Els temporals, la mar, les anades i tornades de sorra,... són NORMALS, sempre han sigut, i sempre seran... el temporal NO ÉS EL PROBLEMA. S’ha de buscar el veritable problema (que tothom sap quin és) i encarar-lo definitivament.
No existeix cap solució definitiva a curt termini... cap ni una. Només lluitant contra les causes (i no contra els efectes) es pot solucionar, i tothom sap quines són.
Les esculleres, murs de contenció i demès formigonades no eliminen el problema, simplement desplacen el problema cap a altre sector de la costa (com ha passat aquesta setmana a Blanes). Desprès de les noves esculleres què?... més esculleres cap al sud?... Malgrat de Mar haurà de pagar les “burrades” de Blanes, vaja. Aquí lo que es busca és derivar el problema cap a altre, no solucionar-lo.
No serveix de res aportar sorra, i més sorra, i més sorra, i més... ... ... Les coses clares i pel seu nom... quan s’ha fet malament una feina, igual que s’han rebut amb el braços oberts els guanys, ho sento molt però també s’han d’acceptar les conseqüències, i no simplement derivar les culpes i els costos a altres. Tothom sap qui s’ha beneficiat de la feina mal feta, doncs que sigui aquesta part “beneficiada” qui respongui ara.
I senyors, les administracions haurien d’estar al servei de la ciutadania (tota la ciutadania), amb les seves obligacions (gratificades) que elles mateixes s’han atorgat, i sota l’arbitratge de la legalitat (totes, no només les urbanístiques)... i no només al servei d’aquella “part de la ciutadania” que els aporta guanys fàcils i ràpids.
Apa!!!!!
El Govern inicia les obres al tram de s'Abanell afectat pel temporal fa un any
Diari de Girona 16/12/09
La Generalitat inverteix 530.000 euros a refer el tros malmès per Sant Esteve que li pertany i preveu tenir-lo llest a la primavera
.
El regidor de Medi Ambient de Blanes, Celestino Lillo, a la zona on la Generalitat preveu l'actuació urgent. carles colomer
E.BATLLE
Un dia després que el temporal marítim hagi tornat a endur-se restes del tram de passeig marítim de s'Abanell de Blanes, a l'alçada dels càmpings i que és propietat de la Generalitat; el regidor del PP de Blanes, Celestino Lillo (PP), anunciava la imminent reforma d'aquesta part del passeig blanenc i el mateix Departament de Política Territorial i Obres Públiques (Ptop) assegurava que les obres d'emergència en aquest sector ja es poden donar per iniciades.Ahir, operaris de la Generalitat eren a la zona col·locant casetes per fer les obres, així com supervisant l'estat de la zona, que està malmesa des de fa un any, quan hi ha haver la forta llevantada de Sant Esteve i que es va veure agreujada, per un temporal el 20 d'octubre d'aquest any, quan van caure uns 30 metres d'aquesta mateixa zona.
Després del temporal de Sant Esteve, la Generalitat només va reforçar les puntes del tram de passeig que és titularitat seva i, en canvi, ara hora farà en la seva totalitat. Per això i perquè la nit de dilluns va ser moguda en endur-se restes de la part malmesa d'aquest tram de passeig marítim, el Ptop ha decidit actuar en els 322 metres de passeig de s'Abanell, dels quals és propietari.
Sorra i més formigó
Les obres d'emergència que duu a terme el Ptop es van adjudicar a finals de novembre per 530.000 euros i consisteixen no sols a solucionar els desperfectes d'ara, sinó a assegurar tot el tram de passeig. Les obres que s'inicien ara es finalitzaran a la primavera i per evitar que una forta llevantada s'endugui el passeig, es preveu crear un mur de formigó enterrat sota el nivell del mar que protegirà el passeig i també una escullera de pedra coberta per una nova aportació de sorra.
A més de l'escullera, per evitar que el passeig torni a quedar buit i es descalci, es contrurià una sabata de formigó. El projecte també preveu restablir el passeig posant-hi una nova pavimentació, així com una millora de l'entorn col·locant-hi jardineria. El regidor de Medi Ambient, Celestino Lillo (PP), va destacar ahir que la "pressa" amb què ha actuat finalment la Generalitat després del temporal del mes d'octubre es deu a la intervenció del diputat del PP Enric Millo al Parlament, que va reclamar una actuació immediata en el passeig i així li ho van confirmar "fa pocs dies", afegeix.
Tot i això, va remarcar que fa molt temps que tant el PP com l'equip de govern de Blanes (CiU, PDB i PP), del qual forma part, estan reclamant mesures per "donar més seguretat en aquest tram de passeig" que pertany a la Generalitat i que canviarà el seu aspecte a partir de la primavera vinent amb la remodelació.
Les obres del "nou s´Abanell", el 2010.
Diari de Girona 16/12/09
El passeig de s'Abanell podria començar-se a transformar quan acabi l'estiu de l'any que ve, assegura l'edil de Medi Ambient de Blanes, Celestino Lillo. Una data, però, que encara ha de confirmar de la Direcció General de Costes, ja que la documentació del projecte de remodelació integral es trobaria a les dependències d'aquest ens a Girona i "caldrà que el posin a licitació i acatin les modificacions de Madrid", afegeix. El projecte del nou passeig és una demanda de l'Ajuntament de Blanes que ve de fa anys després que en els darrers temporals s'hagi vist afectat per fortes llevantades que han suposat no solament destrosses en l'avinguda, sinó també la pèrdua de la platja. De fet, aquest mateix estiu l'Estat ha tornat a aportar arena a causa del fort temporal de Sant Esteve.blanes e.b.
El temporal remet El temporal remet
El Punt 16/12/09
(...)
Imatge de les noves destrosses que ha patit la platja de S'Abanell, a Blanes. Foto: J.C.Destrosses a Blanes
Tot i que no va haver-hi llevantada, fet que amb tota seguretat hauria tornat a provocar destrosses semblants a les de Sant Esteve de l'any passat, el temporal va fer estralls a Blanes, on les onades es van emportar durant la nit un tram del passeig marítim. Concretament, van caure 150 metres de passeig al mar a la zona dels càmpings, un tram que és propietat de la Generalitat i que està pendent d'una reforma. El 20 d'octubre passat ja van caure 30 metres d'aquesta zona, on el passeig reposa sobre una llosa de formigó aixecada sobre la sorra sense cap fonament ni una escullera que el protegeixi de les onades. L'Ajuntament de Blanes va tancar ahir la zona i va reclamar al govern un projecte per arreglar tot el tram, d'uns 300 metres –de fet, la primavera vinent la Generalitat preveu tenir enllestida la reforma d'aquest passeig.
El temporal ha deixat amarrats a port el 80% dels pesquers de la costa gironina durant dos dies. Només han pogut pescar una quarantena de barques de les 200 que apleguen les confraries de la Costa Brava. I pel que fa al trànsit marítim, ahir es van reprendre les comunicacions per vaixell entre Barcelona i les Illes, que havien quedat suspeses dilluns. Els desplaçaments, però, van quedar afectats pel tancament del port de Maó.
Les previsions meteorològiques indiquen que les temperatures pujaran lleugerament en els propers dies. Dissabte podria arribar una altra pertorbació que portaria més precipitacions, acompanyades d'aire fred.
La sorra que van portar a la platja de Cabrera després de l'estiu ha desaparegut amb els temporals
El Punt 16/12/09
La plataforma veïnal i l'Ajuntament reclamen que es facin els espigons
Els veïns mostren l'escullera que ha quedat al descobert on abans hi havia sorra. Foto: E.F.La sorra del fons marí que es va dipositar a bona part de la platja de Cabrera de Mar l'estiu passat ja no hi és. Els últims temporals, que no han estat especialment forts, han desfet la platja de davant del veïnat de Costamar, l'últim lloc on es va dipositar la sorra després de l'estiu. Tant la plataforma veïnal en defensa de la platja com l'Ajuntament reclamen més que mai mesures definitives, com ara els espigons submergits, per mirar de retenir la sorra que es diposita i que en cada temporal torna a marxar.
«Estem pràcticament com estàvem abans de la regeneració.» Així de pessimista es mostrava ahir el regidor de Medi Ambient de Cabrera de Mar, Jordi Mir. Tant ell com els tècnics de Costes de la Generalitat havien coincidit supervisant sobre el terreny les destrosses del temporal, que s'havia endut la sorra. Tot i no ser unes onades molt fortes, els tècnics van confirmar al regidor que havia cedit la base de l'escullera de roques que es va fer l'estiu passat per retenir la sorra. La rocalla es pot veure al descobert després que l'onatge s'hagi endut mar endins la sorra que ha desaparegut de davant dels pisos de Costamar i Bonamar. Aquest va ser l'últim punt on es va fer la regeneració després de l'estiu. Des de la plataforma veïnal que es va crear per defensar la platja de Cabrera, ahir es criticava que una vegada més la regeneració de la platja no hagi servit per a res. «Van acabar de posar la sorra al setembre i això ja és història. El més greu és que s'han llençat prop de 2,7 milions d'euros, que és el que va costar aquesta actuació», manifestava ahir el president, Ricard Domènech. Els portaveus dels veïns tenen clar que sense fer actuacions com ara espigons no s'aconseguirà mai retenir la sorra. «Saben que hi ha una llosa natural a uns 500 metres i que només s'hauria de fer l'espigó a sobre», diu José Luis García Santos. Els veïns creuen que serveix de ben poc que a partir d'ara, com s'ha anunciat des de la Generalitat, el port de Mataró faci el transvasament de sorra si no es manté estable. El consistori ha iniciat les accions administratives perquè el port veí compleixi amb les aportacions de sorra; si no, s'iniciaran les accions per via judicial.
Aquest estiu, més sorra
Els alcaldes del Baix Maresme es van reunir el dilluns amb el director general de Ports, Aeroports i Costes, Oriol Balaguer. De la trobada, l'alcalde de Cabrera va adquirir el compromís de la Generalitat que en comptes de portar 25.000 m³ de sorra del costat de llevant del port de Mataró es garanteixin els 100.000 m³ que per llei tenen l'obligació de transportar cada any. Tot i així, des dels ajuntaments es continuen reclamant mesures definitives, com ara els espigons submergits, que retindrien la sorra en els temporals. En aquest sentit, des del grup parlamentari de CiU es va fer una esmena al pressupost de l'Estat per destinar 500.000 euros a fer un espigó, i el diputat Josep Sànchez Llibre es va oferir, en una trobada amb els veïns i l'alcalde, a fer gestions per aconseguir més diners.
Un noi que es va malferir a la platja de Blanes denuncia Costes i l'Ajuntament
El Punt 16/12/09
Va quedar tetraplègic en tirar-se de cap en una zona permesa al bany quan es regenerava s'Abanell
Imatge que mostra com els banyistes eren a tocar les obres 
Daniel, després de l'accident.La família de Daniel Fernández Castañares, un jove de 18 anys veí de Blanes que va quedar tetraplègic en llançar-se de cap a l'aigua a la platja de s'Abanell de Blanes, ha denunciat al jutjat l'Ajuntament, la direcció general de Costes i l'empresa (de la qual encara no els han informat del nom) que aquest estiu regenerava la platja de s'Abanell dels desperfectes causats pel temporal de Sant Esteve del 2008. El noi es va tirar de cap en un lloc on ho feia habitualment, on aquell dia estava permès el bany i onejava la bandera verda, però la profunditat s'havia variat (només era d'uns 70 centímetres) per l'aportació de sorra que s'hi feia.
L'accident que va causar les greus lesions a Daniel Fernández, un jove que practicava el karate, va passar cap a les onze del matí de dissabte dia 8 d'agost. El jove, segons remarca el seu pare, Julián, es va tirar de cap en un punt on s'hi havia tirat moltes vegades perquè sabia que allà era un punt prou profund per fer-ho. Però aquell dia la profunditat havia variat perquè, a pocs metres de la zona de bany s'hi estaven fent les obres de dragatge i descàrrega de sorra per regenerar la platja després del temporal de Sant Esteve. La profunditat era només d'un 70 centímetres, cosa que va fer que el jove impactés amb el cap a la sorra i quedés immòbil. Un socorrista el va anar a auxiliar i el jove va ser traslladat en helicòpter a la Vall d'Hebron, on li van diagnosticar les greus ferides i encara ara està ingressat a l'Institut Guttman, on fa tractament de rehabilitació que, de moment, només li ha permès moure un xic el cap i un braç. La denúncia que la família ha presentat a través del lletrat Jordi Colomer, va dirigida contra els responsables de l'Ajuntament de Blanes, la direcció general de Costes i de l'empresa que feia les obres, perquè considera que podrien tenir responsabilitats penals en l'accident. La denúncia remarca que no hi havia cap senyal en què s'advertís de la variació de la profunditat del mar i que el lloc on es banyava Daniel Fernández estava considerat zona de bany i hi onejava la bandera verda, tal com s'especifica en els informes que van dur a terme la policia local de Blanes i l'àrea de Protecció Civil de la població. L'àrea d'actuació de l'empresa que regenerava la platja estava delimitada amb unes tanques, i en aquella zona sí que hi havia la bandera vermella.
Empresa fantasma
Des que es va produir l'accident, els familiars i el representant legal de Fernández han demanar de manera reiterada tant a l'Ajuntament de Blanes com a la direcció de Costes que els aportin les dades i el pla de seguretat de l'empresa que feia les obres, però encara no les han obtingut. «Hem demanat documentació i només trobem entrebancs», lamenta Julián Fernández, que acaba de rebre la resposta de l'Ajuntament en què se li comunica que ells no disposen de la informació que demanava. Julián Fernández considera que en el cas del seu fill les administracions han actuat amb un sospitós «ocultisme», ja que l'accident ni tan sols va ser mencionat en les dades que el cap de Protecció Civil va divulgar sobre els incidents de la temporada d'estiu. Fernández no entén com han pogut obviar un cas tan greu i qüestiona que les obres de regeneració de la platja es fessin en plena temporada turística i a tocar dels banyistes, sense pensar en els riscos que això comportava. Creu que les administracions van actuar amb avarícia per aprofitar la temporada i oblidant la seguretat.
El temporal s’allunya havent causat una mort i danys al litoral
El periódico de Catalunya 16/12/09
(...)
Tram del passeig marítim de la platja de s’Abanell de Blanes (Selva) que va resultar malmès pel temporal, ahir. Foto: EFE / ROBIN TOWNSENDONADES DE 4,5 METRES / Al Maresme, les onades de fins a 4,5 metres de dilluns van motivar la pèrdua d’una gran part de la sorra que el Ministeri de Medi Ambient va regenerar la primavera. Tot i que els efectes no van ser tan devastadors com els de la llevantada del desembre del 2008, els alcaldes han subratllat la necessitat de trobar solucions al problema.
A la Costa Brava, els danys es van limitar al passeig marítim de la platja de s’Abanell de Blanes (Selva), on les onades es van emportar 120 metres de l’últim tram. Es tracta de la part que és competència de la Generalitat i que no té mur de contenció. La resta de passeig ha quedat intacte gràcies al reforç que el protegeix del mar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada