DEFINICIONS BÀSIQUES I: Delta, desembocadura i punta de La Tordera.

I és que... tothom fa servir correctament aquestes paraules?

És sorprenent la quantitat de persones que no són capaces de diferenciar correctament delta, desembocadura i punta de La Tordera, però que a la vegada opinen i parlen sobre aquests espais des de posicions importants, i a sobres són els que gestionen (o volen gestionar) el territori i tot allò que es belluga sobre la superfície... fent hemeroteca podeu llegir o escoltar a tothom.

DELTA DE LA TORDERA

Un delta és un espai de terra, generalment de forma triangular, guanyat i que s'endinsa al mar gràcies a l'acumulació d'al·luvions que un curs fluvial (o varis) acumula a la seva desembocadura.

Més bàsic... una plana litoral en forma de triangle que sobresurt de la línia de la costa rocosa gràcies a l'acumulació de sediments d'un riu quan arriba al mar.

El nom general ve donat per la forma triangular de la lletra de l'alfabet grec... Delta. I el nom particular ve donat pel principal curs fluvial que aporta els sediments, en aquest cas La Tordera.
A Catalunya només hi ha 3 deltes, per ordre d'extensió... Delta de l'Ebre, Delta del Llobregat i Delta de La Tordera.

Les dimensions, formes i característiques dels deltes varien bàsicament en funció de la quantitat de sediments aportats pels cursos fluvials, de la ubicació i orientació de la desembocadura dels cursos fluvials, del relleu de l'entorn (terrestre muntanyenc i fons marí), dels corrents marins dominants a la zona, i de la regió bio-geo-climàtica o es troben.

Els deltes, per origen, són espais en continua evolució que històricament han variat en extensió, forma o característiques depenent dels canvis dels factors que l'han modelat, però que actualment es mantenen estàtics (i aquí està el principal problema) de manera artificial.

DESEMBOCADURA DE LA TORDERA

La desembocadura d'un riu (o riera) és el lloc on aquest trenca la línia costanera al arribar al mar, i on va a parar l'aigua i els sediments que transporta i que més tard seran redistribuïts per l'acció dels corrents marins.

Més bàsic... el lloc exacte on el riu es troba amb el mar.

En aquest cas estem parlant d'un riu (o riera) que desemboca al mar, però es pot aplicar el mateix concepte quan aquest ho fa a altre riu, a altre massa d'aigua (per exemple un gran llac) o a una vall interior.

Històricament les desembocadures dels riu (i rieres) han variat de lloc d'una crescuda a l'altre, degut a que els trams finals discorrien lliurement per planes litorals i les seves aigües es dirigien cap al lloc de fractura més fràgil de la línia costanera, que variava també d'un temporal marítim a l'altre. És per aquest motiu que la desembocadura de La Tordera ha estat documentada des de Sa Palomera (a Blanes) fins a La Conca (a Malgrat de Mar). Actualment però, es troba ubicada permanentment i de manera artificial al mateix lloc, mitjançant talussos i esculleres a tot el recorregut del riu, fent de límit municipal entre els municipis de Blanes i de Malgrat de Mar, entre els càmpings El Pinar i La Tordera.

L'amplada i forma de la desembocadura ja no depèn tampoc de les condicions canviants del riu o de la costa, bàsicament pels mateixos motius que la seva ubicació i per l'afany històric de voler guanyar extensió i estabilitat dels terrenys elevat per a usos agrícoles o forestals, afectant la manera en que el riu aporta l'aigua i sediments al mar i una de les causes principals dels problemes geomorfològics del conjunt del delta (la manera en que es redistribueixen els sediments quan arriben al mar).

PUNTA DE LA TORDERA

La punta d'un delta és el lloc de la costa més allunyat del terreny muntanyenc i més endinsat al mar, aproximant-se a l'extrem del triangle imaginari guanyat al mar.

Més bàsic... el lloc terrestre del delta que es troba més lluny de muntanya.

La punta d'un delta no ha de coincidir necessàriament amb la desembocadura d'un riu o riera, i pot estar originada per una antiga desembocadura (ja no existent) o per l'acumulació de sediments arrossegats pels corrents marítims dominants.

Històricament les puntes dels deltes han canviat de lloc o de forma d'igual manera que la forma o dimensions dels deltes i pels mateixos motius, depenent molt especialment de la ubicació i orientació de les desembocadures i de la redistribució posterior dels sediments per l'acció dels temporals i corrents marítims. Actualment, a l'igual que el conjunt de la línia costanera, es troba ubicada de manera artificial al mateix lloc.

Al delta de La Tordera es troba davant dels càmpings de Malgrat de Mar, concretament entre la carretera de Mas Bages i el càmping Las Naciones, motiu pel qual és un dels llocs més castigats pels temporals de llevant dels darrers anys.

ESQUEMES BÀSICS

S'han d'agafar com a bàsics i orientatius, doncs la seva funció no és cap altre que la de sinteritzar gràficament les definicions tractades.

Aquí teniu un gràfic molt simple per poder diferenciar entre delta, desembocadura i punta...
.
.
Complicant una mica més el tema (i gràfic) per aplicar-lo a La Tordera, cal tenir en compte una sèrie de circumstàncies particulars que condicionen els seus límits actuals, també explicats molt genèricament.

La plana deltaica (extensió de terra guanyada i endinsada al mar) té la seva continuïtat i s'annexa terra endins amb la plana al·luvial del riu Tordera i afluents, arribant fins a l'alçada de Fogars de La Selva, Tordera o Sant Celoni, depenent de lo que es vulgui valorar i de qui ho fonamenti, però aquest no és el tema a tractar. D'igual manera, la plana deltaica s'annexa i continua costa avall fins el Far de Calella amb la plana litoral originada amb l'aportació de sediments de la Tordera i arrossegats també costa avall, però principalment pels aportats per les diferents rieres dels municipis que ocupa (Riera de Calella, Riera de Capastre, Riera de Pineda, Riera de Santa Susanna i Riera de Sant Genís principalment, que hi ha més).

Les línies divisòries entre aquestes 3 planes (deltaica, al·luvial interior, i litoral) són difuses i sense cap interès des del punt de vista ecològic o geomorfològic, essent una simple qüestió administrativa i municipal. Malgrat això, comparteixen totes les característiques ecològiques i geomorfològiques, i gairebé tots els problemes actuals, motiu pel qual s'haurien de tractar en conjunt.

També es concreta i ubica la punta un cop adaptat l'esquema bàsic al Delta de La Tordera...
.
.
Així doncs... el Delta de La Tordera és la plana litoral existent entre els municipis de Blanes (La Selva, Girona) i Malgrat de Mar i Palafolls (Maresme, Barcelona), que s'annexa amb la plana al·luvial del riu Tordera cap a l'interior, i amb la plana litorals de l'Alt Maresme fins arribar als penya-segats del Far de Calella...
.

.
Una de les indefinicions més freqüents a l'hora de referir-se al Delta de La Tordera, a més a més de confondre-la amb la desembocadura, és concretar el seu abast... Delta de La Tordera és tot el terreny planer guanyat al mar pels sediments aportats pel riu, rieres i torrents entre els turons de Palafolls-Tordera, Blanes i Malgrat de Mar... ja sigui platja, camps de conreu, zona urbana, industria, càmping, riu, erm, planta potabilitzadora, dessaladora, carretera, pont, etc... o casa nostra, i que per definició i origen, és tot zona inundable o l'hauria de ser, i es mantenen “seques” de manera artificial.

La desembocadura de La Tordera no és el Delta de La Tordera... forma part d'ell.

I la desembocadura de La Tordera no és La Punta de La Tordera... són espais diferents dintre del mateix Delta.

TIRANT D'HEMEROTECA

Agafeu doncs, si voleu, les notícies, declaracions o anuncis apareguts recentment sobre el Delta de La Tordera i la seva gestió, i veureu l'immens ridícul que es fa per totes bandes (i això que només s'ha tractat una petita part). I quan escolteu o llegiu una de les properes, apliqueu, de moment, aquestes definicions bàsiques i sabreu de què peca cadascun.

Tanmateix, demanar a tots els implicats (i molt especialment als mitjans de comunicació i als polítics) un mínim de rigor i d'aplicació d'aquestes definicions bàsiques al escriure o parlar sobre aspectes que afectin a l'espai, doncs la seva funció “teòrica” és la d'informar a la població... no la de confondre.

L'ACORD DE CUSTÒDIA

L'Acord de Custòdia entre l'associació Orchis, Naturalistes de la Selva i l'Alt Maresme i Magdalena Fornés i Méndez - Càmping La Tordera SL, és per a la protecció, millora i difusió dels valors naturals de la desembocadura de La Tordera a Malgrat de Mar... únicament a la riba corresponent a la propietat amb la qual s'ha signat l'acord... no a la seva totalitat i molt menys a tot el Delta de La Tordera.

A la resta de la desembocadura (interior o riba de Blanes) o a qualsevol altre lloc del Delta, les actuacions no es corresponen a l'acord de custòdia i son responsabilitat de qui les realitza.
.

Fotografia aèria sobre la plana al·luvial entre Tordera i Palafolls, amb la plana deltaica i el mar al fons.