Articles
| Les muntanyes del Maresme a mitjan segle XX. Una visió ecobotànica (p. 5-70) |
| Pere Montserrat Recoder |
Editorial
| Editorial: La Serralada Litoral vista per Pere Montserrat al final dels anys 40 (p. 3-5) |
| Núria Benaiges, Jordi Corbera |
Aquí trobareu moltes fotografies i descripcions botàniques del botànic i ecòleg Pere Montserrat i Recoder a finals dels anys 40 de diferents indrets del Maresme.
Concretament per a la Baixa Tordera destaquen les pàgs. 36-43, on podem veure fotografies i descripcions de la platja de Santa Susanna del 1948, de les vernedes litorals de Malgrat de Mar a la desembocadura del 1948, de Can Carreres, Montpalau, Sant Pere del Riu, La Guàrdia, etc...
Terra baixa i turons del nord-est (figs. 48-59)
Aquestes muntanyes de Calella-Pineda queden lluny de Mataró, però les vaig visitar moltes vegades; són importants. Els Arisarum m’atragueren i són plantes d’hivern, precisament quan “dormen” les de muntanya. Ara comprovareu la desaparició del vern i fins i tot la dels alocs a la part baixa de Pineda-Calella. Durant els anys 40 ja es feien pous per regar les maduixeres a la muntanya de Calella; ara
ens hem passat i esgotem els aqüífers. Aquesta part del Maresme és favorable a les sureres pel seu clima mediterrani humit (marítim) i els sòls sorrencs sense calcari, però es veien malmenats, uns incendis repetits hi deurien influir.
Figura 49. Panoràmica des de la serra de can Carreres. Hi podem observar; al fons el castell
de Santa Anna (Blanes), Montagut (Malgrat), turó de la Guàrdia i Montpalau (Pineda), Sant Pere
de Riu, riera de Santa Susanna i riera de Pineda. Les fotografies estan fetes des de la part alta
de l’obaga de la serra de can Carreras (400 m), amb vista a Blanes i Pineda (5-1-1947).
Figura 50. La vall de Sant Andreu. A les proximitats de la confluència amb la riera de Pineda.
Sureda bastant degradada. El fons de la vall es conrea amb intensitat (12-1-1947).
Figura 51. Can Carreres. A primer pla, can Carreres a Calella (350 m). Veiem la casa rural
deteriorada instal·lada sobre els plans d’erosió. Hi ha palmeres (Phoenix sp.), eucaliptus (Eucaliptus
sp.), tarongers (Citrus sinensis (L.) Osbeck.), ceba marina (Urginea maritima (L.) Baker), etc.
A segon pla, sureda molt degradada. Aquesta part del Maresme era favorable als suros, però
els veia malmenats ja als anys 40, uns incendis repetits podien influir també. Al fons a l’esquerra
veiem les muntanyes de Sant Pol, Canet i el Montalt (12-1-1947)
Figura 52. Panoràmica des del turó de la Guàrdia. Als vessants orientats al sud, distingim un
barranc que baixa des del turó de la Guàrdia fins a la riera de Santa Susanna. Veiem una sureda
més o menys degradada, en la zona més degradada hi trobem argelaga negra (Calicotome
spinosa (L.) Lk.) i altres plantes heliòfiles. A la part central de la fotografia hi ha una àrea destinada al conreu de secà, més a la dreta abunda el pi blanc (Pinus halepensis Mill.), barrejat amb algunes
sureres (Quercus suber L.). Al fons a la dreta la vall de Santa Susanna i una altra de transversal
que porta a Sant Genís de Palafolls (5-1-1947).
Figura 53. Barrancs meridionals de la serra de can Carreres. Aquesta zona de Calella situada
entre 300 i 400 m d’altitud, està poblada per frarets (Arisarum spp.). Es pot veure l’erosió després
del incendi de la sureda (5-1-1947).
Figura 54. Rodalies de ca l’Estol. A 300 m d’altitud, a la solana de la serra de Can Carreres a
Calella, sureda amb algun pinastre (Pinus pinaster Aiton) i als barrancs, alzines (Quercus ilex L.)
(5-1-1947).
Figura 55. Can Palau i Montpalau. Des de l’aqüeducte romà veiem al marge dret de la riera de
Pineda un alzinar degradat. Al fons les serres d’Hortsavinyà. El turó de la Guàrdia està situat just
a l’altra banda de la riera (29-10-1946).
Figura 56. Sant Pere de Riu. És l’antiga església parroquial de Pineda. Està envoltada d’alzinars
és una localitat botànica molt interessant (29-10-1946).
Figura 57. Panoràmica de Pineda i Calella. Fotografia presa des de l’ermita de Gràcia, a primer
terme veiem un prat sabanoide d’albellatge (Hyparrhenietum hirto-pubescentis A. et O. Bolós et
Br.-Bl. 1950) amb albellatge (Hyparrhenia hirta (L.) Stapf.) i heteròpogon (Heteropogon contortus
(L.) Beauv. ex Roemer et Schultes). Als vessants de secà hi ha vinyes i garrofers (Ceratonia
siliqua L.). A la plana hi ha hortes regades amb aigües subalvees (7-1-1946).
Figura 58. Platja de Malgrat a la desembocadura de la Tordera. Podem veure la verneda que
creix a les depressions inundades gran part de l’any. La vegetació herbàcia està constituïda
principalment per grans ciperàcies, com el Carex pseudocyperus L., el càrex cuprí (Carex
vulpina L. ssp. cuprina) o el càrex remot (Carex remota L.) amb lliri groc (Iris pseudacorus L.),
felandrí fistulós (Oenanthe fistulosa L.), Oenanthe pimpinelloides L. i miosotis palustre (Myosotis
scorpioides L. ssp. tuxeniana (O. Bolòs et J. Vigo) O. Bolòs, Nuet et Panareda, etc. (29-5-48).
Figura 59. La platja de Santa Susanna. Hi domina un prat sec i pobre (Corynephorion
canescentis Klika 1931 em. R. Tx. 1954) al costat de la sempreviva borda (Helichrysum stoechas
(L.) Moench), els caps d’ase (Lavandula stoechas L.) i l’herba prima (Asperula cynanchica L. ssp.
brachysiphon var. psammophila P. Monts.). Aquesta comunitat es fa més esparsa i dóna lloc a
una altra caracteritzada per l’agropir mediterrani (Elymus farctus (Viv.) Runemark ex Melderis
ssp. farctus) i el melgó marí (Medicago marina L.) que ocupa la zona on arriben les onades durant
els temporals forts de Llevant. Al fons podem veure un fortí construït sobre la sorra, les pinedes
de Santa Susanna i Montagut (29-5-1948).
També destacable...
Figura 73. Part alta del turó de la Guàrdia. Grup de fraret cugot (Arisarum vulgare Targ.-Tozz.)
als replans de la part alta del turó de la Guàrdia (Pineda de Mar), amb albellatge (Hyparrhenia
hirta (L.) Stapf), olivera (Olea europaea L.), llistó (Brachypodium retusum (Pers.) Beauv.), nualós
(Leontodon tuberosus L.), calabruix (Aetheorhiza bulbosa (L.) Cass.) i moltes orquídees i plantes
geòfites (15-12-1946).
Figura 74. Els vessants meridionals del turó de la Guàrdia. Grup de frarets (Arisarum simorrhinum Durieu) als vessants meridionals del turó de la Guàrdia (100 m). En el replà s’acumulen restes vegetals que donen lloc a una terra negra molt fèrtil però escassa a les fissures de les roques
(15-12-1945).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada