L’Actualitat del Baix Montseny 10/6/09
El desdoblament de la carretera C-35 entre Sant Celoni i Hostalric no es posarà en marxa almenys fins al 2015, segons les previsions del Pacte Nacional per a les Infraestructures. Aquesta és l'única obra que es contempla al Baix Montseny al document que ha de planificar les inversions en infraestructures a Catalunya fins al 2020.El Pacte Nacional per a les Infraestructures està en fase de consulta i inclou la planificació de carreteres, trens, aeroports, energia, telecomunicacions, aigua o residus. Els projectes contemplats es divideixen en dues fases. La primera, fins al 2015 on s'hi inclouen les inversions que l'Estat ha de fer per la disposició addicional tercera de l'Estatut, i la segona fins al 2020.
........................................
Els inspectors tenen dificultats per detectar l'escarabat morrut en finques privades
Diari de Girona 10/6/09
Hi ha 61 palmeres a les comarques de Girona que se sospita que tenen la plaga però el DAR no ho pot confirmar
SANTA COLOMA ANNA TARRÉS
El Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural de Catalunya (DAR) va afirmar ahir que a les comarques gironines hi ha una seixantena de palmeres sospitoses d'estar infestades de l'escarabat morrut, però que en tractar-se d'exemplars en parcel·les privades no se n'ha pogut confirmar l'afectació. Aquest és un dels problemes amb el qual es troben les administracions públiques de les localitats afectades per aquesta plaga per poder-la controlar i eradicar. El personal encarregat de realitzar les inspeccions rutinàries no pot accedir a aquestes finques perquè no són municipals i, per tant, no poden comprovar ni saber si hi ha presència d'escarabats i declarar-la com a infectada.
El biòleg i inspector de la zona limítrofa entre la Selva i el Maresme que col·labora amb el DAR, Josep Maria Riba, va assegurar que en les quatre poblacions que configuren el límit expansiu de la plaga pel nord de Catalunya que són Blanes, Lloret de Mar, Palafolls i Tordera (amb l'excepció de Llagostera) tenen un centenar de palmeres sospitoses d'estar afectades. Als municipis gironins les xifres són de 38 a Blanes i 23 a Lloret de Mar. Segons Riba, tot i no tenir-ne la confirmació assegura que el 70% d'aquestes ho estaran. Precisament ahir, el DAR va organitzar a l'Escola de Captació Agrària (ECA) Forestal de Santa Coloma de Farners una nova jornada tècnica del Pla Anual de transferència tecnològica, on van explicar-se les novetats respecte a la lluita contra el morrut de les palmeres. El diversos ponents que van intervenir, juntament amb la directora general d'Agricultura i Ramaderia del DAR, Rosa M. Cubel, van remarcar la importància d'actuar en les primeres fases d'afectació per tal d'eradicar la plaga; ja que com més augmenta el nombre d'escarabats a la palmera i zona més difícil és obtenir resultats positius. Aquesta jornada compta amb el suport i una organització a tres bandes on s'inclouen dins del DAR la branca de Sanitat Vegetal i l'ECA Forestal, i per altra banda la Institució Catalana d'Estudis Agraris (ICEA).
Algunes de les dades noves anunciades afirmaven que el 99,7% de les palmeres afectades a Catalunya corresponen a l'espècie canariense (3.518), per les quals el morrut té una clara preferència i són més febles, segons va apuntar el cap del Servei de Sanitat Vegetal del DAR, Jordí Giné. Ell mateix va assegurar que l'afectació d'aquest escarabat es manté "estable" durant l'any "fins a l'arribada de la tardor, que és quan torna a donar símptomes i a establir un pic"; motiu pel qual és en aquesta estació quan cal incidir en el protocol d'actuació.
L´última palmera afectada a Blanes.
L'última palmera afectada de les comarques gironines va detectar-se la setmana passada a la Casa del Mar de Blanes. Amb aquesta incorporació es renoven les dades obtingudes fins al moment pel DAR. Així doncs, el nombre actual de palmeres afectades i declarades a Girona se situa en 73, totes pertanyents a poblacions de la Selva, amb l'excepció de l'única palmera de Llagostera, que va ser detectada el gener de 2008. Tal com va apuntar el biòleg Josep Riba, les comarques del Baix Empordà i el Gironès, amb l'execpció anunciada, estan netes de la plaga. Una de les preocupacions del DAR és que no es propagui per Tossa.
"La clau per poder controlar la plaga és la prevenció"
A.T.A GIRONA
Des del 2006, València, Andalusia, Múrcia i les Canàries realitzen estudis camp biològics i de control sobre l'afectació i el comportament del morrut a Espanya.
És realment important l'actuació en les primeres fases d'afectació per controlar la plaga?
La clau és la prevenció, encara que la palmera es pugui salvar. És important que un es consciencïi i que si té una palmera i hi ha una plaga al voltant i aquesta arriba al territori, el propietari té molts números que la seva palmera acabi tallada. I per evitar-ho allò important és que prèviament facin alguna cosa per evitar l'afectació.
Quan una actuació és més eficaç?
Hem vist que el cicle biològic del morrut s'accelera moltíssim a l'estiu i en dos mesos es pot complir una generació, però fora d'aquesta el cicle s'allarga molt. A finals de la tardor el que no es poden tenir són noves infestacions, però les que estan suficientment desenvolupades són les que poden continuar durant l'hivern. Per tant, un tractament a l'octubre permet incidir en aquesta generació.
L'escarabat morrut, que malmet les palmeres, es detecta també a Vallgorguina
L’Actualitat del Baix Montseny 11/6/09
.
.
Un veí de Collsacreu ha alertat a l'Ajuntament de Vallgorguina de la presencia de l'escarabat Morrut al municipi. Conegut com 'el morrut de les palmeres', aquest escarabat és una espècie de recent introducció a Catalunya que produeix danys importants a les palmeres fins arribar a ocasionar la seva mort. A la zona mediterrània afecta principalment a la palmera canària i a la datilera. A Catalunya, fins ara, la pràctica totalitat de les afectades han estat canàries. El primer focus de la plaga es va localitzar a El Vendrell el desembre del 2005 i en data del 30 d'abril del 2009, la Generalitat tenia detectades 3.487 palmeres arreu de Catalunya infectades. Al Baix Montseny, se n'ha detectat la presència per primer cop als municipis d'Hostalric i Breda, tot i que actualment s'hauria estès.
...........................................
Avancen dos mesos les batudes de senglars a causa dels danys que ocasionen als conreus
El Punt 11/6/09
És una mesura pionera que es podria ampliar a tot l'any
Diversos porcs senglars buscant menjar, en una imatge d'arxiu. Foto: EUDALD PICAS.Les societats de caçadors han avançat dos mesos les batudes extraordinàries de senglars, que es fan fora de temporada per evitar els danys a conreus i els accidents de trànsit. De fet, la Federació de Caça de Girona i el Departament de Medi Ambient estan provant una nova tramitació més senzilla de les batudes, en una mesura pionera que es podria ampliar tot l'any.
La temporada de caça del senglar comença a principi de setembre i s'allarga fins al febrer. Durant l'estiu, sobretot a l'agost, s'organitzen batudes extraordinàries si es detecta que aquests animals estan ocasionant danys en conreus, bàsicament de blat de moro i de gira-sol. Enguany, però, la densitat de senglars a les zones de plana del Gironès, l'Alt i el Baix Empordà i el Pla de l'Estany ha obligat a avançar aquestes batudes i, segons ha explicat el president de la Federació de Caça de Girona –Carles Dilmé–, només la setmana passada ja se'n van fer onze. Tot i que les pluges d'aquest any han fet que tinguin menjar suficient, els senglars ara també estan fent malbé camps de cereals, i per això s'han avançat les batudes. Per a la temporada que ve, Dilmé espera un any amb molta població.
De fet, i conjuntament amb el Departament de Medi Ambient, s'ha agilitzat la tramitació per autoritzar aquestes caceres extraordinàries fora de temporada,que està sent una prova pilot que es mantindrà fins al 31 d'agost i que, en funció dels resultats que s'obtinguin, es podria ampliar a uns altres territoris i també a la resta de l'any. Segons Dilmé, aquest seria l'objectiu dels caçadors per reduir la densitat de la població, si bé això s'haurà d'acordar en una altra reunió. Des de Medi Ambient no han descartat aquesta possibilitat, però han insistit que s'han d'estudiar condicionants com ara l'afectació a la resta de la fauna.
La captura de senglars augmenta i se'n cacen 12.500 a la demarcació
La reducció a l'Alt Empordà contrasta amb l'increment a la resta de les comarques
La captura de senglars va augmentar la temporada passada respecte a fa dos anys, i va passar dels 10.500 de la campanya del 2007 als més de 12.500 la del 2008. Els motius van ser sobretot la gran quantitat d'aliment que van trobar als animals, un fet que aquest any ha anat a la baixa i per tant es preveu que la campanya que ara acabarà significarà una davallada en uns 2.500 exemplars. L'Alt Empordà és on n'hi ha més densitat, si bé s'hi ha reduït la població, al revés que a la resta de comarques.
El president de la Federació de Caça de Girona, Carles Dilmé, ha explicat que dels 12.500 exemplars capturats la temporada passada, un miler eren exemplars trobats en canals o atropellats a la carretera. Això representa una disminució respecte al 2007, ja que els senglars van provocar 190 accidents el 2007 i 168 el 2008. A més, aquesta tendència a la baixa es manté en la temporada actual, que va començar el setembre i s'acabarà a finals de febrer: «Les pluges fan que trobin més menjar, i per tant es queden més en una zona concreta, no es mouen tant», explicava ahir Dilmé. Per aquesta major presència de menjar, les previsions per a la temporada de l'any que ve és que augmenti la població. En canvi, en aquesta que s'està acabant hi haurà menys captures i es tornarà a les xifres de l'any passat, perquè la sequera va fer reduir la fertilitat de les femelles. Per zones, l'Alt Empordà és l'única comarca on han baixat les captures, però continua sent la zona amb més presència d'aquests animals ungulats. Segons les dades de Dilmé, la temporada passada es van fer 5.744 batudes arreu de les comarques gironines, amb una densitat de 2,84 senglars caçats cada 100 hectàrees, i de 5,34 entre caçats i vistos. A més a més, les comarques gironines continuen encapçalant el rànquing català pel que fa a presència de senglars, segons les dades del Departament de Medi Ambient. Barcelona, però, s'aproxima cada vegada més a les xifres globals de Girona, mentre que Tarragona i Lleida són les demarcacions on creix més el nombre de senglars.
Els caçadors avancen un mes les batudes del senglar pel dany causat als camps
Diari de Girona 11/6/09
Es preveu una temporada intensa i de molta feina a causa de l'elevada població de porcs salvatges al Pla de l'Estany i el Baix Empordà
L'únic senglar caçat dissabte passat per la Colla de Camós. marina lópez-acnMARINA LÓPEZ-ACN
Els caçadors gironins s'han vist obligats a avançar un mes les batudes perquè els senglars ja han començat a causar destrosses als camps de la demarcació. Les batudes per danys, les que es fan fora de temporada quan els senglars malmeten els conreus o provoquen accidents, solien començar el mes de juliol però a dia d'avui ja han hagut de programar 22 batudes per als dos primers caps de setmana de juny. La Federació de Caça de Girona preveu que al llarg de l'estiu superin les 500 o 600 batudes per controlar la població de senglar.
La feina que s'espera és elevada, tal com va explicar el president de la Federació, Carles Dilmé: "Aquest any haurem de fer un esforç molt important per arribar a fer baixar una mica la població perquè la tenim molt i molt alta". És més, ell mateix va opinar que "la temporada vinent la veiem llarga i costosa", i va concretar que les batudes per danys dels mesos d'estiu només seran un preludi d'una temporada de caça durant la qual hauran de multiplicar esforços. De fet, per a aquesta darrera temporada preveien una davallada de la població de senglar, però la previsió inicial de caça entre 7.000 o 8.000 exemplars ha quedat polvoritzada i entre setembre i febrer n'han matat uns 10.500.
Les colles de caçadors es reuneixen a les sis de la matinada i enfilen el camí cap al bosc on prendran posicions per caçar durant el matí. Dissabte passat, la colla de Camós (Pla de l'Estany) va estrenar la temporada de batudes per danys. El cap de colla, Joan Serra, va marcant amb una branca el lloc on els caçadors muntaran la seva parada. Llavors, els gossers comencen la seva feina: amb una vintena de gossos rastregen la zona a la recerca de senglars i els fan sortir del seu amagatall perquè passin pel punt de mira d'algun dels caçadors.
La causa de les destrosses
La sequera va ser un dels factors que va fer baixar els senglars a les zones més planes, on podien tenir el menjar a l'abast i ara, segons explicaven els caçadors han començat a atacar els camps de cereals, sobretot civada i blat sense aresta. També explicaven que després de baixar al pla durant l'època de sequera s'hi han quedat i obtenen menjar de forma "més fàcil" dels conreus. Ara bé, l'abundància de menjar també té les seves parts positives, ja que les poblacions de senglar no s'han de moure per trobar menjar i es produeix "una davallada" en els accidents que provoquen a les carreteres.
La incidència climatològica no només afecta en aquest sentit. Algunes poblacions salvatges de porc senglar han abandonat comarques de muntanya per les nevades i s'han instal·lat al pla, sobretot a les comarques del Pla de l'Estany i el Baix Empordà. D'entrada, la densitat havia de baixar de 5,34 senglars per cada 100 hectàrees a 4,37 durant el 2008 . Però, segons Dilmé, "ha vingut porc de fora i no el tenim comptabilitzat". Per altra banda, ell mateix explicava que durant l'any passat també va baixar la ràtio de cries, que ha passat de 4,8 a 4,1 godalls per truja, i l'índex de caça durant la darrera temporada ha estat de 2,29 porcs senglars per cada 100 hectàrees.
Carles Dilmé creu que el problema arribarà després d'aquest estiu perquè l'excés de menjar farà augmentar la població de senglars. El porc senglar és un animal que cria en funció del seu pes i no per edat; i ho fa a partir que la truja pesa 35 quilos; motiu pel qual, Dilmé calcula que la població es multiplicarà aquest any.
La colla de Camós és una de les primeres que ha rebut queixes de pagesos i per això ha hagut d'organitzar una batuda per frenar aquests danys. Durant el matí de dissabte els gossos van seguir el rastre a tres porcs senglars, però els caçadors només n'han pogut abatre un.
........................................
Es declara un petit incendi al carrer de Gaudí de Malgrat de Mar
Malgrat confidencial 8/6/09
Aquest dilluns, al voltant de les tres de la tarda, s’ha declarat un incendi al carrer de Gaudí de Malgrat de Mar. En realitat, el foc ha cremat una part del sotabosc que hi ha entre aquest carrer i la pujada del Castell. S’ha temut que el foc es propagués degut al fort vent que feia en aquells moments. Per sort, els bombers l’han pogut sufocar ràpidament. Les causes de l’incendi a hores d’ara es desconeixen.
................................
Salvem la Riera acusa José Zaragoza de manipular l’afer de Can Feliciano
Malgrat confidencial 8/6/09
A través d’un comunicat, la plataforma ciutadana que defensa la riera de Can Feliciano de Malgrat de Mar, assenyala directament el secretari d’organització del PSC, José Zaragoza, com el màxim responsable sobre la decisió de l’inici de les obres d’aquest tram de la riera de Sant Genís de Palafolls al seu pas per Malgrat de Mar. La plataforma considera que l’afer només respon a "un mercadeig polític" i no respecte el projecte presentat per l’Agència Catalana d l’Aigua (ACA), que és qui marca les directrius en matèria mediambientals. També acusen l’ACA de "manca de lideratge".Segons el comunicat, la plataforma assegura que continuarà treballant per aconseguir, si cal, l’enderroc de la part de la riera que s’ha cobert de ciment i d’aquesta manera convertir l’espai en un entorn fluvial.Salvem la Riera, també acusa l’alcaldessa de Malgrat de Mar, Conxita Campoy, de desinformar a la població quan, aquesta, afirma que es reforçarà la riera per a poder-la cobrir en un futur. La plataforma manifesta que aquest fet "és mentida perquè aquest projecte de cobriment no existeix i molt menys s’ha aprovat". En cas contrari, asseguren, l’impugnarà.Finalment, el comunicat acaba recordant la impossibilitat d’urbanitzar en zones quailificades d’inundable, tal i com especifica la normativa. És per això, diu la plataforma, que Campoy "proclama il·lusions falses als veïns que limiten amb la riera".
informació addicional aquí
imatge: Salvem la Riera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada