dissabte, 14 d’octubre del 2017

Platja de Poblenou (Pineda de Mar) 14/10/2017


Aquesta tarda passejant per la platja de Poblenou (Pineda de Mar), la segona primavera...

4 Dragons comuns (Tarentola mauritanica)
desenes de Sargantanes iberoprovençals (Podarcis liolepis)
per tot arreu

unes 30 Pònties comunes (Pontia daplidice)
5 Mirallets (Issoria lathonia)
1 Bruixa (Brintesia circe)
1 Migradora dels cards (Vanessa cardui)
7 Safraneres de l'alfals (Colias croceus)
1 Blanca de la col (Pieris brassicae)
3 Blanquetes de la col (Pieris rapae)
1 Barrinadora dels geranis (Cacyreus marshalli)
Blavetes dels pèsols (Lampides boeticus)
Blavetes comunes (Polyommatus icarus)

2 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
2 Xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
unes 30 Gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus)
uns 20 Gavians argentats (Larus michahellis)
Coloms roquers (Columba livia)
Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
2 Garses (Pica pica)
3 Cotorretes de pit gris (Myiopsitta monachus)
4 Becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
1 Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
1 Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Pardals xarrecs (Passer montanus)
Gafarrons (Serinus serinus)

Sargantanes iberoprovençals (Podarcis liolepis)...

Mirallets (Issoria lathonia)...

Bruixa (Brintesia circe)...

Migradora dels cards (Vanessa cardui)...

Safranera de l'alfals (Colias croceus)...

Pònties comunes (Pontia daplidice)...

Barrinadora dels geranis (Cacyreus marshalli)...

Blavetes dels pèsols (Lampides boeticus)...

Blavetes comunes (Polyommatus icarus)...

Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)...

Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus)...

Gavià argentat (Larus michahellis)...

Algunes imatges de la platja de Poblenou (Pineda de Mar)...

divendres, 13 d’octubre del 2017

Així s'urbanitzen els espais naturals del Delta de la Tordera 13/10/2017

EN MARXA ELS TREBALLS DE LA RUTA DE LA TOURDERA
Elmalgratenc.com 13/10/2017

imatge: Pedro Sarabia

Els darrers dies s’han iniciat els treballs inclosos en el projecte de la Ruta de la Tourdera, al seu pas per Malgrat de Mar. Les tasques consisteixen en la senyalització de la ruta i la modificació d’alguns trams per a facilitar-hi la incorporació del carril bici.

Els treballs s’han adjudicat per uns 104.000 euros i, segons la previsió inicial, estaran enllestits en 45 dies.

El recorregut permetrà resseguir el curs del riu, així com els seus afluents. Un dels objectius del projecte és potenciar els valors naturals i paisatgístics de la Tordera com a atractiu turístic. També es busca el desenvolupament de les activitats econòmiques que puguin sorgir al seu voltant.

dijous, 12 d’octubre del 2017

Riu Tordera a la Verneda (Sant Celoni) 11/10/2017 Arnau Tolrà. Font: ornitho.cat

Observacions de l'Arnau Tolrà d'aquest dimecres 11/10/2017 al Riu Tordera a la Verneda (Sant Celoni)...

1 Esparver vulgar (Accipiter nisus)
1 Corb marí gros (Phalacrocorax carbo)
3 Bernats pescaires (Ardea cinerea)
1 Becadell comú (Gallinago gallinago)
1 Xivitona (Actitis hypoleucos)
2 Blauets (Alcedo atthis)
mínim 16 Puputs (Upupa epops)
Estol de 12
mínim 53 Durbecs (Coccothraustes coccothraustes)
Més d'una vintena sedimentats.
mínim 15 Cotolius (Lullula arborea)
mínim 7 Piules dels arbres (Anthus trivialis)
Als mateixos pollancres que l'octubre passat.
unes 10 Titelles (Anthus pratensis)
mínim 11 Grassets de muntanya (Anthus spinoletta)
Ja ocupen l'àrea d'hivernada.
2 Cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
1 Cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus)
4 Grives (Turdus viscivorus)
uns 20 Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
2 Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca)
mínim 12 Lluers (Carduelis spinus)
En un estol. Sedimentats.

Font: www.ornitho.cat
Observador: Arnau Tolrà

Pla de la Riera d'Arbúcies (Sant Feliu de Buixalleu) 10/10/2017 Arnau Tolrà. Font: ornitho.cat

Observacions de l'Arnau Tolrà d'aquest dimarts 10/10/2017 al Pla de la Riera d'Arbúcies (Sant Feliu de Buixalleu)...

1 Serp blanca (Rhinechis scalaris)
1 Serp d'aigua (Natrix maura)
Assetjant bagres

unes 15 Titelles (Anthus pratensis)
1 Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
uns 10 Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
1 Papamosques gris (Muscicapa striata)...
Ingereix fruits de quinquefolia.
1 Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca)
1 Lluer (Carduelis spinus)
4 Durbecs (Coccothraustes coccothraustes)

Font: www.ornitho.cat
Observador i fotografia: Arnau Tolrà

Arriben les Cotxes fumades (Phoenicurus ochruros) a la costa 11/10/2017

Aquest dimecres 11/10/2017 ja es podien veure per les teulades i per la platja unes 10 Cotxes fumades (Phoenicurus ochruros) a Poblenou (Pineda de Mar), fins ahir cap ni una.

També arribada important de Cueretes blanques (Motacilla alba), moltes més que dies anteriors.

Algunes notícies per llegir 9-12/10/2017...

3es jornades dedicades a l'Espai de les Mines de Can Palomeres. Informació i inscripcions aquí

3es Jornades “Espai Mines de Can Palomeres”
Ajuntament de Malgrat de Mar 9/10/2017

L'Ajuntament de Malgrat de Mar organitza les terceres jornades dedicades a l'Espai de les Mines de Can Palomeres. L'activitat es farà el dissabte dia 21 d'octubre, començarà a les 9 h i s'allargarà fins ben entrada la tarda. El programa inclou xerrades, col·loquis i una passejada per l'entorn de les mines.

més informació aquí


dels forts aiguats que van desbordar les rieres del


L’Ajuntament de Blanes preservarà l’antic baluard construït entre 1544 i 1545 perquè sigui visible
Blanesaldia.com 10/10/2017

Ajuntament de Blanes

Pocs dies després que es va localitzar i documentar l’antic baluard defensiu, va visitar-lo sobre el terreny Susanna Manzano, l’arqueòloga del Servei d’Arqueologia i Paleontologia dels Serveis Territorials. Ho va fer acompanyada de l’alcalde de Blanes, Miquel Lupiáñez; el primer tinent d’alcalde de Cultura i Arxiu, Quim Torrecillas; i el director de l’Arxiu Municipal, Toni Reyes.

També els van acompanyar el director de la ponència tècnica d’activitats a l’Ajuntament de Blanes, Salvador Tordera; l’arqueòleg que porta la direcció tècnica d’aquest àmbit per l’Ajuntament de Blanes, Joan Llinàs; així com tècnics municipals i de l’empresa que està fent els treballs de substitució del terra del Passeig de Dintre, on hi ha els vestigis històrics. Les restes estan situades a la zona del Passeig de Dintre que està a tocar del Carrer Ample.

L’objectiu de la visita era determinar quines accions es podien dur a terme i, en aquest sentit, es va arribar al compromís de deixar una part de les restes del baluard a ulls vista, perquè tothom qui vulgui pugui visitar aquest destacat vestigi de la història blanenca. Com que en l’actualitat no hi ha ni projecte ni pressupost per tirar-ho endavant, de moment s’ha optat per una solució provisional.

Senyalització externa del contorn del baluard

A l’espera que es pugui executar el projecte, la opció més immediata ha estat determinar que es tapin les parts del baluard que s’han localitzat i documentat ara per preservar-les. Es farà amb una capa geotèxtil, un tipus de material resistent a la tracció que s’utilitzen per augmentar la resistència del sòl enfront de lliscaments.

Sobre aquesta malla es dipositarà la sorra, igual que en tota la superfície del Passeig de Dintre on s’han localitzat les restes històriques. Enlloc de fer-ho amb sauló sòlid -el nou material que s’està instal·lant al passeig-, es farà amb sauló compactat normal. D’aquesta manera, permetrà poder retirar la terra en el futur sense malmetre les restes arqueològiques amb molta més facilitat.

D’altra banda, també s’ha previst senyalitzar el contorn del baluard externament amb l’ajut de corten, que dibuixarà el perfil en tota la superfície. D’aquesta manera, es podrà resseguir a ull vista la forma que té el baluard tot i que estigui tapat. Per últim, també es vol instal·lar un plafó explicatiu que deixi constància de la importància d’aquesta estructura històrica, aportant la informació bàsica als visitants.

Ajuntament de Blanes

Descoberta planificada d’un vestigi del llegat dels Vescomtes de Cabrera

Des de l’Arxiu Municipal s’ha volgut aprofitar les obres que s’estan fent al Passeig de Dintre des de finals de setembre consistents en substituir el seu sòl, per localitzar i documentar arqueològicament el baluard defensiu. Els treballs compten amb la supervisió de Joan Llinàs, que porta la direcció tècnica d’aquest àmbit contractat per l’Ajuntament de Blanes.

Aquesta planificació ha permès poder restituir un deute pendent que hi havia en relació a una de les estructures de defensa més formidables de la història del municipi, adossada a la muralla que antigament rodejava Blanes. L’estructura va ser construïda entre 1544 i 1545, a tocar de mar, i va ser enderrocada durant la primera meitat del segle XIX.

Ja als segles XIV i XV Blanes era el port marítim i comercial més destacat de l’important Vescomtat de Cabrera. Davant dels constants atacs que es patien, es va decidir construir una muralla per protegir la vila, però al no minvar les incursions hostils, es va optar per reforçar-la amb un baluard que sobresortia dels murs i on s’emplaçaven uns canons.

Per això, tot plegat ha significat una oportunitat única i irrepetible per poder veure i documentar un dels costats del baluard defensiu que restava inèdit. Quan es van fer les obres de remodelació del Carrer Ample i adjacents entre els anys 2002 i 2003 va quedar al descobert l’altra costat del baluard travessant el subsòl. Restava per tant la incògnita de comprovar què quedava de l’antic baluard defensiu a l’altra banda.

Ara, 14 anys més tard, s’ha pogut veure la continuació i la part més interessant del baluard, la seva punta que acabaria al Passeig de Dintre en direcció a mar. La darrera vegada que es va poder l’estructura defensiva va ser durant la primera meitat del segle XIX, quan va ser destruït perquè s’havia de construir a primera línia de mar. Va ser llavors quan es van planificar el Passeig de Mar i el Passeig de Dintre.


El preavís de sequera a Catalunya posa en alerta les comarques gironines
Diari de Girona 12/10/2017

La dessalinitzadora de Blanes incrementa la seva producció per garantir les demandes i evitar l'extracció de l'aqüífer del riu Tordera

La única dessalinitzadora de les comarques gironines és la que està situada a Blanes. arxiu/ddg

L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha incrementat la producció de la dessalinitzadora de Blanes després d'activar el nivell de preavís de sequera a Catalunya.

Aquest equipament situat a la província de la Selva està funcionant al 25% per garantir sobretot les demandes de la zona del nord del Maresme i sud de la Selva, i poder fer front a la sobreexplotació de l'aqüífer de la Tordera. A més, la planta està connectada amb la potabilitzadora del Ter per aportar aigua al sistema Ter-Llobregat en cas de necessitat.

Aquesta notícia ha posat també en alerta les comarques gironines, on els embassaments es troben lleugerament per sobre de la meitat de la seva capacitat total. Avui, els embassaments de conques internes estan al voltant del 55% (380 hm3), el Sistema Ter-Llobregat es troba en un 57,1% (345 hm3) i finalment Darnius Boadella se situa en un 38,7% (23,7 hm3).

Fa un any, aquestes mateixes xifres estaven lleugerament per sota del que estan actualment amb conques internes al 53% (371 hm3), sistema Ter-Llobregat al 56% (352 hm3) i Darnius Boadella al 35% (21 hm3). Malgrat aquests resultats, cal tenir en compte que el nivell d'aigua embassada està per sota de la mitjana dels últims 5 i 10 anys.

El Prat de Llobregat, també

La de Blanes no és l'única dessalinitzadora que ha incrementat la seva producció. Així, el segon equipament català d'aquest tipus, situat al Prat de Llobregat, està funcionant al 10% i està al 30% de la seva capacitat.

Amb els volums actuals, des de l'ACA s'ha explicat que es poden garantir les demandes fins a final d'any i principis del pròxim, encara que també confien que amb la tardor i la primavera, les èpoques que sol ploure més, es puguin recarregar els embassaments. El mes de setembre va descarregar pluges intenses però intermitents.

També s'estan aplicant mesures d'optimització dels recursos als embassaments i mesures d'estalvi i eficiència, davant un any que està resultant hidrològicament més sec d'allò habitual.

De moment, no obstant això, s'ha decidit aplicar el Pla de Sequera, que estableix que quan les reserves baixen del 60% s'activa la prealerta i les plantes dessalinitzadores augmenten el seu rendiment. Aquest pla no té efectes directes per als usuaris de la ciutadania, mentre que si les reserves baixessin del 50% es decretaria un nivell superior, el d'alerta.

Quan els embassaments baixen del 25% es decreta l'estat d'excepcionalitat, que ja ocasionaria efectes a les persones, mentre que per sota del 20% es decretaria la situació d'emergència, un extrem que l'Agència Catalana de l'Aigua considera molt improbable.

dimarts, 10 d’octubre del 2017

Algunes notícies per llegir 9 i 10/10/2017...

La vespa asiàtica es consolida al Baix Montseny
Nació Digital 10/10/2017

El darrer niu que se'n té constància s'ha localitzat a la urbanització Can Coll de Sant Celoni

Niu de vespa velutina (asiàtica) localitzat a Can Coll | Antoni Armengol / Anura Montseny

Des del moment que l'any passat es van detectar els dos primers nius de vespa velutina (vespa asiàtica) a Sant Celoni i Gualba ja se sabia -pel comportament que té aquesta vespa- que la invasió i la seva presència al Baix Montseny seria imparable. Dit i fet, com era previst el seu acomodament  cada dia que passa és més gran i notòria. Des del novembre passat, Antoni armengol, de l'empresa de sant Celoni Anura Montseny i estudiós del comportament de la vespa velutina, ha anat anunciat la troballa de nius primaris i nius més formats en diversos indrets i a municipis diferents d'on es van localitzar els primers.

El darrer ha estat al carrer Manantial de la urbanització celonina de Can Coll, a la banda del Montnegre, és a dir a l'altra banda de la carretera d'on es va trobar el primer niu a Sant Celoni a la zona del Pertegàs. Aquest estiu, però, se n'han localitzat més tant a Gualba com a Sant Celoni, però també a Riells i Viabrea. Antoni Armengol recomana a l'Ajuntament de sant Celoni que ara és el moment d'actuar "És molt important eliminar-lo ara", ha dit.

Anura Montseny recomana que quan algú detecti un niu, és molt important notificar-ho o bé a una empresa especialitzada en la retirada de nius de vespa Velutina o bé a l’ajuntament corresponent perquè en gestionin la retirada. També podem aprofitar a participar a l'APP VESPAPP de participació ciutadana, enviant fotografíes de les vespes o els nius per a la seva geolocalització, i on també hi ha informació per a poder identificar correctament la "Nigotrax", el nom científic d'aquesta vespa d'origen asiàtic.

I sobretot recorda que la vespa Velutina en situació de vol o quan cerca menjar o aigua, es mostra molt més tranquila amb els humans que la vespa comuna, però és molt important no posar-se mai a sota de nius que estiguin penjats, i ni acostar-se als que es puguin detectar a terra, en marges, o arbres baixos, "les vespes podrien interpretar que les volem atacar i prendrien la iniciativa elles", recorda AAntoni Armengol. I encara menys, intentar destruir o recollir un niu per compte propi, les tasques de retirada suposen un risc molt alt de patir picades i no n’hi ha prou amb la protecció dels equips que fan servir els apicultors, ja que el fibló de la vespa fa 7mm de llarg.

Al Montnegre el 2 de setembre ja s'havia localitzat aquest altre niu Foto: Antoni Armengol / Anura Montseny


El Punt Avui 9/10/2017

Arenys de Munt destina 47.000 euros a fer una actuació d’urgència per evitar que el col·lector d’aigües residuals es rebenti quan plou

L’ACA té pendent traslladar les canonades fora de la llera

La màquina treballa des de fa dies al mig de la riera d’Arenys, davant la zona de Can Jalpí Foto: E.F.

ELENA FERRAN - ARENYS DE MUNT
Una grua treballa des de fa dies al mig de la llera de la riera d’Arenys de Munt a l’entrada de la població. És en aquest indret sense canalitzar on el col·lector d’aigües residuals que passa pel mig de la llera es rebenta quan hi ha fortes rierades. L’alcalde i regidor d’Urbanisme, Joan Rabasseda (ERC), explica que l’Ajuntament ha decidit actuar d’urgència i protegir amb una escullera tant la llera com els marges més malmesos per estabilitzar el terreny davant de possibles aiguats i a l’espera que s’hi facin els treballs definitius.

L’alcalde es refereix a les obres anunciades per l’Agència Catalana de l’Aigua, que es va comprometre a assumir els treballs que van quedar pendents de la canalització de la riera i que suposen molts maldecaps pels vessaments de les aigües fecals cada cop que es trenca el col·lector.

“Amb aquesta actuació volem evitar que es malmeti més el col·lector, però sabem que és un pedaç fins que no es desviï el col·lector”, reconeix l’alcalde. Una actuació que implicaria desviar 900 metres de canonada que ara baixa pel mig de la llera.

El gerent de l’Agència Catalana de l’Aigua, Lluís Ridao, que fa uns mesos va visitar el terreny, va assegurar que es treballa amb el Consell Comarcal del Maresme per incloure aquesta actuació dins el projecte de bombament d’aigües residuals fins a l’estació de bombament. Això permetria agilitzar els treballs que es portarien a terme des de l’ens comarcal amb una actuació que representaria una inversió de 700.000 euros. La Generalitat ja es va comprometre a assumir-ne el cost a través d’una línia d’ajuts que va anunciar d’1 milió d’euros destinada a manteniment de les rieres.

Per ara, l’Ajuntament ha demanat permís a l’ACA per fer els treballs i destinar 47.000 euros als treballs que s’hi estan fent a través d’un ajut rebut de la Diputació. El regidor d’Espais Pública, Àngel Castillo (ERC), explica que també es van fer obres de millora en aquest sentit al capdamunt del rial Bellsolell, a la zona industrial, malmès en aquest cas pels aiguats.

Al·legacions al ple d’avui

Arenys de Munt està pendent d’iniciar els treballs d’urbanització de la riera al tram central, davant la plaça de l’Església. Tot i que el contracte amb la constructora Calaf es va signar a principis de setembre, abans d’iniciar l’obra calia resoldre les al·legacions presentades pels veïns afectats que es debatran al ple extraordinari convocat per avui, on també es porten a aprovació els comptes generals del 2015.

Els treballs d’urbanització tenen un cost d’1,3 milions d’euros. El projecte seguirà el model d’urbanització dels trams de la part alta de la riera renovant la calçada i les voreres des del rial Bellsolell fins a uns metres abans d’arribar al pont de vianants. L’actuació, que deixa un espai més accessible entre la plaça i la riera, es preveu que s’enllesteixi amb 31 setmanes, segons el contracte signat amb la constructora.

LA XIFRA

900 són els metres en què l’ACA calcula que s’hauria d’actuar per traslladar el col·lector del mig de la riera.


El Punt Avui 10/10/2017

El consistori actualitzarà el serveis del polígon de Cal Batlle, el 2018

Els propietaris finançaran la inversió

L’ajuntament de Breda preveu urbanitzar les obres de l’àrea industrial de Cal Batlle l’any que ve. A la imatge d’ahir, el final del carrer Sant Francesc, que serà asfaltat. Foto: QUIM PUIG.

JORDI FERRER - BREDA
L’Ajuntament de Breda urbanitzarà l’any que ve l’àrea industrial de Cal Batlle. El consistori va tancar ahir el període de licitació de les obres, que consistiran en l’actuació dels serveis del polígon. L’alcalde, Dídac Manresa (ERC), explica que la vintena de propietaris de les empreses que estan establertes a Cal Batlle finançaran la inversió, que s’acostarà un milió d’euros.

A Cal Batlle ja es va començar a actuar en una part del clavegueram, l’any passat. La segona fase d’urbanització del sector, conegut com a UA16, inclou l’asfaltatge del final del carrer Sant Francesc i dues vies més. “Aquest polígon es va semiurbanitzar als anys vuitanta [del segle passat]. Ara està en sòl industrial no consolidat; el que hem de fer és que tingui totes les condicions per poder donar les llicències ambientals i d’activitats quan les empreses vulguin instal·lar-se”, assenyala l’alcalde bredenc.

El projecte de la segona fase de Cal Batlle es va aprovar de manera inicial en el ple del 27 de març, amb els vots de l’equip de govern, d’ERC, i les abstencions de CiU, Tots per Breda i la CUP. Les obres permetran, entre altres coses, instal·lar la connexió de la xarxa d’aigües pluvials i residuals, les xarxes d’electricitat i aigua i construir voreres.

Nous indicadors

D’altra banda, l’Ajuntament ha instal·lat indicadors per facilitar l’accés a les zones industrials, Cal Batlle, Repiaix, Camí de les Aigües i Can Guilleumes. “Es tracta d’un reforç visual que permet identificar de la forma més ràpida possible el destí i arribar de forma directa.” La senyalització s’ha completat amb una de sortida de les zones industrials cap a la sortida “més senzilla”, tant en direcció a Arbúcies com en direcció a Riells i Viabrea i Sant Celoni.

LA FRASE

Per primera vegada a Breda hi haurà sòl industrial apte, quan s’acabin les obres [el setembre del 2018]
Dídac Manresa
ALCALDE DE BREDA (ERC)

La fibra òptica es desplegarà a partir del gener

La urbanització del sector urbanístic UA16, al polígon de Cal Batlle, arribarà l’any que ve acompanyada del desplegament de la fibra òptica al nucli de Breda i a les zones industrials. L’alcalde, Dídac Manresa, confirma que han arribat a un acord amb una empresa perquè el servei es desplegui a partir del mes de gener. La fibra òptica hauria d’estar funcionant a mitjan any que ve, calcula Manresa.

D’altra banda, fa dues setmanes, l’Ajuntament va convocar una desena d’empresaris a la sala de plens del consistori per a la taula empresarial i industrial. També hi van participar responsables de la Unió de Polígons Industrials de Catalunya (UPIC).


Las variables registradas por debajo de 200m, sugieren intrusión, hasta esta profundidad, de agua levantina intermedia (LIW)

dilluns, 9 d’octubre del 2017

Arenys de Mar 8/10/2017 Joan Estrada Bonell. Font: ornitho.cat

Observacions i fotografies de Joan Estrada Bonell d'aquest diumenge 8/10/2017 a Arenys de Mar...

1 Sargantana iberoprovençal (Podarcis liolepis)

mínim 2 Blanques de la col (Pieris brassicae)
mínim 1 Blanqueta de la col (Pieris rapae)
1 Pòntia comuna (Pontia daplidice)
mínim 1 Safranera de l'alfals (Colias croceus)...
1 Cleòpatra (Gonepteryx cleopatra)
mínim 1 Blaveta estriada (Leptotes pirithous)
1 Moreneta septentrional (Aricia agestis)...
1 Bruixa (Brintesia circe)...
1 Faune ziga-zaga (Hipparchia fidia)...

1 Llagost de Barbària (Calliptamus barbarus)...
mínim 20 Llagostes d’ales vermelles esveltes (Acrotylus patruelis)...
1 Llagosta d’ales llargues (puissanti/thalassinus) (Aiolopus puissanti / thalassinus)...
1 Llagosta migradora indeterminada (Locusta sp.)...
mínim 20 Edipodes d'ales blaves (Oedipoda caerulescens)...

Tudons (Columba palumbus)
1 Gaig (Garrulus glandarius)
Garses (Pica pica)
1 Cuereta blanca vulgar (Motacilla alba)
Pit-rojos (Erithacus rubecula)
Tallarols capnegres (Sylvia melanocephala)
1 Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus)
Pardals comuns (Passer domesticus)

Font: www.ornitho.cat
Observador i fotografies: Joan Estrada Bonell