'activitat dels vaixells de creuer turístic. En aquest sentit, es destinarà una zona a aquestes embarcacions locals que naveguen per la costa gironina.
L'ampliació s'emmarca en el pla especial del port, que té una altra de les actuacions en execució actualment, que és la reforma de la llotja del peix, per millorar-la qualitativament.
Una obra molt polèmica a la vila
L'ampliació del port de Blanes no ha estat una actuació exempta de polèmica. Durant anys hi va haver partidaris i detractors de l'ampliació, i tot i que es va fer una comissió de participació ciutadana, tots els sectors van presentar-hi al·legacions. El pla que regula com es distribuirà l'espai al futur port de Blanes no acaba de fer el pes a ningú. L'associació de veïns del port temia que la muntanya de Sant Joan, ja per si mateixa inestable, no aguantés l'obra, el mateix que opinaven els propietaris del convent dels caputxins, que asseguraven que estudis geològics encarregats pel mateix Ajuntament els anys 1988, 1999 i 2001 ja parlen de risc en la integritat de la muntanya. La confraria de pescadors sostenia que la proposta no resolia ni les necessitats actuals, mentre que els empresaris dels vaixells turístics es queixaven de problemes de seguretat a la zona d'embarcament. Altres associacions i sectors exigien també altres reivindicacions, i fins i tot hi havia hagut grups que havien alertat del perill que l'ampliació del port representés una disminució de la superfície de platja.
Els problemes del port actual
L'últim temporal ha deixat en evidència les mancances que hi ha al port de Blanes. De fet, se sap de fa temps que el port té una sèrie de problemes operatius per l'acció dels temporals, que impedeixen el funcionament eficaç de la instal·lació. Les principals afectacions derivades dels temporals de llevant són problemes d'agitació interior al moll pesquer i ultrapassaments de l'onatge al dic de recer. A més a més, la instal·lació portuària necessita millorar la infraestructura per incrementar-hi el grau de protecció general en relació amb l'onatge exterior, i per potenciar els serveis dels usuaris dels sectors pesquers i de vaixells de creuer turístic.
Actualització de la pesca artesanal
El Punt 17.01.2009 TONI SALA
Tendim a pensar que la falta de peix és per sobreexplotació, però la desaparició del dinou per cent d'embarcacions no ha fet créixer la captura
la crònica
.
Aquests dies s'està pescant molt, ha plogut i les rieres han baixat plenes de ferro i nutrients pels peixos. Però és excepcional. Els últims dos anys a Catalunya un dinou per cent de les embarcacions de pesca artesanal han plegat.
Pesca artesanal vol dir la pesca passiva, la que es fa amb la barca quieta, aquestes barques petites que són a la vora d'un seixanta per cent de la nostra població pesquera. N'he parlat amb Ramon Tarridas, Mauricio Pulido i Josep Pou, que fan part del projecte Adamec, una colla de pescadors artesanals que des del port d'Arenys promouen un pla pioner d'autogestió per tota la costa barcelonina, des de Tordera fins a Cunit. No ho fan per ecologisme, sinó per pura supervivència.
Tendim a pensar que la falta de peix és per sobreexplotació, però aquesta desaparició del dinou per cent d'embarcacions no ha fet créixer la captura. Potser la culpa no és tant dels pescadors. Els pescadors parlen de la incidència que té sobre la pesca tradicional la regeneració de la sorra de les platges. Quan es draga un fons marí es fa malbé la sorra més superficial, que és on hi ha la vida més rica. Només cal que ens imaginem què seria pelar la superfície d'un bosc. En zones tocades fa quinze anys, encara no hi han reaparegut les espècies d'abans del dragatge. Els mariscadors ho saben bé. Però encara és pitjor, perquè ja sabem que al cap de poc de regenerar una platja acostuma a venir un temporal que s'endú altre cop la sorra a mar, i aquesta sorra desplaçada fa malbé altres parts del fons marí.
Les depuradores també han afectat molt la pesca. Les tones de nutrients que abans anaven directament a mar ara no hi arriben. Tothom troba bé adobar una col ecològica amb residus naturals, però en el peix no s'hi pensa. S'aboca aigua tractada amb procediments químics a mar perquè volem l'aigua transparent, però els pescadors avisen que transparent també pot voler dir morta. Una solució seria engegar les depuradores a l'estiu.
I després hi ha aspectes que fins ara no s'hi ha pensat. Per exemple, la pesca recreativa. Cada dia creix, i no se sap quina quantitat de peix mou entre canyes, poteres i submarinisme.
La intenció d'Adamec és posar d'acord els pescadors per buscar la manera que sobrevisqui la pesca artesanal. Innovar no és una cosa gens fàcil en un gremi tan tradicional. La proposta més ambiciosa és que cada dos ports mantinguin una àrea de pesca restringida. També volen instal·lar incubadores protegides perquè la sèpia hi posi els ous, i esculls perquè el peix s'hi posi a recer. Proposen un cens i un seguiment exhaustiu de la pesca.
Els pescadors tradicionals poden filar prim perquè la pesca que fan és la més selectiva. Poden triar la mida del peix que pesquen i treballen gairebé sense descart, o sigui sense peix pescat inútilment. A més, tenen una zona de pesca perfectament acotada. Fins a trenta-cinc metres de profunditat és zona exclusiva de pesca artesanal, no poden operar-hi les barques d'arrossegament ni les d'encerclament. És un afer, doncs, d'autogestió, i un projecte punta de llança en què els pescadors treballen amb els científics i les universitats i participen en trobades de tècnics marins. Fan anar el Power Point i tenen l'experiència, el coneixement del terreny i tota la tradició d'una de les dues o tres arts més antigues de l'home.
Les captures pesqueres a les llotges gironines han disminuït al voltant del 15%
El Punt 17.01.2009 M.C.
Les captures de pesca a les llotges de les comarques gironines van baixar l'any passat prop d'un 15%, segons estimacions fetes pel director general de Pesca i Afers Marítims de la Generalitat, Martí Sans. Tot i que encara falten dades del desembre, una primera valoració conclou que mentre que hi ha llotges on les captures han baixat, com el cas de Blanes i Palamós, en altres han pujat, com ara a Sant Feliu de Guíxols, però que en conjunt hi ha hagut una disminució. Sans ho atribueix, en part, a l'efecte de desballestament de vaixells. Pel que fa als efectes del temporal, que ha malmès algunes llotges i ha provocat desperfectes, el director general de Pesca va explicar que s'obrirà una línia d'ajuts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada