Algunes notícies més per llegir 27/5/10...

L'Estat no regenerarà aquest estiu cap de les platges del Baix Maresme
El Punt 27/5/10
.
Només posarà sorra a Arenys de Mar i deixa en mans dels ports posar-ne des del Masnou fins a Cabrera
.
El vaixell draga, fotografiat ahir a la tarda davant de la platja d'Ocata, al municipi del Masnou. / Foto: GERARD ARIÑO.
.

A diferència de l'any anterior, l'Estat no abocarà ni un sol gra de sorra a les platges del Masnou, Premià de Mar, Vilassar de Mar i Cabrera de Mar. Així ho ha explicat el nou responsable de la demarcació de Costes, Javier Uzcanga, que explica que el Ministeri de Medi Ambient només sufragarà enguany la regeneració de les platges d'Arenys de Mar i de Barcelona, on la draga ja ha començat a treballar aquesta setmana. La negativa estatal deixa en mans dels ports esportius i de la Generalitat la responsabilitat de reomplir les platges del Baix Maresme, que van quedar molt malmeses en les llevantades de la tardor passada.
.
Les platges del Baix Maresme podrien quedar aquest estiu amb menys sorra del que és habitual. Si la direcció general de Ports de la Generalitat i els ports esportius no arriben a un acord en els dies vinents, les platges no es regeneraran perquè qui ho va fer l'any passat, l'Estat, ja ha anunciat que enguany no tornarà a pagar el vaixell draga.
.
El nou cap de la demarcació de Costes de Catalunya, Javier Uzcanga, que des de fa poques setmanes substitueix l'històric Manuel Novoa, ha explicat recentment «que els ports esportius són els responsables de regenerar les platges i són ells que ho han de fer». L'única excepció és la d'Arenys, el port més antic de tots, en els termes de la concessió del qual no figura cap obligació de fer els transvasaments. És per això que l'Estat assumirà les regeneracions de les platges de la Picòrdia i de les Roques d'en Lluc.
.
«Els ports esportius no han complert les seves obligacions, fins ara el ministeri ho ha fet per ells, però a partir d'ara les exigències del ministeri s'han endurit», comenta Uzcanga, que recorda que és la Generalitat qui ha de controlar si els ports compleixen les seves obligacions. De fet, el govern català és doblement responsable en el cas de la platja de Cabrera. La Generalitat és l'accionista majoritari del port de Mataró, que ha de finançar la regeneració del litoral de Cabrera i Vilassar de Mar. De fet, la direcció general de Ports i Costes de la Generalitat ja es va comprometre l'octubre passat a fer aquest any una aportació de 20.000 m³ a les platges de Cabrera. Tot i això, fonts de la direcció general asseguraven ahir que el ministeri també ha d'assumir responsabilitats i que, per tant, cal negociar una fórmula de col·laboració en el finançament.
.
Aquesta incertesa manté expectants els alcaldes del Baix Maresme, que veuen que la temporada de platja està a punt de començar i la sorra és pràcticament inexistent en alguns punts del litoral.
.
La draga ja es veu al Maresme
.
El vaixell draga ja actua davant de les costes del Maresme. Concretament, aquests dies feineja davant de les costes del Masnou i Premià de Mar. No ho fa, però, per abocar sorra a les platges, sinó per captar-ne del fons marí i traslladar-la a les platges de la Barceloneta. Aquesta actuació, l'última que es preveu fer al litoral barceloní, s'acabarà pels volts de Sant Joan. Aleshores la draga marxarà cap a Arenys de Mar, on encara s'ha de confirmar quin mètode s'emprarà per regenerar les platges de la Picòrdia i de les Roques d'en Lluc. Els pescadors ja han manifestat de manera reiterada el seu rebuig a una intervenció de la draga i aposten per traslladar la sorra de banda a banda del port per via terrestre. Segons Uzcanga, les actuacions que es duran a terme es faran amb el vistiplau de les confraries. El que encara s'ha de veure és si després d'Arenys la draga tornarà al Baix Maresme.
.
Les platges de Barcelona reben l'aportació de sorra més important des de l'any 1992
El Punt 27/5/10
.
L'actuació culmina el pla d'estabilització del litoral, que ha suposat una inversió global de 33 milions d'euros
.
Una imatge dels treballs de reposició que ahir s'estaven fent a la Barceloneta. Foto: A. PUIG.
.

Si no hi ha cap contratemps, serà l'última gran actuació que es du a terme al litoral de Barcelona per fer-lo menys vulnerable a les llevantades. Des de començament de setmana, i fins a final de mes, un vaixell especialitzat està duent a terme un programa de regeneració a sis platges de la ciutat que consistirà a abocar, literalment, fins a 750.000 m³ de sorra. Es tracta de la reposició més important des del 1992, i implicarà que el front marítim barceloní guanyi l'equivalent a un terç de la sorra de què ara disposa. Amb aquesta intervenció es dóna per conclòs el pla d'estabilització de les platges que es va iniciar el 2006, i que haurà suposat una inversió de 33,3 milions.
.
Era un problema endèmic, que no exclusiu, que fins fa relativament pocs anys assotava les platges de Barcelona. L'arribada d'un temporal equivalia a la desaparició pràcticament instantània de la sorra, que era engolida per l'onatge. Per aquest motiu, el 2006, l'Ajuntament de Barcelona i el Ministeri de Medi Ambient van començar a aplicar un pla d'estabilització que establia diverses mesures, preventives i pal·liatives, per reconduir la situació. Entre les més importants hi ha hagut la construcció de dos dics subterranis a la Mar Bella i el Bogatell, així com d'un emergit a la Barceloneta, que tenen com a objectiu protegir el front marítim de les escomeses de la mar. En total, la inversió per dur a terme aquest plec d'actuacions, més d'altres de subsidiàries com la reparació de dics i diapasons, ha estat de 33,3 milions d'euros.
.
No ha estat, però, fins que s'han enllestit aquestes obres que s'ha pogut iniciar l'última gran operació prevista, i que consistirà a reposar fins a 750.000 m³ de sorra a sis platges de la ciutat –Barceloneta, Nova Icària, Bogatell, Mar Bella, Nova Mar Bella i Llevant–. Una intervenció que es va iniciar dimarts i que no s'acabarà fins a final de mes i que obligarà a restringir l'accés a aquestes platges de manera gradual. Una prova il·lustrativa de la magnitud dels treballs és que es tracta de la regeneració més cabalosa que es du a terme al litoral barceloní des del 1992 i, a més, equival a incrementar en un 33% la seva superfície total. Una vaixell especialitzat és el que s'encarrega d'extreure la sorra d'un banc d'arena de Premià de Mar i portar-la fins a Barcelona en sis viatges diaris. El cost d'aquesta actuació, i que ja està inclosa en la factura global del pla d'estabilització, és de 4,5 milions d'euros. La regidora de Medi Ambient, Imma Mayol, va confirmar ahir que aquesta és la darrera tasca que es fa per preservar el front marítim. El pròxim temporal ja la posarà a prova.
.

El mal temps castiga el dic del Bogatell
.
Una de les obres estructurals cabdals del pla d'estabilització és la construcció d'un dic subterrani a la platja del Bogatell que té, com a principal objectiu, esmorteir els efectes dels corrents marins sobre la sorra. S'espera que a final del mes de juny, o començaments de juliol, ja estigui acabat, tot i que l'execució dels treballs ja van amb retard a conseqüència de les contingències meteorològiques. I és que les darreres llevantades que han castigat Barcelona han malmès l'estructura del dic diverses vegades amb el consegüent alentiment de les obres que això ha provocat. La regidora de Medi Ambient, Imma Mayol, espera que no hi hagi més contratemps, i ahir destacava els beneficis que ja està aportant el pla d'estabilització: «Ara quan hi ha temporal s'emporta menys sorra, i en torna més.»
.
.
L'ATLL construirà a Sant Celoni la passera de Can Draper
L'Actualitat del Baix Montseny 27/5/10
.
L'Ajuntament de Sant Celoni ha arribat a un acord amb l'empresa pública Aigües Ter Llobregat (ATLL) perquè es faci càrrec de la construcció de la passera de Can Draper, sobre el riu Tordera. L'ATLL s'ocupa actualment de les obres d'instal·lació d'una canonada que portarà aigua des de la dessaladora de la Tordera, a Blanes, fins a la planta del Ter de Cardedeu. El projecte constructiu contemplava creuar la Tordera sota la llera i, segons l'Ajuntament, tenint en compte les connotacions ambientals que això comporta li ha proposta la construcció d'una passera de la que l'empresa pública podrà aprofitar la plataforma per fer-hi passar la canonada. La nova passera serà un pont per a ús de vianants i bicicletes que donarà continuïtat al camí de Can Draper a la cruïlla amb la Baixada del Vapor, que travessa la nova zona urbanitzada de l'antiga Can Pàmies.