Algunes notícies més per llegir 15/11/09...

Blanes es reserva el dret a presentar al·legacions contra els límits de Costes
Diari de Girona 15/11/09

En la votació del POUM va afegir una clàusula per poder negociar la futura línia maritimoterrestre

BLANES MARTÍ SANTIAGO
L'aprovació del nou Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Blanes no significa que el consistori estigui d'acord amb el futur límit de la Zona Maritimoterrestre (ZMT) que proposa la Direcció General de Costes i que comporta l'expropiació d'una part de terreny de quatre càmpings. Poc abans de procedir a la votació del Pla General, el regidor d'Urbanisme, Carles Gibert (CiU), va manar al vicesecretari que fixés en l'acta de la sessió una clàusula que actuarà com a "salvaguarda" del consistori per negociar el límit ZMT amb Costes.
Aquesta disposició d'última hora, que compta amb el beneplàcit dels empresaris turístics afectats, permetrà que l'Ajuntament es reservi el dret a presentar les al·legacions que estimi oportú en contra la futura definició de la línia maritimoterrestre que està prevista que arribi fins a l'avinguda Vila de Madrid. D'aquesta manera el govern (CiU, PDB, PP) espera poder influir en el nou atermenament, ja que una vegada sigui oficial en tot aquell espai integrat dins la línia maritimoterrestre caldrà que tant l'Ajuntament com els propietaris dels terrenys demanin permís a la Direcció General de Costes per poder realitzar qualsevol actuació.
A dia d'avui, la Direcció General de Costes encara no ha enviat al govern la delimitació proposada però Gibert espera rebre-la "a principis de l'any 2010". Per aquest motiu insisteix a anomenar la línia ZMT acotada en el nou pla general com a "línia probable" donant per fet que existeixen possibilitats de negociar-la.
Ara bé, com que aquesta norma urbanística s'enviarà a totes les administracions resultava necessari, per obtenir el vistiplau, que es dibuixés en els mapes del Pla General la línia maritimoterrestre.

..............................

Un estudi topogràfic demostra que el bosc de Sant Joan de Blanes s'està infravalorant
Diari de Girona 15/11/09

L'Ajuntament considera que les 8 hectàrees valen 2,6 milions mentre que la taxació de la propietat indica que en costarien 25

En el bosc de Sant Joan a Blanes s'han invertit 16.500 euros. carles colomer

MARTÍ SANTIAGO
La fundació Carl Faust, propietària del bosc de Sant Joan de Blanes, disposa d'un estudi topogràfic que demostra que el consistori està infravalorant el valor de les 8 hectàrees que haurà d'expropiar. Es tracta d'un estudi bàsic per determinar el preu d'aquesta finca, que s'ha elaborat realitzant 200 medicions als 8.0875,53 metres quadrats de terreny.
Sense disposar de cap estudi topogràfic, el govern de Blanes (CiU, PDB, PP) considera que la finca de la fundació està situada en "un terreny amb pendent molt pronunciat, aproximadament d'un 60% de pendent en la vessant est de la muntanya, i superior al 80% en la vessant nord". En canvi, l'anàlisi topogràfic que l'empresa Infraplan ha realitzat a la fundació Carl Faust contradiu les mesures del consistori i demostra que tan sols un 5% de les vuit hectàrees té un pendent superior al 80%. Així mateix, constata que només un 21,5% de la propietat té un desnivell superior al 60%.
El director de la fundació, Jordi Masbernat, sospita que el govern està "devaluant a propòsit" el terreny. Remarca que mentre la taxació efectuada per una empresa aliena al patronat de l'entitat fixa el preu de la finca en 25 milions d'euros -sense incloure-hi el valor dels arbres-, l'Ajuntament considera que en val 2,6, tot i que inicialment assegurava que no en costava més d'1,3.
La sospita de Masbernat es veu reforçada si es té en compte que l'última oferta de l'Ajuntament per compensar l'expropiació de les vuit hectàrees era entregar a la fundació un terreny de només 2.200 metres quadrats al costat del centre d'atenció primària de la Plantera on s'hi podria edificar. Aquesta permuta, però, també minusvalorava el valor del terreny perquè ni era proporcional al nombre de metres a expropiar ni havia tingut en compte el valor afegit del bosc. I és que és necessari mencionar que el valor d'una parcel·la de terreny ve donat tant per l'ús que es fa d'aquesta com pel que es fa a les finques que l'envolten. En el cas del bosc de Sant Joan, i com reconeix l'Ajuntament en el seu informe, hi ha "una urbanització dels anys 70, per a edificacions de cases aïllades".
La fundació Carl Faust porta invertits més de 16.500 euros en la realització d'estudis que demostren que la valoració de la finca feta per l'Ajuntament és inferior al seu cost real. Per aquest motiu, l'entitat ha sol·licitat que sigui un jutge qui dictamini el preu de la propietat.
En aquest punt és precís recordar que la finca del jardí botànic Pinya de Rosa va ser adquirida per un particular que va desemborsar 24 milions tot i tractar-se d'un paratge integrat dins un pla d'espais d'interès natural (PEIN).