El Punt 24/5/10
.
Ara s'ha encarregat un mapa detallat de la zona
. Una imatge de les praderies de posidònia que hi ha al litoral de Mataró./ Foto: EL PUNT.
.
La futura ampliació del port de Mataró podria tenir conseqüències «irreparables» sobre la praderia de posidònia que hi ha al litoral de la ciutat. L'advertència prové de la Societat de Pesca i Activitats Subaquàtiques, que des de fa anys en té cura. Ara, la Diputació ha encarregat un estudi per fer un mapa i una caracterització detallada d'aquest «bosc submarí».
.
El president de la Societat de Pesca i Activitats Subaquàtiques de Mataró, Xavier Martínez, no té cap mena de dubte que les obres per ampliar les instal·lacions portuàries tindran un «efecte negatiu» sobre les comunitats submarines. Per aquest motiu, considera que és indispensable fer estudis previs que serveixin per avaluar, amb tots els detalls, aquest impacte. En aquest sentit, i atenent la demanda de l'entitat local i del mateix Ajuntament de Mataró, la Diputació de Barcelona ha començat a preparar un estudi que servirà per confegir un nou mapa del fons submarí de la zona. Martínez assenyala que aquest treball de camp és més necessari que mai després de les últimes regeneracions de sorra que s'han fet a les platges de la comarca i els darrers temporals que ha viscut el litoral: «Actualment la base de la praderia està descalçada i la praderia es troba en un estat molt fràgil.» «Si vinguessin més temporals forts, possiblement s'acabaria de trencar, perquè aquest tipus de plantes necessiten un mínim de gruix de sorra que les tapi», hi afegeix.
.
Els estudis nous de l'alguer de Mataró consten de dues parts: els mapes pròpiament dits, que farà l'empresa Intecsa-Inarsa, i que substituiran els anteriors, amb una tecnologia molt més precisa i sofisticada, d'una banda, i la caracterització biològica que realitzarà l'empresa Entorn, la qual analitzarà la qualitat i la densitat d'aquest «bosc submarí», de l'altra. El projecte, que té un cost de 96.000 euros, estarà enllestit d'aquí a uns quatre mesos. Tot i que encara és aviat per dir-ho, els primers dies de feina demostrarien que l'alguer, en conjunt, es manté en bon estat de salut. Pere Pujol, director general d'Entorn, defensa que la posidònia de davant la costa mataronina és «única» a Catalunya. Segons aquest responsable, les praderies localitzades més al nord són més petites i les que es trobaven al litoral de Barcelona han desaparegut del tot. Aquesta vegetació, protegida per llei, «té molts avantatges: estabilitza els sediments, minimitza els efectes de les llevantades i oxigena l'aigua», assenyala Pujol.
.
Una praderia sota el mar
.
Davant de la costa de Mataró es troba un dels boscos de posidònia més ben conservats de la costa catalana. Aquest ecosistema és objecte de recerca i seguiment des de fa anys, no només per la riquesa i la biodiversitat que acull, sinó també perquè el seu bon estat és un indicador de la bona qualitat del litoral. El primer estudi cartogràfic de l'alguer, que data del 2001, demostrava que l'extensió d'aquesta vegetació marina era de 733 hectàrees. L'alcalde de Mataró i diputat de Medi Ambient de la Diputació, Joan Antoni Baron (PSC), destaca que, un cop acabi l'estudi, la de Mataró tindrà uns mapes «únics» que no tindrà cap altra praderia. A banda del valor mediambiental que té, Baron apunta també que el treball ha de servir perquè en tot allò que passi en el futur al front marítim es tingui molt present que existeix «un tresor amagat sota l'aigua». La capital del Maresme sempre ha fet bandera d'aquest patrimoni natural. Tot i que es confon amb una alga, la posidònia no ho és. És una planta que té arrels, tija i fulles, i que per reproduir-se fa flors.
.
Els pescadors satisfets perquè s'ha reduït el tram on actuarà el vaixell draga per reomplir les platges
El Punt 20/5/10
.
El vaixell draga l'estiu passat transportant la sorra. Foto: E.F.
.
Si res no canvia avui el vaixell que draga la sorra del fons marí començarà a treballar entre les costes de Premià de Mar i del Masnou. La sorra que es pretén extreure en aquest tram de costa, uns 750.000 m³, s'ha de transportar fins a les platges de la Barceloneta.
.
Des de la confraria de pescadors d'Arenys de Mar s'han mantingut converses amb la demarcació de Costes des del primer moment que es va anunciar el nou pla de regeneració que també afectarà les platges del Maresme. El patró major del port arenyenc, Mauricio Pulido, es va mostrar esperançat i en part satisfet que s'hagin escoltat les seves queixes sobre l'impacte que aquestes actuacions tenen a l'entorn marí. Pulido va explicar que Costes ha reduït la superfície on el vaixell draga actuarà per extreure la sorra. Això no vol dir que se'n tregui menys, sinó que es focalitzarà en un punt on se'n traurà a més fondària. Pels pescadors aquesta és una bona notícia ja que el mal ja està fet tot i que sigui al mínim espai. Les converses amb el nou cap de la demarcació de Costes, Javier Uzcanga, són fluïdes i confien arribar a un compromís perquè aquesta sigui la darrera regeneració amb sorra del fons marí.
.
En una segona fase el vaixell draga ha d'arribar a les costes del Maresme, quan hagi solucionat els problemes de sorra al litoral barceloní. Des d'Arenys de Mar, però, els pescadors volen evitar que s'extregui una vegada més la sorra del costat del port i que s'apliqui un sistema per transvasar la sorra de les platges de llevant, on s'acumula la sorra fins a les platges de ponent, sense utilitzar la draga. «Si aconseguim que l'administració compleixi l'obligació que té de transportar la sorra a les platges, marcarem un precedent per aplicar a d'altres ports», explica Pulido. Tot i les peticions del sector, no està garantit que es posin en pràctica d'altres sistemes.
.
Tres quartes parts de les platges gironines retrocedeixen més d'un metre cada any
El Putn 23/5/10
.
Un estudi quantifica en 594 milions d'euros anuals el valor econòmic dels serveis ecològics que presta la Costa Brava
.
Un 75% de les platges gironines presenten un estat morfològic dolent o molt dolent, amb una erosió que fa que retrocedeixin entre encara no mig metre i un metre i mig cada any. La causa és que la pèrdua de superfície de platges que originen les tempestes no es compensa amb l'arribada de nous sediments dels rius, pel poc cabal i les infraestructures hidràuliques com ara els embassaments. Aquesta és una de les conclusions que s'afegeixen en un estudi que ha fet el Centre d'Estudis Avançats de Blanes, en què també s'estudia el valor econòmic dels serveis ecològics de la Costa Brava, en funció de diverses variables, com ara la qualitat de l'aigua o de l'aire, i de la percepció de la gent. Aquest valor l'han taxat en 594 milions d'euros anuals, que és el que es considera que val el litoral gironí.
.
Precisament les platges i els sistemes dunars, per la seva funció recreativa i natural per a diversos hàbitats, són espais que aconsegueixen tenir un gran valor econòmic pels seus serveis ecològics. «Són un exemple de la pèrdua d'espais concrets, sobretot les dunes, i per tant d'una sèrie de serveis que dóna», ha explicat Rafael Sardà, investigador del Centre d'Estudis Avançats de Blanes, un organisme que pertany al Consell Superior d'Investigacions Científiques. De fet, i segons un estudi, tres quartes parts de les platges gironines tenen un comportament «morfodinàmic» dolent o molt dolent. Això fa referència a l'evolució de la superfície en funció del manteniment del seu equilibri, o sigui, la pèrdua de sorra amb els temporals comparada amb l'arribada de nous sediments. Als llocs on aquest comportament és dolent, les platges gironines perden entre 0,2 i 1,5 metres a l'any, i on és molt dolent perden més d'un metre i mig de mitjana. Les platges de la badia de Roses i la de Pals són les que tenen ara mateix una major erosió, fet que, segons Sardà, s'ha de vincular a qüestions naturals: «El futur és molt negre, perquè els rius no porten aigua ni els sediments que permeten formar la platja, i no se substitueix la sorra que s'emporta el temporal.» Això obliga a regenerar-les artificialment, amb un cost econòmic molt important que, evidentment, no s'hauria d'assumir si els rius fessin la seva funció.
.
Serveis ecològics
.
Precisament, Sardà ha dirigit un estudi sobre el valor econòmic dels serveis ecològics. Seguint models científics que taxen aquests serveis en funció de l'opinió de la gent –per això part de l'estudi és una enquesta–, i que es plasmen sobre els hàbitats de la zona, es calcula que la Costa Brava té un valor de 594 milions anuals. «És el rèdit que ens dóna el patrimoni natural, el valor que la gent dóna a la natura», ha explicat Sardà, amb paràmetres que inclouen per exemple la qualitat de l'aigua i de l'aire, el benestar individual o l'atracció que genera entre el turisme. Darrere les platges i les dunes, els boscos i els parcs agraris són els espais que tenen més valor.
.
ELS ESPAIS
.
Valor econòmic anual dels serveis ecològics dels principals espais de la Costa Brava(en milions d'euros)
.
Si res no canvia avui el vaixell que draga la sorra del fons marí començarà a treballar entre les costes de Premià de Mar i del Masnou. La sorra que es pretén extreure en aquest tram de costa, uns 750.000 m³, s'ha de transportar fins a les platges de la Barceloneta.
.
Des de la confraria de pescadors d'Arenys de Mar s'han mantingut converses amb la demarcació de Costes des del primer moment que es va anunciar el nou pla de regeneració que també afectarà les platges del Maresme. El patró major del port arenyenc, Mauricio Pulido, es va mostrar esperançat i en part satisfet que s'hagin escoltat les seves queixes sobre l'impacte que aquestes actuacions tenen a l'entorn marí. Pulido va explicar que Costes ha reduït la superfície on el vaixell draga actuarà per extreure la sorra. Això no vol dir que se'n tregui menys, sinó que es focalitzarà en un punt on se'n traurà a més fondària. Pels pescadors aquesta és una bona notícia ja que el mal ja està fet tot i que sigui al mínim espai. Les converses amb el nou cap de la demarcació de Costes, Javier Uzcanga, són fluïdes i confien arribar a un compromís perquè aquesta sigui la darrera regeneració amb sorra del fons marí.
.
En una segona fase el vaixell draga ha d'arribar a les costes del Maresme, quan hagi solucionat els problemes de sorra al litoral barceloní. Des d'Arenys de Mar, però, els pescadors volen evitar que s'extregui una vegada més la sorra del costat del port i que s'apliqui un sistema per transvasar la sorra de les platges de llevant, on s'acumula la sorra fins a les platges de ponent, sense utilitzar la draga. «Si aconseguim que l'administració compleixi l'obligació que té de transportar la sorra a les platges, marcarem un precedent per aplicar a d'altres ports», explica Pulido. Tot i les peticions del sector, no està garantit que es posin en pràctica d'altres sistemes.
.
Tres quartes parts de les platges gironines retrocedeixen més d'un metre cada any
El Putn 23/5/10
.
Un estudi quantifica en 594 milions d'euros anuals el valor econòmic dels serveis ecològics que presta la Costa Brava
.
Un 75% de les platges gironines presenten un estat morfològic dolent o molt dolent, amb una erosió que fa que retrocedeixin entre encara no mig metre i un metre i mig cada any. La causa és que la pèrdua de superfície de platges que originen les tempestes no es compensa amb l'arribada de nous sediments dels rius, pel poc cabal i les infraestructures hidràuliques com ara els embassaments. Aquesta és una de les conclusions que s'afegeixen en un estudi que ha fet el Centre d'Estudis Avançats de Blanes, en què també s'estudia el valor econòmic dels serveis ecològics de la Costa Brava, en funció de diverses variables, com ara la qualitat de l'aigua o de l'aire, i de la percepció de la gent. Aquest valor l'han taxat en 594 milions d'euros anuals, que és el que es considera que val el litoral gironí.
.
Precisament les platges i els sistemes dunars, per la seva funció recreativa i natural per a diversos hàbitats, són espais que aconsegueixen tenir un gran valor econòmic pels seus serveis ecològics. «Són un exemple de la pèrdua d'espais concrets, sobretot les dunes, i per tant d'una sèrie de serveis que dóna», ha explicat Rafael Sardà, investigador del Centre d'Estudis Avançats de Blanes, un organisme que pertany al Consell Superior d'Investigacions Científiques. De fet, i segons un estudi, tres quartes parts de les platges gironines tenen un comportament «morfodinàmic» dolent o molt dolent. Això fa referència a l'evolució de la superfície en funció del manteniment del seu equilibri, o sigui, la pèrdua de sorra amb els temporals comparada amb l'arribada de nous sediments. Als llocs on aquest comportament és dolent, les platges gironines perden entre 0,2 i 1,5 metres a l'any, i on és molt dolent perden més d'un metre i mig de mitjana. Les platges de la badia de Roses i la de Pals són les que tenen ara mateix una major erosió, fet que, segons Sardà, s'ha de vincular a qüestions naturals: «El futur és molt negre, perquè els rius no porten aigua ni els sediments que permeten formar la platja, i no se substitueix la sorra que s'emporta el temporal.» Això obliga a regenerar-les artificialment, amb un cost econòmic molt important que, evidentment, no s'hauria d'assumir si els rius fessin la seva funció.
.
Serveis ecològics
.
Precisament, Sardà ha dirigit un estudi sobre el valor econòmic dels serveis ecològics. Seguint models científics que taxen aquests serveis en funció de l'opinió de la gent –per això part de l'estudi és una enquesta–, i que es plasmen sobre els hàbitats de la zona, es calcula que la Costa Brava té un valor de 594 milions anuals. «És el rèdit que ens dóna el patrimoni natural, el valor que la gent dóna a la natura», ha explicat Sardà, amb paràmetres que inclouen per exemple la qualitat de l'aigua i de l'aire, el benestar individual o l'atracció que genera entre el turisme. Darrere les platges i les dunes, els boscos i els parcs agraris són els espais que tenen més valor.
.
ELS ESPAIS
.
Valor econòmic anual dels serveis ecològics dels principals espais de la Costa Brava(en milions d'euros)
.
Massís de l'Albera: 4,2
Parc agrari de l'Alt Empordà: 44,1
Aspres de l'Albera: 1,1
Cap de Creus: 29,7
Aiguamolls de l'Alt Empordà: 18,9
Boscos de Foixà, Pedrinyà, Vacamorta i plans de Cruïlles i Sies: 17,1
Parc agrari del Baix Empordà: 15,8
El Montgrí i el Baix Ter: 22,3
Connector entre les muntanyes de Quermany i la platja de Pals: 12,5
Plans al·luvials del riu Ter: 12,7
Serra de Valldevià i Ventalló i muntanya de Sant Grau: 25
Gavarres: 10
Pla de Sant Andreu Salou, Esclet i Benaula: 13,5
Massís de les Cadiretes: 26
Muntanya de Can Cabanyes: 11,9
Connector de la Selva Marítima: 9,6
.
Xarxa de 131 espais naturals
.
Amb l'objectiu de desenvolupar una gestió integrada de la zona costanera, el CEAB ha identificat 131 elements naturals de conservació a la Costa Brava, entre el litoral i el corredor d'infraestructures. En el marc del projecte Defcon–EEP –que vol dir Delimitació Funcional dels elements de Conservació: l'Estructura Ecològica Principal–, l'organisme científic proposa crear una xarxa dels espais naturals d'aquesta zona, que hauria d'incloure els espais que actualment ja són PEIN o Xarxa Natura 2000; els elements que el pla territorial de les comarques gironines inclou com a sòl de protecció especial; el connector entre Pinya de Rosa, i el cinturó verd de l'àrea urbana de Girona, i els elements restants amb un valor de serveis ecològics superior als 3 milions. El 51% correspon a espais que ja estan protegits, i la resta no tenen cap figura de protecció. Segons Sardà, l'objectiu no ha de ser protegir tot el territori per llei, sinó evitar una transformació dels espais que no ho estan però que també tenen un valor ecològic important: «Han de continuar tenint aquests valors ambientals, i s'ha de tenir consciència que cal preservar-los encara que no entrin dins de cap espai natural», ha afirmat el científic del CSIC. L'estudi proposa crear la figura de l'EEP, amb una gestió i finançament propis.
.
Manifest crític contra els governs
.
Coincidint amb el Dia Mundial de la Biodiversitat, celebrat ahir, diversos científics van donar a conèixer el manifest per a la conservació de la biodiversitat a Catalunya. Sorgit arran d'unes jornades a Santa Susanna, el firmen personalitats de la UAB, el CEAB, l'Institut de Recerca de la Biodiversitat, la Institució Catalana d'Història Natural, el Centre Mediterrani d'Investigacions Marines i Ambientals, la UdG, el CREAC i la UPC. Critiquen la contínua pèrdua de biodiversitat a Catalunya i Europa, com ara hàbitats i espècies clau, a causa, per exemple, de la fragmentació del territori entre els diversos espais naturals. Lamenten que encara no es pugui conèixer la magnitud del problema per la falta d'informació de moltes espècies, i l'explotació «irresponsable» de recursos naturals amenaçats. Apunten cap al govern de Catalunya, al qual acusen de ser «incapaç de donar una resposta política adequada i una progressiva desconnexió de Catalunya respecte a les tendències europees» en la protecció del medi. Per això insten el govern a aprovar la llei de biodiversitat i que hi hagi una reorganització administrativa per conservar la biodiversitat. També demanen al govern espanyol que desenvolupi els plans previstos per a la conservació de la biodiversitat.
Massís de l'Albera: 4,2
Parc agrari de l'Alt Empordà: 44,1
Aspres de l'Albera: 1,1
Cap de Creus: 29,7
Aiguamolls de l'Alt Empordà: 18,9
Boscos de Foixà, Pedrinyà, Vacamorta i plans de Cruïlles i Sies: 17,1
Parc agrari del Baix Empordà: 15,8
El Montgrí i el Baix Ter: 22,3
Connector entre les muntanyes de Quermany i la platja de Pals: 12,5
Plans al·luvials del riu Ter: 12,7
Serra de Valldevià i Ventalló i muntanya de Sant Grau: 25
Gavarres: 10
Pla de Sant Andreu Salou, Esclet i Benaula: 13,5
Massís de les Cadiretes: 26
Muntanya de Can Cabanyes: 11,9
Connector de la Selva Marítima: 9,6
.
Xarxa de 131 espais naturals
.
Amb l'objectiu de desenvolupar una gestió integrada de la zona costanera, el CEAB ha identificat 131 elements naturals de conservació a la Costa Brava, entre el litoral i el corredor d'infraestructures. En el marc del projecte Defcon–EEP –que vol dir Delimitació Funcional dels elements de Conservació: l'Estructura Ecològica Principal–, l'organisme científic proposa crear una xarxa dels espais naturals d'aquesta zona, que hauria d'incloure els espais que actualment ja són PEIN o Xarxa Natura 2000; els elements que el pla territorial de les comarques gironines inclou com a sòl de protecció especial; el connector entre Pinya de Rosa, i el cinturó verd de l'àrea urbana de Girona, i els elements restants amb un valor de serveis ecològics superior als 3 milions. El 51% correspon a espais que ja estan protegits, i la resta no tenen cap figura de protecció. Segons Sardà, l'objectiu no ha de ser protegir tot el territori per llei, sinó evitar una transformació dels espais que no ho estan però que també tenen un valor ecològic important: «Han de continuar tenint aquests valors ambientals, i s'ha de tenir consciència que cal preservar-los encara que no entrin dins de cap espai natural», ha afirmat el científic del CSIC. L'estudi proposa crear la figura de l'EEP, amb una gestió i finançament propis.
.
Manifest crític contra els governs
.
Coincidint amb el Dia Mundial de la Biodiversitat, celebrat ahir, diversos científics van donar a conèixer el manifest per a la conservació de la biodiversitat a Catalunya. Sorgit arran d'unes jornades a Santa Susanna, el firmen personalitats de la UAB, el CEAB, l'Institut de Recerca de la Biodiversitat, la Institució Catalana d'Història Natural, el Centre Mediterrani d'Investigacions Marines i Ambientals, la UdG, el CREAC i la UPC. Critiquen la contínua pèrdua de biodiversitat a Catalunya i Europa, com ara hàbitats i espècies clau, a causa, per exemple, de la fragmentació del territori entre els diversos espais naturals. Lamenten que encara no es pugui conèixer la magnitud del problema per la falta d'informació de moltes espècies, i l'explotació «irresponsable» de recursos naturals amenaçats. Apunten cap al govern de Catalunya, al qual acusen de ser «incapaç de donar una resposta política adequada i una progressiva desconnexió de Catalunya respecte a les tendències europees» en la protecció del medi. Per això insten el govern a aprovar la llei de biodiversitat i que hi hagi una reorganització administrativa per conservar la biodiversitat. També demanen al govern espanyol que desenvolupi els plans previstos per a la conservació de la biodiversitat.
.
Més de 200 desocupats netejaran els boscos del Maresme de juny a agost
El Punt 21/5/10
.
El consell comarcal coordina els ajuts de la Generalitat a 15 dels 19 pobles afectats per la nevada
.
Més de 200 desocupats netejaran els boscos del Maresme de juny a agost
El Punt 21/5/10
.
El consell comarcal coordina els ajuts de la Generalitat a 15 dels 19 pobles afectats per la nevada
.
Un treballador fent tasques de desbrossament en els boscos del Montnegre. Foto: T.M.
.
L'1 de juny començaran a treballar als boscos del Maresme afectats per la nevada del 8 de març passat 205 desocupats de la comarca. Es tracta de les persones triades des del consell comarcal i diferents ajuntaments per donar sortida als plans ocupacionals extraordinaris finançats per la Generalitat per pal·liar els efectes del temporal. Des del Servei Català d'Ocupació (SOC) es destinen prop d'un milió d'euros en total a les tasques de neteja forestal dels 19 municipis que van patir les conseqüències del mal temps, que sumen més d'11.000 hectàrees. Les brigades actuaran a les zones forestals fins al mes d'agost.
.
Tres mesos després de la nevada que va deixar potes enlaire la meitat de la comarca arriben els darrers ajuts de la Generalitat en forma de plans ocupacionals per formar persones desocupades en les tasques de neteja i desbrossament dels boscos. Seran 205 persones amb un perfil concret rescatades de les oficines del Servei Català d'Ocupació (SCO) de la comarca i que desenvoluparan tasques com a tècnics de motoserra, caps de colla i peons. La seva feina consistirà a deixar net el subsòl i garantir el trànsit pels camins forestals que encara avui són plens de branques i trossos d'arbres caiguts. L'objectiu: evitar que una acumulació excepcional de massa forestal afavoreixi l'aparició d'incendis durant la temporada d'estiu.
.
Gestió conjunta
.
Des del Consell Comarcal del Maresme s'han gestionat els ajuts de 15 dels 19 municipis afectats i ahir es van presentar les dades. Seran 180 persones, repartits en brigades de quatre i cinc persones, amb un pressupost de 884.000 euros, que hauran de passar per un curset de formació durant la darrera setmana d'aquest mes per determinar quins seran els càrrecs que ocuparan. El gerent del consell, Eladi Torres, va explicar que, a banda dels diners del SOC, des del Departament de Governació s'han destinat a la mateixa partida 95.000 euros més per poder equipar els treballadors. Quantitat que ha hagut d'avançar l'ens comarcal a càrrec del PUOSC previst pel 2011. «Els ajuntaments col·laboraran en la coordinació i organització de les brigades i dels treballs que es realitzaran al seu terme municipal», va precisar el conseller de Promoció Econòmica i Serveis Educatius, Bernat Costas (ERC). Aquest, per altra part, va matisar que es tindrà una cura especial que els desocupats contractats puguin treballar als boscos del seu municipi «tant per facilitar-los la feina com per beneficiar-nos en cas que coneguin la zona on hagin d'actuar».
.
Per la seva banda, la consellera de Territori i Medi Ambient, Sílvia Tamayo (PSC), va recordar que de les 21.000 hectàrees de boscos del Maresme, el 54% havien quedat afectats per la nevada. «No començarem a actuar fins que no disposem de l'autorització expressa de Medi Ambient per treballar als boscos en un període on està expressament prohibit i que comença el 15 de juny», va dir. La gent dels plans ocupacionals hauran de treballar amb coordinació amb els agents forestals i les ADF.
.
Quatre ajuntaments, de forma individual
.
Dels 19 municipis malmesos pel temporal, quatre van decidir tramitar els ajuts del SOC directament, sense la intermediació del Consell Comarcal del Maresme. Palafolls, Malgrat de Mar, Pineda de Mar i Sant Cebrià de Vallalta també han obtingut la confirmació que rebran ajudes per poder contractar desocupats del seu municipi perquè netegin les zones forestals més afectades. En concret, a Palafolls, Malgrat i Pineda els han garantit cinc persones per municipi i a Sant Cebrià, el doble. Precisament, aquest poble va ser un dels més afectats sobretot a la zona de les urbanitzacions, on els arbres caiguts van deixar sense llum els veïns durant dies i on es va haver de renovar bona part del sistema elèctric. L'alcalde de Sant Cebrià, Jaume Borrell (CiU), ha traslladat al consell comarcal la petició que part dels 95.000 euros extres del Departament de Governació per equipar les brigades també repercuteixin en els consistoris que han anat per lliure. «Són diners avançats pel consell comarcal i comarca ho som tots», diu.
.
56 PERSONES ATURADES NETEJARAN ELS BOSCOS DE TORDERA DURANT EL PROPERS MESOS.
Ràdio Tordera 21/5/10
. .
El consell comarcal del Maresme contractarà 56 persones desocupades per netejar els boscos de Tordera afectats per la nevada. En concret actuaran 14 brigades de 4 persones. El nostre municipi té 1.163 hectàrees boscoses amb afectació greu i 2.616 hectàrees amb afectació moderada. El Servei d’Ocupació de Catalunya ha acceptat la petició feta per l’administració comarcal i ha aprovat la contractació durant tres mesos de 180 persones desocupades. Hi treballaran els mesos de juny, juliol i agost i durant la darrera setmana de maig rebran la formació adient.
.
El consell comarcal del Maresme, a més de seleccionar i contractar els treballadors, se n’encarregarà de la seva formació i de l’adquisició del material necessari per equipar les diferents brigades. El conseller delegat de promoció econòmica del consell comarcal, Bernat Costas ha explicat quins criteris s’aplicaran per la contractació de treballadors.Bernat Costas explica quines seran les prioritats dels treballadors a l’hora de la neteja dels boscos.
.
Per la seva banda, els ajuntaments col·laboraran en la coordinació i organització de les brigades i els treballs que es realitzaran en el seu terme municipal. Tordera és el municipi de la comarca amb més massa forestal afectada i on també es destinarà un major nombre de treballadors desocupats.
.
El temporal que va afectar el Maresme els dies 7 i 8 de març va provocar importants danys forestals. Segons l’informe que va elaborar el Consell Comarcal i la Federació d’Agrupacions de Defensa Forestal del Maresme, les nevades i les ventades van provocar desperfectes en el 54% dels boscos de la comarca amb una valoració econòmica de danys de 35,68 milions d’euros. El temporal del mes de març passat va afectar profundament els boscos del nostre municipi deixant gran nombre de restes vegetals que juntament amb l’abundant sotabosc suposen un alt risc d’incendi, cosa que ha obligat al consistori a ampliar els serveis habituals.
.
En total s’invertiran 979.000 euros. D’aquests, 884.000 provenen del servei d’ocupació de Catalunya per a la contractació dels treballadors i 95.000 els ha aconseguit el Consell comarcal del Maresme a partir del departament de Governació per poder equipar el servei.
.
L'1 de juny començaran a treballar als boscos del Maresme afectats per la nevada del 8 de març passat 205 desocupats de la comarca. Es tracta de les persones triades des del consell comarcal i diferents ajuntaments per donar sortida als plans ocupacionals extraordinaris finançats per la Generalitat per pal·liar els efectes del temporal. Des del Servei Català d'Ocupació (SOC) es destinen prop d'un milió d'euros en total a les tasques de neteja forestal dels 19 municipis que van patir les conseqüències del mal temps, que sumen més d'11.000 hectàrees. Les brigades actuaran a les zones forestals fins al mes d'agost.
.
Tres mesos després de la nevada que va deixar potes enlaire la meitat de la comarca arriben els darrers ajuts de la Generalitat en forma de plans ocupacionals per formar persones desocupades en les tasques de neteja i desbrossament dels boscos. Seran 205 persones amb un perfil concret rescatades de les oficines del Servei Català d'Ocupació (SCO) de la comarca i que desenvoluparan tasques com a tècnics de motoserra, caps de colla i peons. La seva feina consistirà a deixar net el subsòl i garantir el trànsit pels camins forestals que encara avui són plens de branques i trossos d'arbres caiguts. L'objectiu: evitar que una acumulació excepcional de massa forestal afavoreixi l'aparició d'incendis durant la temporada d'estiu.
.
Gestió conjunta
.
Des del Consell Comarcal del Maresme s'han gestionat els ajuts de 15 dels 19 municipis afectats i ahir es van presentar les dades. Seran 180 persones, repartits en brigades de quatre i cinc persones, amb un pressupost de 884.000 euros, que hauran de passar per un curset de formació durant la darrera setmana d'aquest mes per determinar quins seran els càrrecs que ocuparan. El gerent del consell, Eladi Torres, va explicar que, a banda dels diners del SOC, des del Departament de Governació s'han destinat a la mateixa partida 95.000 euros més per poder equipar els treballadors. Quantitat que ha hagut d'avançar l'ens comarcal a càrrec del PUOSC previst pel 2011. «Els ajuntaments col·laboraran en la coordinació i organització de les brigades i dels treballs que es realitzaran al seu terme municipal», va precisar el conseller de Promoció Econòmica i Serveis Educatius, Bernat Costas (ERC). Aquest, per altra part, va matisar que es tindrà una cura especial que els desocupats contractats puguin treballar als boscos del seu municipi «tant per facilitar-los la feina com per beneficiar-nos en cas que coneguin la zona on hagin d'actuar».
.
Per la seva banda, la consellera de Territori i Medi Ambient, Sílvia Tamayo (PSC), va recordar que de les 21.000 hectàrees de boscos del Maresme, el 54% havien quedat afectats per la nevada. «No començarem a actuar fins que no disposem de l'autorització expressa de Medi Ambient per treballar als boscos en un període on està expressament prohibit i que comença el 15 de juny», va dir. La gent dels plans ocupacionals hauran de treballar amb coordinació amb els agents forestals i les ADF.
.
Quatre ajuntaments, de forma individual
.
Dels 19 municipis malmesos pel temporal, quatre van decidir tramitar els ajuts del SOC directament, sense la intermediació del Consell Comarcal del Maresme. Palafolls, Malgrat de Mar, Pineda de Mar i Sant Cebrià de Vallalta també han obtingut la confirmació que rebran ajudes per poder contractar desocupats del seu municipi perquè netegin les zones forestals més afectades. En concret, a Palafolls, Malgrat i Pineda els han garantit cinc persones per municipi i a Sant Cebrià, el doble. Precisament, aquest poble va ser un dels més afectats sobretot a la zona de les urbanitzacions, on els arbres caiguts van deixar sense llum els veïns durant dies i on es va haver de renovar bona part del sistema elèctric. L'alcalde de Sant Cebrià, Jaume Borrell (CiU), ha traslladat al consell comarcal la petició que part dels 95.000 euros extres del Departament de Governació per equipar les brigades també repercuteixin en els consistoris que han anat per lliure. «Són diners avançats pel consell comarcal i comarca ho som tots», diu.
.
56 PERSONES ATURADES NETEJARAN ELS BOSCOS DE TORDERA DURANT EL PROPERS MESOS.
Ràdio Tordera 21/5/10
. .
El consell comarcal del Maresme contractarà 56 persones desocupades per netejar els boscos de Tordera afectats per la nevada. En concret actuaran 14 brigades de 4 persones. El nostre municipi té 1.163 hectàrees boscoses amb afectació greu i 2.616 hectàrees amb afectació moderada. El Servei d’Ocupació de Catalunya ha acceptat la petició feta per l’administració comarcal i ha aprovat la contractació durant tres mesos de 180 persones desocupades. Hi treballaran els mesos de juny, juliol i agost i durant la darrera setmana de maig rebran la formació adient.
.
El consell comarcal del Maresme, a més de seleccionar i contractar els treballadors, se n’encarregarà de la seva formació i de l’adquisició del material necessari per equipar les diferents brigades. El conseller delegat de promoció econòmica del consell comarcal, Bernat Costas ha explicat quins criteris s’aplicaran per la contractació de treballadors.Bernat Costas explica quines seran les prioritats dels treballadors a l’hora de la neteja dels boscos.
.
Per la seva banda, els ajuntaments col·laboraran en la coordinació i organització de les brigades i els treballs que es realitzaran en el seu terme municipal. Tordera és el municipi de la comarca amb més massa forestal afectada i on també es destinarà un major nombre de treballadors desocupats.
.
El temporal que va afectar el Maresme els dies 7 i 8 de març va provocar importants danys forestals. Segons l’informe que va elaborar el Consell Comarcal i la Federació d’Agrupacions de Defensa Forestal del Maresme, les nevades i les ventades van provocar desperfectes en el 54% dels boscos de la comarca amb una valoració econòmica de danys de 35,68 milions d’euros. El temporal del mes de març passat va afectar profundament els boscos del nostre municipi deixant gran nombre de restes vegetals que juntament amb l’abundant sotabosc suposen un alt risc d’incendi, cosa que ha obligat al consistori a ampliar els serveis habituals.
.
En total s’invertiran 979.000 euros. D’aquests, 884.000 provenen del servei d’ocupació de Catalunya per a la contractació dels treballadors i 95.000 els ha aconseguit el Consell comarcal del Maresme a partir del departament de Governació per poder equipar el servei.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada