Altre vegada el retrocés de la platja: Dics, extraccions de sorres del riu i les tonteries de sempre. Ara a Blanes 30/4/2016

Un altre nyap per no afrontar el problema seriosament i repetir errors del passat (No hi ha res pitjor que repetir les actuacions que van causar el problema per no solucionar-lo!) Qui pagarà les mesures per rectificar els nous erros???...

Dics per protegir la platja de Blanes
El Punt Avui 30/4/2016

L'Estat fa arribar a l'Ajuntament de Blanes un projecte que preveu la construcció de dos dics al mar

Aquesta mesura es combinaria amb l'aportació de sorra, i el consistori l'haurà de valorar

NURI FORNS - BLANES

Aportar sorra de la Tordera, d'Arenys o construir dos dics de contenció al mar són les propostes que ha fet arribar la direcció general de Sostenibilitat de la Costa i del Mar, que depèn del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, a l'Ajuntament de Blanes, com a mesures per protegir la primera línia de costa. Amb el títol de Defensa de les platges de s'Abanell i la Marina, el document, que tot just ara començaran a estudiar els serveis tècnics de l'Ajuntament, defineix les actuacions que es poden fer per estabilitzar el tram costaner de Blanes comprès entre la desembocadura del riu Tordera i la punta de sa Palomera (aproximadament 2.500 m) i la seva incidència ambiental. Qualsevol de les actuacions que s'aprovin han de tenir com a objectiu mantenir un front de costa amb una amplada mínima d'entre 25 i 30 metres, que ofereixi una certa seguretat en cas de temporal.

La línia de costa ha retrocedit 20 m a la zona nord en els últims 20 anys

Entre les tres alternatives que proposa el ministeri (aportació de sorra, construir dics o bé construir els dics i, a més, aportar sorra), els redactors del projecte aposten per aquesta última. Suposaria la construcció de dos dics d'aproximadament 130 metres de llargada, a una distància aproximada de 150 metres de la platja, mar endins, i sobresortirien uns 70 centímetres de l'aigua, fet que podria ocasionar un impacte visual que caldria valorar. A banda de la construcció dels dics, la proposta que el ministeri veu més adient preveu també l'aportació de 150.000 m³ de sediment, que podria ser dels voltants del port d'Arenys de Mar o de la Tordera. Amb aquesta solució, els redactors de l'estudi consideren que la línia de costa podria recuperar-se, augmentant l'amplada i la cota de la platja, i, a més, garantiria estabilitat en el temps.

A l'hora d'analitzar l'aportació de sorra de la Tordera, el document recorda que el riu ja ha estat objecte al llarg dels anys “de contínues campanyes d'extracció de material”. Per la similitud del material respecte a la platja de s'Abanell, es considera que aquest material és l'idoni. Una segona font possible de subministrament seria una zona del sud del port d'Arenys, a 20 km de la desembocadura de la Tordera.

L'alcalde va explicar en l'últim ple que encara no s'ha pogut valorar el projecte i, pel que fa a la possible extracció de sorra de la Tordera, va recordar que encara hi ha una moratòria per part de l'Agència Catalana de l'Aigua, i, per tant, la possibilitat de treure sediment de la zona no és fàcil. També va dir que l'Ajuntament demanaria l'opinió del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB) sobre aquesta qüestió. De fet, el CEAB també ha rebut el projecte i l'està començant a estudiar, ja que el ministeri l'ha enviat a diverses institucions. El regidor d'ICV-EUiA Víctor Catalán va comentar en l'últim ple que el ministeri havia fet una proposta semblant a l'Ajuntament de Lloret de Mar però es va rebutjar per l'impacte visual que representarien els dics.

LES XIFRES

250.000 m³ de sorra de la zona del Port d'Arenys es van utilitzar el 2008 per arreglar la platja de Blanes.

20 metres de platja ha perdut Blanes en els últims vint anys al tram nord, i entre 8 i 10 m al tram central.

El passeig, castigat durant anys pel fort onatge

Tot i que, segons les imatges de l'Institut Cartogràfic de Catalunya, el retrocés de la línia de la costa a Blanes ja s'evidencia des de l'any 1946, en el projecte presentat pel ministeri es destaca que des de fa vint anys el passeig marítim construït el 1995 sobre la platja és envaït periòdicament per les onades, que han arribat a causar grans destrosses. L'activitat humana a la Tordera i la presència dels càmpings també han tingut un impacte ambiental, i tot plegat ha fet que la línia de costa hagi retrocedit a Blanes uns 20 m a la zona nord, i entre 8 i 10 metres al tram central, mentre que cap a la desembocadura de la Tordera la platja a vegades arriba a desaparèixer. L'aportació de sorra que s'ha fet alguns anys, tot i que és una solució efectiva a curt termini, no frena el procés d'erosió. L'última aportació de sorra va ser el 2007, quan la forta erosió de la platja va deixar desprotegits els pous de l'antiga dessalinitzadora (ara desmantellats) i va arribar a paralitzar l'activitat de la planta. Els temporals aquell any van causar greus desperfectes al passeig, i van afectar infraestructures i edificacions adjacents. El tram del passeig afectat va haver de ser reconstruït, i es va fer una aportació de 165.000 m³ de sorra, procedent del jaciment submarí de la desembocadura de la Tordera. Segons es recull en el projecte, un altre temporal el 2008 va tornar a malmetre la zona, i es van prendre més mesures, com ara la col·locació d'una escullera per protegir el passeig i un transvasament de 250.000 m³ de sorra d'Arenys.

Costes xoca amb l´ACA en la seva idea de posar sorra de la Tordera a s´Abanell
Diari de Girona 30/4/2016

La normativa catalana prohibeix l'extracció d'àrids del riu, que l'Ajuntament usaria per regenerar la platja

BLANES| ROSER ALBERTÍ
L'Estat ha publicat un estudi on proposa una solució per al problema històric de regressió que pateix la platja de s'Abanell de Blanes: extreure sorra de l'interior del riu Tordera, per estabilitzar la regressió que pateix la platja a causa dels temporals marítims. Segons l'estudi Defensa de les platges de S'Abanell i la Marina realitzat pel Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, per garantir el "correcte" funcionament de la platja caldria "construir dos espigons" d'aproximadament 130 metres de longitud i extreure sorra de la Tordera perquè, tenint en compte que la platja ja està inclosa en el sistema del delta "no es produiria la sortida del material del sistema sinó un canvi en la localització".

Aquesta solució coincideix amb la del consistori blanenc, que ha proposat en reiterades ocasions a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) -qui té competència sobre el riu- extreure l'acumulació de sorra del tram baix de la llera del Tordera per dipositar-la a la platja de s'Abanell. Segons el consistori, aquesta mesura també solucionaria "la reducció de la capacitat de desguàs" del pont del ferrocarril" que es produeix a causa de l'acumulació de sediments en alguns punts i que pot provocar que el riu es pugui "desbordar puntualment".

Dues solucions però, que xoquen directament amb el Pla d'Ordenació d'extraccions i declaració definitiva de sobreexplotació de l'aqüífer al·luvial de la Tordera mitjana i baixa -publicat el 20 d'octubre de 2003 al DOGC- que prohibeix explícitament fer l'extracció d'àrids del riu. A més, segons un escrit de l'ACA, remés al consistori blanenc, en el tram baix de la llera "no hi ha prou quantitat de sediments com per extreure'ls i traslladar-los a les platges de Blanes".

Acord a dues parts

De moment, l'equip de govern (PSC, ERC i CiU) va explicar en el ple de dijous passat, que la pròxima setmana sol·licitaran a Costes la realització d'un informe sobre l'impacte ambiental que tindria l'extracció de 100.000 metres cúbics de sorra de la llera del riu Tordera, per poder presentar-lo a l'ACA, amb l'objectiu de què aixequi la moratòria de 2003. "La nostra intenció és aconseguir que l'Estat i la Generalitat es posin d'acord entre ells per trobar una solució definitiva al problema de les platges de Blanes" va dir l'alcalde, Miquel Lupiáñez.