Ràdio Tordera 5/8/10
.
Els organitzadors de la cursa de 10 km per la llera del riu Tordera, la “Desert Running”, han anul·lat la cursa prevista pel dissabte, 14 d’agost. L’entitat es queixa que l’Ajuntament de Tordera no els va informar correctament dels permisos que necessitaven per tirar endavant la cursa i que la Regidoria de Medi Ambient no els va dir en cap moment que era impossible dur a terme el recorregut previst ja que la Tordera és un riu protegit dins l’anomenada “Xarxa Natura 2000″. Segons l’organització, el mes de maig van rebre el permís de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), amb el qual ja tenien, suposadament, l’autorització necessària per realitzar la cursa. A finals de juliol van rebre una trucada dels Agents Rurals per comunicar-los que per tirar endavant una activitat d’aquestes característiques necessitaven el permís del Departament de Medi i per tant, no podien dur a terme la cursa. El regidor d’esports de l’ajuntament de Tordera, Rafi Matas, ha argumentat que els temes burocràtics no corren al ritme que l’associació desitjaria.
L’entitat es queixa que en cap moment la regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament va informar-los que necessitaven el permís del departament, tot i saber que l’espai on es volia celebrar la cursa és un tram protegit. Un dels organitzadors, Albert Torrent ha explicat el desenvolupament dels fets.
L’equip organitzatiu lamenta que l’anul·lació de la cursa els ha suposat una pèrdua de temps, de diners i de compromís amb els patrocinadors que havien confiat en l’acte. Membres de l’associació “Ramon Benito per la promoció de l’esport” es reuniran amb l’alcalde de Tordera demà divendres per intentar treure l’aigua clara de la problemàtica dels permisos.
.
SOS Lloret denuncia que a la cala des Rajols hi han posat una escala metàl·lica
El Punt 5/8/10
.
L'associació denuncia irregularitats des de fa dies i en culpa el propietari de Can Juncadella
.
El consistori té obert un expedient i diu que no pot fer res més
.
L'escala metàl·lica que han col·locat per baixar a la cala. Foto: SOS LLORET.
L'associació ciutadana SOS Lloret ha denunciat que les obres de l'escala que s'està construint a Can Juncadella per accedir a la cala des Rajols han continuat aquests dies amb la instal·lació d'una escala metàl·lica que arriba ja fins a la platja. “Es tracta de la continuació de l'escala de fusta que es varen fer construir fa unes setmanes des de la finca de Can Juncadella i que ara ja arriba fins a la mateixa sorra de la platja”, denuncia aquesta associació lloretenca.
Així doncs, les obres de l'escala s'haurien acabat tot i l'expedient obert per l'Ajuntament per infracció urbanística. El regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament de Lloret, Ignasi Riera, va destacar ahir que és l'únic que poden fer des del consistori. “Segons m'han informat els tècnics, és l'únic expedient que podem obrir, ja que la platja és de l'Estat i la Generalitat també hi té coses a dir, i a més a més Can Juncadella és zona PEIN”, va assenyalar. “Ens agradaria actuar com en qualsevol camí dins del poble, però no podem fer-ho, mal que em pesi, ja que no és competència municipal”, va afegir-hi, tot remarcant que és un tema que al govern municipal “preocupa moltíssim”.
Aquest és un episodi més dels que ja hi ha hagut els darrers dies, en què s'ha denunciat un abocament irregular de sorra a la cala i també l'inici de la construcció de l'escala de fusta que ara s'ha completat amb la metàl·lica.
LA FRASE
Ens agradaria actuar com en qualsevol camí dins del poble, però no podem fer-ho, mal que em pesi
Ignasi Riera
regidor de medi ambient
LA DATA
26.07.10
SOS Lloret va fer un acte de protesta a la cala des Rajols per totes aquestes actuacions.
Un espai ben protegit legalment
SOS Lloret afirma que la cala és un dels llocs més protegits. Està classificat com a sòl no urbanitzable segons el POUM, forma part del PEIN del massís de Cadiretes i de la Xarxa Natura 2000 amb la consideració d'espai no urbanitzable. A més, està subjecte a la normativa que regula la zona de servitud de protecció definida per la llei de costes.
.
Apareix una nova escala de ferro a la cala des Rajols de Lloret de Mar
Diari de Girona 5/8/10
.
L'actuació permet accedir des de la finca de Can Juncadella fins a la sorra de la platja, en la que seria la tercera acció il·legal a la zona
.
La nova escala de ferro a la cala des Rajols, que allarga l'accés que hi havia fins ara per arribar a la platja. diari de girona.
LLORET DE MAR JORDI VERA
Les accions continuen a la cala des Rajols de Lloret de Mar, malgrat els expedients oberts per diverses administracions i les protestes de les entitats de la localitat. Aquesta vegada ha estat una nova escala, construïda de ferro, que allarga la que ja s'havia fet fins arribar a la sorra de la platja.
Aquesta, doncs, ja és la tercera actuació important que es realitza a la cala de Lloret de Mar, que queda als peus de la finca de Can Juncadella. Primer, va ser la platja, que és de còdols, que va aparèixer totalment recoberta de sorra artificial, que algú havia abocat. Posteriorment, es va iniciar la construcció d'una escala, feta a base de taulons de fusta, que ja està acabada. I aquesta vegada és la continuació d'aquella primera escala, ara construïda amb ferro, que arriba fins a la sorra i permet ara sí accedir des de la finca fins ben bé a l'aigua de la cala.
Mentre s'han dut a terme les dues darreres actuacions, però, tant l'Ajuntament del municipi com els departaments de Política Territorial i Obres Públiques i el de Medi Ambient ja havien obert diverses investigacions per l'abocament de sorra a la platja, que tot apunta que acabaran amb un expedient sancionador. Aquest no és l'únic expedient obert, perquè totes les obres s'han realitzat sense el permís municipal corresponent i, per tant, les administracions seguiran posant sancions.
Pel que fa a l'escala de fusta, les administracions ja van assegurar que s'obriria una nova investigació i un nou expedient sancionador. A més, des de la Generalitat es va recordar que aquest tipus d'expedients sempre incorporen un punt en el qual se sol·licita que es restitueixi l'espai com estava abans de fer l'actuació il·legal o sense el permís corresponent.
De fet, això és el que va comentar l'Ajuntament de Lloret, a través del seu regidor de Medi Ambient, Ignasi Riera, el passat 28 de juliol en declaracions a la ràdio municipal, on va assegurar que la cala es restituiria tal com estava abans de les actuacions que s'hi han realitzat en els darrers dies. Ara, però, caldrà afegir una nova reparació.
A més de la nova escala, les persones que han realitzat l'obra han afegit una cadena amb un senyal de prohibit el pas que especifica que l'accés cap amunt, és a dir, cap a l'interior de la finca, està totalment tancat. Un clar exemple, doncs, que l'escala està feta per baixar des de la finca, però no per accedir des de mar o terra a Can Juncadella.
Ara, doncs, només cal esperar quina serà la propera actuació que es farà en aquest indret per adequar encara més una platja que ja comença a semblar una cala privada. Perquè sembla que les sancions no frenen.
.
«Fa temps que hem llançat la tovallola amb el morrut»
El Punt 4/8/10
.
«Sense els diners de la Generalitat no podem assumir el cost dels tractaments»
.
«Hem abusat massa dels arbres no autòctons»
.
Mònica Palacín fotografiada ahir al costat de palmeres afectades. Foto: T.M..
Mònica Palacín assegura que la lluita contra la plaga del morrut a Pineda ha superat fa temps la línia del que és assumible per un municipi que, amb 439, ocupa el primer lloc en el rànquing de palmeres mortes per l'escarabat.
Pineda ja ha dit prou pel que fa a l'escarabat?
No ens queda més remei. Des de finals del 2006, quan es van detectar els primers casos a la urbanització Pinemar, fins al 2008 vam destinar partides de fins a 11.000 euros anuals a mesures preventives amb l'objectiu de conservar els exemplars. L'ajuda econòmica de la Generalitat va ser crucial per poder tirar endavant les propostes, però quan ens vam quedar sols aviat vam veure que no ens en sortiríem.
Qüestió de diners.
Amb la crisi actual és evident que es tracta del motiu principal, però tampoc cal oblidar que cap dels tractaments aplicats fins ara no han funcionat al cent per cent i això desanima. També des del Departament d'Agricultura ens han corroborat que en els municipis on la plaga està tan implantada és pràcticament impossible aconseguir salvar els arbres. Hem patit molt, però hem de ser realistes i destinar els diners a arrencar i destruir les palmeres malaltes. Vull ser sincera: no abocaré ni un euro més per salvar-les.
Els particulars han ajudat a controlar l'escarabat?
Hi ha hagut de tot. Gent conscienciada que ha seguit fil per randa els protocols i d'altres que se n'han despreocupat o que han fet tallar la palmera per gent no qualificada que s'ha desfet de les restes de manera irresponsable.
I un cop tretes les palmeres dels espais públics?
Les hem anat substituint, en funció dels recursos de què disposem, per altres espècies d'arbres autòctons i inicialment amb menys problemes que les palmeres, de les quals se n'ha abusat en els últims anys en municipis turístics com el nostre que volien crear una imatge fictícia de platges paradisíaques.
Aquest episodi pot fer replantejar el disseny urbanístic del futur?
Crec que estem obligats a fer una reflexió profunda sobre com han de ser els espais verds de les nostres poblacions. Hem de recuperar l'orgull de la identitat de les espècies de casa, les de tota la vida, i buscar la sostenibilitat i l'estalvi a l'hora de dissenyar les places i els passejos dels nostres municipis.
.
La plaga del morrut s'intenta controlar, però no s'elimina
El Punt 4/8/10
.
En l'últim any l'escarabat que es menja les palmeres s'ha estès al litoral català entre Lloret i Torredembarra i part de l'interior
.
Conscienciar els ciutadans de l'obligació de tractar els seus arbres és l'assignatura pendent
.
Gràfic dels municipis catalans afectats per la plaga del morrut.
“Érem conscients que el morrut s'estendria com una taca d'oli, però ara el que cal és evitar que creixi”. El cap del servei de Sanitat Vegetal del Departament d'Agricultura, Jordi Giné, fa prop de cinc anys que tracta amb aquest insecte provinent del sud-est asiàtic i que s'està acarnissant amb les palmeres catalanes, en concret amb les de tipus canari. En aquest període, i amb un creixement tossut i constant, la plaga pràcticament ha ocupat ja tot el litoral català i algunes comarques de l'interior. Especialment virulenta a les comarques del Maresme, Baix Penedès i Tarragonès, hi ha municipis com Pineda de Mar, al Maresme, amb un últim recompte de 439 palmeres afectades, o Calafell, al Baix Penedès, amb 395, on l'esperança d'acabar amb l'amenaça del coleòpter fa temps que s'ha esvaït.
.
Les mesures preventives a base d'insecticides i altres sistemes fitosanitaris han donat resultats irregulars i sempre en funció del grau d'afectació de l'arbre. “Aquestes accions demanen constància, cosa que molts Ajuntaments han entès i molts particulars no”, apunta Giné. Un control estricte dels 197 vivers de palmeres que hi ha a Catalunya per evitar que en surtin exemplars malalts i l'acotament de la zona afectada per la plaga són avui les armes més efectives amb què lluita la Generalitat contra un insecte del qual no se'n coneix cap depredador.
.
Draga per sorpresa al Masnou
Diari Maresme 2/8/10
.
Vaixell draga Foto: Aj. Masnou.
Un vaixell draga s’ha deixat veure aquest dilluns al matí a la zona de la platja del Masnou. Cal recordar que l’Ajuntament del Masnou va renunciar a la sorra que enguany pertocava al municipi per no afectar la temporada de bany. Avui mateix, el consistori masnoví s’ha posat en contacte amb el Departament de Medi Ambient de la Generalitat perquè intenti aclarir la situació.
Renúncia
L’Ajuntament del Masnou va acordar amb el Ministeri de Medi Ambient i la Generalitat que aquest any renunciava a l’actuació de regeneració de la platja, demanant que no s’aboqués la sorra que pertocava per reforçar la ja existent perquè considerava inoportú fer la regeneració de les platges durant els mesos de juliol i agost, època en què hi ha més afluència de banyistes.
.
El vaixell draga aboca sorra al Masnou, tot i que no en volien
El Punt 4/8/10
.
El consistori no sap per què s'ha treballat en un tram de platja on no estava previst
.
La Generalitat fa extensiva la queixa al Ministeri de Medi Ambient
.
El tram de platja del masnou, que s'ha reomplert i no s'hauria d'haver reomplert Foto: g.a...
El procés de regeneració de les platges encadena problema rere problema. El darrer ha passat al Masnou. Aquest municipi va ser l'únic de la zona afectada, que havia comunicat que no volia rebre sorra del vaixell perquè, segons comentava el seu alcalde, Eduard Gisbert (PSC), el calendari triat no era el millor. “Si poden, que la posin al setembre”, assegurava recentment el batlle, que afegia que ara, a cavall del juliol i l'agost, la platja era plena de banyistes i l'actuació suposava moltes molèsties.
La sorpresa de les autoritats municipals ha estat majúscula quan dilluns es van adonar que el vaixell feinejava davant de les seves costes. “No sabem quin ha estat el motiu, però ja ens hem posat en contacte amb la Generalitat per intentar esclarir el per què d'aquesta situació”, va comentar ahir l'alcalde accidental del Masnou, Xavier Serra (ICV-EUiA).
Concretament, el vaixell va tirar sorra en el tram comprès entre Can Teixidó i el límit del terme, una franja de prop de 400 metres on no estava previst que actués. El govern municipal no es va adonar de la situació fins que el vaixell ja havia acabat la feina al municipi, que va durar aproximadament 24 hores. Segons fonts municipals, cap banyista es va queixar directament a la policia local ni a l'Ajuntament. Un cop se'n va assabentar, però, l'equip de govern va penjar una nota informativa al web i va iniciar els tràmits amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat per esclarir els fets. El director general de Ports, Oriol Balaguer, ha fet extensiva la queixa al Ministeri de Medi Ambient, que ahir no es va pronunciar.
LA FRASE
Hem demanat explicacions a la Generalitat, no sabem per què ha passat
Xavier Serra
alcalde accidental del masnou
Queixes pel calendari escollit
Estat i Generalitat fa anys que regeneren les platges del Baix Maresme després de les llevantades de l'hivern. Enguany, però, les obres, que tenen un cost de 2,2 milions, es van començar en ple mes de juliol, cosa que ha suposat una pluja de crítiques. A Vilassar, el consistori va emetre un comunicat oficial en contra de les condicions de l'actuació, i a Premià una vintena de manifestants van aturar la draga durant prop d'una hora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada