Ràdio Tordera 18/11/09
El Ministeri de Foment va anunciar ahir al butlletí oficial de l’Estat (BOE) l’aixecament de les actes prèvies a les expropiacions de terrenys a Blanes, Maçanet de la Selva i Tordera per dur a terme el desdoblament de l’actual N-II que passarà a ser l’Autovia del Nord-est A-2, Barcelona-frontera francesa.
En total l’Estat s’apropiarà de 803.527 metres quadrats de terrenys corresponents a 7 finques de Blanes, 58 de Maçanet i 68 de Tordera. El 88,34% d’aquestes expropiacions serà definitiva, l’1,18% serà temporal i el 10,48% correspondrà a terres de pas o servitud.
Foment ha convocat els propietaris afectats per a dur a terme la confiscació de les hisendes el 9 i 10 de desembre a l’Ajuntament de Maçanet, el 14, 15 i 16 de desembre a l’Ajuntament de Tordera i el 16 i 17 de desembre a l’Ajuntament Blanes.
L'alcalde fotògraf
El Punt 18/11/09. EL REPORTATGE
L'arxiu de Malgrat de Mar rep la cessió del fons de Juli Cardona corresponent al primer terç de segle XX
Foto: FONS JULI CARDONA-ARXIU MUNICIPAL DE MALGRAT.
mestres d'aixa. Una de les imatges que correspon al fons fotogràfic que la família de Juli Cardona i Girons, exalcalde de Malgrat, ha cedit a l'arxiu municipal i que permet recrear la vida i els oficis al municipi de principis del segle XX.
Centenars de plaques de vidre amb imatges capturades de la quotidianitat d'un Malgrat antic. De principis del segle XX. Quan tot anava més lent i la vida s'escolava sense canvis tan sobtats. Aquest és el llegat que la família de l'exalcalde del municipi Juli Cardona i Girons ha deixat en mans de l'Arxiu Municipal perquè el catalogui i l'endreci i en pugui fer un ús divulgatiu. Cardona, que va portar la vara d'alcalde escassament dos anys, del 1909 al 1911, va patir directament els esdeveniments de la Setmana Tràgica, va rebutjar de ple la proposta de dur l'aigua del riu Tordera a Barcelona i va haver d'afrontar una pedregada històrica que va deixar el poble en la misèria. Aquest enginyer industrial, però, va compaginar la seva tasca a l'Ajuntament –i la va continuar un cop fora– amb l'art de la fotografia. En aquell temps, dedicar-se a capturar imatges era tasca pròpia de gent amb recursos i, també, amb la capacitat suficient per veure que la seva distracció esdevindria en un futur un document històric de primer ordre.
El material que ara descansa a les instal·lacions de l'arxiu està en un bon estat de conservació, segons assegura l'arxiver Josep Maria Crosas. Caldrà, això sí, un temps prudencial per conèixer a fons què amaguen totes les capses i fer un inventari acurat de les plaques de vidre. «S'han de netejar una per una, classificar-les per dates i temes, ordenar-les i digitalitzar-les per a una futura consulta», especifica el tècnic. Crosas, però, destaca sense cap mena de dubte que es tracta d'una de les cessions més importants que ha rebut mai l'arxiu. En bona part perquè omple el buit que hi havia fins ara d'imatges corresponents al primer terç del segle XX. «Hi ha fotografies de l'interior de l'església parroquial amb el retaule del segle XVIII abans que no fos cremada durant la Guerra Civil», comenta l'arxiver. D'altra banda, el fons de Juli Cardona també permetrà restituir l'autoria de moltes imatges que s'han publicat en alguna ocasió sense citar-ne la font. A més, no es tracta tan sols d'un material vinculat amb Malgrat de Mar sinó que Juli Cardona viatjava amb certa assiduïtat i duia la càmera, fet que ha permès també conservar documents visuals de les seves estades, com ara a Montserrat. La cessió de les plaques ha estat el fructífer final d'unes negociacions entre l'Ajuntament i el fill de Juli Cardona, Antoni Cardona Cumella, i els néts de l'exalcalde, Esperança, Antoni, Jaume i Cels. Josep Maria Crosas valora en especial la bona predisposició de la família a l'hora de fer cessió d'aquest material. «És un gest que els honora i que permetrà reconstruir amb més precisió una part de la història de Malgrat de Mar de la qual fins ara no disposàvem», considera. Des de l'arxiu municipal no es descarta que un cop catalogada la documentació fotogràfica es pugui organitzar una exposició semblant a la que es va fer en el seu dia amb altres fons notables, com el de Josep Bechdejú o el més recent d'Antoni Poch.
El consistori mataroní enceta un Pla 'B' per a reduir la presència d'estornells a la Rambla
Diari Maresme 18/11/09
L'Ajuntament de Mataró utilitzarà petards i un falcó ensinistrat per a reduir encara més la presència d'estornells a La Rambla.
Nous mètodes
La campanya de control d'estornells que el consistori mataroní va iniciar a finals del passat mes d'agost incorpora ara dos nous mètodes amb la finalitat de reduir encara més la presència dels ocells.
Petards i falcó
Aquesta setmana provarà amb petards pujats als arbres amb guies telescòpiques. Al llarg de la nit s'explotaran uns 4 o 5 petards que només fan soroll i no desprenen cap residu. Dilluns vinent es farà una altra prova amb un falcó ensinistrat. Els mitjans que s'han utilitzat fins al moment han estat els dispositius acústics i el làser mòbil.
Objectiu
Segons els responsables municipals, l'objectiu d'aquesta iniciativa és foragitar els estornells que passen la nit a La Rambla, a la plaça de Les Tereses, a la Residència Municipal Sant Josep i a la plaça de l'Havana i evitar-ne els problemes higiènics, sanitaris i de molèsties que produeixen, a causa dels excrements i del soroll que emeten quan avisen als altres perquè han trobat un lloc on niar. Una altra de les conseqüències negatives de l'arribada d'aquests ocells a la ciutat és que foragiten els pardals del seu hàbitat natural.
Dades
Segons les dades facilitades, la campanya per combatre aquesta problemàtica ha fet que disminuïssin el nombre d'ocells que arriben al municipi, que ha passat de 3.000 a 1.000 o 1.500, segons el dia, i actualment a la Rambla es queda a dormir una colònia d'entre 200 o 300 exemplars. Aquesta és la tercera campanya que es fa per foragitar els estornells al municipi, des de la primera que es va realitzar l'any 2004.
L'Alt Empordà és la zona que concentra més senglars
Diari de Girona 18/11/09
Les comarques de Girona són les que concentren més població de senglars de tot Catalunya
ACN/DDG
L'Alt Empordà és la zona que concentra més densitat de senglars de tot Catalunya, amb una població de dotze animals per cada 100 hectàrees. Per contra, el Garraf i les comarques de l'Aran i l'Alt Pallars són els llocs on se'n troben menys, amb poblacions 1,5 exemplars. Segons posa de manifest l'estudi anual que elabora el Departament de Medi Ambient, i on hi han pres part 120 colles de cacera, la població es podria estar estabilitzant en algunes zones del país. Tot i això, el Departament insisteix que cal mantenir les captures fins al mes de febrer per consolidar aquesta estabilització i reduir els danys als conreus o els accidents de trànsit provocats per l'espècie.
Des de fa onze anys, diverses colles de caçadors de senglars i tècnics coordinats per l'Àrea d'Activitats Cinegètiques del Departament elaboren un estudi per saber la població d'aquesta espècie a Catalunya. Aquest any, hi han pres part 120 colles de caçadors i s'han estudiat disset zones del país.
Les dades de l'estudi posen de manifest que, en general, la població de senglars ha tendit a estabilitzar-se. De fet, a totes les zones estudiades, els exemplars o bé s'han mantingut o bé han disminuït. Tot i això, hi ha algunes comarques i serralades on encara s'enregistren valors de densitat alts o molt alts.
El programa de seguiment posa de manifest que les zones que concentren majors densitats de població són l'Alt Empordà (amb dotze exemplars per cada 100 hectàrees), el Montnegre i el Corredor (amb 7,5 exemplars), la zona volcànica de la Garrotxa (amb 6,5 exemplars) o el Montseny (amb sis exemplars).
Per contra, a l'altre costat de la balança s'hi troben serralades i zones de muntanya com Sant Llorenç de Munt i l'Obac, el Montsant-Serra de Prades, o el Priorat i el Baix Camp, amb tres exemplars per cada 100 hectàrees; els ports de Tortosa-Beseit, amb dos exemplars, o el Boumort i l'Alt Pallars i l'Aran, on s'estima que la població és de 1,5 exemplars.
Girona, on hi ha més población
Per demarcacions, les comarques de Girona són les que concentren més població de senglars de tot Catalunya. Pel que fa a Barcelona, mentre que al nord s'hi troben densitats molt elevades, a la resta d'àrees aquestes disminueixen i arriben a ser baixes.
A Tarragona, el programa de seguiment conclou que es mantenen les densitats moderades, tot i que amb una lleugera tendència global ascendent. Per últim, les dades recollides a les comarques del nord de Lleida conclouen que la densitat del senglar és baixa.
Amb les dades a la mà, el Departament de Medi Ambient insisteix que cal mantenir les captures durant tota la temporada per estabilitzar les poblacions de senglar, evitar malalties en l'espècie i reduir tant els danys a conreus com els accidents de trànsit que provoquen aquests animals. Per això, el Departament ha mantingut l'autorització hàbil per caçar des del 6 de setembre passat fins al proper 28 de febrer del 2010.
El programa de seguiment de senglars es porta a terme anualment de manera ininterrompuda. En concret, es porta a terme a vuit parcs naturals i espais d'interès natural, cinc reserves nacionals de caça i quatre sectors que inclouen diverses àrees privades de caça.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada