Avui he tingut la immensa sort de poder escoltar els records d'una persona extraordinària, d'un reconegut paranyer de la Tordera preindustrial. De quan la caça era una forma de vida i no un entreteniment de cap de setmana i de quan la regió conservava tot el seu potencial.
Ha parlat de turons fonedissos entre els marges dels camps, dels tiberis de rata d'aigua i cranc de potes blanques que caçaven a diari als canals, de famílies de llúdriga a gorgs ara oblidats. També de la sobtada desaparició de tot aquell, el seu, món amb la difusió industrial.
Ell encara no s'ha explicat la gran vulnerabilitat que va mostrar tot allò que havia perseguit durant dècades. La virulència ecològica de processos que encara són a anys llum de ser revertits; com l'augment d'extraccions hídriques, la suburbanització i la intensificació agrària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada