El Punt Avui 2/11/2016
Una moció d'ERC, el PDECat i la CUP prospera i l'Ajuntament de Malgrat aprova per unanimitat qualificar la Pilona com a bé cultural d'interès local
Es dóna un termini màxim de dos anys per decidir i fer l'adequació corresponent
La Pilona en primer pla Foto: JOSEP COMAS ALEMANY.
El consistori vol incloure l'actuació en el projecte Mines de Can Palomeres
TERESA MÁRQUEZ - MALGRAT DE MAR
Un símbol, una icona, un vestigi arqueològic industrial, un tros del passat del municipi. La Pilona, una plataforma de pedra, formigó i ferro ancorada a uns 500 metres de la costa, ha iniciat el camí per ser declarada bé cultural d'interès local. La decisió es va prendre per unanimitat de totes les forces municipals en l'últim ple i a partir d'una moció conjunta d'ERC, el PDECat i la CUP en què s'exigia al govern del PSC i JxM que s'actués de manera urgent en la preservació de l'estructura, que presenta evidents mostres de desgast en una part important dels materials i que ja ha començat a escorar.
La preocupació per conservar la Pilona no és nova. De manera reiterada, tant en l'àmbit popular com en el polític, diverses iniciatives al llarg dels anys han posat el punt de mira en la plataforma amb l'objectiu de recuperar-la com a part de la memòria local. Últimament, les xarxes socials han estat testimoni d'una nova embranzida per conscienciar la ciutadania i buscar suports per aturar la degradació de l'estructura. Amb el nom de Salvem la Pilona un grup de malgratencs cada cop més nombrós es dedica cada dia a fer públics els motius pels quals la plataforma ha de continuar formant part del paisatge de la població. Arran d'aquest rebrot de l'interès popular, les tres formacions polítiques que van presentar la moció van forçar a iniciar un altre debat sobre el futur de la Pilona. A més, coincidien en el temps amb el projecte per recuperar les mines de Can Palomeres, del qual la Pilona és l'últim esglaó.
La moció aprovada, treballada i formulada pels historiadors malgratencs Sònia Garangou, Núria Arís, Joan Piña i Joan Bosch, argumenta tant la necessitat de preservar l'espai com, sobretot, de fer-ho amb la celeritat necessària per evitar que la plataforma acabi enfonsant-se del tot. El termini inicial era d'un any, però finalment es va acordar allargar-lo a dos per donar prou marge, però tampoc allargar el procés de manera innecessària.
Diferents actuacions
Tal com va alertar durant el ple la portaveu del PDECat, Neus Serra, la preservació de la Pilona ha estat un tema recurrent en el ple des de finals dels anys noranta “i mai s'ha acabat concretant”. L'Ajuntament, però, disposa des del 2011 d'un estudi aprofundit sobre les diferents possibilitats de recuperar i consolidar la plataforma de pedra. Diferents actuacions i, en conseqüència, diferents preus.
Segons aquest informe, només hi ha tres alternatives per a la Pilona, una de les quals queda de moment feliçment descartada: la demolició, que ja es valorava llavors en uns 60.000 euros. Les dues restants en plantejaven la reconstrucció completa o parcial. En el primer cas, els tècnics proposaven la construcció d'encofrats submergits i apuntalats al fons marí per tal de restituir la cota original i la instal·lació d'una plataforma que garantís l'horitzontalitat de l'estructura, que hauria d'estar correctament marcada amb balises i també permetre l'accés d'embarcacions. El pressupost pujava a uns 319.000 euros. La reconstrucció parcial significava la rehabilitació de la Pilona per reduir el procés de degradació natural i el manteniment de la part submergida, tot i que els tècnics alertaven que amb aquesta solució caldrien amb el temps noves inversions. El cost de les obres s'enfilava inicialment als 165.000 euros.
El consistori malgratenc avisa que, en tot cas, cal una injecció econòmica externa per poder afrontar les obres corresponents. En aquest sentit, l'alcalde, Joan Mercader (PSC), planteja incloure la rehabilitació de la Pilona en el projecte més ampli vinculat a l'espai de les mines de Can Palomeres, per al qual s'ha buscat la complicitat dels fons europeus.
El Punt Avui 31/10/2016
La Generalitat té pendent publicar els 100.000 euros per la neteja dels boscos
El Consell Comarcal ultima l'inventari per reclamar més recursos a la Diputació
ELENA FERRAN - MATARÓ
La lluita per frenar la plaga del Tomicus piniperda no arrenca. Al setembre la Generalitat va prometre que destinaria una partida extraordinària d'ajuts de 100.000 euros per aturar l'escarabat barrinador que està matant els pins del Maresme. Per acollir-se a les ajudes els propietaris forestals han d'esperar que abans es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, però encara no hi ha data.
Amb això, la gestió dels boscos, per treure els arbres morts i triturar-ne la fusta, s'endarrereix. “Estem de braços plegats, perquè si fem neteja, després no ens podrem acollir als ajuts”, explica Pep Canals en l'associació Serralada Litoral. La preocupació dels propietaris és el poc marge de maniobra que tindran per treballar, ja que l'actuació de neteja contra el Tomicus s'acaba al febrer. “Tenim el perill que, amb només tres mesos de coll, ens costi de trobar empreses que facin la feina i, pitjor encara, que s'allarguin les feines”, explica Canals.
La recomanació és que es faci la tala d'arbres i que se'n trituri la fusta morta, ja que l'escarabat es torna a activar. “Esperem que compleixin els quinze dies que han dit per fer les sol·licituds i que ràpidament es facin les certificacions sobre el terreny i comenci la neteja”, desitja.
Inici immediat
Per fer aquesta feina el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat ha anunciat que destinarà tècnics de la secció de Boscos i Recursos Forestals i que, un cop sol·licitats els ajuts, es validaran aixecant acta i permetran començar-hi a treballar immediatament. Després se certificaran i es pagaran a través de l'associació.
La Generalitat, amb col·laboració amb els ajuntaments, parcs naturals, propietaris i les ADF, continua el treball de camp per delimitar l'abast de les superfícies afectades. A partir del centenar de geolocalitzacions detectades des de l'aire amb un helicòpter, han traspassat les dades als ajuntaments. Les dificultats per a molts han estat contactar amb els propietaris forestals i persuadir-los que s'adhereixin a l'associació corresponent per tal de poder-se beneficiar dels ajuts per netejar la seva finca.
Del centenar de focus més afectats entre la zona d'Alella i Calella, hi ha dos punts especialment crítics. Són zones boscoses dins el terme municipal d'Arenys de Munt i Dosrius, on hi arriba a haver fins a 13 localitzacions de pins marronosos que ho podrien ser a causa del Tomicus. A continuació hi segueix Argentona, amb 11 punts detectats i la zona de Mataró, Sant Vicenç de Montalt i Sant Andreu de Llavaneres, que en fan 8 i 9, respectivament. La llista de municipis afectats també inclou Alella, Teià, Premià de Dalt, Vilassar de Dalt, Cabrera, Arenys de Mar, Canet, Sant Cebrià, Sant Pol, Calella, Pineda, Sant Iscle, Òrrius i Vallromanes.
Ultimant inventaris
El fet que hi hagi poblacions amb pocs recursos però amb grans extensions de bosc afectades, com és el cas de Dosrius i Arenys de Munt, preocupa el Consell Comarcal del Maresme, que ha impulsat una secció de boscos amb suport específic per als ajuntaments. El conseller de Medi Ambient, Josep Triadó (CDC) explica que els propers dies acabaran els inventaris de les zones afectades amb què es vol demanar suport tècnic i econòmic a la Diputació de Barcelona, que destinaran a actuar contra la plaga. Els propietaris van retreure que la Diputació no va anunciar cap pla d'ajudes específic per combatre la plaga a l'espera de les valoracions sobre el terreny. Les primeres estimacions del Consell indicaven que la plaga havia afectat unes 800 hectàrees de pins.
LA XIFRA
100 és el nombre de punts geolocalitzats entre Alella i Calella que cal supervisar per calcular-ne el perímetre.
LA FRASE
Tenim el perill que amb només tres mesos de coll, ens costi trobar empreses que facin la feina
Pep Canals
PROPIETARI I MEMBRE DE L'ASSOCIACIÓ SERRALADA LITORAL
El Punt Avui 31/10/2016
L'Ajuntament ha destinat 6.000 euros a treure pins morts de l'espai públic
Proposa fer una “custòdia” de gestió de boscos als propietaris
E. FERRAN - MATARÓ
A Mataró, l'Ajuntament es va posar a treballar aquest estiu per frenar la plaga del Tomicus piniperda dins el terme municipal. Les actuacions les ha portat a terme el Servei d'Espais Públics, que depèn de la regidora de Via Pública, Equipaments i Espais Públics així com la Unitat de Gestió Agrícola i Forestal, que forma part de l'àrea d'Urbanisme. Fins ara han invertit 6.000 euros a fer-ne les tasques de neteja a través del contracte de manteniment d'espais naturals, per talar i eliminar els pins morts. Concretament, les actuacions s'han fet a la zona del Parc Forestal, de propietat municipal, on han tallat 26 arbres. Setanta-dos exemplars més s'han de retirar del bosc dels entorns de can Quirze i 37 més, de la finca del Bon Recés, on hi ha els horts urbans. Al parc de Roques Albes, al costat de la Via Europa, també han eliminat dos pins afectats per aquest escarabat demolidor.
Amb aquestes accions han retirat del bosc els exemplars secs i la fusta morta, però n'hi ha més que s'han detectat a les mateixes zones on acabaran d'actuar quan tinguin els recursos necessaris. És el cas de l'afectació al Parc Forestal, integrat dins el Parc del Montnegre-Corredor i que és la superfície forestal que dóna consistència als tres terços de Mataró: l'espai agrícola, l'espai urbà i l'espai forestal. L'Ajuntament té previst avançar la gestió forestal del 2017 acollint-se als ajuts anunciats per la Generalitat per frenar el Tomicus com a municipi membre de l'associació de propietaris forestals.
A través del vol de geolocalització que es va fer aquest setembre a Mataró van detectar fins a vuit focus on hi podria haver Tomicus. Només el del Parc Forestal és terreny municipal, ja que la resta se situen en finques privades. La regidora d'Urbanisme i Via Pública, Núria Calpe, (CDC) manté que s'ha contactat amb els propietaris perquè s'adhereixin a l'Associació de Propietaris Forestals del Montnegre-Corredor que serà, juntament amb la de la Serralada Litoral, les que gestionaran les subvencions a partir de les sol·licituds presentades pels privats i els municipis. La regidora reconeix la dificultat que els petits propietaris, uns quaranta en total, vulguin fer-ho. Per això, l'Ajuntament, segons explica la seva regidora, s'ha proposat fer una mena de conveni “custòdia” per mirar de gestionar els seus boscos. “Molts no en treuen un rendiment i veuen que no els surt a compte, però si el que volem són espais nets i ben gestionats, nosaltres, com a associats, ens oferim a fer-ho”, explica.
Territori i Sostenibilitat 28/10/2016
S’han iniciat els tràmits per a l’aprovació d’un nou Mapa de protecció contra la contaminació lumínica a Catalunya, tal i com estableixen l’article 7 i la disposició addicional setena del Decret 190/2015, que desplega la Llei 6/2001, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn.
L’objectiu és revisar el Mapa actual, vigent des de l’any 2007, per adequar-lo a la zonificació prevista en l’article 5 del Decret 190/2015, i actualitzar-lo amb relació al planejament urbanístic i a la delimitació actual dels espais naturals protegits.
Per tal de facilitar la feina s’han editat dos documents:
- Guia de criteris per establir la zonificació envers la contaminació lumínica, que té com a objectiu orientar els municipis en la justificació de les propostes de modificació i les obligacions que se'n deriven.
- Metodologia utilitzada per a l’elaboració de les propostes de zonificació de protecció envers la contaminació lumínica, en la qual s’indiquen les fonts emprades per realitzar les dues propostes de mapa i la metodologia que s'ha de seguir per demanar-ne la modificació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada