Catalunya té 596 trams de platges, dels quals el 43,62% són naturals
Territori i Sostenibilitat 27/10/2016
Rull, al centre, durant la presentació del Catàleg aquest dijous.
"Hem de ser capaços de compatibilitzar la preservació dels valors ambientals i la gestió del potencial econòmic” de la costa, explica el conseller a Badalona
Enllestit el Catàleg de classificació de trams de platges, que formarà part de la futura Llei d’ordenació del litoral
Els 70 municipis costaners de Catalunya compten amb 560 platges, dividides en 596 trams, dels quals 336 són urbans (el 56,28%) i 260, naturals (el 43,62%), segons el Catàleg de classificació de trams de platges elaborat pel Departament de Territori i Sostenibilitat. En total, les platges ocupen 259,56 quilòmetres dels 714,4 del litoral, un 36% de la seva longitud.
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, acompanyat del director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra, ha presentat el Catàleg aquest dijous en un acte que ha tingut lloc a Badalona (Barcelonès) i que ha comptat amb la participació de l’alcaldessa de la ciutat, Dolors Sabater, i dels alcaldes de Deltebre i de Lloret de Mar, Lluís Soler i Jaume Dolsat, respectivament.
Amb aquest títol absurd s'amaga la municipalització de platges. D'espai natural DPMT a equipament urbà, vaja!... http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/296447/ca/catalunya-te-596-trams-platges-43-62-naturals.do …
I és que resulta que les platges de Catalunya deixen de ser espais naturals per ser equipaments urbans (quan són platges urbanes) o directament comercialitzem amb elles (quan són platges "naturals")...
Normal que l'alcalde aplaudeixi, ell i tots, @territoricat ha municipalitzat les platges i ja no són espais naturals
Lloret participa a la presentació del catàleg de platges catalanes
Nova Ràdio lloret 28/10/2016
IMATGE: LA PLATJA DE LLORET | FONT: NRLL
L’Ajuntament ha participat a la presentació que la Generalitat ha fet, en àmbit nacional, del catàleg de platges catalanes. L’alcalde, Jaume Dulsat, valora de manera molt positiva que s’hagi convidat la destinació per la bona gestió que es fa de les platges, catalogades com a urbanes.
Jaume Dulsat assegura que en els últims anys s’ha fet una bona gestió de les platges lloretenques, de manera que la nova normativa de la Generalitat no afectarà el municipi.
A la presentació també hi va participar, entre altres, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull.
La Generalitat cobrarà una taxa per fer activitats esporàdiques a les platges
Diari de Girona 1/11/2016
El cànon preveu gravar les ocupacions que no estiguin als plans d'usos i es reinvertirà en actuacions per millorar la costa
Els esdeveniments esportius que no estiguin previstos hauran de pagar una taxa. Diari de Girona
La Generalitat cobrarà un cànon per fer activitats esporàdiques a les platges que no estiguin incloses al pla d'usos dels municipis. Així ho preveu el futur Avantprojecte de Llei d'Ordenació del Litoral, que també preveu dotar els ajuntaments de més poder a l'hora de gestionar els seus trams de costa. La taxa en qüestió es cobrarà «a tota ocupació del Domini Públic Marítim Terrestre que no estigui inclosa al pla d'usos». És a dir, en aquelles activitats que es realitzen arran de platja (i en alguns casos als passejos marítims) de forma especial, esporàdica o imprevista. Això inclourà esdeveniments esportius, així com esdeveniments lúdics com ara concerts, festivals i altres activitats privades.
En canvi, segons van explicar fonts del Departament de Territori i Sostenibilitat, els xiringuitos, el lloguer de patins, barques, i totes les activitats que ja entren habitualment en els plans municipals estarien exemptes de pagar l'impost, perquè actualment ja se'ls aplica una taxa que recapta la Generalitat però que acaba a les arques de l'Estat.
Corretja de transmissió
Territori va voler deixar clar que aquesta taxa no suposarà un doble gravamen ni per als futurs interessats ni pels que ja hi tenen un negoci. «La Generalitat seguirà fent de corretja de transmissió per a l'Estat en el cas de les activitats incloses al pla d'usos. En totes les altres, recaptarà el cànon però no se li aplicarà el de l'Estat», van informar des de la Conselleria. En aquest sentit, també va recordar que l'import que es recapti amb el cànon es destinarà «a actuacions de millora de la costa, d'acord amb els criteris establerts al Pla d'ordenació del litoral català».
Entre els usos que habitualment s'autoritzen a les platges hi ha les instal·lacions desmuntables i les activitats esporàdiques, com ara casaments, concerts, castells de focs o atraccions mecàniques. Durant aquest 2016, s'han tramitat un total de 733 sol·licituds d'aquest tipus. A més, 68 municipis litorals ofereixen serveis a la ciutadania a les seves platges durant la temporada de bany. En total, el Departament ha tramitat enguany la sol·licitud de 5.439 activitats, tant terrestres com marítimes, a 393 platges. La major part d'aquestes han estat a les províncies de Girona (41%) i Barcelona (27%).
Actualment, tothom qui vol fer una activitat a la platja, estigui o no prevista, ha de pagar un tant per cent a Costes de l'Estat. Amb la futura normativa, la Generalitat es reservaria el dret de recaptar i administrar els diners de les activitats esporàdiques i al mateix temps, seguiria gestionant els diners de les activitats fixes i fent de «corretja transmissora» enviant els diners a Madrid. Aquest procés, però, encara està en una fase embrionària i Territori no espera començar la tramitació de l'avantprojecte de llei fins al primer semestre de l'any vinent. Després haurà de ser aprovada pel Parlament abans que es pugui començar a aplicar.
La nova normativa també preveu que els ajuntaments impulsin els plans d'ús del litoral i les platges per ordenar les ocupacions d'instal·lacions desmuntables. A diferència dels actuals plans, que són a temporada vista, la seva vigència serà de quatre anys, per tant, els ajuntaments hauran d'incloure la previsió d'activitats i instal·lacions per aquest termini de temps, no només les de la temporada anual de bany.
La futura Llei d'ordenació de litoral també comptarà amb un Catàleg de classificació de trams de platges presentat dijous passat a Badalona pel conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, i el director general d'Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra, i la participació de l'alcaldessa de la ciutat, Dolors Sabater, i dels alcaldes de Deltebre i Lloret de Mar, Lluís Soler i Jaume Dulsat, respectivament.
L'exhaustiva anàlisi, realitzada pel Departament de Territori i Sostenibilitat amb consens amb els ajuntaments, conclou que les platges ocupen gairebé 260 quilòmetres dels 714,4 del litoral català, un 36% de la seva longitud. A Catalunya hi ha 70 municipis costaners que compten amb 560 platges, dividides en 596 trams, dels quals un 56,28% són urbans i la resta (43,62%) naturals.
Aquesta distinció permet incrementar el coneixement sobre el litoral del país, així com detallar amb precisió els usos permesos en cada tram. "En els trams naturals es redueix l'ocupació i es restringeixen molt les distàncies" entre les activitats autoritzades, "en canvi, es potencia l'activitat econòmica a les platges urbanes". va explicar Agustí Serra.
L'estudi es complementa amb una recerca de toponímia, dades de camp i informació geogràfica, urbanística i mediambiental. Hi ha una fitxa per a cadascun del trams, amb tota la seva informació i una fotografia. Així "el ciutadà pot consultar les activitats, serveis de temporada i concessions autoritzades en qualsevol tram de platja de Catalunya" va remarcar Serra.
Bodes massa sonades a Canet
El Punt Avui 31/10/2016
Veïns del passeig marítim denuncien l'incompliment i les molèsties d'una guingueta que fa casaments a la platja
El propietari diu que ho pot fer i que a l'estiu preveu ampliar el negoci sempre que li renovin la concessió
L'Ajuntament diu que hi van fer sonometries per conciliar l'activitat amb la tranquil·litat dels veïns
ELENA FERRAN - CANET DE MAR
Els veïns del passeig de davant de la guingueta Btakora estan farts d'aguantar cada cap de setmana la mateixa cantarella de festes i celebracions fins a altes hores de la matinada. Els convidats, que poden ser fins a 200, es reuneixen a primera hora allunyats a la sorra de la platja, on fan la cerimònia, enmig d'un altar i les cadires que s'hi instal·len. A continuació, però, la festa es trasllada a la terrassa que hi ha al passeig. “Ho seguim com si fóssim convidats, el pitjor de tot és quan comença el ball amb la música i megafonia, fins a les tres de la matinada”, lamenta Pilar Pérez, veïna que lidera les queixes des que el va començar l'activitat, l'any 2013.
Aquest estiu se n'han atipat, i els veïns els han posat denúncies a l'Ajuntament, per incomplir l'ordenança de sorolls i el servei de concessió de restauració. “No ho compleixen, ho tenen muntat pel negoci de les bodes ocupant la platja sense permís i amb la permissivitat de l'Ajuntament”, denúncia Pérez, que no amaga el seu malestar amb les pancartes que ha penjat al balcó denunciant les molèsties pels sorolls i el “favoritisme” de l'Ajuntament.
El regidor de Medi Ambient, Jesús Marín, (CDC) reconeix les queixes veïnals que ha rebut aquest estiu. Tot i així, Marín manté que es va esmenar l'incompliment del servei de restauració obert al públic i que es van fer sonometries amb l'objectiu de conciliar l'activitat amb la tranquil·litat dels veïns. “S'haurà de revisar que es compleixi la normativa abans de renovar-ne la concessió, que caduca al maig”, reconeixia el regidor. El responsable polític no amagava, però, que aquest negoci genera molta riquesa al municipi, amb l'estada als hotels dels convidats i altres serveis que es contracten, com ara el servei de floristeria.
Les cerimònies es repeteixen divendres, dissabtes i diumenges, de maig a octubre. El propietari, Paulo Tello, assegura que tot i que hi fan casaments mantenen el servei de restauració obert al públic. Sobre el terreny, però, és evident que la terrassa on es fan els preparatius no hi ha espai per a altres comensals. L'empresari assegura que té el permís de Costes de la Generalitat –que gestiona l'espai a primera línia– per fer-hi aquesta activitat. Els veïns mantenen el contrari i justifiquen així les diferents inspeccions que rep de la Guàrdia Civil per reclamar-ne l'autorització.
Terrassa aïllada i més gran
Per Tello, les molèsties amb els veïns es podran solucionar amb el projecte que, segons diu, ha presentat a la Generalitat perquè els autoritzin a ampliar i a tancar la terrassa. Amb aquesta actuació, que confia tenir aprovada ben aviat, podrà tancar el recinte per aïllar els sorolls i encabir-hi els convidats. “Les millores permetran facilitar l'accessibilitat i reduir el soroll que s'hi pugui sentir més enllà”, assegura Tello, que segons va dir està pensant a muntar un altre negoci a la platja d'Arenys de Mar.
Els veïns, però, confien que la concessió que s'acaba a la primavera no els la renovin i que hi intervingui la demarcació de Costes de Catalunya, que és qui té la titularitat de primera línia de mar i de la platja. Confien que l'estiu vinent dormiran més tranquils.
El PP dubta de la legalitat del procés de construcció de les noves guinguetes
Ràdio Calella 2/11/2016
Maquinària treballant en el formigonat d’una guingueta, el passat 30 de maig
Josep Maria Pérez Basart afirma que les lloses que sustenten les estructures de les noves guinguetes es van formigonar durant el seva construcció. Per contra, en la resolució de la Generalitat es certifica, a partir de la informació donada per l’Ajuntament, que aquest procediment no es va utilitzar. El regidor del PP, que ha aportat la documentació al respecte, entén que aquest extrem no és interpretable: “Diu textualment: ‘no utilitzant-se formigó fresc in situ’, no si hi havia prellosa abans o no; simplement que no es podia utilitzar a l’obra. Per mi queda prou clar, en tot cas no sóc jutge ni puc determinar si és correcte o no, però crec que no”.
Quan a la informació rebuda per part de l’Ajuntament de Calella, que no és tota la que va demanar formalment amb una instància entrada al Registre General, el juliol passat; el regidor del PP es mostra sorprès pel fet que coincideixin amb data l’escrit de justificació d’ocupació de la platja per part de l’Ajuntament i la resolució de Costes de la Generalitat. Totes dues datades del 19 de gener del 2016 i obviant el dictàmen definitiu del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient. “És molt, molt estrany, aquí va passar alguna cosa. L’Estat havia de tenir l’oportunitat de respondre a la documentació aportada, dir si era correcte o no, i en canvi la Generalitat va passar-ne i va fer l’informe favorable sense tenir en compte què deia l’Estat”, ha dit.
Però en tot cas, nega que aquest assumpte condueixi a un conflicte competencial entre la Generalitat de Catalunya i l’Estat. I anuncia que reclamarà la informació oficial que el Govern Municipal no li està facilitant, diu, perquè no li interessa que se’n parli. “No sé el perquè, quedava clar en la instància que havia entrat (…) Tornaré a demanar els dos informes que no se m’han donat: el de Costes de l’Estat, sinó el demanaré oficialment a l’organisme, i també el tècnic de l’Ajuntament perquè diguin si la gestió de les guinguetes s’ha fet amb legalitat. Crec que probablement si no se m’ha donat és perquè hi havia dificultats per confirmar-ho”, ha apuntat.
Durant l’entrevista a l’Info Migdia de Ràdio Calella TV, el regidor del PP ha admès que va sol·licitar la informació oficial perquè tenia indicis de possibles irregularitats i ha dit tenir coneixement que la Guàrdia Civil va fer una inspecció a les guinguetes mentre s’estaven construïnt. “No puc dir fins on ha arribat”, ha dit en relació a això.
Lamenta la falta de transparència del Govern Municipal en tot aquest assumpte, i especialment per les conseqüències que apunta pot tenir en els adjudicataris de la concessió per a la seva explotació. “És molt probable que s’hagin de desmuntar i se’ls haurà d’indemnitzar, i això significa que ho pagarà l’Ajuntament, és a dir, tots nosaltres”, ha afegit Pérez Basart.
El regidor del PP ha explicat haver rebut queixes importants dels adjudicataris per qüestions com la potència elèctrica de les instal·lacions, que van haver d’augmentar per dur a terme l’activitat. En general, diu que les guinguetes són millors que les que hi havia però conclou que el procés, en general, ha estat un fracàs.
Informe de la Generalitat sobre la instal·lació de les guinguetes a la platja de Calella
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada