Jove de martinet de nit (Nycticorax nycticorax) al Molí d’en Puigvert (Palafolls) 11/7/08

Avui, amb en José Moreno, hem pogut veure un jove de martinet de nit (Nycticorax nycticorax) amb els dos adults que des de fa setmanes s’han instalat a les basses i freixeda del Molí d’en Puigvert (Palafolls), volant darrera dels adults des de la bassa gran fins a la freixeda.

També més de 15 ànecs collverd (Anas platyrhynchos), alguns becs de corall senegalesos (Estrilda astrild), cargolet (Troglodytes troglodytes),... entre altres.

Anellament de polls de xot (Otus scops) 11/7/08. José Moreno i Enric Badosa

Xot (Otus scops) femella amb els polls petits a una caixa niu

.
Avui s'han anellat 4 polls de xot (Otus scops) d’una caixa niu de Can Maresme (Sant Iscle de Vallalta) i 4 d’una caixa niu del Pla d’Anyells (Tordera) d’un total de 7 ous de dies enrere.

Una de les postes del Pla d’Anyells, la de 3 ous propera a l’altre de 7, ha estat abandonada.

Pel que fa als polls del Molí d’en Puigvert (Palafolls), aquests són massa petits encara.
.

els 4 polla del Pla d'Anyells un cop anellats

Altres observacions interessants al Pla d’Anyells...

1 perdiu roja (Alectoris rufa) depredada i 1 ploma d’aligot comú (Buteo buteo) jove a prop.

Gratapalles (Emberiza cirlus) escoltat per en Jose

Mínim 4 puputs (Upupa epops)

... entre altres.

Perca americana “Black-Bass” (Micropterus salmoides) al riu Tordera (Fogars de la Selva) 10/7/08. David Caballé.

En David Caballé ha pogut veure alguns exemplars de grans dimensions de perca americana “Black-Bass” (Micropterus salmoides) al riu Tordera a l’alçada de l’estació d’aforament de Fogars de la Selva.

Es tracta d’un peix introduït que posa en perill la resta d’espècies autòctones presents al riu i que es troba en procés d’expansió a tota la conca.

Becs de corall senegalesos (Estrilda astrild) a l’estany de Cal Raba (Tordera) 10/7/08

Des de fa uns dies, es veuen petits grups de becs de corall senegalesos (Estrilda astrild) volant pel canyís i els gatells de les ribes de l’estany de Cal Raba (Tordera). Es tracta d’un petit ocell exòtic molt abundant i comú a totes les zones humides de la Baixa Tordera.

Aquest vespre s’ha pogut observar un jove que gairebé no podia aixecar el vol a un corriol del canyís, i que s’ha amagat entre les tiges donant saltirons, molt probablement acabat de sortir del niu.

Observar dragons a l’estiu

.
Els dragons comuns (Tarentola mauritanica) són uns gecònids molt estesos i fàcils d’observar a qualsevol lloc, i tot i que estan actius tot l’any exceptuant els mesos més freds, és ara a l’estiu quan els veurem més sovint. No perquè hi hagin més, perquè nosaltres fem més vida nocturna.

Al medi natural tenen una vida diürna, i es poden veure a pedreres, runes, murs, a tota mena de construccions, a l’escorça d’un suro,... cercant aliment o assolellant-se, però als nuclis habitats la seva conducta és més nocturna i crepuscular, ja que aprofiten la il·luminació artificial de cases, carrers o masos, i que atrauen a les seves víctimes... principalment insectes voladors.

Quan sortiu aquestes nits estiuenques, i si us fixeu als fanals, bombetes o altres llums properes a una paret, és molt probable que vegeu un d’aquests dragons, totalment inofensius per a nosaltres, però que es transformen en grans depredadors nocturns als nostres carrers, places, façanes o finestres.

Rastres d’un astor (Accipiter gentilis) jove al Pla de Sant Esteve (Tordera) 10/7/08. José Moreno

restes de tórtora turca (Streptopelia decaocto) depredada per un astor (Accipiter gentilis)

.
En José Moreno comenta la presència d’un astor (Accipiter gentilis) jove, segurament en dispersió, a una zona boscosa del Pla de Sant Esteve (Tordera), on ha trobat restes de preses i plomes d’astor jove.

Anellament de polls de xot (Otus scops) a Tordera 10/7/08. José Moreno i Enric Badosa

3 polls anellats al Parc Prudenci Bertrana

.

4 polls anellats prop de Can Torrent
.

Avui s'han anellat 3 polls crescuts de xot (Otus scops) al Parc Prudenci Bertrana, 4 polls petits a un indret proper a Can Torrent, i en control a altres caixes niu... femella amb polls massa petits per anellar a l’estany de Can Torrent i femella covant encara els ous a Can Tió.

Algunes imatges...

Sobre l’ampliació de l’EDAR de Tordera, el Projecte Life i el consum d’aigua. A la revista El Pont de Ferro Núm.23...

Aquí podeu llegir un article sobre l’ampliació de l’EDAR de Tordera i el Projecte Life...

http://www.radiotordera.cat/PontFerro/Num_23/reportatge.pdf

un qüestionari a diferents grups polítics i a en Joan Borrell sobre el consum d’aigua, el Projecte Life, l’ACA,...

http://www.radiotordera.cat/PontFerro/Num_23/ajuntament.pdf

i un parell d’articles d’en Salvador Martínez (Coses d’aquell temps, i Abans i ara) sobre el consum d’aigua a Tordera i sobre el canvi de l’agricultura...

http://www.radiotordera.cat/PontFerro/Num_23/cultura.pdf

Consulta ciutadana sobre el Catàleg de paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona

Podeu accedir a la consulta ciutadana sobre el Catàleg de paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona aquí...

http://www.catpaisatge.net/cat/catalegs/B/enquesta1.php

És un instrument creat per la Llei 8/2005, de Paisatge de Catalunya, per integrar objectius paisatgístics en la planificació i ordenació del territori.

El Catàleg de paisatge tindrà incidència sobre les comarques de l'Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. A través del Catàleg es podrà conèixer l'estat del paisatge en aquestes comarques, els seus valors i les mesures per millorar-lo amb la finalitat d'integrar-se en el Pla Territorial Metropolità de Barcelona que està elaborant el Departament de Política Territorial i Obres Públiques. El Catàleg també serà un document de referència per al planejament urbanístic, la prevenció d'impactes paisatgístics i la política de paisatge de Catalunya.

Per elaborar un Catàleg de paisatge que tingui en compte la percepció de les persones, i les seves inquietuds sobre el seu futur, la vostra opinió és molt important!

Un cop hagueu acabat obtindreu un obsequi molt especial per gaudir dels paisatges de la Regió Metropolitana de Barcelona des del vostre ordinador.

Els catàlegs de paisatge divideixen el territori en unitats de paisatge, delimitacions de parts de territori amb característiques paisatgístiques pròpies (exemples... Baixa Tordera, Serra de Marina, L’Ardenya-Cadiretes, Alt Maresme, Baix Montseny,...) i podeu veure un plànol força detallat de cada un d’ells. Trieu la unitat de paisatge sobre la qual voleu opinar. Recordeu que podeu opinar sobre tantes unitats de paisatge com desitgeu!

Les Llobateres (Sant Celoni) 9/7/08. Jordi Novell

Fotografies d’en Jordi Novell d’avui a Les Llobateres (Sant Celoni)...
.

oca domèstica

.

Iphiclides podalirius foisthamelii

La verdadera cara de los galápagos exóticos. A Quercus.es

Cómo llegan y qué riesgos ocasionan

La verdadera cara de los galápagos exóticos

Por Carmen Díaz, Judit Hidalgo y Natividad Pérez

Ho podeu llegir aquí...

http://www.quercus.es/noticia.asp?ref=2308

Sobre la dessaladora de Blanes 8 i 9/7/08...

L'ampliació de la dessaladora de Blanes en duplica la capacitat
Diari de Girona 9/7/08

L'ACA inverteix 60 milions d'euros i es preveu que l'obra estigui llesta el primer semestre de 2009

Les obres d'ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera a Blanes permetran duplicar la seva capacitat i produir fins a 20 hectòmetres cúbics anuals a partir del segon semestre del 2009. L'Agència Catalana de l'Aigua hi ha invertit més de 60 milions d'euros i s'aprofitarà també per instal·lar-hi un nou sistema de captació d'aigua i millorar l'estalvi energètic. El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va visitar ahir les instal·lacions i va recordar que aquesta ampliació forma part d'un pla de dessalinització a tot Catalunya que ha de permetre produir a partir del 2012 un total de 200 hectòmetres cúbics anuals.Les obres d'ampliació que s'hi estan duent a terme en aquests moments preveuen, entre altres coses, actualitzar el sistema de recuperació de pressió, millorar l'estalvi energètic i construir-hi un nou dipòsit d'emmagatzematge i regulació d'aigua de 20.000 metres cúbics de capacitat. Així mateix, també es preveu renovar el sistema de captació d'aigua marina, l'actual "teló d'aquil·les" de la dessalanitzadora, segons paraules de Baltasar, ja que en alguns moments s'ha hagut d'aturar la seva producció quan hi havia condicions atmosfèriques adverses, com ara forts vents. La nova captació permetrà agafar l'aigua a mar obert i a uns 500 metres de la costa, a una profunditat màxima de 30 metres. El calendari preveu que les obres finalitzin el segon semestre del 2009. El conseller també va ressaltar que una de les funcions d'aquest sistema de captació d'aigua és "recuperar" els aqüífers de Catalunya i aquesta dessalanitzadora de la Tordera, n'és un bon exemple.En aquests moments, els propietaris dels terrenys que s'hauran d'expropiar per poder fer l'ampliació estan negociant amb l'ACA i el Departament de Medi Ambient. L'alcalde de Blanes, Josep Trias, ha explicat que "sembla que les negociacions estan avançant" i ha apuntat que el pròxim 14 de juliol està previst que es presentin les actes d'expropiació, uns 20 dies més tard del que estava previst. Per la seva banda, el conseller es mostra convençut que hi haurà acord.


Baltasar visita la dessalinitzadora
El Punt 09.07.2008 JORDI COLOMER

El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, va visitar ahir la dessalinitzadora de Blanes, en un acte en què es va presentar el projecte d'ampliació de la planta. El conseller va reiterar que encara no s'ha decidit l'emplaçament concret de la nova dessalinitzadora, que ha d'estar llesta el 2012, però sí que va reconèixer que haurà de ser «a prop» de l'actual planta, ja que troba normal que s'aprofitin «les sinergies». Baltasar va considerar lògic que s'intenti aprofitar les canalitzacions noves que es crearan amb l'ampliació que tindrà lloc en els propers mesos. Respecte d'aquesta ampliació de la planta existent, Baltasar va assenyalar que està previst que l'obra estigui acabada a mitjan any vinent, però més aviat cap al segon semestre que no pas el primer. Quant a la polèmica per les expropiacions de terres que requereix aquesta ampliació, el conseller va confirmar que «hi ha un procés obert de negociació». «Estic convençut que arribarem a un acord», va opinar, després de recordar que és normal que al principi es parteixi d'unes «posicions de partida» més distants.

Per la seva banda, l'alcalde de Blanes, Josep Trias, va assenyalar, referent al tema de les negociacions entre el govern i els propietaris expropiats, que «s'està avançant», i va recordar que les noves actes d'expropiació tindran lloc el proper dia 14.

L'ampliació de la dessalinitzadora està pressupostada en vora 60 milions d'euros, i permetrà produir 20 hm³ d'aigua anuals, deu més dels que es produeixen en l'actualitat. La principal novetat és el canvi en el sistema de captació de l'aigua marina, ja que es desmuntaran els deu pous actuals que hi ha a la punta de la Tordera i es construirà una canonada que captarà l'aigua 500 metres mar endins i a una profunditat màxima de 30 metres. D'aquesta manera es reduirà la vulnerabilitat del sistema actual, afectat per les constants llevantades que aquest darrer hivern han provocat nombrosos problemes i desperfectes en els pous de captació de l'aigua.

El govern vol fer la nova dessalinitzadora de la Tordera al costat de la de Blanes
El Punt 08.07.2008 JORDI COLOMER

L'ampliació de l'actual planta i aquesta nova instal·lació posaran fi a la principal zona agrícola del municipi

La imminent ampliació de la dessalinitzadora de Blanes i la més que probable creació en els propers anys d'una segona planta al costat d'on hi ha l'actual significarà la fi de la principal zona agrícola de Blanes. De moment l'Agència Catalana de l'Aigua està a punt d'expropiar diversos terrenys al nord de l'actual planta, on vol construir-hi uns dipòsits per augmentar la capacitat d'abastament de la dessalinitzadora, que passarà de 10 a 20 hm³ anuals. El pagesos alerten que aquesta actuació, i la construcció més endavant d'una altra dessalinitzadora, posarà fi a la principal zona agrícola de Blanes. Tot i que el govern no confirma ni desmenteix que la nova dessalinitzadora s'ubiqui en aquesta zona, diverses fonts consultades assenyalen que el projecte ja existeix.

La situació de sequera de Catalunya en els primers mesos de l'any va provocar que la Generalitat instés l'ACA a l'ampliació urgent de la dessalinitzadora de Blanes. Actualment la planta té capacitat per a 20 hm³, però només en dessalinitza 10 perquè no té suficients dipòsits per emmagatzemar-ne 20. Per tant, l'ACA va tirar endavant l'expropiació de terrenys al nord de l'actual planta, la principal zona agrícola que queda a Blanes, per instal·lar-hi els dipòsits. En total una vintena de propietaris es poden veure afectats, tant per expropiacions de domini, com per ocupacions temporals. El 26 de juny passat s'havien de signar les expropiacions, però la pressió dels afectats, que consideren que les indemnitzacions són irrisòries, va provocar la intervenció de l'alcalde, Josep Trias, que ha aconseguit endarrerir les signatures fins al 14 de juliol i ha instat l'ACA a millorar les ofertes. Agustí Robert, president de la Cooperativa de Pagesos, es queixa que l'ocupació temporal perquè les màquines puguin fer la feina provocarà la destrucció de camps, casetes, hivernacles, conduccions subterrànies per al rec... Robert també va proposar que els dipòsits de l'ampliació, que ara està previst que ocupin terres fèrtils, es construïssin en uns camps erms que hi ha just al costat, però no sembla que els hagin fet gaire cas, i diverses casetes i coberts aniran a terra.
En un principi, les obres havien d'haver començat el juny. En tot cas, els afectats consideren evident que es començaran tan bon punt les expropiacions estaran fetes. Indiquen que potser ara el govern no té tanta pressa perquè s'ha solucionat el problema de la sequera, però que l'empresa que va guanyar el concurs, Aqualia, sí que en té, ja que es necessita molta maquinària que funciona amb gasoil, i cada dia que passa augmenta més el cost de l'obra.
Algunes fonts de la cooperativa afirmen que l'Ajuntament en aquest cas no ha estat amatent a quina era l'afectació real de tot plegat, i sospiten que la situació actual és conseqüència dels acords presos entre l'ACA i el consistori per la condonació d'un deute.
Més endavant es construirà la nova dessalinitzadora, de la qual diverses fonts asseguren que ja hi ha el projecte fet.

CAPTACIÓ DINS DEL MAR

Amb l'ampliació de la dessalinitzadora desapareixeran els deu pous de captació i la central transformadora que hi ha actualment a la punta de la Tordera. La captació es farà ara amb un tub que s'endinsarà 800 metres en el mar i prendrà l'aigua a 30 metres de profunditat. Com que l'aigua serà més salada que la que s'està captant ara, a part dels dipòsits per emmagatzemar-la, que es faran 10 metres sota terra, s'haurà de multiplicar la quantitat de filtres d'aigua necessaris per dessalinitzar tota l'aigua.

El cop mortal, en dos o tres anys

Els pagesos afectats per aquesta ampliació també són conscients que els seus terrenys hauran d'acollir d'aquí a dos o tres anys la quarta dessalinitzadora del país, que tot i que oficialment no s'ha dit, es construirà a Blanes, al costat de l'actual planta, per raons econòmiques i per l'evident comoditat que suposa construir aquesta nova planta al costat de l'actual. Els afectats adverteixen que això significaria la destrucció total de tota aquesta zona agrícola, i creuen que ara ja s'aprofitaran les obres d'ampliació per preparar ja també en el terreny algunes instal·lacions amb vista a la futura construcció de la nova planta i també la canonada que ha de portar aigua fins a Cardedeu.

Els 60 hm³ anuals de producció de la nova planta es destinaran a la zona de Barcelona. De moment, però, Barcelona es quedarà els 10 hm³ de més que s'aconsegueixen amb l'ampliació. Un cop construïda la segona dessalinitzadora, però, aquests 10 hm³ sí que es destinaran a la Selva i al Maresme.

Els pagesos perjudicats acusen l'ACA d'haver fet les coses a corre-cuita i malament

Defensen que l'ampliació es podria fer en uns camps erms que hi ha al costat

Agustí Robert, president de la Cooperativa de Pagesos de Blanes, no dubta a criticar el govern per com ha fet les coses, sense pensar en els afectats i a corre-cuita. «Si s'ha de fer un esforç per portar aigua a Barcelona, hi estem disposats, però si nosaltres fem per Barcelona, Barcelona no ens ho pot deixar amb tot perdut i arruïnats», assenyala Robert. Actualment s'està negociant l'expropiació a l'alça, ja que l'oferta inicial de l'ACA no va ser gens ben rebuda a Blanes.

«Si s'han d'afectar terres, aquestes s'han de pagar bé, i s'ha de cuidar tot el procés socialment», afirma el president dels pagesos blanencs. «Jo tinc tres treballadors, més la meva dona, el meu fill i jo; som sis», es lamenta Agustí Robert, que critica que l'ACA hagi tirat pel dret i hagi fet les coses a corre-cuita. Robert afirma que a Blanes se senten maltractats per les expropiacions: «A Pineda, els paguen el doble», en referència a les expropiacions que es fan en aquesta població pel tema del transport de l'aigua. «La nostra és una zona agrícola d'especial protecció, i el que veig és que m'ho estant fotent tot.» Robert recorda que ell no és l'amo dels terrenys, sinó que la seva família n'és arrendatària des de fa molts anys, i afirma amb contundència: «L'amo mai no em farà fora d'aquí, però els polítics sí.» Agustí Robert es queixa que en la carta d'expropiació que va rebre, només li donaven 3.014 euros per prendre-li 968 metres quadrats temporalment, i 308 per sempre. Poca cosa, ja que diu que refer tot el que li destruiran li costarà molt més. «Si a mi em fan malbé el rec perquè hi volen fer passar una carretera, jo vull que me'n facin un altre en els terrenys que no em fan malbé per poder continuar regant», exigeix Robert.

Segons les darreres informacions sobre les negociacions, sembla que l'Agència Catalana de l'Aigua estaria disposada a doblar la primera oferta feta als afectats per les expropiacions.

>«Que se sàpiga»

Altres afectats lamenten que se'ls estigui oferint una «misèria» com a compensació, ja que s'estan valorant els terrenys expropiats com a agrícoles i no com a urbanitzables. «El més petit és el que ha de callar, però almenys que se sàpiga», afirmen, resignats a la situació. Un lament comú és que si volen comprar un altre terreny per continuar amb la seva feina de pagès, amb les indemnitzacions «no n'hi ha ni per començar». Els pagesos afectats tant per l'ampliació imminent com per la nova dessalinitzadora que es projecta construir a la zona superaran la vintena.

Algunes notícies més per llegir 3 i 6/7/08...

.
Impacte ambiental i mesures correctores
Diari de Girona 6/7/08. Opinió

MARISSA MOLINAS Al'hora d'implantar grans infraestructures en el conjunt del territori, les mesures correctores són un instrument imprescindible per mantenir objectius de qualitat de vida i de paisatge. Un territori no és un full en blanc al qual es pugui afegir més i més urbanització i carreteres, sinó una complexa xarxa d'interaccions, un ecosistema. Tots i cadascun dels elements d'aquest gran ecosistema mantenen un finíssim equilibri que, si es trenca, incideix negativament en els esglaons més dèbils. Aquests són, en primer lloc, les espècies de la fauna salvatge, algunes ja molt reduïdes o a punt de desaparèixer. Segonament, el paisatge entès com el conjunt harmònic de la vegetació i dels elements patrimonials, a banda de la incidència directa o indirecta sobre la qualitat de vida i la salut de les persones.

Les infraestructures viàries constitueixen barreres infranquejables que compartimenten el territori en unitats aïllades d'una gran fragilitat. Si un massís boscós com ara les Gavarres queda aïllat de resta del territori al quedar encerclat, "anellat", per una autovia, es pot dir que te condemna de mort biològica. Una autovia, amb l'amplària de 4-6 carrils, els filats de protecció i, sobretot, la mitgera de ciment, és un obstacle insuperable per a la fauna. Si es perd connectivitat, espècies que ara estan al límit de supervivència com el gat baire, la guineu, els teixonsÉ, entren en recessió per problemes de consanguinitat i malalties. Això s'aplica també als rèptils, als amfibis, algunes espècies d'aus i molts invertebrats.

Els canvis en la fauna repercuteixen en la vegetació, la proliferació d'espècies poc exigents com el porc senglar, i més indirectament, però de manera inexorable, en els humans. I això no són hipòtesis sinó fets previsibles basats en coneixements científics àmpliament demostrat que s'ensenyen a totes les universitats. Les mesures correctores intenten pal·liar la pèrdua de la diversitat biològica i preservar la qualitat de vida.
El paisatge, igual o més que la llengua, defineix la nostra identitat. Per mantenir aquesta identitat el respecte a l'entorn natural és la primera premisa en la construcció d'infraestructures. Avui i aquí, no hi ha excusa per justificar el desconeixement o menyspreu dels valors ambientals.

Per esmentar grans infraestructures en construcció a casa nostra, el desdoblament de la N-II, l'ampliació de l'AP-7, el TGV, la MAT o l'Anella de les Gavarres, existeixen solucions tècniques per minimitzar l'impacte i tenim el deute moral d'aplicar-les. Malauradament, però, són moltes les persones tant del poble com de les classes dirigents que, encara ara, quan es parla de mesures correctores fan una rialleta i titllen amb menyspreu d'"ecologista" qui proposa mantenir corredors biològics o protegir els refugis de la fauna. Aquets ignorants -alguns de bona fe i altres per defensar interessos- no s'adonen queè estem arribant a un límit i que cal prendre mesures per no posar en perill la diversitat biològica incloent la nostra espècie.Empeses pels corrents europeus, les nostres lleis, encara molt tèbies, comencen a ser més exigents en matèria ambiental.
Cada projecte s'ha d'acompanyar de vàries alternatives i un estudi d'impacte ambiental que han de ser exposats públicament per tal que ajuntaments, institucions i particulars puguin fer aportacions. L'objectiu és garantir que des del punt de vista ambiental s'elegeix la millor alternativa de les possibles, i que es prevegin totes mesures correctores. Els ajuntaments compten amb un ens supramunicipal, el Consell d'Iniciatives Locals pel Medi Ambient (CILMA), que assessora els municipis i consells comarcals sobre la importància de les variables ambientals en la presa de decisions polítiques. El CILMA és capdavanter a Catalunya en iniciatives ambientals i el seu director és un ambientalista reconegut en l'àmbit nacional i internacional.

El Departament d'Obres Públiques, i de manera particular la Direcció General de Carreteres, és qui te la responsabilitat última dels projectes viàris, i no s'entendria que no escoltés als tècnics ambientals. Recordem que la Unió Europea té en règim avançat de tramitació una nova llei ambiental que inclourà la protecció de la biodiversitat com un element bàsic, i que obligarà a adequar l'obra pública per complir aquests requisits.



El morrut devora palmeres a la Selva
Diari de Girona 3/7/08

El nombre d'abres afectats es duplica en un any, la plaga s'estén cap al nord i es detecta un cas al Gironès El nombre d'abres afectats es duplica en un any, la plaga s'estén cap al nord i es detecta un cas al Gironès

Una plaga sense aturadorLa plaga de l'escarabat morrut, que ataca i mata les palmeres, es va detectar a l'Alt Maresme el 2006 i des de llavors el nombre d'arbres morts no ha parat de créixer. A finals d'aquell any l'animal va assolir la comarca de la Selva i va matar una palmera del jardí botànic Marimurtra de Blanes i ara, tot i els acurats tractaments dels tècnics del recinte, n'ha afectat una més que potser se salvarà

BLANES E.PADILLA
Un hivern poc fred ha acompanyat la plaga de l'escarabat morrut (Rhynchophorus ferrugineus Olivier), que ha seguit menjant-se les palmeres de la Selva. Segons les dades del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, el nombre d'exemplars afectats s'enfila ja a 30. Potser no són gaires arbres, però la dada significa que en un any els exemplars afectats per aquesta plaga que no té cura s'ha duplicat amb escreix: al juny de 2007 hi havia confirmades 11 palmeres malaltes a la Selva i s'estudiaven dues més. I a més la plaga ha deixat ja enrere la barrera imaginària intercomarcal, ja que s'ha diagnosticat una altra palmera a Llagostera (Gironès). I pel que fa a nivell de Catalunya, les dades fan feredat: si a principis de juny de 2007 es comptaven 614 exemplars, les dades a 30 de juny de 2008 informen de 1.969 palmeres que han hagut de ser tractades, tallades i incinerades per evitar que ajudessin encara més en la transmissió de a plaga.

Un ensurt al Marimurtra
L'alarma va saltar a finals de 2006, quan al jardí botànic Marimurtra de Blanes va morir una palmera monumental a causa de la plaga. Tot i que els tècnics del jardí han instal·lat un sofisticat sistema de fumigació als exemplars de palmera més importants del recinte, ara n'han trobat una altra d'afectada. Sembla però que se la podrà salvar. L'escarabat va posar-s'hi però en va marxar, possiblement pel tractament fitosanitari sistemàtic que reben els arbres. El que sí és cert, recorda el gerent del ?Marimurtra Jordi Masbernat, és que no existeix cap sistema de diagnosi per prevenir la plaga en els seus primers estadis. Al Marimurtra n'investigaven un basat en la diferència de temperatura dels arbres -l'activitat del morrut provoca calor- però no va resultar a la pràctica. "Ja hem avisat als patrons de la fundació que possiblement ens quedarem sense palmeres", es resigna Masbernat.
El juny de 2007 es comptabilitzaven entre cinc i set palmeres afectades a Vidreres ??-dues estaven essent estudiades i finalment els seus símptomes no responien a la causa de la plaga del morrut-, quatre a Blanes, una a Lloret i una més a Hostalric. Enguany, les dades indiquen encara cinc palmeres afectades a Vidreres, però també 11 a Blanes i 11 més a Lloret, i un arbre afectat a Hostalric, Maçanet de la Selva i Caldes de Malavella. L'afegit al problema de tenir una palmera afectada -cosa que aumenta exponencialment la possibilitat de que els altres arbres del terme municipal es contagiïn: cal avisar l'Ajuntament o els serveis territorials del Departament d'Agricultura- és que molts dels arbres sospitosos i que requeririen un diagnòstic sovint estan dins de finques privades. Sovint també els abres es moren, es talen i es retiren sense garanties sanitàries perquè els propietaris pensen que s'han assecat.

Sobre la barrera per a peixos de l’Estació d’Aforament del riu Tordera a Fogars de la Selva. Marc Ordeix, Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis.

El passat dia 21/6/08 es va incloure a aquest blog una denúncia per l’impossibilitat dels peixos i d’altres espècies animals de remuntar el riu Tordera al topar amb l’Estació d’Aforament de Fogars de la Selva...

http://natura-tordera.blogspot.com/2008/06/videodenncia-21608-lestaci-daforament.html

... i es va demanar informació al respecte.

Vull agrair a en Marc Ordeix i Rigo, del CERM, Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis, la seva resposta i, vull agrair a les persones que l’han fet arribar la meva demanda d’informació.

Esperem que gràcies a aquests i altres estudis, i a la voluntat de l’Àrea de Planificació de l’ACA, es pugui resoldre aquest tema i es portin a terme les modificacions necessàries a l’Estació d’Aforament.

Es fa referència a unes xarxes (temporals) i a una rampeta (fixa) que es van instal·lar a l’Estació i de les que es va preguntar per la seva utilitat i resultats.

Aquesta és la resposta per part d’en Marc Ordeix...

Des del Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis - Museu Industrial del Ter, per encàrrec de l'Àrea de Planificació de l'Agència Catalana de l'Aigua, estem estudiant els dispositius de pas per a peixos dels rius de Catalunya. Entre els existents, se'n va escollir un total de 6 on s'instal·larien paranys i es faria un mostreig periòdic més intentiu.

Aquest és l'origen dels paranys de la Tordera que comentes. Els paranys van ser instal·lats al dispositiu de pas per a peixos de l'Estació d'Aforament de Fogars de Tordera alguns dies dels mesos de maig de 2007 i l'abril de 2008.

Tot i la bona voluntat de la gent que porta el tema d'aforaments de l'ACA, no estàvem segurs que el dispositiu permetés el pas de peixos. L'any passat no en vam observar. En canvi, enguany hem tingut la sorpresa de poder comprovar que, amb determinats cabals, les bagres (Squalius laietanus) i els barbs de muntanya (Barbus meridionalis), petits i grans (entre 110 i 250 mm) passaven i superaven l'EA perfectament. Les angules no podien, tot i la rampeta de gespa artificial, petita però parcialment eficient; l'extraplom final de la biga encara els impedeix remuntar la Tordera.

Ara, el Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis - Museu Industrial del Ter i els tècnics de l'Agència Catalana de l'Aigua acabarem d'avaluar aquests resultats i els dels dos anys anteriors amb el propòsit de continuar treballant en el seguiment de solucions existents i en l'assessorament per a la seva millora. A la Tordera, per exemple, s'ha de rumiar com millorar l'eficàcia de la rampa interna de l'EA davant de cabals més baixos -i l'eficiència enfront de cabals alts- i, també, una alternativa franquejable per a les angules i anguiles. Els resultats d'aquest estudi, que esperem que pugui tenir continuïtat, seran en mans de l'ACA a finals d'any.

Estem a la vostra disposició per a qualsevol dubte o comentari.

Ben cordialment,

Marc Ordeix i Rigo
marc.ordeix@mitmanlleu.org

CERM, Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis (Center for the Study of Mediterranean Rivers),
Museu Industrial del Ter (Industrial Museum of the Ter River).
Passeig del Ter, SN. E-08560 Manlleu (Osona). Catalonia (Spain).
TEL: 0034 93 851 51 76. FAX: 0034 93 851 27 35.
cerm@mitmanlleu.org http://www.mitmanlleu.org/

Desembocadura del riu Tordera 7/7/08. David Caballé

Avui en David Caballé ha vist a la desembocadura del riu Tordera...

1 xivita (Tringa ochropus)
2 valones (Tringa glareola)
>10 corriols petits (Charadrius dubius)
>10 cuereta groga (Motacilla flava)
tallarol capnegre (Sylvia melanocephala) escoltat
tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) escoltat
2 boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus)
1 puput (Upupa epops)
gavina vulgar (Larus ridibundus)
gavià argentat (Larus michahellis)
gavina corsa (Larus audouinii)
mínim 13 bec de corall senegalès (Estrilda astrild)
1 periquito (Melopsittacus undulatus) varietat blava
joves de merla (Turdus merula)
joves de verdum (Carduelis chloris)
joves de cuereta groga (Motacilla flava)
joves de cuereta blanca (Motacilla alba)
polla d’aigua (Gallinula chloropus)
1 martinet blanc (Egretta garzetta)
1 ballester (Apus melba)
trist (Cisticola juncidis)

Destrucció del bosc de ribera de La Farinera (Tordera). Maria Jesus Caubilla

Es tracta del bosc de ribera que connecta els espais naturals protegits de l’Estany de Cal Raba i la Roureda de Can Verdalet (Tordera), i considerat com a Parc urbà al Pla General. Consistia en el canal de Gelpí envoltat d’un bosc de ribera inundable amb frèixes, gatells, roures,...

http://www.youtube.com/watch?v=tp68QnJL0c8

http://diarimaresme.com/categoria/diari-maresme-tv/

Desembocadura del riu Tordera 6/7/08

Aquest dissabte a la desembocadura i tram final del riu Tordera amb en David Caballé...
.

26 gavines corses (Larus audouinii) sedimentades
16 gavines vulgars (Larus ridibundus) sedimentades i >100 en pas migratori cap al sud
1 gavina capnegra (Larus melanocephalus) sedimentada amb les vulgars
>100 gavians argentats (Larus michahellis) sedimentats, la major part joves
>15 corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) volant sobre el mar cap al sud
1 cucut reial (Clamator glandarius) jove anant d’un lloc a altre reclamant a la mare adoptiva, una garsa (Pica pica)
1 valona (Tringa glareola), 1ª citació postnupcial
>10 corriols petits (Charadrius dubius)
1 martinet blanc (Egretta garzetta)
>5 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
>10 ànecs collverds (Anas platyrhynchos). Dues llocades de 2 i 7 polls petits
cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus) escoltada
>15 becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
1 periquito (Melopsittacus undulatus) varietat blava
1 teixidor capnegre (Ploceus melanocephalus) escoltat per en David
3 boscarles de canyar (Acrocephalus scirpaceus) a la riba de Malgrat
trist (Cisticola juncidis)
cuereta groga (Motacills flava) joves i adults
cuereta blanca (Motacilla alba) joves i adults
verdums (Carduelis chloris) joves i adults
estornells vulgars (Sturnus vulgaris) joves i adults
gafarró (Serinus serinus)
tórtora turca (Streptopelia decaocto)
rossinyol (Luscinia megarhynchos) escoltat
cogullada vulgar (Galerida cristata)
merla (Turdus merula)
tudó (Columba palumbus)
garsa (Pica pica)
cadernera (Carduelis carduelis)
rossinyol bord (Cettia cetti)
pardal comú (Passer domesticus) i xarrec (Passer montanus)
falciot negre (Apus apus)
oreneta vulgar (Hirundo rustica) i cuablanca (Delichon urbicum)
.

cucut reial (Clamator glandarius) jove

.

periquito (Melopsittacus undulatus) varietat blava

valona (Tringa glareola)

gavina capnegra (Larus melanocephalus) entre vulgars (Larus ridibundus)

gavines corses (Larus audouinii)

.

tres gavines vulgars (Larus ridibundus) i 2 gavians argentats (Larus michahellis)
.

és molt freqüent trobar gavians joves ferits aquí, aquest per un ham
.

polls d'ànec collverd (Anas platyrhynchos)

.

1 tortuga de tempes vermelles - de Florida - (Trachemys scripta) petita...

El riu baixa amb aigua fins a la llacuna, però la barra de sorra està tancada. Pel que fa a l'escullera dels càmpings, restaurada i reforçada...
.

podeu llegir la notícia aquí... http://www.malgratconfidencial.com/2008/06/arrangen-lespig.html

Milà negre (Milvus migrans) sobre el Pla de Can Jalpí (Tordera) 6/7/08

Aquest dissabte amb en David Caballé, hem pogut veure el milà negre (Milvus migrans) sobrevolant el Pla de Can Jalpí (Tordera) que es deixa veure per la zona des de fa setmanes.

Gravera de Palafolls 6/7/08

Aquest dissabte a la gravera de Palafolls amb en David Caballé...

2 fotges (Fulica atra), no s’observa el poll enlloc
>50 ànecs collverd (Anas platyrhynchos)
>5 polles d’aigua (Gallinula chloropus) i almenys 2 polls petits
6 cabussets (Tachybaptus ruficollis) adults i 3 polls crescuts
1 abellarol (Merops apiaster)
>10 trist (Cisticola juncidis)
5 bec de corall senegalès (Estrilda astrild)
... entre altres.

3 granotes pintades (Discoglossus pictus)
1 llangardaix ocel·lat (Timon lepidus) atropellat

.

granota pintada (Discoglossus pictus)

Sant Corneli (Fogars de la Selva) 6/7/08. David Caballé

Aquest dissabte al mirador de Sant Corneli (Fogars de la Selva) en David Caballé ha vist...

Mínim 4 tallarols de garriga (Sylvia cantillans), almenys 1 d’ells jove.

1 xoriger comú (Falco tinnunculus) jove.

... entre altres.

Tasques de restauració al riu Tordera (Sant Celoni) 28/6/08. AccióNatura.

http://www.accionatura.org/index.php?formulari=noticia&noticia=168&opcio2=1

Les Llobateres (Sant Celoni) 5/7/08. Jordi Novell i David Caballé

Avui a Les Lobateres (Sant Celoni), en Jordi Novell i en David Caballé han vist...

1ª llocada d’ànec collverd (Anas platyrhynchos)
1 xivita (Tringa ochropus) escoltada
1 corriol petit (Charadrius dubius)
pinsà vulgar (Fringilla coelebs) cantant
2 oques egípcies (Alopochen aegyptiacus)
1 oca domèstica blanca
2 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
4 bernats pescaires (Ardea cinerea) observats per en Jordi

Fotografies de Jordi Novell...
.

corriol petit (Charadrius dubius)
.

bernats pescaires (Ardea cinerea)