ElPuntAvui 31/1/2016
Les altes temperatures registren màximes de 24 graus al gener al Maresme
Als boscos hi ha secada i hi reapareixen plagues com la processionària del pi
ELENA FERRAN - MATARÓ
Cada dia que passa és un dia més sense ploure. Ja en fa prop de 90 i el pitjor de tot és que les previsions no indiquen cap canvi que porti pluja fins a final de febrer. En el Consell Comarcal del Maresme, els registres confirmen que ha estat una de les tardors més seques que ha vingut seguida d'un inici d'hivern eixut, on ja acostuma a ploure poc.
Les últimes precipitacions que van caure al Maresme van ser les llevantades que van afectar la comarca els dies 2 i 3 de novembre. Són uns registres que van deixar com a màxima els 51 litres per metre quadrat al Montnegre, que el dia següent ja es va reduir a 13,6 l/m². A altres poblacions com Dosrius només es van acumular 48 l/m² els dos dies.
Des d'aleshores, les pluges han estat insignificants i no han superat el litre per metre quadrat. Amb les dades a la mà, Mataró ha estat un dels llocs més secs, on no han passat de les quatre dècimes per litre, segons el meteoròleg del Consell Comarcal, Joaquim Serra. No només això, les dades que té registrades de la capital del Maresme des del 1987 indiquen que s'han assolit les temperatures més altes del normal en ple mes de gener: els 24 graus de màxima el 8 de gener passat. Serra recorda com una anècdota la inauguració de l'estació meteorològica del Montnegre, fa cinc anys, amb el bosc nevat. “Cada vegada patirem més la calor i la sequedat i, sobretot, ens sorprendran els contrastos”, assegura.
Les altes temperatures es van veure agreujades pels episodis de ventades, que encara van complicar més la situació ambiental. El tècnic de Medi Ambient del Consell Comarcal, Oriol Bassa, recorda que durant 10 dies, al gener, es van activar les alertes 1 i 2 de prevenció d'incendis i es va prohibir fer foc a tots els qui ho havien sol·licitat. “Teníem les ADF i els agents rurals pendents del foc com si es tractés del juliol, per aquesta sequera acumulada”, explica.
Són els efectes que el canvi climàtic transforma el paisatge. L'impacte de les altes temperatures està “trastocant la florida de moltes espècies i fins i tot els ocells canten com si fos la primavera”, explica Bassa. Això provoca preocupació en relació amb una possible glaçada que podria afectar la florida quan les abelles estiguin a punt per la pol·linització.
LA XIFRA
24 són els graus de màxima que es van registrar el 8 de gener a Matarói que van superar totes les dades acumulades.
LA DATA
03.11.15 va ser l'últim dia que va ploure a la comarca, amb precipitacions de 51 litres per metre quadrat al Montnegre.
LA FRASE
Cada vegada patirem més la calor i la sequedat i, sobretot, ens sorprendran els contrastos
Joaquim Serra
METEORÒLEG DEL CONSELL COMARCAL DEL MARESME
La processionària es propaga sense les glaçades
L'altre aspecte és que sense el fred, les plagues d'insectes que afecten els arbres no es moren. És el cas de la processionària i els Tomicus piniperda, que afecten els pins, així com el tigre del plàtan, que amb les altes temperatures es propaguen fàcilment en uns exemplars que es troben debilitats per la sequera. Només les glaçades, tal com explica el tècnic mediambiental, Oriol Bassa, contribueixen a reduir la població d'aquests insectes.
A primer cop d'ull les bosses blanques de la processionària es poden veure en algunes pinedes. Les altes temperatures n'han avançat el cicle de reproducció i les larves són als nius que fan a les capçades del arbres, a punt per baixar a terra quan ja s'hagin convertit en erugues. Aquesta peregrinació en fila és el que els dóna el nom i acostuma a tenir lloc a la primavera. Amb aquesta sequedat ambiental acumulada, els que estan controlats són els fons que afecten més els conreus.
ElPuntAvui 31/1/2016
La bonança avança les collites i els preus, amb tanta oferta, baixen
Els productors noten que el consum baixa
ELENA FERRAN - PALAFOLLS
“Tot creix massa ràpidament i la calor trastoca els conreus i la planificació per tot l'hivern, perquè ja s'ha collit al gener.” Així ho explica Miquel Riera, des de l'Horta Ecològica del Pla de Munt, quan s'afanya a replantar més hortalisses d'hivern als hivernacles, com bledes, coliflor, fonoll i remolatxa, per abastir els cistells que ven directament als seus clients. La producció no depèn tant dels grans mercats, en què el volum d'estocs dels pagesos s'ha disparat.
“Amb tanta producció disponible, els mercats tant a aquí com a Europa estan col·lapsats”, explica el gerent de la cooperativa Progrés Garbí, Xavier Castells, que a Malgrat de Mar dóna sortida a bona part dels conreus de l'Alt Maresme. Per la cooperativa, que també abasteix l'agrobotiga Pla de Grau, la sort és que exporta bona part de la producció, sobretot les escaroles, a l'Estat francès, on ja han tancat les comandes d'un any per l'altre. Però les collites s'han avançat tres setmanes en una zona on per ara no tenen problemes per regar, ja que els aqüífers de la Tordera encara estan carregats, tot i que d'aigua en baixi poca.
En la Unió de Pagesos, el delegat comarcal Pep Riera assegura que durant altres hiverns suaus s'havia patit al camp, però que aquest és especialment dur. “S'ha malvenut el que s'ha collit de cop i tenim molta producció de fora que encara que collim d'aquí com ara, igualment ens rebenta els mercats”, explica. Els productors noten una davallada en el consum que atribueixen a un canvi d'hàbits i també explicaria el poc moviment que es troben a centrals com Mercabarna. La situació s'ha agreujat fins al punt que alguns pagesos prefereixen llaurar el que els queda per collir perquè pels preus que els estant pagant no els surt a compte.
LES FRASES
Amb tanta producció disponible els mercats, tant aquí com a Europa, estan col·lapsats
Xavier Castells
GERENT DE LA COOPERATIVA AGRÍCOLA PROGRÉS GARBÍ
S'ha malvenut el que s'ha collit de cop i tenim molta producció de fora que ens rebenta els mercats
Pep Riera
DELEGAT AL MARESME DEL SINDICAT UNIÓ DE PAGESOS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada