Podeu consultar l'informe aquí... http://ecobill.diba.cat/
.
Una de tantes notícies aparegudes darrerament sobre els resultats de l'any 2009...
.
La Tordera, realitats diverses d'un mateix riu
El Punt 31/10/10
.
L'últim estudi de la Diputació fa evident que la salut de l'espai fluvial empitjora als trams baix i mitjà
.
.
Una de tantes notícies aparegudes darrerament sobre els resultats de l'any 2009...
.
La Tordera, realitats diverses d'un mateix riu
El Punt 31/10/10
.
L'últim estudi de la Diputació fa evident que la salut de l'espai fluvial empitjora als trams baix i mitjà
.
Imatge idíl·lica del tram alt del riu Tordera al seu pas per Sant Celoni. Foto: LL. MARTÍNEZ.
(Fals... és una imatge del tram mig, concretament de la Ferreria (entre Sant Celoni i Sant Feliu de Buixalleu), que al text de la notícia s'identifica com “qualitat moderada” o “amb problemes”.)
.
Històricament, la Tordera ha estat un riu maltractat. Els abocaments d'aigües industrials i d'aigües residuals municipals, que van tenir el seu episodi àlgid a finals dels noranta i que van precipitar la construcció de la dessalinitzadora, han marcat la realitat d'un espai que conserva encara una riquesa natural molt important. Les últimes dades sobre l'estat de salut de la Tordera provenen de l'estudi realitzat per la Diputació a través del departament d'ecologia de la Universitat de Barcelona. Un estudi fruit del seguiment que, amb la col·laboració de diverses institucions, des de l'any 1994 realitzen informes periòdics sobre la qualitat ecològica de diferents rius del país. El resultat és prou decebedor: les parts mitjana i baixa de la Tordera es troben en un mal estat ecològic. Segons es recull en les conclusions, malgrat que les aigües que baixen ara presenten un aspecte net i transparent, el nivell ecològic no és l'esperat. Tot i això, també es deixa constància d'una evident –però sensible– millora. Una millora que es focalitza sobretot a la part alta i que va minvant a mesura que s'arriba a la desembocadura. Zones com ara la de Santa Maria de Palautordera comencen a mostrar alguns punts amb problemes i, com més avall, l'estat ecològic empitjora, igual que, segons es desprèn de l'estudi, als trams entre la Ferreria i Sant Feliu de Buixalleu, o el tram que va des del municipi de Tordera fins a la desembocadura.
(Fals... és una imatge del tram mig, concretament de la Ferreria (entre Sant Celoni i Sant Feliu de Buixalleu), que al text de la notícia s'identifica com “qualitat moderada” o “amb problemes”.)
.
Històricament, la Tordera ha estat un riu maltractat. Els abocaments d'aigües industrials i d'aigües residuals municipals, que van tenir el seu episodi àlgid a finals dels noranta i que van precipitar la construcció de la dessalinitzadora, han marcat la realitat d'un espai que conserva encara una riquesa natural molt important. Les últimes dades sobre l'estat de salut de la Tordera provenen de l'estudi realitzat per la Diputació a través del departament d'ecologia de la Universitat de Barcelona. Un estudi fruit del seguiment que, amb la col·laboració de diverses institucions, des de l'any 1994 realitzen informes periòdics sobre la qualitat ecològica de diferents rius del país. El resultat és prou decebedor: les parts mitjana i baixa de la Tordera es troben en un mal estat ecològic. Segons es recull en les conclusions, malgrat que les aigües que baixen ara presenten un aspecte net i transparent, el nivell ecològic no és l'esperat. Tot i això, també es deixa constància d'una evident –però sensible– millora. Una millora que es focalitza sobretot a la part alta i que va minvant a mesura que s'arriba a la desembocadura. Zones com ara la de Santa Maria de Palautordera comencen a mostrar alguns punts amb problemes i, com més avall, l'estat ecològic empitjora, igual que, segons es desprèn de l'estudi, als trams entre la Ferreria i Sant Feliu de Buixalleu, o el tram que va des del municipi de Tordera fins a la desembocadura.
L'informe, fet públic aquest mes, ha estat elaborat a partir de l'índex Ecostrimed, un índex que calcula la qualitat biològica dels rius a partir de macroinvertebrats (IBMWP) i a partir de l'estat de conservació del bosc de ribera (QBR).
Aquest any 2009, la qualitat ecològica global de la Tordera és la millor que s’ha obtingut des del 1998, any en què van iniciar-se els estudis en aquesta conca. També aquest any els llindars que separen els rangs que estableixen la qualitat ecològica dels rius s’han vist revisats després d’una segona fase d’intercalibració que ha realitzat l’Agència Catalana de l’Aigua (vegeu la metodologia: “Indicadors biològics”). Amb aquesta nova revisió, els llindars superiors (els que determinen una qualitat molt bona o bona) són menys restrictius que el 2008.El 37% dels punts de la conca de la Tordera tenen molt bona qualitat i se centren sobretot al primer tram del riu, fins aigua avall de Santa Maria de Palautordera, així com a les rieres d’Arbúcies i de Santa Coloma. Més del 50% dels trams estudiats tenen una bona qualitat, i la qualitat és moderada només en dos punts: la riera de Vallgorguina i la Tordera a Sant Feliu de Buixalleu.
Aquests bons resultats vénen donats segurament per les bones condicions en què estava aquesta conca quan va ser visitada; els cabals havien estat molt elevats durant un llarg període de temps, tots els indicadors fisicoquímics de toxicitat o de risc d’eutrofització estaven clarament més baixos que en anys anteriors, i la conductivitat no era molt elevada en cap punt.
Fixant-se en el gràfic adjunt, en què es mostra l’evolució de la qualitat ecològica segons l’IBMWP des del principi d’aquests estudis i unificant els criteris als quals s’apliquen aquest 2009, s’observa que hi ha hagut una millora clara al llarg del temps. Ja fa tres anys que no apareixen qualitats dolentes i pèssimes, i els llocs amb qualitat moderada van fluctuant seguint una tendència a augmentar els anys més secs i a disminuir els anys plujosos. Al mateix temps i de forma inversa, sembla que varien els trams amb qualitat bona i molt bona, que aquest 2009 arriben a representar quasi el 90% dels punts de la conca de la Tordera.
.
................................
.
Defugint dels titulars periodístics, que són el que són (tots), i fent una ullada ràpida a l'informe de l'any 2009 (que podeu veure al primer dels enllaços i sobre el qual es basa aquesta i la resta de titulars periodístics... lo primer és que aquest estudi és lo que és, purament estadístic, i serveix per lo que serveix, per donar titulars. Tant important i correcte seria explicar “els titulars” com la metodologia per qualifica un curs fluvial en “mal estat ecològic”. Partint de la base que tots els rius no són iguals (i no l'han de ser), una metodologia “igual” sobre realitats ecològiques diferents dona resultats que s'han d'interpretar acuradament abans de fer titulars periodístics i transcriure “literalment” fragments d'un informe.
.
................................
.
Defugint dels titulars periodístics, que són el que són (tots), i fent una ullada ràpida a l'informe de l'any 2009 (que podeu veure al primer dels enllaços i sobre el qual es basa aquesta i la resta de titulars periodístics... lo primer és que aquest estudi és lo que és, purament estadístic, i serveix per lo que serveix, per donar titulars. Tant important i correcte seria explicar “els titulars” com la metodologia per qualifica un curs fluvial en “mal estat ecològic”. Partint de la base que tots els rius no són iguals (i no l'han de ser), una metodologia “igual” sobre realitats ecològiques diferents dona resultats que s'han d'interpretar acuradament abans de fer titulars periodístics i transcriure “literalment” fragments d'un informe.
Recomano llegir l'informe, però tot, i fixeu-vos per exemple en les dates de mostreig, paràmetres utilitzats, i paràmetres descartats... molt més aclaridor, i feu servir el cap (que no us diguin els altres lo que heu de dir, pensar o saber).
Poso uns petits exemples que ara em venen... quants macroinvertebrats aquàtics d'alta muntanya (aquí bioindicadors) es poden detectar a un tram baix d'un riu mediterrani, i més concretament a un tram mig o baix amb el curs d'aigua completament assecat?... ni “recuperant” aquest tram “pèssim” a les condicions naturals “idònies”, trobarem la mateixa fauna i flora que a un altre riu. I menys si està sec o amb un cabal originat per la sortida d'aigües d'una EDAR sense terciari. I tant o més important... les espècies i comunitats faunístiques són moltes més, que ens donarien resultats molt diferents i inclús negatius per a aquells trams que amb aquesta metodologia es consideren “boníssims”). Altre exemple... com que només es te en compte la vegetació “de la riba”, obviant que un riu consta de llera, riba i ribera, disposa d'una major qualificació un tram amb tub de formigó per on corre l'aigua (en forma d'U), envoltat de fàbriques, carreteres i aparcaments d'asfalt, però amb un petit cordó d'arbres de ribera a tocar del tub... que una llera del riu amb ambients sorrencs, aquàtics, etc. naturals i propis d'aquell tram, envoltat de camps de conreu, prats humits, boscos, etc. sense urbanitzar, però amb canyes on “teòricament” aniria el bosc de ribera. Personalment opino que s'ha de recuperar el bosc de ribera, però això no pot obviar que no tot és bosc de ribera, i ecològicament parlant alguns trams millorarien cap a l'excel·lència amb la substitució de la canya i esculleres per espècies autòctones (no necessàriament bosc de ribera, aquest és altre), però que gràcies a la bona salut de llera i ribera tenen molt més valor i estat ecològic “real” que un perfecte tram de riu de l'Amazònia o d'alta muntanya prepirinenca. Són només 2 exemples... llegiu l'informe i opineu per vosaltres mateixos.
L'ús que es fa d'aquesta mena d'informes i els titulars periodístics que s'hi fan, tenen el valor que tenen. I lo més important... ¿Canviaríeu un riu amb espais oberts naturals, lleres amples, major biodiversitat que qualsevol “espai natural protegit” d'alta muntanya, i envoltat de camps, pastures i boscos... per un riu entre polígons industrials, carreteres asfaltades, cursos d'aigua canalitzats, però amb un carril bici entre arbres de ribera per tal de dir que “ha millorat la qualitat ecològica del riu”???... això és lo que ens donen a escollir sempre... blanc o negre???
I aquesta me la guardo per més endavant... l'informe és anterior a les obres d'ATLL-ACA per fer passar la canonada de la dessalinitzadora de Blanes a la potabilitzadora de Cardedeu pel riu Tordera, arrasant trams sencers de llera, riba i ribera... serà interessant llegir l'informe del 2010!!!, amb la recuperació de la Tordera allà on planten “jardins fluvials”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada