El Temps 27/8/2018
Generalitat i moviments ecologistes defensen la necessitat de preservar la Costa Brava. Tanmateix, els activistes assenyalen el risc que suposen alguns dels projectes urbanístics en marxa amb el vistiplau de l’Administració.
Per Xavier Puig i Sedano
Cala Moret
Greenpeace alerta
L’estudi A toda costa, publicat recentment per l’ONG ecologista Greenpeace, adverteix que Catalunya és la zona de l’Estat espanyol amb més superfície costanera deteriorada. En concret, el 26,4%. A més, alerta que a la Costa Brava, corresponent a les comarques gironines, el 61% del perímetre costaner està urbanitzat. Segons l’estudi, aquesta realitat està suposant un empobriment de paisatge natural i “l’augment del risc d’erosió i la pèrdua de cobertura generadora de pluges”, també la disminució de la vegetació de ribera i els hàbitats sensibles per a espècies amenaçades.
Lluís Costabella, diputat responsable de medi ambient a la Diputació de Girona amb el PDeCAT, però, considera que malgrat que “el nivell d’urbanització d’algunes zones d’aquesta franja litoral és alt”, la Costa Brava “gaudeix, en general, d’una bona salut ambiental”. Assegura, també, que la Diputació treballa dia a dia perquè la situació millori. Un posicionament semblant és el que pren el conseller Damià Calvet, responsable del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Assegura que està preocupat per les xifres que exposa l’organització ecologista i creu que s’han “d’analitzar les causes per les quals s’arriba a aquests percentatges i posar-hi remei”. Tanmateix, matisa que “cal entendre que aquestes xifres no s’hi arriba d’un dia per l’altre, s’hi arriba després de molts anys de desarrollismo”.
Cala Golfet
Per fer-hi front, anuncia que a principis del 2019 hi haurà l’aprovació inicial del Pla director dels sòls no sostenibles, que se sumaria als actuals PDUSC 1 i 2 (Pla director urbanístic del sistema costaner), en què es preveu que a part de classificar els sòls s’avaluï si “tenen sostenibilitat ambiental i econòmica. Si no fos així, els desclassificarem”. Al seu torn, la Diputació ha anunciat l’inici dels tràmits per declarar la Costa Brava reserva de la biosfera.
L’ecologisme respon
Les bones paraules de la Generalitat i la Diputació no convencen, però, l’activisme ecologista de les comarques gironines, que s’ha organitzat recentment al voltant de SOS Costa Brava, una plataforma que reuneix més d’una vintena d’entitats ecologistes de la demarcació. Aquest col·lectiu reclama l’aturada de més d’una desena de projectes urbanístics iniciats arreu del territori, com ara la construcció de noves urbanitzacions a Llançà, Begur, Pals, Palamós, Tossa de Mar i Palafrugell; l’ampliació de l’Hostal Empúries a l’Escala i l’Hotel Alàbriga a Sant Feliu de Guíxols, propietat del magnat Valery Scherer, que també participa en l’ampliació del xalet de la cala Golfet de Palafrugell; el Pla Especial Urbanístic dels Jardins de Cap Roig, gestionats per la Fundació la Caixa; l’allargament de C-32 a l’altura de Lloret de Mar i Blanes o la creació d’un nou camp de golf també a Lloret de Mar.
Enric Segristà, analista del Centre d’Estudis Avançats de Blanes, adverteix que aquests projectes poden posar en risc la salut de les cales, que, en molts casos, “depenen de l’erosió dels penya-segats del voltant. En el moment en què edifiques, aquests s’estabilitzen amb murs de ciment i deixen de sedimentar”. Més enllà d’això, remarca l’impacte visual d’aquestes promocions urbanístiques i l’impacte que tenen en “la destrucció de la vegetació i els animals que puguin viure a la zona”.
El conseller Calvet assegura que cal analitzar expedient els diferents casos però explica que s’han fet modificacions, per exemple, en casos com el de Pals, on s’ha reduït a la meitat el nombre d’habitatges edificables, que han passat de 2.500 a 1.076. També destaca que s’han desclassificat els terrenys de Garriguella (Alt Empordà) on s’havia de fer un polèmic càmping. En el cas de la urbanització de la cala Aiguafreda de Begur exposa que el projecte no s’ha aturat, però defensa que l’Ajuntament “ha fet una proposta de modificació del planejament per fer-lo sostenible”. Aquesta actuació s’emmarca en el que ell anomena “gestió urbanística” per reduir l’impacte d’aquests projectes i que suposa, al seu entendre, uns costos menors que les desclassificacions o expropiacions.
Per part dels moviments ecologistes, però, es demana aturar del tot els projectes. Així ho explica l’advocat ambientalista i activista Eduard de Ribot. “La major part dels conflictes els hem començat a recórrer per via administrativa i tots són reversibles. L’Administració té capacitat de modificar planejament i, si es vol, desclassificar aquest sòl”, relata. Per exemple, pel que fa al cas concret d’Aiguafreda, un dels més polèmics, argumenta que com que encara no s’ha començat a executar el planejament, “no s’ha guanyat el dret a edificar i, per tant, es pot modificar”.
Al seu entendre, tots aquests planejaments cal modificar-los perquè es van fer a principis dels anys vuitanta o abans “i les condicions de l’urbanisme han canviat els darrers anys”. Per exemple, destaca que l’actual prohibició d’urbanitzar pendents amb un desnivell superior al 20% entraria en contradicció amb els projectes d’Aiguafreda, cala Morisca o el Golfet.
Més enllà dels casos particulars, però, des de SOS Costa Brava demanen a les diferents administracions que procedeixin a “l’aprovació i dotació d’un règim efectiu de protecció de les zones forestals i els espais d’interès natural del litoral gironí”.
Les posicions estan marcades. Ara, amb l’inici de curs, caldrà veure si l’Administració i els ambientalistes aconsegueixen trobar punts de trobada. Està en joc el futur de la Costa Brava.
Xalets, urbanitzacions i autopistes
Les plataformes veïnals han denunciat més d’una desena de projectes urbanístics arreu de la Costa Brava. Exposem quatre dels casos més destacats:
1. Xalet de cala Golfet (Palafrugell)
Abans que s’iniciés el projecte, en aquesta cala del Baix Empordà hi havia construït un xalet de 295 metres quadrats. Arran d’una modificació del planejament urbanístic, es va habilitar la possibilitat d’edificar-hi una residència de gairebé 700 metres quadrats. Al capdavant del projecte hi ha l’empresa Casa Calella SL, de la qual participen a parts iguals el magnat rus amb residència al Regne Unit Alexandr Prisyazhnyuk i el multimilionari alemany, d’origen rus, Valeri Scherer. Aquest darrer té interessos en diversos projectes urbanístics de la Costa Brava i és propietari de l’hotel Alabriga, a la cala de s’Agaró, a Castell d’Aro (Baix Empordà).
Tot plegat, va fer saltar les alarmes d’una part dels veïns, que es van organitzar a l’entorn de la plataforma Salvem el Golfet, des de la qual denuncien que aquesta construcció desdibuixa l’entorn paisatgístic, posa en risc els penya-segats i malmet un entorn ambiental limítrof amb el PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural) de cap Roig. Un cop amb el xalet ja construït, i arran els contenciosos oberts per la plataforma i per part d’Urbanisme, el fiscal especialitzat en medi ambient Enrique Barata va decidir enviar el cas als jutjats perquè hi veia indicis de criminalitat.
2. Urbanització de cala Aiguafreda (Begur)
Un projecte urbanístic dels anys setanta habilitava la construcció de 265 habitatges en aquest paratge natural del Baix Empordà. Els darrers anys, l’Ajuntament ha començat a habilitar els serveis necessaris perquè el projecte, encara en fase administrativa i que té el vistiplau dels informes de la Direcció General de Polítiques Ambientals de la Generalitat, pugui tirar endavant. Segons les entitats ecologistes, el 51% dels drets de construcció sobre aquest terreny depenen de la promotora Cap Sa Sal, propietat de la família Molano Camacho.
Un dels propietaris de Cap Sa Sal i hereu d’aquesta coneguda nissaga colombiana, propietària de la popular empresa de brioixeria Productos Ramos S.A., és Rafael Ricardo Molano Camacho. Aquest apareix també com a president de dues empreses que tenen la seu a Panamà i que figuren als Papers de Panamà, en què s’assenyalaven casos d’elusió fiscal entre els clients del bufet Mossack Fonseca. La marca Productos Ramos S.A. també està registrada a Panamà a nom del bufet d’advocats Icaza González – Ruiz Aleman. Segons ha pogut constatar EL TEMPS, aquest bufet comparteix la direcció de la Fundación las Meninas amb un altre dels germans Molano Camacho, Germán Santiago.
La plataforma Salvem Aiguafreda reivindica la necessitat d’aturar aquest projecte, en entendre que suposaria urbanitzar una de les darreres zones verges que queden a Begur. Assegura, també, que incompleix prohibicions d’edificació en zones amb pendents superiors al 20% i zones forestals. Actualment, des del col·lectiu han plantejat diversos recursos administratius.
3. Planejament urbanístic de Rodors-Roca Blanca (Pals)
Fins a 1.076 habitatges són els que es podrien construir a l’entorn de la platja d’aquest municipi del Baix Empordà, en el qual els activistes ecologistes consideren “el més gran despropòsit urbanístic actualment en tràmit a la Costa Brava”. El pla es va aprovar per part de l’Ajuntament el 2016 en el procés de desenvolupament d’un planejament urbanístic de l’any 1986. Aquest 2018 la Generalitat, però, va rebaixar el nombre d’habitatges de 2.500 a la xifra actual. Des de la plataforma veïnal Salvem la Platja de Pals s’ha denunciat una vegada i una altra la tala indiscriminada d’arbres per tirar endavant el projecte i que les noves edificacions només servirien com a segona residència, ja que la zona queda aïllada dels serveis. En contra del projecte també hi ha un informe de l’Agència Catalana de l’Aigua que creu que la urbanització dificultaria l’abastiment dels pobles que participen de la xarxa mancomunada.
Els dos principals promotors que es beneficiarien del projecte són les empreses Golf Pals Residencial, propietat d’una família dedicada al negoci immobiliari, i Zanax Inmobiliaria. La matriu empresarial d’aquesta darrera és Coorporación Zamap, propietat de Jorge Gallardo Ballart. Aquest empresari consta a la llista Forbes, juntament amb el seu germà Antonio, com la setena fortuna dels Països Catalans. Tot i que són coneguts per ser propietaris de la farmacèutica Almirall, que produeix el conegut Almax, els Gallardo Ballart també participen del negoci immobiliari a partir de diverses SICAV (societats d’inversió de capital variable).
4. Ampliació de la C-32 (Blanes - Lloret de Mar)
Un projecte impulsat pel Departament de Territori i Sostenibilitat preveu ampliar l’autopista C-32, que va de Montgat a Palafolls (Maresme) fins a Lloret de Mar (Selva). L’encarregada d’executar l’obra seria Abertis, per mitjà de la concessionària Invicat, que s’encarregaria també de fer-ne la conservació i el manteniment. Amb aquest tràmit, Abertis, que fa poc ha passat a mans d’ACS —empresa de Florentino Pérez— podria veure ampliada la seva concessió sobre l’explotació de l’autopista, que venç el 2021.
La plataforma veïnal Aturem la C-32 denuncia que aquesta ampliació comportaria un important greuge ambiental a la zona, ja que passa pels espais naturals de Sant Daniel i el Vilar de Blanes (Selva) i els Àngels de Lloret. Aquests indrets exerceixen com a l’únic connector natural amb el costaner Paratge Natural d’Interès Nacional de Pinya de Rosa, a Blanes. Segons els activistes, l’aïllament d’aquest espai acabaria creant endogàmies amb impactes sobre la biodiversitat. Després d’un recurs davant el Tribunal Suprem, aquest va decidir suspendre cautelarment el projecte per defectes en l’estudi ambiental. La Generalitat, però, assegura que confien que el l’ampliació podrà tirar endavant.
DAMIÀ CALVET
«Reduirem el perímetre de sòl costaner urbanitzat»
Parlem amb Damià Calvet, conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, sobre la gestió urbanística al conjunt del litoral català i de la Costa Brava en particular.
En termes mediambientals, quin és el projecte que el seu Departament té per a la Costa Brava?
—Per a la Costa Brava i per a tot el país. Fa anys que desenvolupem una política urbanística racional, rigorosa i que tingui en compte els valors ambientals. Les polítiques urbanístiques adequades per a la Costa Brava impliquen tenir pobles al més compactes possibles. Pobles i ciutats que tinguin tots els requeriments que necessita qualsevol poble o ciutat: mobilitat, sanejament d’aigües, residus... També tenint en compte un repartiment d’usos com els que necessita qualsevol ciutat, repartit entre els usos residencials i l’activitat econòmica. És veritat que la Costa Brava és un territori on tenim la pressió afegida dels usos turístics. Aquests els hem d’observar atentament i posar en el registre adequat perquè tot el territori sigui sostenible.
—Aquesta visió que tenen creu que encaixa amb les urbanitzacions projectades a indrets com Pals, la cala d’Aiguafreda de Begur, la Pineda d’en Gori de Palamós o la cala Morisca de Tossa?
—Cada expedient té la seva història. El primer que cal és veure a quins instruments urbanístics ens hem de referir. En el cas de la Costa Brava hi ha un pla territorial parcial que emmarca perfectament les capacitats de cada territori. També, a tot el litoral, tenim els plans directors del sistema urbanístic costaner (PDUSC), tant el primer, que va preservar sòls que ja eren no urbanitzables, com un de segon, que va modificar alguns sistemes que eren urbanitzables. Segurament, a aquests dos instruments els va mancar ambició. Haurien pogut servir per desclassificar alguns sòls dels quals ara advertim que, si s’activen, ens poden provocar desequilibris en el territori.
Damià Calvet / Generalitat de Catalunya
—I sobre aquests casos concrets?
—A Aiguafreda tenim una situació urbanística tremendament complexa. Parlem de projectes urbanístics que neixen als anys 50. Que tenen una altíssima complexitat jurídica entre propietaris. En aquests moments el que hi ha és una modificació del planejament derivat que planteja l’Ajuntament per fer gestió urbanística. Això cal tenir-ho en compte. Tot el que és desclassificar o expropiar té un cost econòmic perquè hi ha propietat privada implicada des de fa molts anys i està molt judicialitzat. Per tant, la via més normal des de l’Administració és la planificació urbanística que intenta reduir l’ocupació, la densitat i l’edificabilitat. Amb això, intentes compactar la possible edificabilitat en sectors on esdevingui sostenible. L’Ajuntament de Begur, per unanimitat, ha fet una proposta de modificació del plantejament per fer-lo sostenible. Una vegada l’Ajuntament fa l’aprovació provisional ens arriba al Departament per fer-lo definitiva, que és on avaluarem que es fa una planificació sostenible. Ara fa molt poc, hem pogut desclassificar un càmping molt extens pel que feia el terme municipal a Garriguella.
—Recentment, un informe de Greenpeace exposava que a la costa catalana hi havia un 26% de territori degradat. Els preocupa?
—És clar que ens preocupa. Tot el que fa referència al territori és competència nostra. Hem d’analitzar les causes amb què arribem a aquests percentatges i posar-hi remei. També cal entendre que a aquestes xifres no s’hi arriba ahir, sinó després de molts anys de desarrollismo. No és fins a la creació de la Generalitat que es comença a regular el creixement urbanístic del país d’una manera moderna.
—I com preveuen fer-hi front?
—Estem elaborant un pla director dels sòls no sostenibles. Això és una novetat absoluta. Va més enllà de la classificació del sòl. Analitzarem si la classificació dels sòls tenen sostenibilitat i econòmica. De no ser així els desclassificarem. Ara actuar sobre propietat privada i drets urbanístics reconeguts comporta despesa econòmica. Nosaltres posem la nostra visió d’ordenació coherent i rigorosa per anar cap a la sostenibilitat. Avui aquesta desclassificació l’estem fent sense suport de cap eina urbanística superior. Amb el pla aprovat tindrem encara més fortalesa jurídica.
—Quins terminis té, el pla?
—La voluntat és fer l’aprovació inicial al llarg del primer semestre del 2019.
—Segons el mateix estudi de Greenpeace, a la demarcació de Girona el 62% del perímetre de les platges està urbanitzat. Hi ha marge per augmentar-lo?
—En la mesura en què hi hagi sòls urbanitzables o fins i tot que tinguin un determinat sòl urbanitzat i siguin no sostenibles, el que farem és reduir el perímetre de sòl urbanitzat i augmentar el perímetre de sòl lliure. Abans deia, sempre que desclassifiquem, val diners. Sempre que fem gestió urbanística no val diners. Per això la prioritat és la gestió, perquè estem en escenaris pressupostaris molt condicionats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada