Diari de Girona 17/6/09
PLATJA DE S'ABANELL
L'alcalde de Blanes, Josep Trias (CiU), va assegurar ahir que a finals d'aquesta setmana "es donarà el permís per part d'un ministeri" per autoritzar els treballs de dragatge que han de permetre la regeneració de la platja de s'Abanell, malmesa pel temporal de Sant Esteve. La Direcció General de Costes encara ha de comunicar al consistori d'on extreurà els 250.000 m3 de sorra que pensa aportar.
.
L´alcalde de Blanes, Josep Trias (CiU), flanquejat pel regidors del PP Celestino Lillo, i del PDB Anselm Ramos. Foto: Carles Colomer
MARTÍ SANTIAGO
El Consell de Ministres farà pública, divendres vinent, l'aprovació que autoritzarà l'ús d'una draga per regenerar la platja de s'Abanell, amb l'aportació de 250.000 m3 de sorra. L'alcalde de la població, Josep Trias (CiU), va explicar ahir que se li ha comunicat que serà "a finals d'aquesta setmana" quan es doni el permís pertinent que permeti iniciar els treballs de dragatge.
La platja de s'Abanell va quedar especialment malmesa en el temporal ocorregut per Sant Esteve. Tot i que no era la primera vegada que aquesta zona de Blanes quedava afectada després d'un fenomen meteorològic advers en aquesta ocasió l'aportació de sorra s'ha retardat a causa de la necessitat de disposar d'un informe d'impacte ambiental, elaborat pel Departament de Medi Ambient. Aspecte que no va ser necessari l'any passat quan es van aportar 160.000 m3 de sorra en aquest mateix lloc.
Vinculat a s'Abanell hi ha el projecte de rehabilitació integral de la zona turística. Es preveu que la Direcció General de Costes s'encarregui de la remodelació del passeig de s'Abanell mentre que l'Ajuntament se centrarà en la millora de la zona turística del barri d'Els Pins. Respecte a aixòTrias apunta que la voluntat de l'equip de govern seria que l'any vinent pogués apreciar-se el desenvolupament d'aquestes obres amb l'execució de la primera fase de la millora d'Els Pins, en el tram que comprèn el carrer Colom i el passeig.
El batlle ha explicat que el projecte definitiu del passeig l'ha realitzat la Direcció General de Costes, la qual ha tingut certa dificultat en la seva elaboració en preveure l'ampliació de la zona maritimoterrestre i que, en principi, afectarà quatre càmpings que veuran com una part dels terrenys passarà a ser de domini públic. És per aquest motiu que es durà a terme en dues fases: la primera, en el nucli urbà i la segona en la qüestió, que afecta els càmpings.
Malgrat tot, el consistori ha col·laborat en una petita part del projecte de s'Abanell -concretament un annex- amb l'aportació de 12.000 euros per a l'elecció, entre altres coses, del mobiliari urbà que s'haurà de col·locar en aquest espai. La Direcció General de Costes podria licitar el projecte aquest estiu.
Blanes i l'Estat difereixen sobre els terminis per fer l'aportació de 250.000 m³ de sorra a s'Abanell
El Punt 17/6/09
L'alcalde diu que començarà a finals de mes i l'Estat preveu que es faci al juliol
.
S'Abanell té mancança de sorra i està esperant l'aportació de 250.000 metres cúbics. / Foto: L.S.Blanes i l'Estat difereixen sobre els terminis per a l'aportació de sorra a s'Abanell. El consistori va afirmar ahir que aquesta setmana s'aprovarà l'estudi ambiental necessari per extreure els 250.000 m³ de sorra, i que a finals de mes es podria començar a fer l'aportació. El subdelegat del govern espanyol, Francesc Francisco-Busquets, tot i no descartar aquesta possibilitat, va afirmar que les previsions són aprovar l'informe aquest mes i que l'aportació, en principi, es faci al mes de juliol.
L'alcalde de Blanes, Josep Trias (CiU), va assenyalar ahir, durant la roda de premsa de valoració dels dos primers anys de mandat, que Costes els ha assegurat que aquesta setmana aprovarà l'informe d'impacte ambiental necessari per poder portar 250.000 metres cúbics de sorra d'Arenys de Mar cap a la platja de s'Abanell, i que aquesta aportació podria començar a finals d'aquest mes. Trias va justificar el retard d'aquesta aportació respecte de la que es va fer el maig de l'any passat pel fet que el 2008 es va extreure del delta de la Tordera, on ja s'havia fet un estudi d'impacte ambiental previ, mentre que ara s'ha hagut d'esperar a l'elaboració d'aquest estudi a la zona del Maresme d'on es vol extreure la sorra. L'alcalde de Blanes també va remarcar que aquesta aportació serà superior a la feta l'any passat, que va ser de 160.000 metres cúbics.
Trias també va assenyalar que ja està acabat el projecte que l'Estat estava redactant per al nou passeig de s'Abanell. L'alcalde de Blanes va explicar que el govern estatal havia tingut uns problemes amb uns acabats, i que l'Ajuntament va haver de fer un petit annex referent als serveis. Ara, però, Trias assegura que només s'està en espera de les publicacions i la licitació, que «podria ser a finals d'aquest estiu».
El subdelegat del govern espanyol, Francesc Francisco-Busquets, va matisar ahir aquests terminis i, tot i no descartar que l'estudi d'impacte ambiental es pugui aprovar aquesta setmana, va assenyalar que es treballa amb la hipòtesi que s'aprovi aquest mes. Francisco-Busquets també va endarrerir les previsions de l'aportació de sorra fins al mes de juliol, i va assenyalar que aquestes tasques, que ha de realitzar una draga, podrien durar entre tres i quatre setmanes. El subdelegat del govern espanyol, tanmateix, va afirmar que «tot el que es pugui cavalcar dins del mes de juny es podrà estalviar el juliol».
Per altra banda, sobre el projecte del nou passeig marítim, Francisco-Busquets va afirmar que encara «s'està redactant», contradient el consistori, tot i que també espera que es pugui posar a licitació «aquest any».
..............................................
Salvem Pinya de Rosa!
Malgrat Confidencial 17/6/09. Josep Hernández
Aquest passat dilluns, l’associació Salvem Pinya de Rosa va oferir un acte públic que va reunir més de cent persones, blanencs i veïns, alarmats pels excessos en les tasques de reducció de massa forestal a la finca. L’associació va informar de fets, contactes telefònics i accions judicials.
Fa set anys es va aconseguir reunir 18.000 signatures per aturar el projecte de construcció de tres-cents trenta xalets al paratge de Pinya de Rosa.Ara, no fa gaire, un inversor estranger va comprar la finca per 24 milions d'euros -la Generalitat l'havia valorada en 4 milions.
A l'acte hi va assistir el naturalista i Doctor en Ciències Ambientals Martí Boada, que va parlar de crisi de sistema de vida, va comparar el valor de Pinya de Rosa amb una catedral i va defensar la importància de mantenir la biodiversitat, entre altres. Segons el naturalista, l'autèntic termòmetre de l'estat d'un país no és ni l'esperança de vida ni el PIB, l'indicador de com va un país és el nombre de peixos d'aigua dolça d'un riu. Boada, va afegir que tenim complex de sud, que als visitants del nord els duem a les fagedes i ells s'aturen a admirar suredes i pinedes; que no portem boina perquè no ens diguin on vas amb boina i que en canvi tothom s'estarrufa si ens posem una gorra de beisbol al cap.
Abans de finalitzar l’acte, va parlar un senyor del Departament de Medi Ambient de la Generalitat, que es va queixar que s'hagués demanat la seva dimissió. Aquest home no sabia enraonar, va confessar que no havia estat mai a Pinya de Rosa -confessió respectable si hagués afegit que tenia intenció de conèixer el paratge- i no va mostrar cap preocupació ni cap mena de sensibilitat per la defensa i la preservació de l'espai -actitud igualment respectable si es dediqués a una altra feina, no pas al medi ambient.
Ja fa sis anys que s’hauria d'haver constituït un Consell Rector que vetllés per la gestió del PNIN de Pinya de Rosa. Tot just ara se'n comença a parlar.
Amb càrrecs polítics com aquell senyor anem ben arreglats. La gent que defensa el paratge hi posa hores que treu del seu temps lliure. La gent del Departament de Medi Ambient, que disposa d'hores remunerades per dedicar-hi, mira cap a una altra banda.
Pinya de Rosa és un dels cinc espais naturals de Catalunya que haurien d'estar més protegits. Ara, amb prou feines s'hi podrà anar. Només s’hi podrà fer un tram del camí de ronda.
Un representant de l'Associació Salvem Pinya de Rosa va dir que a Mallorca ha estat passant el mateix que ara passa aquí: la compra de paratges verges de costa a mans d'inversors estrangers que en limiten l'ús públic.
L'entitat Pinya de Rosa vol que el ple aprovi una moció de rebuig a Emili Santos
Diari de Girona 17/6/09
BLANES MARTÍ SANTIAGO
L'associació Pinya de Rosa ha sol·licitat als diferents grups que configuren el ple municipal que adoptin un seguit d'acords vinculats a les accions que s'han realitzat al PNIN de Pinya de Rosa durant els darrers mesos. Entre altres qüestions hi ha la sol·licitud de la dimissió del delegat territorial de Medi Ambient a Girona, Emili Santos i la de la directora general de Medi Natural, Núria Buenaventura per permetre el desbrossament del paratge amb maquinària pesada i la instal·lació d'una tanca permietral de malla metàl·lica.
La moció també proposa la sol·licitud al fiscal general de Medi Ambient de Catalunya perquè actuï d'ofici per estudiar els fets en el PNIN de Pinya de Rosa. A més, es demana la paralització de les activitats de neteja forestal i la substitució del tancat de la finca "en les zones de connexió del PNIN i PEIN per reobrir el connectors ecològics".
Pel que fa al conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, se l'insta a constituir de forma immediata el Consell Rector del paratge.
L'entitat Pinya de Rosa explica a Blanes les accions realitzades al PNIN
Diari de Girona 16/6/09
.
Un moment de l'acte celebrat ahir al Teatre de Blanes. marc martíBLANES MARTÍ SANTIAGO
L'associació Pinya de Rosa va organitzar ahir un acte al Teatre de Blanes, obert a la ciutadania, per explicar les accions que s'han realitzat al PNIN de Pinya de Rosa al llarg dels últims mesos. Accions com el desbrossament amb maquinària pesada i la instal·lació d'una tanca permietral de malla metàl·lica que l'entitat ha criticat en diverses ocasions tot i els informes favorables dels tècnics forestals.
A l'acte hi va participar el geògraf, naturalista i doctor en ciències ambientals Martí Boada. Aquest professor de la Universitat Autònoma de Barcelona ja va significar-se, ara fa set anys, en la preservació de l'espai natural quan es preveia la construcció d'una urbanització en els seus voltants.
També va fer-hi acte de presència el delegat del Govern de Medi Ambient, Emili Santos, del qual l'associació va reclamar la dimissió. Val a dir que Medi Ambient ha realitzat un enviament de cartes a diverses entitats i persones de Blanes en què els demana que proposin, segons criteri propi, els membres que haurien de constituir el Consell Rector del PNIN de Pinya de Rosa.
................................................
L'escarabat morrut ja és a sis municipis del Baix Montseny, a més d'Hostalric
L’Actualitat del Baix Montseny 17/6/09
El Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat ha detectat la presència de l'escarabat morrut en almenys 12 exemplars de palmeres del Baix Montseny. Així, a 31 de maig, s'ha detectat la seva presència a Breda (1), Cardedeu (1), Hostalric (1), Sant Antoni de Vilamajor (3), Sant Celoni (1) i Sant Pere de Vilamajor (6). A aquests cal sumar la recent detecció al municipi de Vallgorguina.El morrut de les palmeres (Rhynchophorus ferrugineus Olivier), és un coleòpter de recent introducció al nostre territori que produeix danys d'importància a diferents espècies de palmeres, a les que pot provocar la mort. És originari del sudest asiàtic i la Polinèsia,i s'ha estès de forma continuada. Les primeres aparicions a la península es van produir l'any 1995 i el 2004 ja va ser detectat al País Valencià.La plaga té preferència a introduir-se a les palmeres per les ferides, com les provocades per la poda de les fulles, ja que actuen com un potent atraient dels escarabats. Per això, com a mesura preventiva, és recomanable no efectuar podes en llocs propers als focus, o realitzar-les a l’hivern, que és quan la difusió de la plaga és menys activa.Actualment les mesures de lluita contra la plaga es troba en fase experimental amb mecanismes com la introducció d'insecticides dins el tronc, el reg del terra amb un insecticida, o el tractament, poda i recobriment amb plàstic de valona. Un altre mecanisme és el tractament amb nematodes, que consisteix en aplicar una solució líquida que té un orga-nisme microscòpic que infecta i mata als morruts dins la palmera.
.................................
El govern de Malgrat aprova el controvertit acord amb l'ACA per la riera
El Punt 16/6/09
El govern de Malgrat de Mar, del PSC i el PP, va aconseguir aprovar en l'últim ple i per la mínima el conveni amb l'ACA per desenvolupar els trams que queden per canalitzar la riera de Palafolls. El debat, però, es va focalitzar un cop mes en l'espai de Can Feliciano i en el projecte definitiu que haurà de continuar les obres paralitzades l'agost del 2007 per la pressió veïnal. L'oposició en ple –ERC, CiU i ICV-EUiA– va retreure directament a l'alcaldessa, Conxita Campoy (PSC), que volgués imposar el reforç en l'estructura de la canalització per poder cobrir aquest tram en un futur. Els tres partits van coincidir a criticar que s'hagués buscat el suport d'alts càrrecs del PSC per «obligar» l'ACA a acceptar aquesta condició.
D'altra banda, tant ERC, com CiU i ICV-EUiA van reclamar a Campoy que confirmés el polèmic reforç que ha afavorit que ara hi hagi dos contenciosos al jutjat dels partits i de la plataforma ciutadana contrària a les obres. Campoy es va limitar a explicar que en l'avantprojecte del tram apareix reflectida «una major quantitat de ferro en l'estructura». ERC va respondre que el director general de l'ACA, Manuel Hernández, havia confirmat per carta feia temps que la inclusió del reforç en el tram significava una modificació de projecte i que això no estava previst. Enmig de la discussió es va tornar a evidenciar la crispació que hi ha entre les tres formacions de l'oposició –especialment des d'ICV-EUiA– envers la regidora del PP, Ana Vega, que va entrar al govern poc després de l'aturada de les obres el 2007 i que, inicialment, va donar suport a les tesis dels republicans, convergents i ecosocialistes en el tema de la riera. L'intercanvi de retrets entre les diferents formacions es va mantenir fins al moment de la votació.
En el torn obert de preguntes del públic –amb una sala plena de gom a gom–, un representant de la plataforma Salvem la Riera va proposar la celebració d'un referèndum entre els veïns per decidir quin era el millor projecte per al tram de la riera. La proposta no va trobar prou suport i des del govern local es va donar el tema per resolt.
L'únic punt a favor i coincident entre les diferents formacions polítiques pel que fa al conveni amb l'ACA va ser el d'agilitar la millora de la desembocadura de la riera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada