dimecres, 6 de març del 2019

Sobre les ciperàcies de la Baixa Tordera 6/3/2019

La Serrana d'amèrica (Cyperus eragrostis) ja es pot considerar la planta més abundant i estesa a algunes petites zones humides temporals de la Tordera, i la reina indiscutible dels tolls efímers, en substitució de petits sorrals i fangars vora l'aigua.

Per contra, les Ravanisses dolces (Cyperus esculentus) són les dominadores absolutes als camps de conreu i camins sorrencs i humits al delta de la Tordera i al litoral de l'Alt Maresme.

L'altre ciperàcia comuna a la Baixa Tordera és la Serrana fosca (Cyperus fuscus) també molt lligada a camps entollats temporalment i als camins sorrencs i humits de la plana litoral.

Molt més rara i totalment lligada a un petit tram de platja del delta de la Tordera és la Mansega marina (Cyperus capitatus) , si més no que hagi pogut trobar.

Les altres ciperàcies que aquí es poden trobar a llocs entollats són la Castanyola (Cyperus rotundus) la Serrana de fulla llarga (Cyperus longus) i el Paraigüets (Cyperus auricomus) aquesta darrera exòtica.

En canvi no hi ha manera de trobar el Ciperus globòs (Cyperus flavidus) per molt que la bibliografia digui que hi ha per aquí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada