Ara que tothom pot observar aligots comuns (Buteo buteo) a qualsevol racó de la Baixa Tordera, recomano llegir el següent REPORTATGE:
Moviments i comportament de l’aligot comú al Maresme.
l'Abellarol núm.47 primavera 2014
Butlletí de contacte de l’Institut Català d’Ornitologia
En una àrea situada al Maresme central s’han marcat un total
de 91 ocells amb marques alars entre els anys 2009 al 2013.
S’han obtingut un total de 2357 controls visuals que han
aportat informació sobre quines són les àrees de presència
dels ocells sedentaris, la dels hivernants, i la fidelitat a les
àrees d’hivernada.
L’ aligot comú Buteo buteo és
una espècie que a Catalunya
es pot observar tot l’any, amb
un increment important de la
seva població a l’hivern. Aquests canvis
d’abundància s’atribueixen tant als
moviments de la població sedentària,
que es desplaça de zones més muntanyenques
en el període de nidificació
cap a zones més planeres a l’hivern,
com a l’arribada d’exemplars migradors,
dels quals es nota una major presència
els anys especialment crus al nord i est
d’Europa.
Amb l’objectiu de conèixer la dinàmica
de les poblacions dels ocells
residents i hivernants, l’any 2009 vam
iniciar un estudi en un àrea del Maresme
central, que està aportant dades sobre
el comportament d’aquest rapinyaire.
Els resultats obtinguts fins ara permeten
treure’n les primeres conclusions.
L’àrea d’estudi presenta una elevada
població nidificant d’aligots que, com
a mínim, es triplica a l’hivern gràcies
als exemplars procedents d’altres zones.
L’ús de marques alars és un sistema molt
més eficaç i fiable que els anellaments
amb anelles metàl·liques o de lectura
a distància. Tot i això, requereix un
esforç important de prospecció, sobretot
en les zones de difícil accés o
visibilitat. Hem pogut constatar que
els exemplars reproductors utilitzen
diferents zones de cacera a l’hivern
que a l’estiu, i que l’àrea de campeig a
l’hivern és bastant reduïda. Els exemplars
hivernants presenten una elevada
fidelitat a les seves àrees d’hivernada,
especialment els adults. La majoria dels
exemplars nascuts a la zona sembla que
es dispersen fora d’aquesta a partir de
la seva primera tardor, atenent-nos a les
poques observacions que tenim passats
els tres mesos des del seu envol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada