Fil recomanable...
A tocar de Breda hi ha un deliciós ventall de comunitats vegetals originàries ben conservades. Des d'herbassars humits fins a formacions de roure africà, corroboren que una planificació més propera a la no intervenció compatibilitza la qualitat ambiental amb l'assentament humà.
Claps de verneda madura amb herbassars mesohigròfils associats, on hi destaca el botó d’or (Ranunculus arvensis) i el buixol (Anemone nemorosa). El lluer hi és sempre present a l’hivern i les heures sustenten diversos estols de tord ala-roig arribats d’Escandinàvia enllà.
Formacions arbustives pròpies de la Catalunya humida, dominades per l’aranyoner, el sanguinyol i l’arç blanc. Espais de transició de gran rellevància ecològica que cada cop escassegen més. Diversos pinsans borroners hi passen l’hivern de forma anual.
Nombroses zones humides, antigament ben representades per tota la plana, on s’hi reprodueixen gran diversitat d’amfibis i odonats, hi nidifica el cabusset i s’hi passeja la llúdriga. Algunes d’elles amb poblaments notables d’helòfits i Carex.
Una roureda pura de roure africà (Quercus canariensis), de fulles immenses i semi-perennifòlies, amb presència d’espècies pròpies d’estadis de maduresa i condicions edàfiques òptimes, com el boix grèvol i la moixera de pastor. On des d'uns anys ençà el cabirol hi torna a bordar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada