A una tercera caixa s’ha escapat una femella que estava covant la posta, i a altres dues caixes només es troben els ous sense eclosionar.
Observat també un esparver (Accipiter nisus) sobrevolant les capçades dels freixes com a més destacat.
L’ESTUDI SOBRE LA FAUNA VERTEBRADA A TORDERA CONFIRMA LA PRESÈNCIA DE TURÓ COMÚ QUE ES CREIA EXTINGIT AL NOSTRE MUNICIPI.
El turó comú o turó europeu, un dels carnívors menys coneguts i més amenaçats de la Península Ibèrica, que es creia extingit a Tordera, s’ha trobat en dos punts del municipi. Aquesta és una de les principals conclusions de l’estudi sobre la fauna vertebrada elaborat per l’empresa LETES. Un dels principals actius naturals de Tordera i que repercuteix amb la fauna és la barreja de forma harmònica de l’habitat forestal amb l’habitat fluvial. En aquest sentit, es destaca la singularitat de Tordera amb l’aparició de zones humides enmig de boscos mediterranis. L’estudi sobre la riquesa natural de Tordera ha estat dirigit per Joan Daranas el qual va destacar el fet que s’hagin actualitzat les dades sobre la fauna a Tordera.
Els autors de l’estudi destaquen la forta presència a Tordera del cabirol, així com la presència d’uns 70 exemplars d’aus que nidifiquen al terme municipal. En aquest sentit, el treball destaca el paper del Riu Tordera en vertebrar la vida d’amfibis i mamífers. El regidor de medi ambient, Carles Aulet va explicar que s’ha de seguir treballant per conservar la biodiversitat de Tordera que reflexa l’estudi presentat ahir.
Els animals més comuns a la zona de Tordera són la salamandra, la serp blanca, el conill, la guineu, la sargantana, senglars, Picot, mussols, entre molts altres especies d’amfibis i mamífers. La presentació de l’estudi va anar acompanyat d’una exposició de fotografies que es podran visitar a la biblioteca fins al proper 12 de juny.
Madrid diu ara que la pèrdua de sorra a s'Abanell estava prevista
Diari de Girona 15/5/08
Asseguren que no marxa sinó que es mou d'un costat a un altre
El Ministeri de Medi Ambient va manifestar ahir que els moviments de la sorra a la platja de s'Abanell de Blanes després dels últims temporals estaven "previstos" pels seus tècnics i que, per tant, el temporal de llevat que es va endur part de la sorra el passat cap de setmana no ha de significar cap problema segons l'Estat. El ministeri va explica ahir que la recàrrega de sorra -165.000 metres cúbics que es van extreure del fons marí del delta del riu Tordera- feta a la malmesa platja blanenca a finals d'abril no és una forma de reemplaçar terra, ja que aquesta "no es perd" per l'acció dels temporals, sinó que es desplaça en sentit transversal i longitudinal. O sigui que, segons Medi Ambient, la sorra no ha marxat sinó que només ha canviat de lloc. De fet, l'Ajuntament de Blanes ja va advertir que el reompliment s'havia dissenyat tenint en compte que una ventada de garbí reposaria la sorra que s'endú el llevant. I si bé és cert que a la zona del passeig de la Marina les onades es van endur part de la sorra i van causar un esvoranc que ara l'Ajuntament anivellarà, a la petita platja del peu de Sa Palomera s'hi amuntega ara més sorra que abans del temporal.
Un comportament "esperat"
En aquest sentit, el ministeri va apuntar que la disminució de l'ample de platja produïda després del temporal del passat cap de setmana estava "prevista" i el comportament de la mateixa ha estat "l'esperat". Tot i això, les veus d'hotelers i càmpigs de Blanes ja s'han aixecat per reclamar, d'una vegada per totes, un projecte definitiu per evitar que la platja de s'Abanell, la més gran de la població i on s'hi banyen majoritàriament els estiuejants del barri turístic d'Els Pins, decreixi any rere any i que no es gastin més diners en sorra que vés a saber on acaba.
Maresme. Els càmpings de Malgrat culpen l'última extracció de sorra de la pèrdua de platja
El Punt 14.05.2008 TERESA MÁRQUEZ
La llevantada del cap de setmana ha arrasat el litoral i ha dut les ones a tocar dels equipaments
La darrera extracció de sorra del delta de la Tordera per recuperar la platja de s'Abanell de Blanes ha fet acabar la paciència dels propietaris dels càmpings de Malgrat situats a la zona. Acusen el Ministeri de Medi Ambient d'aplicar mesures d'urgència, «pedaços», que no resolen el problema i que, en canvi, sí que afecten directament les seves instal·lacions, amb destrosses importants. La llevantada del cap de setmana ha tornat a fer desaparèixer la sorra en alguns trams de Malgrat i els propietaris dels càmpings retreuen a l'Ajuntament que no s'impliqui en la demanda a l'Estat de solucions definitives.
«Fa anys que alertem que les extraccions puntuals de sorra del delta de la Tordera són pegats que no solucionen res, tan sols allarguen el problema.» Un dels propietaris dels càmpings afectats i portaveu del sector, Marc Monguilod, es lamenta que les advertències fetes fins ara «no s'han volgut escoltar a cap de les administracions que tenen competències a la zona». Segons el representant dels càmpings –La Conca, El Pla, Marisol, Els Pins, La Tordera, Del Mar, Blaumar, Celmar i Les Nacions–, la darrera llevantada del cap de setmana ha evidenciat, un cop més, com és de fràgil «i inoperant» l'extracció de sorra del delta per garantir la platja de s'Abanell, al municipi veí de Blanes. «El mar s'ha endut bona part de la platja acabada de posar i, a nosaltres, l'aigua ens ha entrat a les instal·lacions i ens ha deixat molts trams sense sorra», apunta.
SOLUCIONS DEFINITIVES
Per Monguilod en cap cas es reclama un transvasament de sorra per a la platja de davant els càmpings. «La inestabilitat del delta de la Tordera ha d'anar acompanyada d'actuacions a llarg termini que garanteixin la preservació ambiental de l'espai», assenyala el propietari, que hi afegeix que el resultat de les actuacions puntuals d'aportació de sorra fetes en els anys vuitanta i a principi dels noranta «han demostrat l'impacte negatiu, que a la llarga afecta la línia de la costa».
Aquesta setmana, els càmpings decidiran si emprenen accions legals contra el Ministeri de Medi Ambient, «atès els efectes que l'extracció de sorres està tenint en l'activitat i els greuges que pot ocasionar al sector en un futur».
NOTÍCIES RELACIONADES
>Maresme. L'alcaldessa dubta que la causa sigui l'extracció
>Maresme. 340.000 m³ en sis mesos
>Els càmpings de Malgrat diuen que l'extracció de sorra ha fet perdre la platja
Sobre Pinya de Rosa...
.
Els ecologistes acusen la Generalitat de 'desídia' en l'afer Pinya de Rosa i temen que el paratge quedi descuidat
Diari de Girona 14/5/08
L'Associació Pinya de Rosa ha acusat la Generalitat de 'desídia' i 'manca d'interès' per haver permès que un particular hagi posat 24 milions d'euros sobre la taula per comprar el paratge natural.
ACN Segons el portaveu d'aquest col·lectiu, Quim Rutllan, l'Administració ha incomplert els terminis previstos per adquirir la finca i ara temen que el nou propietari no tingui cura del jardí botànic. Rutllan ha aclarit que malgrat que la llei protegeix Pinya de Rosa de l'especulació urbanística, hi ha cops on fins i tot això no és cap garantia, com en el cas de Lloret de Mar. 'La Cala Morisca també està protegida però el propietari ha talat arbres lliurement', ha comentat a tall d'exemple.
El futur de l'espai protegit com a Paratge Natural d'Interès Nacional (PNIN) Pinya de Rosa és en mans privades. Diumenge finalitza el termini perquè la Generalitat exerceixi el seu dret a retracte per adquirir el paratge, després que un particular n'hagi pagat 24 milions d'euros, però aquest dret no es farà efectiu. L'entitat que des de fa anys ha lluitat per la protecció de l'espai ho considera una 'mala gestió'.L'Associació Pinya de Rosa entén que la situació ha arribat a aquest punt per la 'manca d'interès' de l'Administració, que no ha complert els terminis previstos per comprar el paratge, pel qual estaven disposats a pagar entre deu i quinze milions d'euros. Alguns grups polítics defensen que tot i això la preservació del jardí està garantida per la llei. Els ecologistes no s'ho creuen.El portaveu de l'Associació Pinya de Rosa, Quim Rutllan, ha recordat que al municipi veí de Lloret de Mar el propietari d'un espai protegit a la Cala Morisca va actuar lliurement sense respectar la llei i va talar diversos arbres per fer-se un camí fins a la platja. Rutllan també explica que no cal fer cap actuació per acabar amb el jardí perquè descuidant-lo també es malmet.L'entitat no descarta fer cap acció futura de tipus legal, però de moment ja ha programat activitats pels pròxims dies. Dissabte es farà una exposició al carrer de dibuixos que han fet sobre Pinya de Rosa els escolars blanencs. Per dilluns s'ha organitzat un debat sobre l'afer Pinya de Rosa amb representats parlamentaris dels diferents grups polítics catalans.
L'entitat Pinya de Rosa de Blanes exigeix als partits que «es mullin» pel paratge
El Punt 15.05.2008 ANNA PUIG
La plataforma Pinya de Rosa de Blanes exigeix als grups parlamentaris que tornin a «mullar-se» pel paratge, després que la Generalitat hagi anunciat que no pensa igualar l'oferta de 24 milions que ha fet un privat. Així, l'entitat ha organitzat per dilluns una xerrada a la qual s'ha convidat representants de tots els partits perquè, tal com van fer ara fa cinc anys, expliquin el seu punt de vista sobre Pinya de Rosa i el seu futur.
Aquesta és una de les primeres actuacions que ha engegat la plataforma, que ha reprès les mobilitzacions. Una altra es du a terme amb les escoles de Blanes. Aquesta setmana, els alumnes han elaborat treballs en què reflecteixen el seu suport a la preservació de l'espai. «Pares, alumnes i mestres han volgut mostrar la seva preocupació per la pèrdua de l'espai, sobretot per les possibilitats pedagògiques i socials que ofereix», sosté el portaveu de la plataforma, Quim Rutllant. Aquests treballs es podran veure exposats dissabte al passeig de Mar.
D'altra banda, Rutllant es va mostrar decebut amb la Generalitat: «Estem indignats i ens sentim traïts.» La plataforma dubta que es pugui garantir l'accés públic a l'espai si continua sent privat. Afirma que només es podrà aconseguir fent el pla d'usos, pendent de fa anys. I recrimina a la Generalitat que, quan es va aprovar la llei, no es comprés el paratge, el preu del qual en aquell moment era de 12 milions.
.
.
estol de martinets blancs (Egretta garzetta)
.
petita granota pintada (Discoglossus pictus)
llocada de 19 pollets d'ànec collverd (Anas platyrhynchos)
.
Fotografia de Diari de Girona... Es manté. La platja blanenca de s´Abanell presentava ahir el mateix aspecte que dissabte, quan el fort temporal en va fer desparèixer la meitat.
Els càmpings de Malgrat de Mar han patit les conseqüències de l'actuació que, en els darrers dies, ha dut a terme el Ministeri de Medi Ambient per recuperar la platja de s'Abanell, a Blanes, que s'ha reomplert gràcies a l'extracció de sorres de davant de la línia de costa malgratenca.
ACN/DDEG Segons han denunciat, la manca de sorra en aquest punt de la costa, sumada a les llevantades dels darrers dies, ha provocat que el mar envaís la platja i que ocasionés importants destrosses en alguns càmpings. Per aquest motiu, estudien emprendre accions legals contra el Ministeri. Els càmpings de Malgrat de Mar entenen que aquestes actuacions tenen un impacte mediambientalment negatiu.Com ja va passar el mes de novembre, els càmpings de Malgrat s'han oposat a l'extracció de sorres de la zona del delta de la Tordera, ja que això afecta directament la platja de davant dels càmpings. Aquesta actuació s'ha dut a terme per segona vegada aquest mes de maig per preservar la platja de s'Abanell, al municipi veí de Blanes.Segons han denunciat onze càmpings de Malgrat de Mar -La Conca, Del Mar, El Pla, Blaumar, Marisol, Celmar, Els Pins,Les Nacions, La Tordera-, l'extracció de sorra i la posterior llevantada del passat cap de setmana ha provocat danys materials en alguns càmpings i l'entrada del mar dins de les propietats situades a la zona del delta.El mes de novembre, quan va tenir lloc el primer episodi de fortes llevantades just després d'una primera aportació de sorra a s'Abanell, es van ocasionar greus desperfectes a la platja dels càmpings, es van haver de construir esculleres d'emergència per evitar l'entrada del mar dins dels càmpings i diferents caravanes i equipaments d'un dels càmpings ubicats a primera línia de mar van quedar destrossats.Els càmpings consideren que existeix un greuge comparatiu amb el tracte que s'està donant a Blanes ja que la problemàtica afecta a la platja dels dos municipis. 'La inestabilitat del delta ha d'anar acompanyada d'actuacions a llarg termini que garanteixin la seva preservació ambiental', expliquen en un comunicat on també denuncien l''impacte negatiu' de les aportacions puntuals de sorra en el litoral.Així doncs, els càmpings de Malgrat de Mar estudien emprendre accions legals contra el Ministeri de Medi Ambient pels efectes que l'extracció de sorres està tenint sobre la seva activitat i els greuges que pot ocasionar en un futur. En els últims sis mesos, s'hauran extret 205.000 metres cúbics de sorra del mateix lloc de costa.
--------------------------------------------------------------
S'Abanell resisteix el temporal
El Punt 12.05.2008 ANNA PUIG
Les zones de la platja de s'Abanell de Blanes on no es va portar sorra han estat especialment afectades pels últims temporals de llevant. En canvi, l'impacte ha estat menor en les zones recuperades per Costes amb 160.000 metres cúbics de sorra. L'estudi d'impacte previ a aquesta actuació ja preveia la reculada d'uns metres en la zona restaurada. De fet, es van posar vint metres de platja i, segons l'estudi, es calcula que en quedaran uns quinze. Ara s'espera que les llevantades cessin i que immediatament les garbinades tornin a deixar una mica de sorra. La que va transportar Costes ha estat un amortidor d'aquest últim temporal sobre el passeig. Així ho confirma el regidor de Serveis Municipals i Medi Ambient, Celestino Lillo. «Calculem que aquests dies el mar s'ha emportat entre un 10 i un 15% de la sorra que s'havia aportat. Però això és el més normal en els temporals de llevant», afirma. I afegeix: «Hem de donar gràcies que s'ha fet una aportació de sorra perquè això ha permès resistir el temporal». No obstant, els especialistes consideren urgent la realització d'un projecte nou i de mesures complementàries, més enllà de portar-hi sorra.
------------------------------------------------------------------------
A http://www.malgratconfidencial.com/ ...
1.200.000 euros a les escombraries
11/5/08
els càmpings de Malgrat denunciaran al Ministeri
11/5/08
.
.
.
.
.
.
.
.
.
