.
dissabte, 13 de desembre del 2008
Bernats pescaires (Ardea cinerea) al Pla de La Verneda (Sant Celoni) 13/12/08. Jordi Novell
Fotografia d’en Jordi Novell d’uns bernats pescaires (Ardea cinerea) al Pla de La Verneda (Sant Celoni)...
.
.
El remena-rocs (Arenaria interpres) del Port d’Arenys de Mar 13/12/08. Enric Badosa
Fotografies de l’Enric Badosa del remena-rocs (Arenaria interpres) avui al port d'Arenys, vist també per en Quique Carballal el dia 30/11/08 (Remena-rocs a Arenys de Mar), i per en Raül Calderón el dia 6/12/08...
.
.
També...
2 blauets (Alcedo atthis)
8 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
2 blauets (Alcedo atthis)
8 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
Més sobre la fiscalia i Tordera 13/12/08...
Puntualitzacions de l'AP Terra Brava
El Punt 13.12.2008 ANTONIO DÍAZ, PRESIDENT DE L'ASSOCIACIÓ DE PROPIETARIS TERRA BRAVA. TORDERA (MARESME)
Amb relació a les declaracions de l'alcalde de Tordera, Joan Carles Garcia Cañizares, publicades a El Punt del Maresme el dia 5 de desembre, l'associació Propietaris Terra Brava vol manifestar i puntualitzar el següent:
Les inversions de l'Ajuntament de Tordera en les urbanitzacions per pal·liar l'impacte ambiental dels abocaments domèstics (aigües fecals) han estat nul·les.
En el cas de Terra Brava, a més, l'Ajuntament va renunciar a la subvenció que la Generalitat havia atorgat als voltants del l'any 2003 per l'import de 364.600 euros, per la construcció d'una depuradora, al·legant que amb la posada en marxa de la nova depuradora el problema quedaria resolt.
L'ACA va confirmar per escrit a la nostra associació que l'Ajuntament de Tordera mai va mostrar cap interès ni va demanar cap tipus d'acció per pal·liar aquesta situació, derivada del fet que el manteniment de l'antic diposit col·lector ha estat pràcticament inexistent al llarg dels últims 15 anys, encara que als veïns se'ls obligava a pagar les quotes a l'ECU, els impostos inclosos en el rebut de l'aigua, multes que s'imposaren al promotor per contaminar, i des que Aqualia es va fer càrrec del subministrament de l'aigua, una quota addicional per millora de les instal·lacions.
La deixadesa va arribar a l'extrem que les aigües fecals s'abocaven en forma de cascada directament al terra del bosc i a les rieres.
Aquesta situació ha empitjorat en el moment en què amb motiu del projecte d'obres d'urbanització en lloc del filtre verd que s'indicava en el document que l'Ajuntament va entregar als veïns s'ha posat una mena de caixa a la qual s'ha connectat un tub un pèl més llarg que llença les aigües 25 metres més avall a l'altra riera. Encara que l'alcalde en reunió amb els veïns va reconèixer que la partida corresponent a aquest concepte no l'havien de carregar a les quotes, en cap moment va manifestar que aquest treball no es faria, perquè òbviament calia fer alguna cosa per evitar seguir contaminant. Sembla, però, que ni l'Ajuntament, ni el promotor (Terra Brava, SA), ni l'empresa d'aigües Aqualia estan disposats a contribuir per minimitzar els riscos que suposen aquests abocaments. Així i tot en l'últim calcul de quotes ens inclouen un import de més de 74.000 euros per aquest concepte. Per a més inri, en els contractes antics que tenen alguns dels veïns hi diu que tota la xarxa de desguàs i d'aigua és a càrrec del promotor.
Pel que fa a la nostra urbanització i pel que sabem de les altres urbanitzacions del municipi de Tordera, podem afirmar que les declaracions de l'alcalde de Tordera són lluny de la veritat.
.........................................................................
,
Trobareu notícies publicades anteriors aquí...
Més sobre la fiscalia i Tordera 9/12/08...
La fiscalia de Medi Ambient acusa l’alcalde de Tordera de delicte ecològic
cafèambllet.com 5/12/08
Més sobre la fiscalia i Tordera 5/12/08…
Notícia 1/12/08... El FISCAL DELEGAT DE MEDI AMBIENT ACUSA L’ALCALDE DE TORDERA JOAN CARLES GARCIA I EL REGIDOR CARLES AULET D’UN DELICTE ECOLÒGIC.
El Punt 13.12.2008 ANTONIO DÍAZ, PRESIDENT DE L'ASSOCIACIÓ DE PROPIETARIS TERRA BRAVA. TORDERA (MARESME)
Amb relació a les declaracions de l'alcalde de Tordera, Joan Carles Garcia Cañizares, publicades a El Punt del Maresme el dia 5 de desembre, l'associació Propietaris Terra Brava vol manifestar i puntualitzar el següent:
Les inversions de l'Ajuntament de Tordera en les urbanitzacions per pal·liar l'impacte ambiental dels abocaments domèstics (aigües fecals) han estat nul·les.
En el cas de Terra Brava, a més, l'Ajuntament va renunciar a la subvenció que la Generalitat havia atorgat als voltants del l'any 2003 per l'import de 364.600 euros, per la construcció d'una depuradora, al·legant que amb la posada en marxa de la nova depuradora el problema quedaria resolt.
L'ACA va confirmar per escrit a la nostra associació que l'Ajuntament de Tordera mai va mostrar cap interès ni va demanar cap tipus d'acció per pal·liar aquesta situació, derivada del fet que el manteniment de l'antic diposit col·lector ha estat pràcticament inexistent al llarg dels últims 15 anys, encara que als veïns se'ls obligava a pagar les quotes a l'ECU, els impostos inclosos en el rebut de l'aigua, multes que s'imposaren al promotor per contaminar, i des que Aqualia es va fer càrrec del subministrament de l'aigua, una quota addicional per millora de les instal·lacions.
La deixadesa va arribar a l'extrem que les aigües fecals s'abocaven en forma de cascada directament al terra del bosc i a les rieres.
Aquesta situació ha empitjorat en el moment en què amb motiu del projecte d'obres d'urbanització en lloc del filtre verd que s'indicava en el document que l'Ajuntament va entregar als veïns s'ha posat una mena de caixa a la qual s'ha connectat un tub un pèl més llarg que llença les aigües 25 metres més avall a l'altra riera. Encara que l'alcalde en reunió amb els veïns va reconèixer que la partida corresponent a aquest concepte no l'havien de carregar a les quotes, en cap moment va manifestar que aquest treball no es faria, perquè òbviament calia fer alguna cosa per evitar seguir contaminant. Sembla, però, que ni l'Ajuntament, ni el promotor (Terra Brava, SA), ni l'empresa d'aigües Aqualia estan disposats a contribuir per minimitzar els riscos que suposen aquests abocaments. Així i tot en l'últim calcul de quotes ens inclouen un import de més de 74.000 euros per aquest concepte. Per a més inri, en els contractes antics que tenen alguns dels veïns hi diu que tota la xarxa de desguàs i d'aigua és a càrrec del promotor.
Pel que fa a la nostra urbanització i pel que sabem de les altres urbanitzacions del municipi de Tordera, podem afirmar que les declaracions de l'alcalde de Tordera són lluny de la veritat.
.........................................................................
,
Trobareu notícies publicades anteriors aquí...
Més sobre la fiscalia i Tordera 9/12/08...
La fiscalia de Medi Ambient acusa l’alcalde de Tordera de delicte ecològic
cafèambllet.com 5/12/08
Més sobre la fiscalia i Tordera 5/12/08…
Notícia 1/12/08... El FISCAL DELEGAT DE MEDI AMBIENT ACUSA L’ALCALDE DE TORDERA JOAN CARLES GARCIA I EL REGIDOR CARLES AULET D’UN DELICTE ECOLÒGIC.
Algunes notícies més per llegir 13/12/08...
Un estudi concreta que la sequera ha repercutit en l'estat dels rius catalans
Diari de Girona 13/12/08
GIRONA EFE/DDG
La sequera ha repercutit en l'estat de salut dels espais fluvials de Catalunya, segons l'informe Projecte Rius, que alerta sobre la necessitat d'actuar i millorar la gestió de l'aigua per afrontar els problemes de sequera.
L'informe, que es basa en inspeccions realitzades al llarg de 2008 per voluntaris de l'associació Hàbitat-Projecte Rius, explica que en algunes conques els rangs de qualitat química eren una mica més baixos d'allò normal a la primavera, i que això es podria atribuir al rigor hídric. No obstant això, en la campanya de tardor, els rius i rieres han tornat als valors habituals que s'han observat al llarg de l'últim trienni.
En aquest sentit, respecte el Ter, assenyalen que a la primavera es van trobar més trams malalts que sans mentre que a la tardor només se'n va trobar un que no estava en bones condicions. Respecte a la Tordera, els nivells de qualitat més alts es van trobar als trams més alts del riu, i els més baixos, en els trams mitjans.
En general s'ha detectat una tendència a la millora, petita però sostinguda, de la massa d'aigua dels rius, i que hi ha una certa estabilització de les condicions fisicoquímiques i biològiques. El que revela l'informe és que els boscos de ribera, i especialment en els trams mitjans i baixos, estan en molt males condicions, i que revertir aquesta situació i millorar la qualitat d'aquestes masses forestals és un dels reptes de futur. Els autors indiquen que una carència de pluges sense precedents ens ha posat contra les cordes.
..................................................
Trobareu la notícia a la web de Projecte Rius i l’informe aquí...
El Projecte Rius constata l’impacte de la sequera en l’estat dels rius catalans
Projecte Rius 12/12/08
L’Informe Anual 2008 sobre l’estat de salut dels espais fluvials a Catalunya constata la necessitat d’actuar i fer una millor gestió de l’aigua per tal de fer front als problemes de sequera.
En roda de premsa, els responsables de l’Associació Hàbitats – Projecte Rius han presentat els resultats obtinguts pels centenars de grups de voluntaris de l’entitat al llarg 2008, mitjançant les inspeccions de trams de riu.S’han observat, en alguns casos i conques, rangs de qualitat química un xic més baixos del normal a la campanya de primavera, que es podrien atribuir al rigor hídric. A la campanya de tardor, però, els rius i rieres retornen als valors habituals que venim observant al darrer trienni. Si bé a d’altres informes ens fèiem ressò de la tendència vers la millora (petita però contínua) de les nostres masses d’aigua, ara ens trobaríem que la tendència és, més aviat, una certa estabilització de les condicions fisicoquímiques i biològiques.
Ara bé, cal destacar el mal estat en què, segons els grups de voluntaris, es troben els nostres boscos de ribera, amb especial incís als trams mitjans-baixos.
L’informe conclou que un dels grans reptes pels propers anys és la millora de la qualitat del bosc de ribera. La domesticació dels rius té una evident transcendència ecològica i, a diferents nivells, presenta certs riscos.
Informe Anual 2008
..................................................
L'Estat vol connectar tot el litoral de Blanes a Portbou amb camí de ronda
Diari de Girona 13/12/08
El Ministeri de Medi Ambient va inaugurar ahir un tram del passeig del Port de la Selva
PORT DE LA SELVA JORDI BATALLER/DDG
El Ministeri de Medi Ambient pretén connectar tot el litoral de la Costa Brava, des de Blanes fins a Portbou, amb la creació de camins de ronda i adequació de l'espai litoral per tal de permetre que els ciutadans el puguin resseguir a peu.
Ahir es va inaugurar el primer tram del camí de ronda de Port de la Selva, que ha costat 540.000 euros. La totalitat del camí tindrà 4,5 quilòmetres.
El secretari general del Mar del Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí (MARM), Juan Carlos Martín Fragueiro, va inaugurar ahir el camí que connectarà amb la població veïna de Llançà. El traçat discorre entre el far de s'Arenella, la platja d'en Vidal i la punta del Garoter, just al límit amb el terme municipal de Llançà, i ha comportat la creació d'una passarel·la flotant de 185 metres de llargada, dues passarel·les de fusta de 12,5 i 9,5 metres respectivament, per salvar la riera de Ferrers, i la col·locació d'escales de fusta de dos metres d'amplada per facilitar l'accés a dues de les cales del recorregut.
També s'ha creat una àrea de descans i observació al cap del Bol amb la instal·lació d'una pèrgola de fusta i diversos bancs. Finalment, la il·luminació del camí, que fa entre dos i tres metres d'amplada, s'ha efectuat mitjançant la col·locació de balises d'acer corten alimentades per energia solar i que han estat situades cada 25 metres de recorregut. S'espera que la tercera i quarta fase del recorregut, amb un pressupost d'1,7 milions d'euros, s'executin al llarg del 2009. Al camí es preveu que es creïn 1.520 metres quadrats de superfície d'aparcament, sis miradors, set passarel·les, s'instal.lin 234 llums i es plantin 142.729 espècies vegetals (*2).
"Des del Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí, i a través de la Direcció General de Sostenibilitat, creiem que protegir el nostre litoral, preservant-lo de l'especulació (*1), és garantir la seva conservació", va assegurarFragueiro. El secretari general va remarcar que actuacions com les de Port de la Selva pretenen facilitar que tota la franja de domini públic marítimo-terrestre estigui a disposició dels ciutadans. La idea és anar interconnectant els camins al llarg de tota la Costa Brava. Fragueiro va admetre que això "xoca amb dificultats com la disponibilitat d'alguns terrenys i la necessitat d'expropiacions", però va afegir que "la nostra idea és que tota la façana litoral algun dia, esperem que sigui aviat, pugui ser visitada". Respecte Port de la Selva, va manifestar que "des d'aquí demano la col·laboració estreta amb l'Ajuntament de Port de la Selva per la tenir aviat la disponibilitat dels terrenys necessaris per dur a terme aquestes actuacions, i així continuar i acabar amb el camí de ronda que unirà amb Llançà".
.
............................................................
Comentaris personals a aquesta notícia i a anteriors semblants al Maresme...
*1... Diu que per protegir de la especulació.
*2... Això no és especular amb el medi natural?????? Posat en aquest sentit, que li posin toballoles als corriols i a les gavines perquè prenguin el sol, ja anirem a l'extranger a veure platges i cales naturals.
Diari de Girona 13/12/08
GIRONA EFE/DDG
La sequera ha repercutit en l'estat de salut dels espais fluvials de Catalunya, segons l'informe Projecte Rius, que alerta sobre la necessitat d'actuar i millorar la gestió de l'aigua per afrontar els problemes de sequera.
L'informe, que es basa en inspeccions realitzades al llarg de 2008 per voluntaris de l'associació Hàbitat-Projecte Rius, explica que en algunes conques els rangs de qualitat química eren una mica més baixos d'allò normal a la primavera, i que això es podria atribuir al rigor hídric. No obstant això, en la campanya de tardor, els rius i rieres han tornat als valors habituals que s'han observat al llarg de l'últim trienni.
En aquest sentit, respecte el Ter, assenyalen que a la primavera es van trobar més trams malalts que sans mentre que a la tardor només se'n va trobar un que no estava en bones condicions. Respecte a la Tordera, els nivells de qualitat més alts es van trobar als trams més alts del riu, i els més baixos, en els trams mitjans.
En general s'ha detectat una tendència a la millora, petita però sostinguda, de la massa d'aigua dels rius, i que hi ha una certa estabilització de les condicions fisicoquímiques i biològiques. El que revela l'informe és que els boscos de ribera, i especialment en els trams mitjans i baixos, estan en molt males condicions, i que revertir aquesta situació i millorar la qualitat d'aquestes masses forestals és un dels reptes de futur. Els autors indiquen que una carència de pluges sense precedents ens ha posat contra les cordes.
..................................................
Trobareu la notícia a la web de Projecte Rius i l’informe aquí...
El Projecte Rius constata l’impacte de la sequera en l’estat dels rius catalans
Projecte Rius 12/12/08
L’Informe Anual 2008 sobre l’estat de salut dels espais fluvials a Catalunya constata la necessitat d’actuar i fer una millor gestió de l’aigua per tal de fer front als problemes de sequera.
En roda de premsa, els responsables de l’Associació Hàbitats – Projecte Rius han presentat els resultats obtinguts pels centenars de grups de voluntaris de l’entitat al llarg 2008, mitjançant les inspeccions de trams de riu.S’han observat, en alguns casos i conques, rangs de qualitat química un xic més baixos del normal a la campanya de primavera, que es podrien atribuir al rigor hídric. A la campanya de tardor, però, els rius i rieres retornen als valors habituals que venim observant al darrer trienni. Si bé a d’altres informes ens fèiem ressò de la tendència vers la millora (petita però contínua) de les nostres masses d’aigua, ara ens trobaríem que la tendència és, més aviat, una certa estabilització de les condicions fisicoquímiques i biològiques.
Ara bé, cal destacar el mal estat en què, segons els grups de voluntaris, es troben els nostres boscos de ribera, amb especial incís als trams mitjans-baixos.
L’informe conclou que un dels grans reptes pels propers anys és la millora de la qualitat del bosc de ribera. La domesticació dels rius té una evident transcendència ecològica i, a diferents nivells, presenta certs riscos.
Informe Anual 2008
..................................................
L'Estat vol connectar tot el litoral de Blanes a Portbou amb camí de ronda
Diari de Girona 13/12/08
El Ministeri de Medi Ambient va inaugurar ahir un tram del passeig del Port de la Selva
PORT DE LA SELVA JORDI BATALLER/DDG
El Ministeri de Medi Ambient pretén connectar tot el litoral de la Costa Brava, des de Blanes fins a Portbou, amb la creació de camins de ronda i adequació de l'espai litoral per tal de permetre que els ciutadans el puguin resseguir a peu.
Ahir es va inaugurar el primer tram del camí de ronda de Port de la Selva, que ha costat 540.000 euros. La totalitat del camí tindrà 4,5 quilòmetres.
El secretari general del Mar del Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí (MARM), Juan Carlos Martín Fragueiro, va inaugurar ahir el camí que connectarà amb la població veïna de Llançà. El traçat discorre entre el far de s'Arenella, la platja d'en Vidal i la punta del Garoter, just al límit amb el terme municipal de Llançà, i ha comportat la creació d'una passarel·la flotant de 185 metres de llargada, dues passarel·les de fusta de 12,5 i 9,5 metres respectivament, per salvar la riera de Ferrers, i la col·locació d'escales de fusta de dos metres d'amplada per facilitar l'accés a dues de les cales del recorregut.
També s'ha creat una àrea de descans i observació al cap del Bol amb la instal·lació d'una pèrgola de fusta i diversos bancs. Finalment, la il·luminació del camí, que fa entre dos i tres metres d'amplada, s'ha efectuat mitjançant la col·locació de balises d'acer corten alimentades per energia solar i que han estat situades cada 25 metres de recorregut. S'espera que la tercera i quarta fase del recorregut, amb un pressupost d'1,7 milions d'euros, s'executin al llarg del 2009. Al camí es preveu que es creïn 1.520 metres quadrats de superfície d'aparcament, sis miradors, set passarel·les, s'instal.lin 234 llums i es plantin 142.729 espècies vegetals (*2).
"Des del Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí, i a través de la Direcció General de Sostenibilitat, creiem que protegir el nostre litoral, preservant-lo de l'especulació (*1), és garantir la seva conservació", va assegurarFragueiro. El secretari general va remarcar que actuacions com les de Port de la Selva pretenen facilitar que tota la franja de domini públic marítimo-terrestre estigui a disposició dels ciutadans. La idea és anar interconnectant els camins al llarg de tota la Costa Brava. Fragueiro va admetre que això "xoca amb dificultats com la disponibilitat d'alguns terrenys i la necessitat d'expropiacions", però va afegir que "la nostra idea és que tota la façana litoral algun dia, esperem que sigui aviat, pugui ser visitada". Respecte Port de la Selva, va manifestar que "des d'aquí demano la col·laboració estreta amb l'Ajuntament de Port de la Selva per la tenir aviat la disponibilitat dels terrenys necessaris per dur a terme aquestes actuacions, i així continuar i acabar amb el camí de ronda que unirà amb Llançà".
.
............................................................
Comentaris personals a aquesta notícia i a anteriors semblants al Maresme...
*1... Diu que per protegir de la especulació.
*2... Això no és especular amb el medi natural?????? Posat en aquest sentit, que li posin toballoles als corriols i a les gavines perquè prenguin el sol, ja anirem a l'extranger a veure platges i cales naturals.
divendres, 12 de desembre del 2008
Turó de l’Home (Montseny) 12/12/08. Enric Badosa
Fotografies de l’Enric Badosa d’aquesta tarda des del Turó de l’Home, vistes a Montserrat. La Mola i Cingles de Bertí, als Pirineus i Cingles del Far, Tavertet, voltants del Turó...
.
.
Ocells pocs...
2 corbs (Corvus corax)
1 xoriguer comú (Falco tinnunculus)
un estol de cercavores (Prunella collaris) al voltant del cim
.
2 corbs (Corvus corax)
1 xoriguer comú (Falco tinnunculus)
un estol de cercavores (Prunella collaris) al voltant del cim
.
corb (Corvus corax)
fotografia de l'Enric Badosa
.
.
.cercavores (Prunella collaris)
fotografies de l'Enric Badosa
.
.
Algunes notícies més per llegir 5-12/12/08...
PLF encarrega una auditoria medioambiental per engegar la seva pròpia agenda 21.
Ràdio Palafolls 12/12/08
.
.
Aquesta auditoria ha de fer una diagnosi de l’estat medioambiental de PLF i és el primer pas per fer l’agenda 21 del nostre municipi, en la que es proposaran, si s’escau, tot un seguit de mesures correctores.
L’agenda 21, impulsada en el cas de PLF per la Diputació de BCN, aspira a afavorir la substitució progressiva de les polítiques de gestió ambiental de caire sectorial i correctiu per d’altres de participatives, transversals i preventives.El regidor de medi ambient de PLF, Josep Rueda explica que és una agenda 21 local.
De tota manera, el document no és vinculant i els ajuntaments no estan obligats a seguir-lo, tot i que la gran majoria intenten seguir les recomanacions que fa l’Agenda 21.
Segons la Diputació l’auditoria medioambiental, que s’està fent ja a PLF, és eina clau i punt de partida de l’Agenda 21 local. Amb ella es vol donar als ajuntaments els elements de coneixement per desenvolupar les seves pròpies polítiques medioambientals, per orientar-les al desenvolupament local sostenible, fomentar la participació i determinar les actuacions prioritàries a cada poble.
Rueda, explica quina informació donarà aquesta eco-auditoria del nostre municipi.
Segons la Diputació de BCN, tot el procés d’Auditoria Ambiental ha de ser participatiu. Al principi buscant la participació dels treballadors municipals i l’equip de govern, i també buscant la participació dels ciutadans per aconseguir el diagnòstic més precís possible, buscant el màxim consens.
FOTO: guiapalafolls.com
...........................................................
“Quin bitxo és aquest?”
Revista actual --mp-- 9 diciembre 2008
las antenas del bicho pueden medir hasta 15 cm
Aquesta és la història d’un cuc marí blanenc explicada pel científic que el va descobrir, en Daniel Martín, director del Centre d’Estudis Avançats de Blanes. El nom d’aquest bitxo és “Mesochaetopterus rogeri”; “rogeri” ve de Roger, que és el nom del fill gran d’en Martín, “li vaig posar perquè quan va fer l’estirada, la seva llargada em va sorprendre tant com la del tub del cuc marí” digué.
De poliquets, n’hi ha 18 mil espècies diferents, n’hi ha d’errants i de sedentaris. Són molt abundants, ja que habiten tots els sistemes marins, tant arran d’onades com a les majors profunditats; juguen per tant, un paper essencial en l’ecosistema, perquè serveixen d’aliment a moltes altres espècies.
El primer contacte del científic amb aquest poliquet, va ser una foto que va rebre el 1995, de seguida s’hi va interessar i va assolir rebre informació de diferents indrets de la nostra geografia on també coneixien la seva presència. La primera hipòtesi d’en Martín va ser que es tractava d’una espècie introduïda a la Mediterrània, atès que la seva grandària, d’entre 4 i 60 centímetres, feia pensar que si fos autòctona algú altre l’hauria descobert abans. I com que venia del sud, més concretament de la costa d’Almería, podria ser d’afinitat tropical, ja que els efectes del canvi climàtic queden ben palesos amb l’augment d’1,07 ºC de la temperatura de l’aigua del mediterrani en els darrers anys.
Però després d’efectuar diverses investigacions, Martín va poder comprovar que no hi havia cap espècie similar a la Mediterrània. Tampoc provenia d’Amèrica del Nord ni del Brasil, països on existeixen espècies similars. D’altra banda, la seva àmplia distribució geogràfica a casa nostra va fer decidir en Martín a la recerca de més exemplars. La captura va ser complicada, atès que el cuc, en sentir el perill proper, va descendint dins el tub que ell mateix ha creat i que pot mesurar més de 2,5 metres de llargària, la qual cosa va suposar haver d’excavar a molta profunditat per obtenir algun exemplar petit.
Finalment, Martín s’inclina per pensar que aquesta espècie, trobada al delta de la Tordera, és mediterrània i que no s’havia trobat abans atès que amb les dragues que solen treballar els científics per capturar exemplars d’algun animaló, piquen al sòl i la vibració fa que el cuc baixi cada vegada més avall dins del seu tub. Més tard, el Dr. Daniel Martín ha sabut que aquesta espècie ja s’havia fotografiat l’any 1975 a Almería, tot i que ningú l’havia estudiada.
En el marc de la Setmana de la Ciència, el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB) va organitzar diversos actes. Un d’ells va ser aquesta ponència, que va tenir lloc a la Biblioteca Comarcal el 19 de novembre. Una exposició al vestíbul de la mateixa Biblioteca i una Jornada de Portes Obertes, que van haver de perllongar a dos dies donat l’èxit de convocatòria (unes 350 persones, sobretot alumnes de batxillerat), van completar unes activitats l’objectiu de les quals era acostar el món de la ciència i el CEAB a tots els ciutadans i ciutadanes de Blanes.
“Scopalina blanensis”
Revista Actual ed. 167 --col-- 9 diciembre 2008
.
Investigadores del CEAB descubrieron recientemente una nueva especie marina que lleva el nombre de nuestra villa. La “Scopalina blanensis” es una esponja incrustante de color anaranjado, abundante en las rocas de la Punta Santa Anna entre 6 y 12 metros de profundidad.
El descubrimiento, parte de la tesis Doctoral de Andrea Blanquer, acaba de ser publicado en la revista internacional “Invertebrate Systematics”. El grupo de investigación que dirige la Dra. Iosune Uriz ha encontrado nuevas especies de esponjas en todo el mundo desde hace varios años, pero esta es la primera vez que una especie animal marina lleva el nombre de Blanes. Andrea Blanquer e Iosune Uriz decidieron dedicar la especie a Blanes, ya que se trata de la “localidad tipo” (el primer lugar donde ha aparecido). Posteriormente han encontrado la especie también en Baleares.
Se desconoce si esta especie ha llegado aquí procedente del Atlántico, donde tampoco se conocía, o ha estado siempre en el Mediterráneo y ha pasado desapercibida por su semejanza con otra esponja: “Scopalina lophyropoda”.
No es la primera vez que el nombre de Blanes se asocia a nuevos descubrimientos científicos del CEAB. En 1994, la Dra Uriz e investigadores del Instituto de Química de Moléculas de Interés Biológico de Italia, descubrieron una molécula química de otra esponja recogida en Blanes. La molécula fue bautizada como “Blanesina” y resultó tener propiedades antimicrobianas.
FOTO: Las manchas de colores son animales pluricelulares (nuestros ancestros conocidos más remotos). Se alimentan filtrando el agua de mar y reteniendo las pequeñas partículas de plancton. Sólo cuando nacen pasan por un corto periodo de nado, hasta encontrar un ambiente apropiado para fijarse y pasar el resto de su vida así, inmóviles.
Al·legacions al POUM de Blanes
Revista Actual ed. 167 --mp-- 10 diciembre 2008
.
nadie quiere bloques de planta baja + nueve
La Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de Blanes i l’Entitat d’Educació Mediambiental s’Agulla, van presentar diverses al·legacions al Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM).
La CUP en va presentar quatre. La primera fa referència al creixement urbanístic i puntualitza que no es té en compte la importància dels habitatges secundaris o buits, que representen més del 50% del total censat i que únicament amb aquests habitatges, ja existents, Blanes podria acollir unes 32 mil persones; el POUM proposa construir 5226 habitatges nous en 15 anys.
En segon lloc, una altra de les al·legacions afirma que algunes propostes edificatives no respecten la protecció mediambiental i paisatgística, com és el cas de l’edifici de pb+9, que es justifica amb la necessitat d’alliberar sòl per a zones verdes; una premissa que es contradiu amb la proximitat d’aquest edifici a la mateixa zona verda (conca Tordera) i contrària també als mateixos valors del POUM, que descriu el paisatge urbà com a bé d’interès col·lectiu. Els habitatges de pb+6 previstos als Pins també són massa alts, en tractar-se d’un indret que toca a la zona agrària i planera on no hi ha altres edificacions. La CUP demana que no s’aprovi la construcció de la zona SUD Riera, que es declari sòl no urbanitzable i quedi com a parc per a la població. Que no s’aprovi la construcció de la zona SUD Activitats Turístiques, pel seu creixement excessiu i de sòl urbanitzable per a una activitat que, per desgràcia, tan sols presenta ocupació dos mesos l’any. De no ser acceptada aquesta proposta, es demana que no s’urbanitzi la zona més propera a la costa, que es conservi part de la pineda i s’integrin els equipaments necessaris per al barri i el sector turístic. Si s’urbanitza, que es faci a una alçada màxima de pb+6 arreu del municipi i que disminueixi l’alçada a mesura que els edificis s’acostin a zones agràries.
La CUP també denuncia que no es protegeixen suficientment les zones boscoses: el desenvolupament de la zona SUD11 representa perdre una de les poques zones arbrades properes al litoral, que cal aprofitar per esponjar el barri dels Pins i donar valor paisatgístic a la zona turistico-hotelera.I per últim, la CUP considera que el POUM hauria de ser molt més proteccionista amb la línia de servitud maritimo-terrestre, atès que la pèrdua de platja representa un greu problema per al sector turístic i la qualitat de vida de tota la ciutadania. Demanen que es faci una reserva de sòl de la zona costanera per tal de definir el model de passeig i entorn que es vol en el futur i que aquesta línia de servitud tingui la mateixa amplada en tot el tram de s’Abanell, des del delta.
L’entitat d’Educació Mediambiental S’Agulla ha presentat una desena d’al·legacions contra l’aprovació del POUM.La primera indica que el nou Pla no especifica la localització ni dimensions dels nous aparcaments que han de resoldre el greu problema d’estacionament que pateix el municipi, reconegut pel mateix POUM, i diu que si el POUM pot preveure quants habitatges nous es construiran també pot preveure quants aparcaments són necessaris.
S’Agulla sol·licita que el nou POUM inclogui un Pla per recuperar la zona de la Tordera. Malgrat que el POUM esmenta vàries vegades la importància ecològica, paisatgística i ornitològica del Delta i se sap, mitjançant un indicador que mesura la seva qualitat, que el seu estat és pèssim, l’ajuntament no el té en consideració. El consistori té la competència de gestionar el sòl i els usos a les zones a tocar del riu, ha de reclamar la restauració i conservació dels terrenys afectats per les obres de la dessaladora i ha de vetllar per aturar les activitats il·legals que pateix la llera del riu, com són el camp de tir, l’accés de vehicles i l’ocupació per acampada, exigir a l’ACA una correcta reforestació de l’espai, consevar-lo i senyalitzar-lo. El Delta té un gran potencial didàctic i turístic.
Una tercera al·legació de s’Agulla enumera diverses errades que conté el document del nou Pla d’Ordenació Urbanística.
En la quarta al·legació, s’Agulla sol·licita que es desestimi la urbanització de la Vall de Burg, que es catalogui com a sòl no urbanitzable i que es prepari un pla per recuperar i conservar la riera i la vegetació associada a aquest espai, tal com mana l’Agenda 21 local de Blanes.
La cinquena demana un estudi que faci referència a la mobilitat que generarà l’ampliació del port amb l’increment de l’activitat turística, que no està contemplada en el POUM i que suposarà que la zona d’aparcament sigui insuficient i que la càrrega de trànsit del passeig sigui insostenible.
Una altra al·legació proposa que es desestimi la urbanització del final SUD, al Racó Blau, que limita amb la plana agrícola i garanteix la connectivitat ecològica i paisatgística amb la zona dels Pedrets i que faria de barrera impedint aquesta connexió. A més, la proximitat d’aquest sector a la Tordera fa que estigui catalogat com a zona amb risc d’inundació.
La següent sol·licita eliminar del SUD Horta d’en Beia i SUD Riera la previsió d’urbanitzar els espais naturals inclosos en el Pla de protecció i conservació del patrimoni natural del municipi, i la preparació del pla estratègic de recuperació i conservació de les rieres, tal com estableix l’Agenda 21 local.
Una vuitena al·legació vol desestimar la creació del SUD Ronda Oest, atès el valor hidrològic i ecològic del sòl que es preveu ocupar.
La penúltima demana que el nou POUM inclogui un pla de gestió de l’espai natural dels turons de Blanes i un estudi de la mobilitat generada per les noves infraestructures que aglutinaran el trànsit d’entrada i sortida de Blanes.
I la darrera al·legació presentada per l’Entitat Mediambiental s’Agulla fa referència a la urbanització de la Vall de Burg i demana que es desestimi i es catalogui la zona com a no urbanitzable, atès el perfil de segona residència de la zona, que fa que la majoria de pisos i comerços només estiguin oberts a l’estiu. També es tracta d’una zona amb un alt valor ecològic, ja que la travessa la riera que duu el mateix nom, acompanyada del bosc de ribera i una important coberta forestal. D’altra banda, aquest és un espai inclòs dins el catàleg d’espais d’interès natural i paisatgístic de la Costa Brava.
Algunes de les propostes i peticions d’aquest recull d’al·legacions són accions aconsellades pel mateix equip tècnic que va redactar el POUM i, tal com s’indica en alguns casos, el fet de no contemplar-les es contradiu amb la pròpia Agenda 21 local.
Les al·legacions dels ecosocialistes
Revista Actual ed. 167 --mp-- 10 diciembre 2008
El grup municipal d’EUiA-ICV va presentar disset al·legacions contra l’aprovació del POUM.
Les peticions que reflecteixen són: la concreció d’on es trobaran i quins seran els nous equipaments municipals; la creació d’una rotonda a la cruïlla del c/Ca la Guidó amb la Crta.de Tordera; la creació d’espais per a places d’aparcament; que el nou Pla inclogui la xarxa de carrils bici, així com els camins rurals del municipi; la creació d’un ús específic per a locals d’oci i afins i d’un altre per a l’activitat religiosa de qualsevol confessió; incrementar el sostre comercial al 25% en l’àmbit de la carretera; la inclusió de la instal·lació d’oficines en els usos industrials, logístics i tecnològics; l’ampliació del termini d’execució dels sectors residencials (de 8 a 16 anys); passar del 50% al 100% l’edificabilitat per a activitats hoteleres a la zona Sud 11 per a activitats turístiques; deixar un corredor que enllaci les zones verdes de Valldolig a l’hora de connectar els carrers; la modificació dels aspectes que afecten els habitatges socials (metres, destí, etc.) i, a les zones referenciades com 6H, a les quals es crea unes avingudes de 20 metres, rebaixar-les a 10 metres i aprofitar els altres 10 per a la creació de zones verdes. Altres qüestions amb les quals els ecosocialistes no estan d’acord i així ho han al·legat són: l’alçada de pb+9 al Racó Blau, ja que creuen que no és necessària i la creació d’una nova via que travessa el parc Xon Martí, contra la qual exposen que el parc a més de ser una zona verda actua com a connector biològic.
................................................................
Rieres i platges
Revista Actual ed. 167 -S’Agulla Entitat Mediambiental- 11 diciembre 2008
.
no podemos hechar a perder los arroyos
Aquests dies Blanes es notícia per dos esdeveniments de gran importància, les obres de la Rambla Joaquim Ruyra, coneguda popularment com la Riera, i per la primera i destructiva llevantada de la temporada. Aquests dos fenòmens, que han coincidit en el temps, porten molts anys treballant plegats. I és que la canalització de les rieres i l’erosió de la costa estan estretament relacionades.
Abans que es posés de moda viure a tocar del mar, el riu la Tordera i les rieres de la Selva i el Maresme acumulaven més sediments a les platges dels que podien erosionar els temporals, creant una costa plena de grans platges. Però en els darrers 50 anys, l’home ha transformat el paisatge fins el punt d’invertir la dinàmica costanera. Els ports, la canalització de les rieres, la disminució del cabal dels rius, la impermeabilització del sòl per a la urbanització, etc., han frenat l’arribada de sediments a les platges, fet que ha permès a l’erosió avançar a un ritme que ningú no podia preveure.Malauradament, la manera de fer les coses no canvia i els nous projectes de poble continuen utilitzant els mateixos criteris de transformació territorial. Si res no canvia, properament, bona part de les rieres de Blanes i el seu entorn seran canalitzades i transformades en noves avingudes. Les rieres eviten les inundacions regulant el cabal d’aigua de pluja mitjançant la vegetació de ribera i transportant els sediments que s’han anat erosionant des de la part alta del municipi fins a la platja. La canalització d’aquests cursos d’aigua anul·la totes aquestes accions i afavoreix les contraposades.Tot i que protegir els trams de les rieres que encara ens queden no resoldrà els problemes d’erosió costanera, sí que és part imprescindible de la solució.
S’Abanell, els Pins, ahir i avui
Revista Actual ed. 167 -Albert Ros i Coll- 10 diciembre 2008
.
una propuesta interesante que ha quedado olvidada en algún cajón del Ayuntamiento
Avui els parlaré d’un tema molt important per al nostre poble, del passeig i platja de s’Abanell. És la tercera vegada des que escric en aquesta revista, ja fa més de 10 anys, que toco aquest tema, tan espinós i conflictiu per a les nostres autoritats.
Mai m’havia trobat amb el que ara els explicaré. El primer article el vaig fer l’agost del 2001 (núm.80); el segon, el maig del 2006 (núm.136), fins aquí tot normal, però el fet curiós és que la situació que es dóna avui és la mateixa que fa 7 anys i 4 mesos. L’editor i responsable d’aquesta revista m’ha donat el vist-i-plau per tornar-lo a publicar donada aquesta similitud: el passeig i la platja es troben igual i no s’hi ha fet absolutament res. Molt de parlar, discutir, traginar sorra per apedaçar la platja, però cap solució eficaç com la que tothom demana per salvar el passeig, la platja i el delta. Adjunto un esbós del que, al meu parer, podria ser una solució i que va ser presentat a l’ajuntament, a petició seva, el mes de febrer del 2007; llavors la idea els va agradar. Hi va haver el canvi de consistori i no n’he tornat a tenir cap més notícia.
Així deia l’article del 23/8/2001: Què passarà amb s’Abanell?
Les nostres autoritats competents s’han reunit amb tècnics especialitzats cercant solucions per poder salvar la nostra millor i més emblemàtica platja o evitar-hi mals majors. Crec que, tant les autoritats locals com la gent de Blanes, saben com jo que aquest any hem tingut sort de gaudir d’una platja de molta sorra com feia almenys 25 o 30 anys que no es tenia.
En canvi cap al Sud o garbí, als càmpings i fins al Cap de la Tordera, n’hi ha menys que mai, que jo recordi. Fa llàstima, totalment al revés que a S’Auguer. Que consti que no estic en contra de tot el que s’està tramitant. Déu me’n guard de qüestionar si ho faran bé o malament, ni dir si el millor serà solucionar el problema amb els espigons en paral·lel o de terra cap a fora –no estic capacitat per aconsellar-ho– però vull expressar la meva opinió.
La meva experiència de més de 60 anys de viure a tan sols 60 metres de la zona i ser professional de la mar, crec que em dóna certa llibertat d’opinar. Faré cas de la dita “allà on no se’n posa no se’n pot treure”. La meva opinió –compartida amb altres persones vinculades a la mar o amb experiència sobre el tema– és que el que passa no és cap misteri: les tres fonts d’ingrés de les nostres platges han estat des de sempre les dues rieres i el riu Tordera i, per desgràcia, avui gairebé es pot dir que de portar sorra “res de res”.
Pensin que la sorra se’n va o ve per sí sola. Ni creix ni es gasta, tan sols es trasllada d’un lloc a un altre. Els temporals i els corrents de garbí s’emporten la sorra del mig de s’Abanell cap a llevant, a la Palomera o davant de les escoles, però si el temporal és de llevant o xaloc, és tot el contrari. Però sempre és la mateixa sorra; així de senzill.
Per aquest motiu no els ha d’estranyar si quan surtin publicades aquestes línies no queda gens de platja, que potser ja ens hagi vingut a visitar el famós “rentabotes”, un temporal que sol aparèixer del 15 de setembre al 12 d’octubre, doncs segons d’on procedeixi, pot portar sorra o pedres sota el mur o el passeig. És un fenomen natural que es dóna amb o sense passeigs o murs; un fet de la naturalesa i de la mar capritxosa.
Pensin que fa uns 30 o 35 anys, el Delta de la Tordera havia arribat a tenir fins a 300 o 400 metres de llargada i tan sols 1,5 o 2 metres d’alçada de sécs. La sorra, segons els corrents, anava cap els Pins Melics o Malgrat, o bé venia cap a s’Abanell. El riu de la vall de Burg també s’ha assecat del tot. I a sobre, l’any 94 tres vaixells dragues s’emporten milions de metres cúbics de la Badia i s’Abanell per dur-la a Santa Susanna i Pineda. Inexplicable, però cert.
Sàpiguen que els forats de milers de metres que van deixar ja s’han tornat a omplir, però han necessitat 6 o 7 anys, i aquesta sorra és la que ara ens falta. Creguin-me, el mar no és que s’emporti la sorra, només la fa jugar d’un lloc a l’altre, però mai se l’endu. Ara, si se’n treu i no se’n posa ens arribarem a quedar sense platja, no sé quin any, però del que he vist al que hi veig la diferència és abismal.
El temps és qui ens ho dirà, però jo crec que no seran tan sols els espigons, els col·loquin com els col·loquin, els que evitaran que la sorra no faci el natural procés. Espero equivocar-me i que l’encertin, que puguem gaudir d’una gran i meravellosa platja de s’Abanell per molts anys i que el projecte sigui un èxit.
El follet Gombau
Revista Actual ed. 167 --6Q-- 11 diciembre 2008
.
el simpático Tritón
Hola menuts, de ben segur que molts de vosaltres esteu desitjant que arribin les vacances de Nadal! Temps de regals, de festa, de germanor. Temps de fer cagar el Tió, de guarnir l’arbre de Nadal de mil i una llums de colors...
I de ben segur que anireu al bosc a recollir la molsa per parar un bonic pessebre. Doncs, si ho feu, atenció! Enmig de la molsa i la fullaraca s’hi amaguen uns petits éssers extraordinaris: els tritons. No, no parlo del rei Tritó (el pare de la Sireneta de Disney), no! Parlo d’uns tímids i fugissers animalons molt semblants a les salamandres, ja que són parents de la mateixa família: els urodels. Parlo en particular del tritó jaspiat o verd (Triturus marmoratus).
Aquest exemplar de la fotografia el vaig trobar a Blanes, caçant bolets, en una amagada i ombrívola riera de la zona del Vilar. Tota una troballa!
Menuts, els tritons són uns amfibis força desconeguts per a la majoria de nosaltres. Aquests petits animalons, de no més de 10 a 14 cm de llargada, són uns veritables devoradors d’insectes aquàtics. Sobretot els encanten les larves dels coleòpters que troben al fons dels rierols, les sèquies i els tolls.
Són d’un bonic color verd fosc, gairebé negre, jaspiat de verd clar; d’aquí el seu nom. Mascles i femelles presenten una diferenciació morfològica força important: les femelles -com la de la fotografia- no gaudeixen de l’espectacular cresta dorsal característica dels mascles de l’espècie. Ben al contrari, una franja de color taronja o rosàcia els dibuixa tota l’espina dorsal fins a la punta de la cua. Aquests amfibis en particular són d’hàbits força terrestres, tot i que no els pot faltar la humitat i els tolls i basses on reproduir-se. En estat larvari, són animals completament aquàtics que, posteriorment, mitjançant la metamorfosi, canviaran les seves brànquies per pulmons. És llavors quan surten de l’aigua per amagar-se enmig de la humida molsa del bosc.
Bé, menuts, si sortiu al bosc a buscar pinyes, branquillons o molsa per parar el pessebre, recordeu que la recol·lecció de la molsa a Catalunya està regulada per llei: és a dir, prohibida!
A reveure menuts! I recordeu: per Nadal reduïu, reutilitzeu i recicleu. Ah! I les piles i bateries de les joguines cap a la Deixalleria! Bon Nadal menuts i Feliç eco-any Nou!!!!
……………………………………………………….
La fiscalia de Medi Ambient acusa l’alcalde de Tordera de delicte ecològic
cafèambllet.com 5/12/08
.
Les aigües fecals de la urbanització Terra Brava van a parar a una riera sense cap mena de tractament i la fiscalia busca indicis de delicte
Amb 84 quilòmetres quadrats, el terme municipal de Tordera és una dels més grans de Catalunya. Això és una actiu molt important per al poble i una font d’oportunitats, però aquesta enorme extensió fa que també els reptes de gestió siguin molt grans. Si a la seva grandària li sumem que el terme està atravessat pel riu Tordera, de vital importància per la comarca del Maresme i de La Selva, els problemes es multipliquen. Així, durant els últims anys, la gestió i conservació de l’entorn natural ha estat un problema recurrent al municipi.
L’alcalde, acusat
Fa poc més d’una setmana, El Periódico de Catalunya feia pública la decisió del Fiscal de Medi Ambient d’investigar un possible delicte ecològic a Tordera, després que els Mossos d’Esquadra prenguessin mostres de les aigües de la Riera de la Lloparda, que passa a pocs metres de la Urba-nització Terra Brava. Què van trobar el Mossos? Doncs ni més ni menys que la majoria de les 350 vivendes de la urba-nització abocaven les aigües fecals a la riera sense cap mena de tractament. Així, la querella que va presentar el fiscal als jutjats d’Arenys de Mar, acusa de delicte ecològic l’alcalde de Tordera, Joan Carles Garcia, i el regidor de Medi Ambient, Carles Aulet, ja que els considera partícips de la conta-minació, ja que haurien permés l’abocament de les aigües fecals.
Una mica d’història
Per respondre a aquesta pregunta amb un mínim de rigor ens hem de remuntar a principis dels anys 70, encara en època de dictadura, quan es van posar en marxa la majoria de projectes d’urbanitzacions. Amb lleis no ben definides i amb mancances a l’hora de fer complir les que hi havia, les normes que regulaven aquesta mena de desenvolupament no estaven massa clares. Emmarcat en aquest context es pot començar a conèixer la història de les aigües fecals de la Urbanització Terra Brava, que s’aboquen al sistema hídric sense cap mena de control.
La urbanització en qüestió va ser promoguda per l’empresa Terra Brava S.A. a l’any 1972. Als contractes que van firmar els parcel·listes l’any 1974, a la clàusula número 9 es pot llegir que “la sociedad concesionaria (Terra Brava S.A.) queda obligada a instalar una depuradora de las aguas residuales cuyo proyecto deberá presentar para su aprobación, durante la ejecución de las obras y deberá quedar terminada en el plazo concedido para la tramitación de las mismas”. Terra Brava S.A., empresa encara existent, no va complir mai aquesta clàusula. Segons explica el president de l’Associació de Propietaris de Terra Brava, Antonio Diaz, en el seu dia el MOPU va multar al promotor i aquest va decidir “pagar la multa, ja que li era més rentable que fer l’obra”.
Els anys van passar i les urba-nitzacions van passar a ser gestionades per la figura de la Entidad de Conservación Urbanística (ECU) qui tampoc dóna resposta a la necessitat d’una depuradora. Finalment, i des de fa pocs anys, la Gene-ralitat obliga a la desaparició de les ECU i obliga als ajuntaments a fer-se càrrec de les urbanitzacions.
Què diu l’alcalde?
Preguntat sobre el perquè d’aquesta greu deficiència, l’alcalde de Tordera ha declarat a aquest setmanari que la responsabilitat de fer aquest equipament és de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) qui ja ha aprovat els projectes per dotar de depuradores no només a Terra Brava sinó també a sis urbanitzacions més. Garcia explica que és l’ACA qui cobra els rebuts per proveir als ciutadans de les infraestructures necessàries i que no és just que els ajuntaments carreguin amb despeses que no els pertoquen. Per la seva banda, el president de l’Associació de Propietaris de Terra Brava (APTB), Antonio Diaz, explica que l’actual alcalde porta catorze anys al govern i el considera respon-sable ja que “ha tolerat la desídia del promotor de la urbanització”. Aquesta desídia queda patent, segons Diaz, en el fet que el promotor va unir la canonada d’aigües fecals i la d’aigües pluvials en un mateix clavegueram. “S’estan fent autèntiques aberracions” conclou Diaz.
La Fiscalia de Medi Ambient, per la seva banda, amb els informes del Mossos d’Esquadra a les mans, ha vist prou indicis com per presentar la querella contra Garcia i Aulet. D’aquesta manera, serà la justícia qui s’haurà de pronunciar sobre el grau d’implicació dels dos càrrecs torderencs. A hores d’ara, tot i que els veïns ho consideren ‘increïble’, l’any 2008, les aigües fecals de la urbanització van directament a la riera, que desemboca al riu Tordera.
L’APUNT
La querella de la Fiscalia de Medi Ambient contra l’alcalde Joan Carles García no és l’única questió per la qual la justícia s’ha interessat per la gestió del govern torderenc. Segons explica el mateix alcalde, s’ha obert una investigació fa poc més d’un any per esbrinar si l’ajuntament ha actuat correctament en la concessió del permís que va donar a favor de Terra Brava S.A. -l’empresa promotora de la urbanització per la qual l’alcalde ha estat denunciat per delicte ecològic- per fer un nou carrer a la urbanització. Segons l’alcalde, però, “aquest cas deu estar arxivat ja que fa un any que han demanat documentació i fins ara no hem sabut res”. Per la seva banda, Antoni Diaz, de l’Associació de Propietaris de Terra Brava, assegura que aquest procés segueix en marxa.
Un altre front obert amb la justícia, segons explica Diaz, és la investigació que s’està portant a terme per pert de la Fiscalia Anticorrupció. A Carles Garcia no li consta aquesta última investigació i es va mostrar contrariat pel fet de que tot plegat presenta als alcaldes com corruptes. “Ser alcalde no és ser corrupte” ha afirmat. Garcia també a dit que el Síndic de Greuges, davant les denúncies dels propietaris de Terra Brava, mai havia assenyalat a l’ajuntament com a culpable de cap greuge.
Enderroquen una casa il·legal al parc Montnegre i Corredor.
El Punt 12/12/08
.
La grua va enderrocar ahir l'estructura de l'habitatge, on no hi vivia ningú. Foto: T.M.
Una màquina excavadora va enderrocar ahir al matí una construcció edificada il·legalment dins l'àmbit de protecció del parc Montnegre i Corredor, a la urbanització de Can Camps, al terme municipal de Tordera. L'estructura, sense acabar i abandonada des de fa uns quants mesos, pertanyia a un promotor romanès que encara no ha pogut ser localitzat, segons van confirmar algunes fonts municipals. L'actuació respon al treball conjunt que des de dos anys cap ençà estan realitzant l'Ajuntament de Tordera i l'Oficina Tècnica de Parcs Naturals de la Diputació. Ambdós detecten, primer, i denuncien, a continuació, les obres no autoritzades. La dispersió de la urbanització Can Camps propicia que alguns propietaris facin obres sense permís, que els tècnics de la Diputació i l'Ajuntament s'ocupen de descobrir i denunciar. Tordera, amb 83 quilòmetres quadrats d'extensió, comptabilitza dotze urbanitzacions, deu de les quals són degudament reconegudes. Alguns punts del veïnat de Roca Rossa i la totalitat de Can Camps, però, no figuren en cap planejament urbanístic.
Ràdio Palafolls 12/12/08
.
.Aquesta auditoria ha de fer una diagnosi de l’estat medioambiental de PLF i és el primer pas per fer l’agenda 21 del nostre municipi, en la que es proposaran, si s’escau, tot un seguit de mesures correctores.
L’agenda 21, impulsada en el cas de PLF per la Diputació de BCN, aspira a afavorir la substitució progressiva de les polítiques de gestió ambiental de caire sectorial i correctiu per d’altres de participatives, transversals i preventives.El regidor de medi ambient de PLF, Josep Rueda explica que és una agenda 21 local.
De tota manera, el document no és vinculant i els ajuntaments no estan obligats a seguir-lo, tot i que la gran majoria intenten seguir les recomanacions que fa l’Agenda 21.
Segons la Diputació l’auditoria medioambiental, que s’està fent ja a PLF, és eina clau i punt de partida de l’Agenda 21 local. Amb ella es vol donar als ajuntaments els elements de coneixement per desenvolupar les seves pròpies polítiques medioambientals, per orientar-les al desenvolupament local sostenible, fomentar la participació i determinar les actuacions prioritàries a cada poble.
Rueda, explica quina informació donarà aquesta eco-auditoria del nostre municipi.
Segons la Diputació de BCN, tot el procés d’Auditoria Ambiental ha de ser participatiu. Al principi buscant la participació dels treballadors municipals i l’equip de govern, i també buscant la participació dels ciutadans per aconseguir el diagnòstic més precís possible, buscant el màxim consens.
FOTO: guiapalafolls.com
...........................................................
“Quin bitxo és aquest?”
Revista actual --mp-- 9 diciembre 2008
las antenas del bicho pueden medir hasta 15 cmAquesta és la història d’un cuc marí blanenc explicada pel científic que el va descobrir, en Daniel Martín, director del Centre d’Estudis Avançats de Blanes. El nom d’aquest bitxo és “Mesochaetopterus rogeri”; “rogeri” ve de Roger, que és el nom del fill gran d’en Martín, “li vaig posar perquè quan va fer l’estirada, la seva llargada em va sorprendre tant com la del tub del cuc marí” digué.
De poliquets, n’hi ha 18 mil espècies diferents, n’hi ha d’errants i de sedentaris. Són molt abundants, ja que habiten tots els sistemes marins, tant arran d’onades com a les majors profunditats; juguen per tant, un paper essencial en l’ecosistema, perquè serveixen d’aliment a moltes altres espècies.
El primer contacte del científic amb aquest poliquet, va ser una foto que va rebre el 1995, de seguida s’hi va interessar i va assolir rebre informació de diferents indrets de la nostra geografia on també coneixien la seva presència. La primera hipòtesi d’en Martín va ser que es tractava d’una espècie introduïda a la Mediterrània, atès que la seva grandària, d’entre 4 i 60 centímetres, feia pensar que si fos autòctona algú altre l’hauria descobert abans. I com que venia del sud, més concretament de la costa d’Almería, podria ser d’afinitat tropical, ja que els efectes del canvi climàtic queden ben palesos amb l’augment d’1,07 ºC de la temperatura de l’aigua del mediterrani en els darrers anys.
Però després d’efectuar diverses investigacions, Martín va poder comprovar que no hi havia cap espècie similar a la Mediterrània. Tampoc provenia d’Amèrica del Nord ni del Brasil, països on existeixen espècies similars. D’altra banda, la seva àmplia distribució geogràfica a casa nostra va fer decidir en Martín a la recerca de més exemplars. La captura va ser complicada, atès que el cuc, en sentir el perill proper, va descendint dins el tub que ell mateix ha creat i que pot mesurar més de 2,5 metres de llargària, la qual cosa va suposar haver d’excavar a molta profunditat per obtenir algun exemplar petit.
Finalment, Martín s’inclina per pensar que aquesta espècie, trobada al delta de la Tordera, és mediterrània i que no s’havia trobat abans atès que amb les dragues que solen treballar els científics per capturar exemplars d’algun animaló, piquen al sòl i la vibració fa que el cuc baixi cada vegada més avall dins del seu tub. Més tard, el Dr. Daniel Martín ha sabut que aquesta espècie ja s’havia fotografiat l’any 1975 a Almería, tot i que ningú l’havia estudiada.
En el marc de la Setmana de la Ciència, el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB) va organitzar diversos actes. Un d’ells va ser aquesta ponència, que va tenir lloc a la Biblioteca Comarcal el 19 de novembre. Una exposició al vestíbul de la mateixa Biblioteca i una Jornada de Portes Obertes, que van haver de perllongar a dos dies donat l’èxit de convocatòria (unes 350 persones, sobretot alumnes de batxillerat), van completar unes activitats l’objectiu de les quals era acostar el món de la ciència i el CEAB a tots els ciutadans i ciutadanes de Blanes.
“Scopalina blanensis”
Revista Actual ed. 167 --col-- 9 diciembre 2008
.
Investigadores del CEAB descubrieron recientemente una nueva especie marina que lleva el nombre de nuestra villa. La “Scopalina blanensis” es una esponja incrustante de color anaranjado, abundante en las rocas de la Punta Santa Anna entre 6 y 12 metros de profundidad.
El descubrimiento, parte de la tesis Doctoral de Andrea Blanquer, acaba de ser publicado en la revista internacional “Invertebrate Systematics”. El grupo de investigación que dirige la Dra. Iosune Uriz ha encontrado nuevas especies de esponjas en todo el mundo desde hace varios años, pero esta es la primera vez que una especie animal marina lleva el nombre de Blanes. Andrea Blanquer e Iosune Uriz decidieron dedicar la especie a Blanes, ya que se trata de la “localidad tipo” (el primer lugar donde ha aparecido). Posteriormente han encontrado la especie también en Baleares.
Se desconoce si esta especie ha llegado aquí procedente del Atlántico, donde tampoco se conocía, o ha estado siempre en el Mediterráneo y ha pasado desapercibida por su semejanza con otra esponja: “Scopalina lophyropoda”.
No es la primera vez que el nombre de Blanes se asocia a nuevos descubrimientos científicos del CEAB. En 1994, la Dra Uriz e investigadores del Instituto de Química de Moléculas de Interés Biológico de Italia, descubrieron una molécula química de otra esponja recogida en Blanes. La molécula fue bautizada como “Blanesina” y resultó tener propiedades antimicrobianas.
FOTO: Las manchas de colores son animales pluricelulares (nuestros ancestros conocidos más remotos). Se alimentan filtrando el agua de mar y reteniendo las pequeñas partículas de plancton. Sólo cuando nacen pasan por un corto periodo de nado, hasta encontrar un ambiente apropiado para fijarse y pasar el resto de su vida así, inmóviles.
Al·legacions al POUM de Blanes
Revista Actual ed. 167 --mp-- 10 diciembre 2008
.
nadie quiere bloques de planta baja + nueveLa Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de Blanes i l’Entitat d’Educació Mediambiental s’Agulla, van presentar diverses al·legacions al Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM).
La CUP en va presentar quatre. La primera fa referència al creixement urbanístic i puntualitza que no es té en compte la importància dels habitatges secundaris o buits, que representen més del 50% del total censat i que únicament amb aquests habitatges, ja existents, Blanes podria acollir unes 32 mil persones; el POUM proposa construir 5226 habitatges nous en 15 anys.
En segon lloc, una altra de les al·legacions afirma que algunes propostes edificatives no respecten la protecció mediambiental i paisatgística, com és el cas de l’edifici de pb+9, que es justifica amb la necessitat d’alliberar sòl per a zones verdes; una premissa que es contradiu amb la proximitat d’aquest edifici a la mateixa zona verda (conca Tordera) i contrària també als mateixos valors del POUM, que descriu el paisatge urbà com a bé d’interès col·lectiu. Els habitatges de pb+6 previstos als Pins també són massa alts, en tractar-se d’un indret que toca a la zona agrària i planera on no hi ha altres edificacions. La CUP demana que no s’aprovi la construcció de la zona SUD Riera, que es declari sòl no urbanitzable i quedi com a parc per a la població. Que no s’aprovi la construcció de la zona SUD Activitats Turístiques, pel seu creixement excessiu i de sòl urbanitzable per a una activitat que, per desgràcia, tan sols presenta ocupació dos mesos l’any. De no ser acceptada aquesta proposta, es demana que no s’urbanitzi la zona més propera a la costa, que es conservi part de la pineda i s’integrin els equipaments necessaris per al barri i el sector turístic. Si s’urbanitza, que es faci a una alçada màxima de pb+6 arreu del municipi i que disminueixi l’alçada a mesura que els edificis s’acostin a zones agràries.
La CUP també denuncia que no es protegeixen suficientment les zones boscoses: el desenvolupament de la zona SUD11 representa perdre una de les poques zones arbrades properes al litoral, que cal aprofitar per esponjar el barri dels Pins i donar valor paisatgístic a la zona turistico-hotelera.I per últim, la CUP considera que el POUM hauria de ser molt més proteccionista amb la línia de servitud maritimo-terrestre, atès que la pèrdua de platja representa un greu problema per al sector turístic i la qualitat de vida de tota la ciutadania. Demanen que es faci una reserva de sòl de la zona costanera per tal de definir el model de passeig i entorn que es vol en el futur i que aquesta línia de servitud tingui la mateixa amplada en tot el tram de s’Abanell, des del delta.
L’entitat d’Educació Mediambiental S’Agulla ha presentat una desena d’al·legacions contra l’aprovació del POUM.La primera indica que el nou Pla no especifica la localització ni dimensions dels nous aparcaments que han de resoldre el greu problema d’estacionament que pateix el municipi, reconegut pel mateix POUM, i diu que si el POUM pot preveure quants habitatges nous es construiran també pot preveure quants aparcaments són necessaris.
S’Agulla sol·licita que el nou POUM inclogui un Pla per recuperar la zona de la Tordera. Malgrat que el POUM esmenta vàries vegades la importància ecològica, paisatgística i ornitològica del Delta i se sap, mitjançant un indicador que mesura la seva qualitat, que el seu estat és pèssim, l’ajuntament no el té en consideració. El consistori té la competència de gestionar el sòl i els usos a les zones a tocar del riu, ha de reclamar la restauració i conservació dels terrenys afectats per les obres de la dessaladora i ha de vetllar per aturar les activitats il·legals que pateix la llera del riu, com són el camp de tir, l’accés de vehicles i l’ocupació per acampada, exigir a l’ACA una correcta reforestació de l’espai, consevar-lo i senyalitzar-lo. El Delta té un gran potencial didàctic i turístic.
Una tercera al·legació de s’Agulla enumera diverses errades que conté el document del nou Pla d’Ordenació Urbanística.
En la quarta al·legació, s’Agulla sol·licita que es desestimi la urbanització de la Vall de Burg, que es catalogui com a sòl no urbanitzable i que es prepari un pla per recuperar i conservar la riera i la vegetació associada a aquest espai, tal com mana l’Agenda 21 local de Blanes.
La cinquena demana un estudi que faci referència a la mobilitat que generarà l’ampliació del port amb l’increment de l’activitat turística, que no està contemplada en el POUM i que suposarà que la zona d’aparcament sigui insuficient i que la càrrega de trànsit del passeig sigui insostenible.
Una altra al·legació proposa que es desestimi la urbanització del final SUD, al Racó Blau, que limita amb la plana agrícola i garanteix la connectivitat ecològica i paisatgística amb la zona dels Pedrets i que faria de barrera impedint aquesta connexió. A més, la proximitat d’aquest sector a la Tordera fa que estigui catalogat com a zona amb risc d’inundació.
La següent sol·licita eliminar del SUD Horta d’en Beia i SUD Riera la previsió d’urbanitzar els espais naturals inclosos en el Pla de protecció i conservació del patrimoni natural del municipi, i la preparació del pla estratègic de recuperació i conservació de les rieres, tal com estableix l’Agenda 21 local.
Una vuitena al·legació vol desestimar la creació del SUD Ronda Oest, atès el valor hidrològic i ecològic del sòl que es preveu ocupar.
La penúltima demana que el nou POUM inclogui un pla de gestió de l’espai natural dels turons de Blanes i un estudi de la mobilitat generada per les noves infraestructures que aglutinaran el trànsit d’entrada i sortida de Blanes.
I la darrera al·legació presentada per l’Entitat Mediambiental s’Agulla fa referència a la urbanització de la Vall de Burg i demana que es desestimi i es catalogui la zona com a no urbanitzable, atès el perfil de segona residència de la zona, que fa que la majoria de pisos i comerços només estiguin oberts a l’estiu. També es tracta d’una zona amb un alt valor ecològic, ja que la travessa la riera que duu el mateix nom, acompanyada del bosc de ribera i una important coberta forestal. D’altra banda, aquest és un espai inclòs dins el catàleg d’espais d’interès natural i paisatgístic de la Costa Brava.
Algunes de les propostes i peticions d’aquest recull d’al·legacions són accions aconsellades pel mateix equip tècnic que va redactar el POUM i, tal com s’indica en alguns casos, el fet de no contemplar-les es contradiu amb la pròpia Agenda 21 local.
Les al·legacions dels ecosocialistes
Revista Actual ed. 167 --mp-- 10 diciembre 2008
El grup municipal d’EUiA-ICV va presentar disset al·legacions contra l’aprovació del POUM.
Les peticions que reflecteixen són: la concreció d’on es trobaran i quins seran els nous equipaments municipals; la creació d’una rotonda a la cruïlla del c/Ca la Guidó amb la Crta.de Tordera; la creació d’espais per a places d’aparcament; que el nou Pla inclogui la xarxa de carrils bici, així com els camins rurals del municipi; la creació d’un ús específic per a locals d’oci i afins i d’un altre per a l’activitat religiosa de qualsevol confessió; incrementar el sostre comercial al 25% en l’àmbit de la carretera; la inclusió de la instal·lació d’oficines en els usos industrials, logístics i tecnològics; l’ampliació del termini d’execució dels sectors residencials (de 8 a 16 anys); passar del 50% al 100% l’edificabilitat per a activitats hoteleres a la zona Sud 11 per a activitats turístiques; deixar un corredor que enllaci les zones verdes de Valldolig a l’hora de connectar els carrers; la modificació dels aspectes que afecten els habitatges socials (metres, destí, etc.) i, a les zones referenciades com 6H, a les quals es crea unes avingudes de 20 metres, rebaixar-les a 10 metres i aprofitar els altres 10 per a la creació de zones verdes. Altres qüestions amb les quals els ecosocialistes no estan d’acord i així ho han al·legat són: l’alçada de pb+9 al Racó Blau, ja que creuen que no és necessària i la creació d’una nova via que travessa el parc Xon Martí, contra la qual exposen que el parc a més de ser una zona verda actua com a connector biològic.
................................................................
Rieres i platges
Revista Actual ed. 167 -S’Agulla Entitat Mediambiental- 11 diciembre 2008
.
no podemos hechar a perder los arroyosAquests dies Blanes es notícia per dos esdeveniments de gran importància, les obres de la Rambla Joaquim Ruyra, coneguda popularment com la Riera, i per la primera i destructiva llevantada de la temporada. Aquests dos fenòmens, que han coincidit en el temps, porten molts anys treballant plegats. I és que la canalització de les rieres i l’erosió de la costa estan estretament relacionades.
Abans que es posés de moda viure a tocar del mar, el riu la Tordera i les rieres de la Selva i el Maresme acumulaven més sediments a les platges dels que podien erosionar els temporals, creant una costa plena de grans platges. Però en els darrers 50 anys, l’home ha transformat el paisatge fins el punt d’invertir la dinàmica costanera. Els ports, la canalització de les rieres, la disminució del cabal dels rius, la impermeabilització del sòl per a la urbanització, etc., han frenat l’arribada de sediments a les platges, fet que ha permès a l’erosió avançar a un ritme que ningú no podia preveure.Malauradament, la manera de fer les coses no canvia i els nous projectes de poble continuen utilitzant els mateixos criteris de transformació territorial. Si res no canvia, properament, bona part de les rieres de Blanes i el seu entorn seran canalitzades i transformades en noves avingudes. Les rieres eviten les inundacions regulant el cabal d’aigua de pluja mitjançant la vegetació de ribera i transportant els sediments que s’han anat erosionant des de la part alta del municipi fins a la platja. La canalització d’aquests cursos d’aigua anul·la totes aquestes accions i afavoreix les contraposades.Tot i que protegir els trams de les rieres que encara ens queden no resoldrà els problemes d’erosió costanera, sí que és part imprescindible de la solució.
S’Abanell, els Pins, ahir i avui
Revista Actual ed. 167 -Albert Ros i Coll- 10 diciembre 2008
.
una propuesta interesante que ha quedado olvidada en algún cajón del AyuntamientoAvui els parlaré d’un tema molt important per al nostre poble, del passeig i platja de s’Abanell. És la tercera vegada des que escric en aquesta revista, ja fa més de 10 anys, que toco aquest tema, tan espinós i conflictiu per a les nostres autoritats.
Mai m’havia trobat amb el que ara els explicaré. El primer article el vaig fer l’agost del 2001 (núm.80); el segon, el maig del 2006 (núm.136), fins aquí tot normal, però el fet curiós és que la situació que es dóna avui és la mateixa que fa 7 anys i 4 mesos. L’editor i responsable d’aquesta revista m’ha donat el vist-i-plau per tornar-lo a publicar donada aquesta similitud: el passeig i la platja es troben igual i no s’hi ha fet absolutament res. Molt de parlar, discutir, traginar sorra per apedaçar la platja, però cap solució eficaç com la que tothom demana per salvar el passeig, la platja i el delta. Adjunto un esbós del que, al meu parer, podria ser una solució i que va ser presentat a l’ajuntament, a petició seva, el mes de febrer del 2007; llavors la idea els va agradar. Hi va haver el canvi de consistori i no n’he tornat a tenir cap més notícia.
Així deia l’article del 23/8/2001: Què passarà amb s’Abanell?
Les nostres autoritats competents s’han reunit amb tècnics especialitzats cercant solucions per poder salvar la nostra millor i més emblemàtica platja o evitar-hi mals majors. Crec que, tant les autoritats locals com la gent de Blanes, saben com jo que aquest any hem tingut sort de gaudir d’una platja de molta sorra com feia almenys 25 o 30 anys que no es tenia.
En canvi cap al Sud o garbí, als càmpings i fins al Cap de la Tordera, n’hi ha menys que mai, que jo recordi. Fa llàstima, totalment al revés que a S’Auguer. Que consti que no estic en contra de tot el que s’està tramitant. Déu me’n guard de qüestionar si ho faran bé o malament, ni dir si el millor serà solucionar el problema amb els espigons en paral·lel o de terra cap a fora –no estic capacitat per aconsellar-ho– però vull expressar la meva opinió.
La meva experiència de més de 60 anys de viure a tan sols 60 metres de la zona i ser professional de la mar, crec que em dóna certa llibertat d’opinar. Faré cas de la dita “allà on no se’n posa no se’n pot treure”. La meva opinió –compartida amb altres persones vinculades a la mar o amb experiència sobre el tema– és que el que passa no és cap misteri: les tres fonts d’ingrés de les nostres platges han estat des de sempre les dues rieres i el riu Tordera i, per desgràcia, avui gairebé es pot dir que de portar sorra “res de res”.
Pensin que la sorra se’n va o ve per sí sola. Ni creix ni es gasta, tan sols es trasllada d’un lloc a un altre. Els temporals i els corrents de garbí s’emporten la sorra del mig de s’Abanell cap a llevant, a la Palomera o davant de les escoles, però si el temporal és de llevant o xaloc, és tot el contrari. Però sempre és la mateixa sorra; així de senzill.
Per aquest motiu no els ha d’estranyar si quan surtin publicades aquestes línies no queda gens de platja, que potser ja ens hagi vingut a visitar el famós “rentabotes”, un temporal que sol aparèixer del 15 de setembre al 12 d’octubre, doncs segons d’on procedeixi, pot portar sorra o pedres sota el mur o el passeig. És un fenomen natural que es dóna amb o sense passeigs o murs; un fet de la naturalesa i de la mar capritxosa.
Pensin que fa uns 30 o 35 anys, el Delta de la Tordera havia arribat a tenir fins a 300 o 400 metres de llargada i tan sols 1,5 o 2 metres d’alçada de sécs. La sorra, segons els corrents, anava cap els Pins Melics o Malgrat, o bé venia cap a s’Abanell. El riu de la vall de Burg també s’ha assecat del tot. I a sobre, l’any 94 tres vaixells dragues s’emporten milions de metres cúbics de la Badia i s’Abanell per dur-la a Santa Susanna i Pineda. Inexplicable, però cert.
Sàpiguen que els forats de milers de metres que van deixar ja s’han tornat a omplir, però han necessitat 6 o 7 anys, i aquesta sorra és la que ara ens falta. Creguin-me, el mar no és que s’emporti la sorra, només la fa jugar d’un lloc a l’altre, però mai se l’endu. Ara, si se’n treu i no se’n posa ens arribarem a quedar sense platja, no sé quin any, però del que he vist al que hi veig la diferència és abismal.
El temps és qui ens ho dirà, però jo crec que no seran tan sols els espigons, els col·loquin com els col·loquin, els que evitaran que la sorra no faci el natural procés. Espero equivocar-me i que l’encertin, que puguem gaudir d’una gran i meravellosa platja de s’Abanell per molts anys i que el projecte sigui un èxit.
El follet Gombau
Revista Actual ed. 167 --6Q-- 11 diciembre 2008
.
el simpático TritónHola menuts, de ben segur que molts de vosaltres esteu desitjant que arribin les vacances de Nadal! Temps de regals, de festa, de germanor. Temps de fer cagar el Tió, de guarnir l’arbre de Nadal de mil i una llums de colors...
I de ben segur que anireu al bosc a recollir la molsa per parar un bonic pessebre. Doncs, si ho feu, atenció! Enmig de la molsa i la fullaraca s’hi amaguen uns petits éssers extraordinaris: els tritons. No, no parlo del rei Tritó (el pare de la Sireneta de Disney), no! Parlo d’uns tímids i fugissers animalons molt semblants a les salamandres, ja que són parents de la mateixa família: els urodels. Parlo en particular del tritó jaspiat o verd (Triturus marmoratus).
Aquest exemplar de la fotografia el vaig trobar a Blanes, caçant bolets, en una amagada i ombrívola riera de la zona del Vilar. Tota una troballa!
Menuts, els tritons són uns amfibis força desconeguts per a la majoria de nosaltres. Aquests petits animalons, de no més de 10 a 14 cm de llargada, són uns veritables devoradors d’insectes aquàtics. Sobretot els encanten les larves dels coleòpters que troben al fons dels rierols, les sèquies i els tolls.
Són d’un bonic color verd fosc, gairebé negre, jaspiat de verd clar; d’aquí el seu nom. Mascles i femelles presenten una diferenciació morfològica força important: les femelles -com la de la fotografia- no gaudeixen de l’espectacular cresta dorsal característica dels mascles de l’espècie. Ben al contrari, una franja de color taronja o rosàcia els dibuixa tota l’espina dorsal fins a la punta de la cua. Aquests amfibis en particular són d’hàbits força terrestres, tot i que no els pot faltar la humitat i els tolls i basses on reproduir-se. En estat larvari, són animals completament aquàtics que, posteriorment, mitjançant la metamorfosi, canviaran les seves brànquies per pulmons. És llavors quan surten de l’aigua per amagar-se enmig de la humida molsa del bosc.
Bé, menuts, si sortiu al bosc a buscar pinyes, branquillons o molsa per parar el pessebre, recordeu que la recol·lecció de la molsa a Catalunya està regulada per llei: és a dir, prohibida!
A reveure menuts! I recordeu: per Nadal reduïu, reutilitzeu i recicleu. Ah! I les piles i bateries de les joguines cap a la Deixalleria! Bon Nadal menuts i Feliç eco-any Nou!!!!
……………………………………………………….
La fiscalia de Medi Ambient acusa l’alcalde de Tordera de delicte ecològic
cafèambllet.com 5/12/08
.
Les aigües fecals de la urbanització Terra Brava van a parar a una riera sense cap mena de tractament i la fiscalia busca indicis de delicte
Amb 84 quilòmetres quadrats, el terme municipal de Tordera és una dels més grans de Catalunya. Això és una actiu molt important per al poble i una font d’oportunitats, però aquesta enorme extensió fa que també els reptes de gestió siguin molt grans. Si a la seva grandària li sumem que el terme està atravessat pel riu Tordera, de vital importància per la comarca del Maresme i de La Selva, els problemes es multipliquen. Així, durant els últims anys, la gestió i conservació de l’entorn natural ha estat un problema recurrent al municipi.
L’alcalde, acusat
Fa poc més d’una setmana, El Periódico de Catalunya feia pública la decisió del Fiscal de Medi Ambient d’investigar un possible delicte ecològic a Tordera, després que els Mossos d’Esquadra prenguessin mostres de les aigües de la Riera de la Lloparda, que passa a pocs metres de la Urba-nització Terra Brava. Què van trobar el Mossos? Doncs ni més ni menys que la majoria de les 350 vivendes de la urba-nització abocaven les aigües fecals a la riera sense cap mena de tractament. Així, la querella que va presentar el fiscal als jutjats d’Arenys de Mar, acusa de delicte ecològic l’alcalde de Tordera, Joan Carles Garcia, i el regidor de Medi Ambient, Carles Aulet, ja que els considera partícips de la conta-minació, ja que haurien permés l’abocament de les aigües fecals.
Una mica d’història
Per respondre a aquesta pregunta amb un mínim de rigor ens hem de remuntar a principis dels anys 70, encara en època de dictadura, quan es van posar en marxa la majoria de projectes d’urbanitzacions. Amb lleis no ben definides i amb mancances a l’hora de fer complir les que hi havia, les normes que regulaven aquesta mena de desenvolupament no estaven massa clares. Emmarcat en aquest context es pot començar a conèixer la història de les aigües fecals de la Urbanització Terra Brava, que s’aboquen al sistema hídric sense cap mena de control.
La urbanització en qüestió va ser promoguda per l’empresa Terra Brava S.A. a l’any 1972. Als contractes que van firmar els parcel·listes l’any 1974, a la clàusula número 9 es pot llegir que “la sociedad concesionaria (Terra Brava S.A.) queda obligada a instalar una depuradora de las aguas residuales cuyo proyecto deberá presentar para su aprobación, durante la ejecución de las obras y deberá quedar terminada en el plazo concedido para la tramitación de las mismas”. Terra Brava S.A., empresa encara existent, no va complir mai aquesta clàusula. Segons explica el president de l’Associació de Propietaris de Terra Brava, Antonio Diaz, en el seu dia el MOPU va multar al promotor i aquest va decidir “pagar la multa, ja que li era més rentable que fer l’obra”.
Els anys van passar i les urba-nitzacions van passar a ser gestionades per la figura de la Entidad de Conservación Urbanística (ECU) qui tampoc dóna resposta a la necessitat d’una depuradora. Finalment, i des de fa pocs anys, la Gene-ralitat obliga a la desaparició de les ECU i obliga als ajuntaments a fer-se càrrec de les urbanitzacions.
Què diu l’alcalde?
Preguntat sobre el perquè d’aquesta greu deficiència, l’alcalde de Tordera ha declarat a aquest setmanari que la responsabilitat de fer aquest equipament és de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) qui ja ha aprovat els projectes per dotar de depuradores no només a Terra Brava sinó també a sis urbanitzacions més. Garcia explica que és l’ACA qui cobra els rebuts per proveir als ciutadans de les infraestructures necessàries i que no és just que els ajuntaments carreguin amb despeses que no els pertoquen. Per la seva banda, el president de l’Associació de Propietaris de Terra Brava (APTB), Antonio Diaz, explica que l’actual alcalde porta catorze anys al govern i el considera respon-sable ja que “ha tolerat la desídia del promotor de la urbanització”. Aquesta desídia queda patent, segons Diaz, en el fet que el promotor va unir la canonada d’aigües fecals i la d’aigües pluvials en un mateix clavegueram. “S’estan fent autèntiques aberracions” conclou Diaz.
La Fiscalia de Medi Ambient, per la seva banda, amb els informes del Mossos d’Esquadra a les mans, ha vist prou indicis com per presentar la querella contra Garcia i Aulet. D’aquesta manera, serà la justícia qui s’haurà de pronunciar sobre el grau d’implicació dels dos càrrecs torderencs. A hores d’ara, tot i que els veïns ho consideren ‘increïble’, l’any 2008, les aigües fecals de la urbanització van directament a la riera, que desemboca al riu Tordera.
L’APUNT
La querella de la Fiscalia de Medi Ambient contra l’alcalde Joan Carles García no és l’única questió per la qual la justícia s’ha interessat per la gestió del govern torderenc. Segons explica el mateix alcalde, s’ha obert una investigació fa poc més d’un any per esbrinar si l’ajuntament ha actuat correctament en la concessió del permís que va donar a favor de Terra Brava S.A. -l’empresa promotora de la urbanització per la qual l’alcalde ha estat denunciat per delicte ecològic- per fer un nou carrer a la urbanització. Segons l’alcalde, però, “aquest cas deu estar arxivat ja que fa un any que han demanat documentació i fins ara no hem sabut res”. Per la seva banda, Antoni Diaz, de l’Associació de Propietaris de Terra Brava, assegura que aquest procés segueix en marxa.
Un altre front obert amb la justícia, segons explica Diaz, és la investigació que s’està portant a terme per pert de la Fiscalia Anticorrupció. A Carles Garcia no li consta aquesta última investigació i es va mostrar contrariat pel fet de que tot plegat presenta als alcaldes com corruptes. “Ser alcalde no és ser corrupte” ha afirmat. Garcia també a dit que el Síndic de Greuges, davant les denúncies dels propietaris de Terra Brava, mai havia assenyalat a l’ajuntament com a culpable de cap greuge.
Enderroquen una casa il·legal al parc Montnegre i Corredor.
El Punt 12/12/08
.
La grua va enderrocar ahir l'estructura de l'habitatge, on no hi vivia ningú. Foto: T.M.Una màquina excavadora va enderrocar ahir al matí una construcció edificada il·legalment dins l'àmbit de protecció del parc Montnegre i Corredor, a la urbanització de Can Camps, al terme municipal de Tordera. L'estructura, sense acabar i abandonada des de fa uns quants mesos, pertanyia a un promotor romanès que encara no ha pogut ser localitzat, segons van confirmar algunes fonts municipals. L'actuació respon al treball conjunt que des de dos anys cap ençà estan realitzant l'Ajuntament de Tordera i l'Oficina Tècnica de Parcs Naturals de la Diputació. Ambdós detecten, primer, i denuncien, a continuació, les obres no autoritzades. La dispersió de la urbanització Can Camps propicia que alguns propietaris facin obres sense permís, que els tècnics de la Diputació i l'Ajuntament s'ocupen de descobrir i denunciar. Tordera, amb 83 quilòmetres quadrats d'extensió, comptabilitza dotze urbanitzacions, deu de les quals són degudament reconegudes. Alguns punts del veïnat de Roca Rossa i la totalitat de Can Camps, però, no figuren en cap planejament urbanístic.
dijous, 11 de desembre del 2008
Ànec cuallarg (Anas acuta) a la desembocadura del riu Tordera 11/12/08. Enric Badosa
Ànec cuallarg (Anas acuta) mascle
Fotografies de l’Enric Badosa...
.
Aquest migdia l’Enric Badosa ha vist un ànec cuallarg (Anas acuta) mascle a la desembocadura del riu Tordera.
També...
103 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
4 xarxets comuns (Anas crecca) femelles
1 rascló (Rallus aquaticus)
10 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
20 repicatalons (Emberiza schoeniclus)
titelles (Anthus pratensis)
cueretes blanques (Motacilla alba)
gavina vulgar (Larus ridibundus)
Corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo) a Les Llobateres (Sant Celoni) 11/12/08. Jordi Novell
Fotografia d’en Jordi Novell de quatre corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo) a les Llobateres (Sant Celoni).
Algunes notícies més per llegir 11/12/08...
AQUEST MATÍ S’HA PROCEDIT A L’ENDERROC D’UNA CONSTRUCCIÓ IL·LEGAL A CAN CAMPS DE TORDERA.
Ràdio Tordera 11/12/08
Aquest matí s’ha procedit a l’enderroc d’una construcció il·legal a Can Camps de Tordera i dins l’àmbit de protecció del Parc del Montnegre i el Corredor. L’enderroc és el resultat d’un llarg procés de reiterades denúncies per part del parc i de l’aplicació de les mesures de disciplina urbanística adoptades per l’ajuntament de Tordera, que és l’administració competent. Els treballs, han començat a les 10.00 h del matí, amb la col·laboració tècnica i econòmica de la Diputació de Barcelona. Les tasques han consistit en l’enderroc d’una edificació d’obra nova aixecada sense cap mena de llicència en un sector de sòl no urbanitzable del municipi de Tordera on no està permès edificar i que es troba dins l’àmbit del Parc del Montnegre i el Corredor. La construcció, inacabada i que mai ha arribat a estar habitada, ha estat objecte de demolició total, així com la piscina i els murs i tancaments perimetrals de la parcel·la. El director del parc natural Montnegre i Corredor, Antoni Bombi ha explicat quin procés s’ha seguit, fins arribar la demolició de l’habitatge.
L’actuació duta a terme és fruit de la col·laboració entre els serveis tècnics del departament d’urbanisme de l’Ajuntament de Tordera i l’Oficina Tècnica de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Antoni Bombi, recordava que la zona on s’ha efectuat la demolició, està del tot prohibit l’edificació nova.
Des de fa un parell d’anys funciona un equip de treball format per tècnics de les dues administracions que té com a principals objectius millorar l’eficiència en la detecció, seguiment i denúncia d’obres no autoritzades i avançar en la resolució de les situacions urbanístiques irregulars que es produeixen en assentaments il·legals situats dins el parc.
.
…………………………………………………………..
CiU arrenca la promesa del govern català d'impulsar un únic passeig marítim al Maresme
El Punt 11/12/08
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal (PSC), es va comprometre ahir a «impulsar fórmules per la continuïtat de la comunicació a la costa del Maresme, tant per a vianants com per a ciclistes», segons informa el diputat de CiU Benet Maimí. Maimí, també regidor d'Arenys de Mar i defensor de la proposta al Parlament, es va felicitar ahir que aquesta s'inclogui dins les negociacions entre Generalitat i Estat en la comissió bipartida que s'ha de celebrar abans no acabi l'any.
El diputat assenyala que l'actuació de connectar sense interrupcions la costa entre Barcelona i Malgrat de Mar es coordinarà amb la direcció general d'Arquitectura i Paisatge, «que té atribuïdes les funcions relatives a l'aprovació i l'execució de camins de ronda fora del domini públic marítim i terrestre». Per Benet Maimí, la satisfacció augmenta davant el suport de tots els partits de la cambra catalana i, en especial, «perquè es tracta d'una demanda lògica sorgida directament de la ciutadania».
«Espero que el conseller Nadal no oblidi els compromisos adquirits i que ben aviat es comencin a notar canvis en el litoral maresmenc», manté.
Ràdio Tordera 11/12/08
Aquest matí s’ha procedit a l’enderroc d’una construcció il·legal a Can Camps de Tordera i dins l’àmbit de protecció del Parc del Montnegre i el Corredor. L’enderroc és el resultat d’un llarg procés de reiterades denúncies per part del parc i de l’aplicació de les mesures de disciplina urbanística adoptades per l’ajuntament de Tordera, que és l’administració competent. Els treballs, han començat a les 10.00 h del matí, amb la col·laboració tècnica i econòmica de la Diputació de Barcelona. Les tasques han consistit en l’enderroc d’una edificació d’obra nova aixecada sense cap mena de llicència en un sector de sòl no urbanitzable del municipi de Tordera on no està permès edificar i que es troba dins l’àmbit del Parc del Montnegre i el Corredor. La construcció, inacabada i que mai ha arribat a estar habitada, ha estat objecte de demolició total, així com la piscina i els murs i tancaments perimetrals de la parcel·la. El director del parc natural Montnegre i Corredor, Antoni Bombi ha explicat quin procés s’ha seguit, fins arribar la demolició de l’habitatge.
L’actuació duta a terme és fruit de la col·laboració entre els serveis tècnics del departament d’urbanisme de l’Ajuntament de Tordera i l’Oficina Tècnica de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Antoni Bombi, recordava que la zona on s’ha efectuat la demolició, està del tot prohibit l’edificació nova.
Des de fa un parell d’anys funciona un equip de treball format per tècnics de les dues administracions que té com a principals objectius millorar l’eficiència en la detecció, seguiment i denúncia d’obres no autoritzades i avançar en la resolució de les situacions urbanístiques irregulars que es produeixen en assentaments il·legals situats dins el parc.
.
…………………………………………………………..
CiU arrenca la promesa del govern català d'impulsar un únic passeig marítim al Maresme
El Punt 11/12/08
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal (PSC), es va comprometre ahir a «impulsar fórmules per la continuïtat de la comunicació a la costa del Maresme, tant per a vianants com per a ciclistes», segons informa el diputat de CiU Benet Maimí. Maimí, també regidor d'Arenys de Mar i defensor de la proposta al Parlament, es va felicitar ahir que aquesta s'inclogui dins les negociacions entre Generalitat i Estat en la comissió bipartida que s'ha de celebrar abans no acabi l'any.
El diputat assenyala que l'actuació de connectar sense interrupcions la costa entre Barcelona i Malgrat de Mar es coordinarà amb la direcció general d'Arquitectura i Paisatge, «que té atribuïdes les funcions relatives a l'aprovació i l'execució de camins de ronda fora del domini públic marítim i terrestre». Per Benet Maimí, la satisfacció augmenta davant el suport de tots els partits de la cambra catalana i, en especial, «perquè es tracta d'una demanda lògica sorgida directament de la ciutadania».
«Espero que el conseller Nadal no oblidi els compromisos adquirits i que ben aviat es comencin a notar canvis en el litoral maresmenc», manté.
dimecres, 10 de desembre del 2008
Torlit (Burbinus oedicnemus) sobre la desembocadura del riu Tordera i el Pla de Grau (Malgrat de Mar) 10/12/08. David Caballé
fotografia d'en David CaballéAquesta tarda en David Caballé ha vist un torlit (Burbinus oedicnemus) en vol per sobre la platja de la desembocadura del riu Tordera i en direcció al Pla de Grau (Malgrat de Mar) amb l’intenció d’aturar-se a uns camps molt propers als càmpings
Altres observacions d’aquesta tarda...
>50 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
1 ànec xiulador (Anas penelope) mascle
xarxets comuns (Anas crecca) femelles
>15 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
3 fotjes vulgars (Fulica atra)
1 rascló (Rallus aquaticus) escoltat
3 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
>500 gavines vulgars (Larus ridibundus)
uns 250 gavians argentats (Larus michahellis)
1 gavià fosc (Larus fuscus) de 3er hivern
>75 gavines capnegres (Larus melanocephalus)
>20 baldrigues (Puffinus sp.)
26 corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) cap al dormidor de Blanes
8 corb marí gros (Phalacrocorax carbo) cap al dormidor de Blanes
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 martinet blanc (Egretta garzetta)
>100 esplugabous (Bubulcus ibis) al dormidor
1 esparver vulgar (Accipiter nisus) femella en vol rasant sobre l’aigua i que es para a un freixe de la riba
1 blauet (Alcedo atthis)
2 aligots comuns (Buteo buteo)
1 cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
>5 cueretes blanques (Motacilla alba)
>10 repicatalons (Emberiza schoeniclus)
>10 tudons (Columba palumbus)
>10 mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
>5 mallerengues cuallargues (Aegithalos caudatus)
1 mallerenga blava (Parus caeruleus)
1 mallerenga carbonera (Parus major)
>10 garsa (Pica pica)pit-roig (Erithacus rubecula)
rossinyol bord (Cettia cetti)
cadernera (Carduelis carduelis)
1 cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus)
.
esparver vulgar (Accipiter nisus), fotografia de David Caballé
dormidor d'esplugabous (Bubulcus ibis), fotografia de David CaballéAus marines davant el Pla de Llobet (Santa Susanna-Pineda de Mar) 10/12/08. David Caballé
Avui en David Caballé ha observat davant la platja del Pla de Llobet (Santa Susanna-Pineda de Mar)...
2 cabussons emplomallats (Podiceps cristatus)
51 gavines capnegres (Larus melanocephalus)
Algun mascarell (Morus bassanus)
1 xatrac becllarg (Sterna sandvicensis)
... com a més destacat.
2 cabussons emplomallats (Podiceps cristatus)
51 gavines capnegres (Larus melanocephalus)
Algun mascarell (Morus bassanus)
1 xatrac becllarg (Sterna sandvicensis)
... com a més destacat.
Molts rapinyaires hivernants, comentari d’en David Caballé 8/12/08
Aquest dilluns en cotxe de Santa Susanna a Riells i Viabrea passant per Blanes, en David Caballé va veure més de 15 aligots comuns (Buteo buteo) i més de 5 xoriguers comuns (Falco tinnunculus), aquests darrers bàsicament entre Palafolls i Blanes (només els propers a les carreteres).
I és que cada vegada que sortim ho diem... hi ha un munt arreu, i a qualsevol camp te’ls trobes. Tres són les espècies que gairebé mai fallen... l’aligot, el xoriguer i l’esparver vulgar (Accipiter nisus), i de tant en tant l’astor (Accipiter gentilis).
I és que cada vegada que sortim ho diem... hi ha un munt arreu, i a qualsevol camp te’ls trobes. Tres són les espècies que gairebé mai fallen... l’aligot, el xoriguer i l’esparver vulgar (Accipiter nisus), i de tant en tant l’astor (Accipiter gentilis).
Algunes notícies més per llegir 10/12/08...
El morrut amenaça el passeig Marítim de Pineda.
El Punt 10/12/08
Les últimes dades oficials, de finals d'octubre, parlen de 342 exemplars afectats
Pineda és el municipi del Maresme més afectat per la plaga de l'escarabat morrut de les palmeres. De fet, s'apunta com un dels focus principals des d'on es va començar a escampar la plaga ara fa dos anys. Les dades d'exemplars afectats –i que acabaran tallats– arribava als 342 a finals d'octubre, segons les darreres dades oficials. Des de l'agost passat, però, l'insecte ha entrat sense aturador al passeig Marítim que uneix el Poblenou amb el centre de Pineda i on hi ha desenes de palmeres.
Els efectes del morrut al passeig Marítim comencen a ser evidents. Grups de tres o quatre exemplars seguits han estat tallats pels tècnics després de detectar-hi la presència de la plaga. En aquest vial es va plantar fa anys aquesta espècie d'arbres que ha esdevingut amb el temps l'element més significatiu del passeig. Segons van confirmar fonts de l'Ajuntament, des de l'agost passat fins a finals de novembre un total de 19 palmeres del passeig s'han hagut de sacrificar davant la presència de l'escarabat morrut. La plaga, que va tenir l'inici en alguns jardins privats del veïnat de Pinemar, a la zona alta del municipi, ha anat baixant cap a la costa deixant darrere seu un bon grapat de troncs tallats.
L'insecte, doncs, amb un radi d'actuació molt ampli, pot haver trobat en el passeig l'escenari ideal per alimentar-se durant mesos atesa la poca distància que separa una palmera d'una altra. Malgrat els tractaments preventius aplicats en aquests arbres des de fa temps, encara avui no se n'ha trobat cap capaç d'anul·lar els efectes del morrut. La regidora de Medi Ambient, Mònica Palacín (ERC), no amaga la preocupació pel futur de les palmeres a Pineda. «Durant molts anys, l'únic criteri que s'aplicava a la jardineria en les noves urbanitzacions era l'econòmic. La palmera era barata i es plantaven a grapats, sense tenir en compte la seva fragilitat davant les possibles plagues», assenyala.
Per Palacín, a dia d'avui ningú no pot assegurar que les palmeres del passeig Marítim es mantinguin. «L'insecte ha fet feina durant l'estiu a l'interior del tronc, però no ha estat fins a la tardor que s'han pogut comprovar els desastrosos resultats», comenta. Des de l'àrea de Medi Ambient, de la qual ara penja el servei de Jardineria municipal, està previst aplicar una nova planificació sobre les zones que s'han de replantar.
LA GENERALITAT NO PAGARÀ
Mònica Palacín va explicar ahir que a la situació crítica que viu Pineda a causa de l'avanç de l'escarabat morrut s'agreuja amb l'anunci de la Generalitat que deixarà de pagar la destrucció dels exemplars malalts. «Ens han comunicat que retallen la despesa i que a partir d'ara cada municipi haurà d'assumir el cost de la tala», diu Palacín que afegeix: «Ens haurem de plantejar si destinem els diners a tractaments preventius que, de moment, no donen resultat, o els derivem a afrontar les factures per tallar les palmeres.» Tallar una palmera malalta costa entre 400 i 600 euros. «Haurem de ser molt més exigents amb els particulars que tinguin palmeres infectades, perquè hauran d'assumir el cost de la tala que, d'altra banda, l'haurà de fer un tècnic autoritzat per l'Ajuntament», exposa. Hi afegeix: «Cal assegurar-nos que la manipulació dels exemplars la fan professionals, per evitar que la plaga encara s'estengui més.»
Meteomar alerta que aquesta nit podria nevar al Maresme
Diari Maresme 10/12/08
Segons informa el Servei de meteorologia del Consell Comarcal del Maresme (Meteomar), aquest dimecres al vespre-nit s'espera una important baixada de temperatures que podria fer caure neu a la comarca.
Previsions
Segons Meteomar, la neu podria caure per damunt dels 400 metres tot i que també podria presentar-se en forma de neu granulada a peu de costa. En funció de la intensitat de les tempestes, per sota dels 400 metres es podrien arribar a acumular entre 5 i 10 centímetres de neu granulada.
Horari
Les previsions informen que aquesta situació es podria produir entre les 8 del vespre d'aquest dimecres i les 2 de la matinada de dijous.
La Generalitat impulsarà la connexió de tots els passeigs marítims del Maresme
Diari Maresme 10/12/08
Una proposició presentada per Convergència i Unió (CiU) al Parlament de Catalunya sobre la necessitat de comunicar amb garanties de pas tota la costa del Maresme, ha estat acceptada pel Govern de la Generalitat.
Proposta
La proposta, llençada al Parlament català pel diputat de CiU, Benet Maimí, ha estat assumida pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), Joaquim Nadal. Concretament, la proposició desenvolupada s'inclou en l'ordre del dia de la comissió bipartida i el conseller Nadal s'ha compromès a defensar-la.
"Objectiu desitjable"
En un comunicat parlamentari sobre el compliment de la resolució, Nadal ha acceptat les consideracions del diputat de CiU i s'ha compromès a impulsar fórmules per la continuïtat de la comunicació a la costa del Maresme, tant per a vianants com a ciclistes, “un objectiu desitjable”, segons el conseller.
Connexió de pas
La iniciativa demana una connexió de pas i sense interrupcions entre Barcelona i el passeig de Malgrat de Mar, el darrer de la comarca del Maresme. Amb aquest objectiu, s'ha propiciat que la proposta quedi inclosa en les negociacions entre Generalitat i l'Estat, i s'ha inclòs en la comissió bipartida constituïda entre el Ministerio de Medio Ambiente, y del Medio Rural y Marino, i el DPTOP, per a ser incorporada a l'ordre del dia de la segona comissió, prevista per abans d'acabar l'any.
Reaccions
Per la seva banda, Maimí s'ha mostrat molt satisfet de rebre el suport de tots els partits de la cambra catalana, sobretot perquè, segons assegura, “es tracta d'una demanda lògica que prové directament de la ciutadania”.
Retencions a la carretera entre Malgrat i Blanes
Malgrat confidencial 10/12/08
Durant aquests dies, operaris de la Diputació de Barcelona realitzen tasques de neteja dels vorals de la carretera comarcal entre Malgrat de Mar i Blanes, la GI-6001. Els treballs, que consisteixen en la tala d’alguns dels arbres que hi ha al costat de la via, obliguen a donar pas alternatiu als vehicles que circulen per aquest tram (a tocar del pont d’en Pixota). Fins i tot en alguns moments s’ha de tallar completament la carretera. Tot plegat provoca algunes retencions de trànsit.
Maresme. El Maresme busca a corre-cuita en què invertir els 73 milions oferts per Zapatero
El Punt 9/12/08
La majoria dels municipis encara han de resoldre quins projectes presenten al fons creat per l'Estat
El pla impulsat pel govern de Rodríguez Zapatero per pal·liar la crisi econòmica i impulsar que els ajuntaments generin obra pública ha provocat, després de l'alegria inicial, força maldecaps als municipis del Maresme. La majoria encara es troben en plena discussió per escollir els projectes que s'adaptin a uns requisits molt específics, i el temps se'ls acaba. Abans del 20 de gener han d'haver presentat les propostes si volen aconseguir les partides necessàries per dur-los a terme. A la comarca –amb un cens l'1 de gener del 2007 de 414.081 habitants–, li corresponen 73.292.337 milions del fons de 8.000 anunciat per l'Estat.
Curiosament, els ajuntaments que encara no han fet els deures i no han tancat el pressupost pel 2009 ho tenen millor. Un cop aprovats els comptes, cap dels projectes inclosos poden quedar beneficiats per aquest fons puntual i excepcional anunciat per l'Estat. Aquest és el cas, entre molts d'altres, de Mataró, que està estudiant a fons el reial decret en què s'inclou el pla econòmic per aclarir alguns conceptes i intentar incloure algunes inversions de l'any que ve ja previstes en el pressupost. En cas que es confirmi la negativa, també guarda d'altres projectes en espera de finançament, com ara la zona esportiva de davant l'hospital de Mataró, que ara per ara queda pendent en espera de finançament.
RECERCA DE CONSENS
Altres municipis grans del Maresme, com ara Premià de Mar, Pineda de Mar, Calella i Vilassar es troben en plena discussió de com aprofitar, amb el màxim benefici possible, l'oportunitat que els dóna el govern de Rodríguez Zapatero. Fins i tot, en casos com el del Masnou, on el govern està en minoria, es busca el consens amb la resta de partits de l'oposició. Les reunions es multipliquen perquè el termini per presentar la documentació acaba el 20 de gener i, amb les festes de Nadal pel mig, s'exigeix una resposta ràpida. Alguns ajuntaments, però, han pogut treure del calaix projectes que havien quedat aparcats. Arenys de Mar, per exemple, aposta per la reforma del vestidor del poliesportiu municipal i també per la millora de la segona fase de la platja Cassà. Canet també ho té clar: els diners que arribin de Madrid aniran directament a la urbanització de la riera Gavarra. Argentona considera que la reforma del carrer Gran seria, sens dubte, una bona inversió i Premià de Dalt destinarà els diners a la urbanització de la carretera d'enllaç, la segona fase de la millora al barri de la Floresta i dels accessos del barri de Santa Anna, i la il·luminació de la carretera dels Sis Pobles.
Per la seva banda, Alella pensa en l'adequació i la urbanització del tram superior del passeig de la Riera i Dosrius repartirà la partida entre el nucli antic, Canyamars i Can Massuet.
En el cas de Malgrat, ha jugat a favor seu el factor temps. L'anunci de la injecció econòmica de l'Estat va arribar poc abans de l'aprovació del pressupost, fet que va facilitar treure dels comptes municipals la construcció del nou camp de futbol per derivar-la cap a Madrid. (Aquesta informació ha estat elaborada per Lluís Arcal, Adela Genís, Teresa Márquez i Lluís Martínez).
Alella - 1.592.646
Arenys de Mar - 2.507.028
Arenys de Munt - 1.381.389
Argentona - 2.018.154
Cabrils - 1.185.546
Calella - 3.192.018
Canet de Mar - 2.333.073
El Masnou - 3.882.495
Malgrat de Mar - 3.154.494
Mataró - 21.069.195
Palafolls - 1.426.797
Pineda de Mar - 4.525.536
Premià de Dalt - 1.732.476
Premià de Mar - 4.883.430
Sant Andreu de Llavaneres - 1.724.865
Tordera - 2.481.009
Vilassar de Dalt - 1.500.252
Vilassar de Mar - 3.372.204
PLF espera més d’1 milió 400 mil € d’ajudes del govern.
Ràdio Palafolls 10/12/08
Fa unes setmanes el president del govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, anunciava el paquet de mesures anticrisi dirigides a incentivar l’obra pública dels ajuntaments.
El consistori palafollenc ha estudiat quins projectes pot presentar en aquestes ajudes estatals que s’espera que a PLF deixin poc més d’ 1 milió 400 mil €.
Els projectes que es poden presentar a les ajudes han de ser projectes que no estiguin dins el pressupost del 2009, que tinguin el projecte executiu ja fet i que no rebin ja ajudes ni subvencions d’altres organismes.
Gràcies a aquestes ajudes, l’Ajuntament presentarà alguns projectes que havien quedat en el calaix de cara al proper any per falta de finançament, però que amb aquestes ajudes podrien tenir el finançament necessari per tirar-se endavant, com assegura el regidor d’hisenda de l’Ajuntament de PLF, Josep Ribas.
Ara l’Ajuntament de PLF s’ha posat a treballar en cercar quins projectes es poden presentar a les ajudes fins arribar a la xifra econòmica que es pressuposa que pertoca al nostre municipi.
El mateix Ribas explica quins poden ser aquests projectes.
Tot hi això, la llista de projectes no està tancada i pot haver modificacions.
Un cop es tinguin els projectes es valorarà aquells que puguin produir més contractació d’aturats i que coincideixi amb el valor total de les ajudes que corresponen a PLF.
Les ajudes es calculen pel nombre d’habitants, així PLF preveu 1 milió 426 mil €.La resta de poblacions de la comarca també treballen per buscar els projectes que podran finançar amb les ajudes del govern central. Malgrat de Mar, que preveu aconseguir més de 3 milions 150 mil €, ja ha anunciat que invertirà els diners en la construcció del nou camp de futbol municipal, prop del cementiri de la localitat. Aquesta obra havia d’estar dins el pressupost del 2009, però es va retirar un dia abans de ser aprovat per tal de poder ser presentat a les ajudes. Pineda rebrà més de 4 milions i mig i Tordera no arribarà als 2 milions i mig d’aquestes ajudes estatal.
Els consistoris tenen fins a finals de gener per presentar els projectes que optaran a les ajudes de l’executiu espanyol.
DEMÀ DIJOUS, 11 DE DESEMBRE ES PROCEDIRÀ A L’ENDERROC D’UNA CONSTRUCCIÓ IL·LEGAL A CAN CAMPS DE TORDERA.
Ràdio Tordera 10/12/08
Demà dijous, 11 de desembre, es procedirà a l’enderroc d’una construcció il·legal a Can Camps de Tordera i dins l’àmbit de protecció del Parc del Montnegre i el Corredor. L’enderroc és el resultat d’un llarg procés de reiterades denúncies per part del parc i de l’aplicació de les mesures de disciplina urbanística adoptades per l’ajuntament de Tordera, que és l’administració competent. Els treballs, que començaran a les 10.00 h del matí, s’executaran amb la col·laboració tècnica i econòmica de la Diputació de Barcelona, i consistiran en l’enderroc d’una edificació d’obra nova aixecada sense cap mena de llicència en un sector de sòl no urbanitzable del municipi de Tordera on no està permès edificar i que es troba dins l’àmbit del Parc del Montnegre i el Corredor. La construcció, inacabada i que mai ha arribat a estar habitada, serà objecte de demolició total, així com la piscina i els murs i tancaments perimetrals de la parcel·la. Així ho explica, la regidora d’urbanisme de l’ajuntament de Tordera, Rosa Salarichs.
L’actuació que es durà a terme és fruit de la col·laboració entre els serveis tècnics del departament d’urbanisme de l’Ajuntament de Tordera i l’Oficina Tècnica de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Des de fa un parell d’anys funciona un equip de treball format per tècnics de les dues administracions que té com a principals objectius millorar l’eficiència en la detecció, seguiment i denúncia d’obres no autoritzades i avançar en la resolució de les situacions urbanístiques irregulars que es produeixen en assentaments il·legals situats dins el parc.
El Punt 10/12/08
Les últimes dades oficials, de finals d'octubre, parlen de 342 exemplars afectats
Pineda és el municipi del Maresme més afectat per la plaga de l'escarabat morrut de les palmeres. De fet, s'apunta com un dels focus principals des d'on es va començar a escampar la plaga ara fa dos anys. Les dades d'exemplars afectats –i que acabaran tallats– arribava als 342 a finals d'octubre, segons les darreres dades oficials. Des de l'agost passat, però, l'insecte ha entrat sense aturador al passeig Marítim que uneix el Poblenou amb el centre de Pineda i on hi ha desenes de palmeres.
Els efectes del morrut al passeig Marítim comencen a ser evidents. Grups de tres o quatre exemplars seguits han estat tallats pels tècnics després de detectar-hi la presència de la plaga. En aquest vial es va plantar fa anys aquesta espècie d'arbres que ha esdevingut amb el temps l'element més significatiu del passeig. Segons van confirmar fonts de l'Ajuntament, des de l'agost passat fins a finals de novembre un total de 19 palmeres del passeig s'han hagut de sacrificar davant la presència de l'escarabat morrut. La plaga, que va tenir l'inici en alguns jardins privats del veïnat de Pinemar, a la zona alta del municipi, ha anat baixant cap a la costa deixant darrere seu un bon grapat de troncs tallats.
L'insecte, doncs, amb un radi d'actuació molt ampli, pot haver trobat en el passeig l'escenari ideal per alimentar-se durant mesos atesa la poca distància que separa una palmera d'una altra. Malgrat els tractaments preventius aplicats en aquests arbres des de fa temps, encara avui no se n'ha trobat cap capaç d'anul·lar els efectes del morrut. La regidora de Medi Ambient, Mònica Palacín (ERC), no amaga la preocupació pel futur de les palmeres a Pineda. «Durant molts anys, l'únic criteri que s'aplicava a la jardineria en les noves urbanitzacions era l'econòmic. La palmera era barata i es plantaven a grapats, sense tenir en compte la seva fragilitat davant les possibles plagues», assenyala.
Per Palacín, a dia d'avui ningú no pot assegurar que les palmeres del passeig Marítim es mantinguin. «L'insecte ha fet feina durant l'estiu a l'interior del tronc, però no ha estat fins a la tardor que s'han pogut comprovar els desastrosos resultats», comenta. Des de l'àrea de Medi Ambient, de la qual ara penja el servei de Jardineria municipal, està previst aplicar una nova planificació sobre les zones que s'han de replantar.
LA GENERALITAT NO PAGARÀ
Mònica Palacín va explicar ahir que a la situació crítica que viu Pineda a causa de l'avanç de l'escarabat morrut s'agreuja amb l'anunci de la Generalitat que deixarà de pagar la destrucció dels exemplars malalts. «Ens han comunicat que retallen la despesa i que a partir d'ara cada municipi haurà d'assumir el cost de la tala», diu Palacín que afegeix: «Ens haurem de plantejar si destinem els diners a tractaments preventius que, de moment, no donen resultat, o els derivem a afrontar les factures per tallar les palmeres.» Tallar una palmera malalta costa entre 400 i 600 euros. «Haurem de ser molt més exigents amb els particulars que tinguin palmeres infectades, perquè hauran d'assumir el cost de la tala que, d'altra banda, l'haurà de fer un tècnic autoritzat per l'Ajuntament», exposa. Hi afegeix: «Cal assegurar-nos que la manipulació dels exemplars la fan professionals, per evitar que la plaga encara s'estengui més.»
Meteomar alerta que aquesta nit podria nevar al Maresme
Diari Maresme 10/12/08
Segons informa el Servei de meteorologia del Consell Comarcal del Maresme (Meteomar), aquest dimecres al vespre-nit s'espera una important baixada de temperatures que podria fer caure neu a la comarca.
Previsions
Segons Meteomar, la neu podria caure per damunt dels 400 metres tot i que també podria presentar-se en forma de neu granulada a peu de costa. En funció de la intensitat de les tempestes, per sota dels 400 metres es podrien arribar a acumular entre 5 i 10 centímetres de neu granulada.
Horari
Les previsions informen que aquesta situació es podria produir entre les 8 del vespre d'aquest dimecres i les 2 de la matinada de dijous.
La Generalitat impulsarà la connexió de tots els passeigs marítims del Maresme
Diari Maresme 10/12/08
Una proposició presentada per Convergència i Unió (CiU) al Parlament de Catalunya sobre la necessitat de comunicar amb garanties de pas tota la costa del Maresme, ha estat acceptada pel Govern de la Generalitat.
Proposta
La proposta, llençada al Parlament català pel diputat de CiU, Benet Maimí, ha estat assumida pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), Joaquim Nadal. Concretament, la proposició desenvolupada s'inclou en l'ordre del dia de la comissió bipartida i el conseller Nadal s'ha compromès a defensar-la.
"Objectiu desitjable"
En un comunicat parlamentari sobre el compliment de la resolució, Nadal ha acceptat les consideracions del diputat de CiU i s'ha compromès a impulsar fórmules per la continuïtat de la comunicació a la costa del Maresme, tant per a vianants com a ciclistes, “un objectiu desitjable”, segons el conseller.
Connexió de pas
La iniciativa demana una connexió de pas i sense interrupcions entre Barcelona i el passeig de Malgrat de Mar, el darrer de la comarca del Maresme. Amb aquest objectiu, s'ha propiciat que la proposta quedi inclosa en les negociacions entre Generalitat i l'Estat, i s'ha inclòs en la comissió bipartida constituïda entre el Ministerio de Medio Ambiente, y del Medio Rural y Marino, i el DPTOP, per a ser incorporada a l'ordre del dia de la segona comissió, prevista per abans d'acabar l'any.
Reaccions
Per la seva banda, Maimí s'ha mostrat molt satisfet de rebre el suport de tots els partits de la cambra catalana, sobretot perquè, segons assegura, “es tracta d'una demanda lògica que prové directament de la ciutadania”.
Retencions a la carretera entre Malgrat i Blanes
Malgrat confidencial 10/12/08
Durant aquests dies, operaris de la Diputació de Barcelona realitzen tasques de neteja dels vorals de la carretera comarcal entre Malgrat de Mar i Blanes, la GI-6001. Els treballs, que consisteixen en la tala d’alguns dels arbres que hi ha al costat de la via, obliguen a donar pas alternatiu als vehicles que circulen per aquest tram (a tocar del pont d’en Pixota). Fins i tot en alguns moments s’ha de tallar completament la carretera. Tot plegat provoca algunes retencions de trànsit.
Maresme. El Maresme busca a corre-cuita en què invertir els 73 milions oferts per Zapatero
El Punt 9/12/08
La majoria dels municipis encara han de resoldre quins projectes presenten al fons creat per l'Estat
El pla impulsat pel govern de Rodríguez Zapatero per pal·liar la crisi econòmica i impulsar que els ajuntaments generin obra pública ha provocat, després de l'alegria inicial, força maldecaps als municipis del Maresme. La majoria encara es troben en plena discussió per escollir els projectes que s'adaptin a uns requisits molt específics, i el temps se'ls acaba. Abans del 20 de gener han d'haver presentat les propostes si volen aconseguir les partides necessàries per dur-los a terme. A la comarca –amb un cens l'1 de gener del 2007 de 414.081 habitants–, li corresponen 73.292.337 milions del fons de 8.000 anunciat per l'Estat.
Curiosament, els ajuntaments que encara no han fet els deures i no han tancat el pressupost pel 2009 ho tenen millor. Un cop aprovats els comptes, cap dels projectes inclosos poden quedar beneficiats per aquest fons puntual i excepcional anunciat per l'Estat. Aquest és el cas, entre molts d'altres, de Mataró, que està estudiant a fons el reial decret en què s'inclou el pla econòmic per aclarir alguns conceptes i intentar incloure algunes inversions de l'any que ve ja previstes en el pressupost. En cas que es confirmi la negativa, també guarda d'altres projectes en espera de finançament, com ara la zona esportiva de davant l'hospital de Mataró, que ara per ara queda pendent en espera de finançament.
RECERCA DE CONSENS
Altres municipis grans del Maresme, com ara Premià de Mar, Pineda de Mar, Calella i Vilassar es troben en plena discussió de com aprofitar, amb el màxim benefici possible, l'oportunitat que els dóna el govern de Rodríguez Zapatero. Fins i tot, en casos com el del Masnou, on el govern està en minoria, es busca el consens amb la resta de partits de l'oposició. Les reunions es multipliquen perquè el termini per presentar la documentació acaba el 20 de gener i, amb les festes de Nadal pel mig, s'exigeix una resposta ràpida. Alguns ajuntaments, però, han pogut treure del calaix projectes que havien quedat aparcats. Arenys de Mar, per exemple, aposta per la reforma del vestidor del poliesportiu municipal i també per la millora de la segona fase de la platja Cassà. Canet també ho té clar: els diners que arribin de Madrid aniran directament a la urbanització de la riera Gavarra. Argentona considera que la reforma del carrer Gran seria, sens dubte, una bona inversió i Premià de Dalt destinarà els diners a la urbanització de la carretera d'enllaç, la segona fase de la millora al barri de la Floresta i dels accessos del barri de Santa Anna, i la il·luminació de la carretera dels Sis Pobles.
Per la seva banda, Alella pensa en l'adequació i la urbanització del tram superior del passeig de la Riera i Dosrius repartirà la partida entre el nucli antic, Canyamars i Can Massuet.
En el cas de Malgrat, ha jugat a favor seu el factor temps. L'anunci de la injecció econòmica de l'Estat va arribar poc abans de l'aprovació del pressupost, fet que va facilitar treure dels comptes municipals la construcció del nou camp de futbol per derivar-la cap a Madrid. (Aquesta informació ha estat elaborada per Lluís Arcal, Adela Genís, Teresa Márquez i Lluís Martínez).
Alella - 1.592.646
Arenys de Mar - 2.507.028
Arenys de Munt - 1.381.389
Argentona - 2.018.154
Cabrils - 1.185.546
Calella - 3.192.018
Canet de Mar - 2.333.073
El Masnou - 3.882.495
Malgrat de Mar - 3.154.494
Mataró - 21.069.195
Palafolls - 1.426.797
Pineda de Mar - 4.525.536
Premià de Dalt - 1.732.476
Premià de Mar - 4.883.430
Sant Andreu de Llavaneres - 1.724.865
Tordera - 2.481.009
Vilassar de Dalt - 1.500.252
Vilassar de Mar - 3.372.204
PLF espera més d’1 milió 400 mil € d’ajudes del govern.
Ràdio Palafolls 10/12/08
Fa unes setmanes el president del govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, anunciava el paquet de mesures anticrisi dirigides a incentivar l’obra pública dels ajuntaments.
El consistori palafollenc ha estudiat quins projectes pot presentar en aquestes ajudes estatals que s’espera que a PLF deixin poc més d’ 1 milió 400 mil €.
Els projectes que es poden presentar a les ajudes han de ser projectes que no estiguin dins el pressupost del 2009, que tinguin el projecte executiu ja fet i que no rebin ja ajudes ni subvencions d’altres organismes.
Gràcies a aquestes ajudes, l’Ajuntament presentarà alguns projectes que havien quedat en el calaix de cara al proper any per falta de finançament, però que amb aquestes ajudes podrien tenir el finançament necessari per tirar-se endavant, com assegura el regidor d’hisenda de l’Ajuntament de PLF, Josep Ribas.
Ara l’Ajuntament de PLF s’ha posat a treballar en cercar quins projectes es poden presentar a les ajudes fins arribar a la xifra econòmica que es pressuposa que pertoca al nostre municipi.
El mateix Ribas explica quins poden ser aquests projectes.
Tot hi això, la llista de projectes no està tancada i pot haver modificacions.
Un cop es tinguin els projectes es valorarà aquells que puguin produir més contractació d’aturats i que coincideixi amb el valor total de les ajudes que corresponen a PLF.
Les ajudes es calculen pel nombre d’habitants, així PLF preveu 1 milió 426 mil €.La resta de poblacions de la comarca també treballen per buscar els projectes que podran finançar amb les ajudes del govern central. Malgrat de Mar, que preveu aconseguir més de 3 milions 150 mil €, ja ha anunciat que invertirà els diners en la construcció del nou camp de futbol municipal, prop del cementiri de la localitat. Aquesta obra havia d’estar dins el pressupost del 2009, però es va retirar un dia abans de ser aprovat per tal de poder ser presentat a les ajudes. Pineda rebrà més de 4 milions i mig i Tordera no arribarà als 2 milions i mig d’aquestes ajudes estatal.
Els consistoris tenen fins a finals de gener per presentar els projectes que optaran a les ajudes de l’executiu espanyol.
DEMÀ DIJOUS, 11 DE DESEMBRE ES PROCEDIRÀ A L’ENDERROC D’UNA CONSTRUCCIÓ IL·LEGAL A CAN CAMPS DE TORDERA.
Ràdio Tordera 10/12/08
Demà dijous, 11 de desembre, es procedirà a l’enderroc d’una construcció il·legal a Can Camps de Tordera i dins l’àmbit de protecció del Parc del Montnegre i el Corredor. L’enderroc és el resultat d’un llarg procés de reiterades denúncies per part del parc i de l’aplicació de les mesures de disciplina urbanística adoptades per l’ajuntament de Tordera, que és l’administració competent. Els treballs, que començaran a les 10.00 h del matí, s’executaran amb la col·laboració tècnica i econòmica de la Diputació de Barcelona, i consistiran en l’enderroc d’una edificació d’obra nova aixecada sense cap mena de llicència en un sector de sòl no urbanitzable del municipi de Tordera on no està permès edificar i que es troba dins l’àmbit del Parc del Montnegre i el Corredor. La construcció, inacabada i que mai ha arribat a estar habitada, serà objecte de demolició total, així com la piscina i els murs i tancaments perimetrals de la parcel·la. Així ho explica, la regidora d’urbanisme de l’ajuntament de Tordera, Rosa Salarichs.
L’actuació que es durà a terme és fruit de la col·laboració entre els serveis tècnics del departament d’urbanisme de l’Ajuntament de Tordera i l’Oficina Tècnica de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Des de fa un parell d’anys funciona un equip de treball format per tècnics de les dues administracions que té com a principals objectius millorar l’eficiència en la detecció, seguiment i denúncia d’obres no autoritzades i avançar en la resolució de les situacions urbanístiques irregulars que es produeixen en assentaments il·legals situats dins el parc.
dimarts, 9 de desembre del 2008
Anellament a l’Illa del riu (Tordera) 8/12/08. Grup PARUS
Repicatalons (Emberiza schoeniclus), fotografia de l'Ignasi Toranzo
Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus), fotografia de l'Ignasi ToranzoAquest dilluns han vingut a anellar a l’Illa del riu (Tordera) l’Antonio España, l’Ignasi Toranzo, en Gonzalo Agudo, en Pere Miralles, i en Jordi Rodri (del Grup d’anellament del PARUS).
Trobareu l’enllaç aquí...
Jornada en L'illa del riu Tordera (08-12-2008)
Un anillador de Ripollet, Blog de Antonio España
En total es van anellar 53 ocells de les següents espècies...
1 Merla (turdus merula)
11 Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
1 Raspinell comú (Certhia brachydactyla)
7 Mallerenga blava (Parus caeruleus)
1 Mallerenga carbonera (Parus major)
1 Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
1 Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
2 Rossinyol bord (Cettia cetti)
1 Tord comú (Turdus philomelos)
3 + 1 ctrol. Repicatalons (Emberiza schoeniclus)
7 Pit-roig (Erithacus rubecula)
12 Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)
1 Cadernera (Carduelis carduelis)
2 Bitxac comú (Saxicola torquatus)
I per allà vam veure, entre altres...
1 aligot comú (Buteo buteo)
1 xoriguer comú (Falco tinnunculus)
1 picot verd (Picus viridis)
1 picot garser petit (Dendrocopos minor)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
un estol de 8 esplugabous (Bubulcus ibis) sobre el riu
... entre altres.
Molt poc moviment d’aus en general, realment som uns “cenizos”, jeje. Portava un parell de setmanes visitant la zona i esperant el dia, i ara, precisament ara, sembla que s’han posat d’acord tots els ocellets per marxar a altre lloc, coses que passen, suposo.
Riera de Fuirosos (Sant Celoni) 9/12/08. David Caballé
fotografies d'en David Caballé...
.
Avui en David Caballé ha vist al tram final de la riera de Fuirosos (Sant Celoni) i plana adjacent...
>40 durbecs (Coccothraustes coccothraustes), segurament més
uns 5 tord ala-roig (Turdus iliacus)
>20 tords comuns (Turdus philomelos)
1 griva (Turdus viscivorus)
>250 pinsans comuns (Fringilla coelebs)
>100 titelles (Anthus pratensis)
2 cotolius (Lullula arborea)
2 cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
>30 gavians argentats (Larus michahellis)
1 cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
>10 gratapalles (Emberiza cirlus)
...entre altres
.
durbec (Coccothraustes coccothraustes), fotografia d'en David Caballé.
titella (Anthus pratensis), fotografia d'en David CaballéPla de la Verneda (Sant Celoni) 9/12/08. David Caballé
fotografies d'en David Caballé...
.
Avui al Pla de La Verneda de Sant Celoni, en David Caballé ha vist...
uns 10 roquerols (Ptyonoprogne rupestris)
1 aligot comú (Buteo buteo)
1 durbec (Coccothraustes coccothraustes)
>10 cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
>50 cuereta blanca (Motacilla alba)
>10 grassets de muntanya (Anthus spinoletta)
>30 titelles (Anthus pratensis)
>50 pinsans comuns (Fringilla coelebs)
Algun lluer (Carduelis spinus) escoltat
1 sit negre (Emberiza cia)
>10 gratapalles (Emberiza cirlus)
>5 bitxacs comuns (Saxicola torquata)
>30 mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
1 griva (Turdus viscivorus)
3 cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
trist (Cisticola juncidis)
... entre altres
... entre altres
Les Llobateres (Sant Celoni) 9/12/08. David Caballé
Avui en David Caballé ha vist a Les Llobateres (Sant Celoni)...
1 oca egípcia (Alopochen aegyptiacus)
1 fotja vulgar (Fulica atra)
>3 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
17 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
2 xivites (Tringa ochropus) al riu
3 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo), un amb una anella metàl·lica però sense cap de lectura a distància
1 oca egípcia (Alopochen aegyptiacus)
1 fotja vulgar (Fulica atra)
>3 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
17 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
2 xivites (Tringa ochropus) al riu
3 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo), un amb una anella metàl·lica però sense cap de lectura a distància
Secans de Breda 9/12/08. David Caballé
Avui en David Caballé ha vist als secans de Breda (zona sud Pagès de Baix- Sant Feliu de Buixalleu)...
1 repicatalons (Emberiza schoeniclus) en una bassa
>100 pinsans comuns (Fringilla coelebs)
Durbec (Coccothraustes coccothraustes) escoltat, un nombre indeterminat
>20 pardal xarrec (Passer montanus)
Cornella (Corvus corone) escoltada
2 cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
1 tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
2 bernats pescaires (Ardea cinerea)
1 repicatalons (Emberiza schoeniclus) en una bassa
>100 pinsans comuns (Fringilla coelebs)
Durbec (Coccothraustes coccothraustes) escoltat, un nombre indeterminat
>20 pardal xarrec (Passer montanus)
Cornella (Corvus corone) escoltada
2 cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
1 tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
2 bernats pescaires (Ardea cinerea)
Durbecs (Coccothraustes coccothraustes) a Sant Feliu de Buixalleu 9/12/08
Aquest matí a primera hora un grup d’uns 10 durbecs (Coccothraustes coccothraustes) molt cridaners han passat volant sobre la benzinera de Sant Feliu de Buixalleu (carretera d’Hostalric a Sant Celoni).
Realment aquest és l’any dels durbecs.
Realment aquest és l’any dels durbecs.
Més sobre la fiscalia i Tordera 9/12/08...
.La Fiscalia acusa l'alcalde i un regidor de Tordera de la contaminació d'una riera Diari de Girona 9/12/08
La urbanització Terra Brava aboca les aigües fecals sense tractar directament a la riera que va al riu Tordera
TORDERA ACN/MARTÍ SANTIAGO
.
RIERA D'AIGÜES FECALS
1. Estat que presenta la riera on s'aboca l'aigua residual de la urbanització.
2. Claveguera construïda per impedir la inundació d'una zona boscosa a prop de la urbanització. La canonada de sortida està situada sols a 50 metres.
3. Zona de la urbanització que s'inunda quan plou i on van començar a aparèixer les rates.
4. Piló de sorra per impedir la filtració d'aigua fecal en uns terrenys adjacents a la urbanització.
La Fiscalia de Medi Ambient ha presentat una querella als jutjats d'Arenys de Mar en la qual acusa d'un delicte ecològic l'alcalde de Tordera, Joan Carles Garcia, i el regidor de Medi Ambient, Carles Aulet, tots dos de CiU. Segons va avançar El Periódico, la Fiscalia els considera partícips de la contaminació de la riera de la vall Lloparda, ja que haurien permès l'abocament de les aigües fecals de la urbanització Terra Brava, on hi ha més de 350 habitatges.
L'alcalde de Tordera assegura que se n'ha assabentat per la premsa però que li consta que el jutjat "encara no ho admès a tràmit perquè no tenim cap notificació de l'assumpte".
El president de l'Associació de Propietaris, Antonio Díaz, assegura que des de l'any 1988 estan demanant a l'Ajuntament que construeixi "una depuradora o un col·lector". Díaz afegeix que a l'estiu "l'olor és insoportable. A més, quan els forestals van netejar la zona per prevenir els incendis les rates van començar a venir a les cases i aquest any també hem tingut el mosquit tigre".
L'Agència Catalana de l'Aigua, que està construint una depuradora entre Pineda de Mar i Tordera, ja n'ha previst la construcció d'una altra dins la urbanització per asolucionar el problema dels veïns. L'alcalde assegura que estarà "construïda el 2009 perquè és una obra fàcil i anirà ubicada on hi ha la sortida actual d'aigües fecals".
De moment, els residents d'aquesta urbanització aboquen directament les aigües residuals a la riera que tenen just al costat de les cases que ocupen el carrer Pío Baroja. A part, l'any passat, l'Ajuntament va barrejar les canonades d'aigües fecals i aigües pluvials que van a parar damunt un mateix fossat que disposa d'una canonada que aboca l'aigua directament a la riera. La canonada està situada en una parcel·la que actualment està en venda i sense edificar al mateix carrer Pío Baroja.
Antonio Díaz, d'altra banda, també es lamenta que quan plou hi ha una zona de la riera que queda negada d'aigua fecal.
Aquesta zona és una de les dues sortides d'emergència que té la urbanització.
.
.......................................................................
El PSC de Tordera, demana la dimissió de l’alcalde, imputat per delicte ecològic.
Ràdio Palafolls 9/12/08
El Partit Socialista de Tordera, a l’oposició al consistori, ha demanat la dimissió de l’alcalde de la població, Joan Carles Garcia, i del regidor de Medi Ambient, Carles Aulet, per la mala gestió ambiental realitzada al municipi aquests darrers anys.
RP ja us informava la passada setmana que la Fiscalia de Medi Ambient de Catalunya acusa al regidor i també a l’alcalde de Tordera de la contaminació d’una riera.
Segons el fiscal, haurien permès abocaments d’aigües brutes a la riera de la vall Lloparda de la urbanització Terra Brava, una urbanització on hi ha més de 350 habitatges. Pel PSC, és lamentable que el nom de Tordera surti als mitjans de comunicació per un presumpte delicte ecològic i recorda que en nombroses ocasions, la formació ja havia denunciat abocaments a la zona de Terra Brava.
Des de l’equip de govern, es manté el silenci després de les declaracions d’Aulet a RP, mentre els serveis jurídics del consistori recorden que la denúncia encara no ha estat admesa a tràmit
........................................................
Trobareu notícies publicades anteriors aquí...
Més sobre la fiscalia i Tordera 5/12/08…
Notícia 1/12/08... El FISCAL DELEGAT DE MEDI AMBIENT ACUSA L’ALCALDE DE TORDERA JOAN CARLES GARCIA I EL REGIDOR CARLES AULET D’UN DELICTE ECOLÒGIC.