El Punt Avui 30/9/2017
Se sospita que pescadors furtius haurien abandonat el peix, que tenia un gran tall, a la platja, prop dels càmpings
Una imatge del silur mort, trobat dijous al matí a la platja de Blanes. Foto: TONI GALLART.
Un exemplar de silur, un peix d’aigua dolça, va ser localitzat mort dijous a les nou del matí a la platja de s’Abanell de Blanes, a prop dels càmpings. Fonts consultades per aquest diari sospiten que l’exemplar, d’un metre de llargada, hauria estat pescat de manera furtiva fora del riu Tordera i abandonat a Blanes.
Enric Sagristà, coneixedor de la Tordera, afirma que el cabal del riu –d’una altura màxima de mig metre actualment– no hauria permès al silur viure en condicions perquè “la làmina d’aigua és molt petita”. El peix, d’entre 30 i 40 quilos, no havia estat vist per amants de la natura i investigadors. Per tant, segons el mateix Sagristà, el peix hauria pogut ser capturat fora de la conca del riu, transportat, tallat i abandonat al mar.
Ben conservat
El geòleg sosté que el silur (Silurus glanis) hauria estat llançat feia pocs dies, ja que presentava “un bon estat de conservació”. Sagristà planteja la possibilitat que pescadors furtius l’abandonessin prop de la desembocadura.
El silur és un peix d’aigua dolça de la família dels silúrids, de cap ample, una mica aplanat, boca molt grossa, amb barbellons a cada maxil·lar, dos al superior i quatre a l’inferior, segons es pot llegir al diccionari d’Institut d’Estudis Catalans.
D’altra banda, el 6 de maig va aparèixer morta una balena de 15 metres a la platja Gran de Lloret, a l’altura de l’escultura a la Dona Marinera. En aquella ocasió, la balena va ser traslladada a l’abocador de Lloret, després de la necròpsia al Centre de Recuperació d’Animals Marins (CRAM) de Blanes.
LA DATA
28.09.17 és el dia que el servei de Protecció Civil de Blanes va rebre l’avís que havia estat localitzat a la platja el silur mort.
LA XIFRA
30 quilos és el pes mínim del silur de Blanes, segons calcula el veí que el va trobar dijous a les nou del matí, Toni Gallart.
L’exemplar, enterrat a Lloret
El cap de Protecció Civil de Blanes, Josep Lluís Puoy, diu que personal de l’empresa de neteja de l’Ajuntament es va cuidar dijous de carregar l’animal a un vehicle i endur-se’l cap a l’abocador de Lloret, on va ser enterrat. Puoy descarta que el silur fos pescat en alta mar i abandonat a la platja. Justifica el trasllat a l’abocador pel fet que “no és un espècie protegida i estava fora del seu entorn”. Segons el responsable de Protecció Civil, l’animal “tenia un tall al llom, fet possiblement amb un ganivet, molt ben fet”. Puoy diu que és el primer cop que troben a Blanes un peix d’aquestes característiques.
Segons explica el biòleg Antoni Garcia Rubies, que treballa al CEAB de Blanes, el silur és un peix invasor, originari del Danubi i introduït il·legalment fa anys a l’Ebre. El silur de Blanes podria haver estat pescat a l’embassament de Sau o Susqueda, escorxat i llançat al mar. “A la Tordera no hi ha prou aigua.”
MALGRAT DE MAR URBANITZA L’AVINGUDA BARCELONA
Elmalgratenc.com 29/9/2017
Si res ho impedeix a última hora, aquest dilluns dia 2 d’octubre està previst que es posi en marxa el projecte d’urbanització de l’avinguda Barcelona de Malgrat de Mar. En concret, el tram entre el carrer Ausiàs March i l’avinguda Colom.
Les obres duraran uns tres mesos i costen més de 2 milions d’euros. Una part d’aquests diners serviran per a indemnitzar propietaris de la zona que han resultat afectats pel projecte, ja que han hagut de cedir obligatòriament part dels seus terrenys per poder-lo tirar endavant.
Els treballs per urbanitzar el tram pendent de l’avinguda comencen amb un any de retard.
La urbanització d’aquest tram de l’avinguda Barcelona hauria d’haver començat la tardor de 2016. Així es va assegurar des de l’anterior govern local. Diversos “tràmits administratius”, però, ho van impedir.
Es localitza i documenta l’antic baluard de Blanes, que data d’entre el 1544 i 1545
Blanesaldia.com 28/9/2017
Avui dijous han culminat els treballs iniciats ahir per localitzar i documentar l’antic baluard defensiu que hi havia a Blanes, construït entre 1544 i 1545 davant de la platja. Es tracta d’un deute pendent que hi havia en relació a una de les estructures de defensa més formidables que hi havia, adossada a la muralla que antigament rodejava la vila de la Costa Brava.
El baluard està situat a la banda del Passeig de Dintre que hi ha a tocar del Carrer Ample, i era un reducte fortificat que es projectava cap a l’exterior del cos principal d’una fortalesa com a punt fort de la defensa contra l’assalt de tropes enemigues. L’estructura va ser enderrocada durant la primera meitat del segle XIX. Per poder identificar amb el màxim rigor la troballa, des de l’Arxiu Municipal de l’Ajuntament de Blanes s’han volgut aprofitar les obres que s’estan fent des de dimarts passat al Passeig de Dintre, que inclouen la presència d’un arqueòleg.
En aquesta tasca han participat el director de l’arxiu, Toni Reyes, amb el suport de l’arqueòloga territorial, Susanna Manzano, i de l’arqueòleg que porta la direcció tècnica d’aquest àmbit per l’Ajuntament en aquests treballs, Joan Llinàs. D’altra banda, operaris de les Brigades Municipals de l’Ajuntament de Blanes s’han encarregat d’obrir les rases que han ajudat a dibuixar i localitzar millor els dos braços del baluard.
Rigor científic i històric per datar una oportunitat única
Avui al matí s’ha acabat de deixar al descobert l’angle del baluard defensiu, una oportunitat única i irrepetible, ja que fins ara només s’havia pogut veure un dels seus costats. Es tracta de dos murs de grans dimensions de més dos metres d’amplada, aixecats al segle XVI per reforçar l’antiga muralla que rodejava la vila marinera.
Després que s’efectuïn tots els treballs arqueològics, es decidirà com es conserven les restes. Aquesta decisió dependrà en bona mesura de la visita que farà demà divendres a Blanes l’arqueòloga territorial de la Generalitat de Catalunya, Susanna Manzano. Un dels principals avantatges és que les obres que s’estan fent per canviar el terra no incidiran en les restes arqueològiques, que a més a més es troben a pocs centímetres de la superfície.
La recerca arqueològica no ha suposat ni l’aturada ni l’endarreriment de les obres d’instal·lació del nou terra que s’està fent al Passeig de Dintre. Això és perquè mentre s’ha estat incidint en l’extrem que dóna al Carrer Ample, l’empresa especialitzada que ha de substituir la sorra pel sauló sòlid ha estat treballant a l’altra costat, de manera que se segueix amb la previsió inicial.
Un vestigi del llegat dels Vescomtes de Cabrera
Des de l’època medieval Blanes va esdevenir en el gran port comercial del vescomtat de Cabrera. Durant molts segles, aquest va ser el principal motor econòmic de la vila. Ja al segle XIV la universitat d ela vila, amb el suport dels vescomtes de Cabrera va decidir començar a construir unes defenses estables per Blanes. Així va ser com varen sorgir les muralles que rodejaven el municipi. Dos segles més tard, davant els constants atacs que es patien dels genovesos –en guerra amb la Corona Catalano-Aragonesa-, així com de corsaris, pirates i altres perills, es va decidir ampliar la defensa de l’antiga vila.
Va ser llavors, entre el 1544 i 1545, quan es va aixecar un formidable baluard defensiu adossat a la muralla i la porta de mar, on s’emplaçaven els canons per repel·lir els atacs que es poguessin acabar patint a la badia. Segons el director de l’Arxiu Municipal de Blanes, Toni Reyes, el baluard és un dels elements defensius més importants que s’ha fet mai al llarg de la història de la vila.
Anterior descoberta de restes arqueològiques
Entre els anys 2002 i 2003, quan es van fer les obres de remodelació del Carrer Ample i vials adjacents, ja es va poder localitzar i documentar un tram del baluard travessant el subsòl. Ara, 14 anys més tard, s’ha pogut veure la continuació i la part més interessant, la punta de l’angle que dibuixaven els dos murs de grans dimensions. Per aquest motiu, l’arxiver-director considera molt important haver pogut documentar i datar ara amb tanta exactitud on estava situat.
El baluard es va enderrocar durant la primera meitat del segle XIX perquè s’havia de construir a primera línia de mar. Al desaparèixer aquest element defensiu va anar sorgint el Passeig de Dintre i el Passeig de Mar. Abans que desaparegués definitivament, ja s’havia enderrocat bona part de la muralla, de la qual encara en queden en l’actualitat alguns vestigis visibles.
Arxiu Municipal de Blanes
Fotos: Ajuntament de Blanes
Una màquina ha tombat un pal d’Alta Tensió a Ciutat Jardi i deixa sense llum part de #Palafolls. L'accident ha provocat un petit incendi
Vergonya aliena és poc per descriure-ho... lo d'aquest "agent rural" és de traca... bàsicament diu que no sap qui o per què s'ha fet la tallada de l'estany de Cal Raba (Tordera), que no només és tallada, però ho justifica donant criteris de gestió que res tenen a veure aquí i mentint descaradament per tapar vergonyes... no perdré el temps desmuntant (punt per punt) a aquest pocavergonya (porto dies mossegant-me la llengua -cada dia em costa més- i de moment ho continuaré fent), el referent de tot un Cos a Tordera, vaja...
Descobrim Tordera, avui l’estany de cal Raba
Ràdio Tordera 28/9/2017
Acompanyats d’en Sergi Fontseca visitem l’espai protegit dels estanys de Cal Raba.
També el podeu escoltar aquí... http://radiotordera.cat/radio/?p=58345
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada