Al final no quedarà cap raconet del litoral, enlloc, no accessible o lliure de freqüentació on els animalons pugui trobar llocs on sobreviure... ni un... diaridegirona.cat/selva/2019/08/ vía
Pas endavant cap al futur camí de ronda entre Lloret i Fenals
Diari de Girona 16/8/2019
La Generalitat ha donat el vistiplau al projecte, que s'emmarca en el Pla Operatiu de Renovació de Lloret, i actualment es troba en fase d'esmenes · Per portar a terme el tram, l'Ajuntament ha de negociar l'expropiació de dues finques de titularitat privada · Els treballs es podrien licitar a la tardor
Un caminet al costat de la platja de Fenals per on passarà el camí de ronda, ahir David Aparicio
El projecte per a la construcció del camí de ronda entre la platja de Fenals i la platja de Lloret de Mar és gairebé una realitat. En cas que la Generalitat l'aprovi definitivament –actualment es troba en fase d'esmenes– l'obra es podria licitar a la tardor.
El pla per fer aquest tram del sender que discorre per la costa no és nou. De fet, és un refregit del que es va presentar l'any 2004, aleshores sota l'alcaldia del convergent Xavier Crespo. La manca de fonts de finançament, però, va impedir que fos una realitat fa una dècada. El juliol del 2017 el Departament de Territori de la Generalitat va tornar a encarregar la realització de l'estudi i el passat 2 d'agost va entrar en fase d'exposició pública de trenta dies hàbils.
Tres tams d'obres
Segons detalla el projecte, les obres del traçat tindrien un cost de 733.038 euros i es dividirien en tres fases: un primer tram que enllaçaria la platja de Lloret amb cala Banys, un segon tram per unir cala Banys amb el castell de Sant Joan i un darrer tram per unir el castell amb la platja de Fenals.
L'objectiu del projecte consisteix a crear un camí que permeti la connexió entre les dues platges i que faciliti l'accés als punts d'interès que hi ha a la zona –com el castell de Sant Joan. Per aquest motiu, el tram pretén recuperar alguns traçats històrics del camí de ronda els quals havien quedat esborrats per la naturalesa. En la redacció de l'estudi es destaca el plantejament de l'obra amb «el mínim impacte ambiental i amb la intenció de no realitzar més actuacions de les estrictament necessàries». D'altra banda, fonts de l'Ajuntament asseguren que el projecte de recuperació, millora i creació d'aquest camí significarà una aportació important a l'oferta d'activitats turístiques de la zona i afegeixen que, un cop licitada, l'obra es podria enllestir en el termini d'un any.
Les expropiacions
Tal com s'ha plantejat, el projecte implica l'afectació de cinc terrenys que són considerats «d'expropiació necessària». Tres d'ells són propietat de l'Ajuntament de Lloret però dos són de titularitat privada, una de les finques és de 1.500 metres quadrats. El quart tinent d'alcalde del municipi, Jordi Sais, va assenyalar ahir en declaracions a Diari de Girona que els propietaris privats no volen expropiar les finques: «No volen fer signar la cessió de pas, un dels dos propietaris ho té obert però l'altre no». Sais va afegir que «s'han començat els processos per fer aquesta expropiació i fer seure els propietaris de les parcel·les afectades per negociar amb ells i no recórrer als expedients d'expropiació». Finalment, el dirigent va destacar que l'obra està finançada a tres bandes entre l'Ajuntament, la Diputació de Girona i la Generalitat en el marc del Pla Operatiu de Renovació de Lloret. Segons Sais es tracta d'un «projecte clau per tal de donar valor a l'espai natural a la nostra costa i entenem que posarà en valor el que la gent pugui anar caminant per un traçat que respecta l'entorn natural».
La #Posidonia en perill
La contaminació, el fondeig de les embarcacions, principalment recreatives –només a Girona hi ha més de 15.000 amarratges– i la contaminació l’han afectat negativament i l’han posat en perill.
Els ‘boscos’ submarins de la Mediterrània, en perill
elpuntavui,cat 15/8/2019
Una entitat vol mapar les zones de posidònia marina per protegir-la
Les embarcacions o la contaminació fan perillar la planta més important del mar Mediterrani
Lluís Martí , amb una bola de posidònia arrencada per alguna embarcació, prop de les illes Formigues, aquest cap de setmana RAMON CASABAYÓ.
Una planta submarina amb més de 100.000 anys d’història
JOAN TRILLAS - GIRONA
L’associació Amics de les Illes Formigues impulsa un projecte per mapar les superfícies de posidònia o alguers que hi ha en els fons marins del litoral de la Costa Brava. La contaminació, el fondeig de les embarcacions, principalment recreatives –només a Girona hi ha més de 15.000 amarratges– i la contaminació l’han afectat negativament i l’han posat en perill. La posidònia és una planta endèmica del Mediterrani que contribueix a mantenir la qualitat i l’oxigenació de l’ecosistema submarí, d’aquí la seva importància.
Les dades ens parlen per elles mateixes: 977 quilòmetres quadrats és el que ocupa la Posidonia oceanica als Països Catalans, dels quals el 54% s’apleguen en aigües de les Illes Balears. Aquesta és una dada rellevant, perquè la converteix en una de les espècies més importants del mar Mediterrani. La importància d’aquesta planta submarina, que fa arrels i que serveix per a moltes espècies a manera de boscos submarins per protegir-se, pren més relleu quan veiem que un sol exemplar de posidònia s’ha comprovat que s’estén al llarg de 15 km i pot tenir una massa de més de 6.000 tones, amb una edat estimada de 100.000 anys, cosa que en faria l’organisme viu més vell del món.
La posidònia es troba, doncs, en una situació complexa i delicada que ha posat en alerta diverses entitats i administracions. Sense anar gaire més lluny, el Síndic de Greuges de Catalunya ha actuat d’ofici demanat informació a la secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat per saber l’estat de les praderies de posidònia a Catalunya. Aquesta acció la porta a terme el síndic, “davant de la presumpta manca d’actuació de les administracions competents per garantir el compliment de la normativa de protecció de la posidònia”.
Un mapa submarí
El projecte que impulsen els Amics de les Illes Formigues, segons explica un dels seus membres, l’activista, Lluís Martí, consisteix a delimitar els espais que ocupen aquestes praderies i fer accessible la informació a través d’una aplicació, per, principalment, “evitar el dany que el fondeig d’embarcacions causa en aquestes praderies i que els navegants sàpiguen on poder ancorar. “En èpoques de sobreocupació, com és el cas de l’estiu, aquest organisme es malmet per l’efecte del fondeig de vaixells. Malgrat que ja s’han començat a posar en pràctica eines com les boies ecològiques, els Amics de les Illes Formigues es proposen fer un pas més”, segons Martí, que creu que el repte és aconseguir el finançament i ajuda
Exemples del que proposa l’entitat, n’hi ha, i amb resultats molt positius, com ara a les Illes Balears, que apleguen un 54% de la posidònia de tot el territori de l’Estat, on ja disposen d’un projecte per mapar les praderies submarines.
LES XIFRES
54 per cent de les praderies de posidònia es concentren a les Illes Balears, on hi ha un projecte de preservació.
100.000 La posidònia és una de les plantes més antigues. Una superfície de 15 km pot tenir una massa de 6.000 tones.
Antigament es feia servir com a adob
La posidònia ocupava grans extensions del fons marí mediterrani. Antigament es recol·lectava a les platges com a jaç per als animals o adob després de ser arrossegada pels temporals. La seva estratègia reproductora, que tant pot ser sexual com asexual, l’ha ajudat en la seva dispersió en grans herbeis o praderies submarines. Segons explica el naturalista Jaume Ramot, la terbolesa, la falta de llum o la contaminació són uns dels principals factors limitadors. Així que, en condicions favorables, la podrem trobar des de les cotes més superficials fins als 30 o 40 metres de fondària, depenent de la claror que hi arribi i la possibilitat que tingui per realitzar la fotosíntesi. La posidònia juga un paper molt important en els hàbitats marins mediterranis. És un dels principals fixadors de sediment, ja que fixa la sorra i reté els nutrients, evitant així l’erosió i mitigant el poder d’arrossegament dels temporals. Amb tot, i ens els darrers articles científics del CSIC, s’alerta que entre el 1980 i el 2000 la temperatura de l’aigua superficial al Mediterrani ha augmentat en 0,5ºC. Un nivell 3,5 vegades superior a la resta de mars i oceans. També, en uns casos per la ignorància de la seva presència i en d’altres per una nul·la senyalització de les praderies, cada estiu milers de barques fondegen a la Costa Brava sense adonar-se que el sol fet del moviment de l’embarcació fa que l’àncora arrossegui i malmeti el llit de posidònies. Un fet que s’accentua pel dèficit de campanyes informatives als usuaris de les embarcacions i la poca vigilància sancionadora.
Fil...
Desmantellen una festa il·legal amb més de 150 persones a la cala Sa Boadella de Lloret
Diari de Girona 18/8/2019
Els agents identifiquen in situ alguns dels organitzadors, que s'enfronten a una multa que pot arribar fins als 100.000 euros
Material de la festa intervingut per la policia. ACN
La Policia Local de Lloret de Mar ha desmantellat aquesta matinada una festa il·legal a la cala Sa Boadella que ha arribat a congregar fins a 150 persones. Els agents han rebut queixes de veïns però allò que els ha posat sobre la pista definitiva ha estat l'alerta per part dels taxistes que duien alguns dels assistents.
Els organitzadors, que són de Barcelona, havien muntat la festa a consciència: portaven aparells de so, un generador, cartells i llums. L'actuació policial s'ha fet a partir de les cinc de la matinada. A peu de sorra mateix, els agents han denunciat entre quatre i cinc responsables, que ara s'enfronten a pagar una multa de fins a 100.000 euros per infringir la Llei d'Espectacles.
El regidor de Seguretat, Jordi Sais, explica que la investigació es manté oberta –sobretot, rastrejant xarxes socials- per veure si hi ha més gent al darrere i per descobrir si, a més de Lloret, la mateixa festa s'ha muntat en altres punts de la Costa Brava.
M’agradaria saber
que opinen d’aquesta bestiesa. Tot ok a tenir mulars provinents de zoos i al costat de població salvatge? Se que son noticies d’agost i quelcom han de treure,però no estaria malament una opinió.Sou responsables de fauna salvatge.
El santuari, que acolliria els 22 dofins en captivitat a Catalunya i exemplars d'altres països, seria el segon refugi d'aquestes característiques al món #CostaBrava
Diari de Girona 19/8/2019
El santuari de dofins que es vol fer a Catalunya acolliria els 22 dofins que viuen en captivitat a casa nostra i exemplars procedents d'arreu del món · L'ONG Nova Eucària elabora un estudi de viabilitat ambiental · Un emplaçament possible és la Costa Brava.
Continuar llegint...
Implanten un nou sistema per eliminar nius de vespa asiàtica que redueix l’ús d’insecticida
el9nou.cat 13/8/2019
Anura Baix Montseny ja la va posar en pràctica la temporada passada
Amb una escopeta es disparen els vectors amb insecticida que entren a dins del rusc
Les empreses Anura Montseny, de Sant Celoni, i Bionet, de grup Gepork, de Roda de Ter, a Osona, han començat a utilitzar unes pilotes amb insecticida congelat que es disparen a distància a l’interior dels nius de vespa asiàtica i que permeten eliminar-los amb més seguretat i reduint la quantitat de producte químic que s’utilitza. Es passa d’entre els dos i tres litres que s’injectaven als ruscs a través d’unes perxes a només uns 20 o 25 mil·lilitres dissolts amb un producte atraient per a les vespes que fa que se’l mengin ràpidament. En dos o tres dies, els adults moren i el niu deixa d’estar actiu.
Toni Armengol, d’Anura Baix Montseny i del projecte Vespavelutina.cat, ja va fer servir aquest sistema per eliminar una cinquantena de nius secundaris durant l’any passat. “M’ha anat perfecte perquè elimina molts riscos, sobretot per l’aplicador perquè no has de fer el muntatge de la perxa i pots tirar a distància”, comenta. Roger Vila, responsable de Bionet, ressalta que dispares “des de lluny”.
Això dificulta que les vespes puguin identificar d’on ve l’atac. “En lloc de sortir a atacar, surten a reparar el niu malmès.” Hi ha altres aspectes positius: permet actuar sobre nius en torres d’alta tensió o altres llocs alts on fins ara s’havia d’utilitzar una perxa o un elevador, fet que també encaria la feina. I un sol tècnic pot fer la feina en lloc de les dues o tres persones que feien falta per manipular la perxa per injectar l’insecticida dins del rusc. Amb el nou sistema, fan falta entre 9 i 15 vectors que es disparen en tres tongades diferents en pocs minuts de diferència entre cada aplicació.
A banda d’introduir aquest mètode –desenvolupat per una empresa de Cantàbria–, Bionet, l’empresa Biodiversitat i la Universitat de Vic-UCC faran aquesta tardor un estudi que n’avaluarà l’eficàcia i, a la vegada, l’impacte ambiental comparat amb la injecció d’insecticida als nius amb perxes. Es mirarà si queda insecticida al medi i quin impacte té. A priori, la reducció substancial de la quantitat de productes que es fa servir ja és un avantatge perquè aquest mètode va molt més focalitzat cap als exemplars de vespa velutina.
El treball també observarà què passa amb els nius que queden buits a través de càmeres de fotoparany. “Queden inactius i deixen de ser un perill.” A l’interior, hi resten milers de larves que hauran mort perquè sense les obreres ningú no els aportarà aliment per continuar creixent. “Ens podem trobar que un niu buit passi a ser una font d’aliment per a alguns espècies d’ocells” com les mallerangues o l’aligot vesper, comenta Vila. També s’estudiarà si l’insecticida utilitzat té alguna repercussió sobre les espècies que depredin els nius buits. “Malgrat que ja veiem que els avantatges són clars, es farà aquesta avaluació i seguiment conjuntament amb Biodiversitat i la UVic”, expliquen des de Bionet.
Un altre dels objectius de Bionet, Biodiversitat i de la UViC-UCC és disposar d’una base de dades sobre l’expansió de la vespa asiàtica als territoris on treballen: el Vallès, Osona i Barcelona. Per això, demanen als ajuntaments que els aportin dades. Aquesta feina ja l’està recopilant Blanca Monteis, alumna de la UVic-UCC, que fa el projecte de final de grau. Els resultats es presentaran a finals d’any. Això permetrà “tenir més informació de com s’està adaptant aquesta espècie al territori, les possibles propostes de gestió i una predicció de zones de risc d’aparició de nous nius”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada