3.- Canvis importants en el règim hídric dels Estanys de Tordera

Originàriament, i fruit tant de les característiques del terreny (sorrenc, principalment grans planes sedimentàries d’al·luvions de la Tordera i dels seus afluents) com del seu origen (o depressions del terreny a conseqüència de l’excavació d’un curs fluvial en cas de crescuda i trenc, o porcions de la plana al·luvial negades de drenatge per l’acumulació de sorres en forma de barra) la inundació o no d’aquests estanys depenia més del nivell freàtic de l’aqüífer que de les precipitacions o laminacions de torrents o rieres. Aquest fet s’ha traslladat fins a dia d’avui com un talla i pega continu d’un text a un altre tot i que ja no sigui cert (com s’explica més endavant).

Dècades, quan no segles, d’acumulacions de restes vegetals i animals, així com de transformacions del territori, han fet d’aquests espais depressions del terreny que l’envolta que s’inunden per la retenció d’aigua de pluja i per laminació de torrents i canals que hi desemboquen sobre una densa capa impermeable de fangs i terres vegetals. Actualment el nivell freàtic no determina, ni de lluny, el nivell o els períodes d’inundació dels estanys, sinó la quantitat d’aigua retinguda que trigarà més o menys en assecar-se del tot depenent de les precipitacions locals, amb anys en que pot continuar la cubeta central inundada fins i tot en ple estiu per molt que es xucli de l’aqüífer.

Dit d’altre manera... al contrari del que s’ha explicat sobre aquests estanys, el seu nivell d’inundació no depèn del nivell freàtic de la plana al·luvial (ja no baixa al mateix temps que l’aqüífer), sinó del nivell màxim d’inundació del terreny i de la climatologia local (a més nivell màxim d’inundació més capacitat de retenir grans volums d’aigua, i a més volum d’aigua retinguda, més trigarà en assecar-se i si ho fa del tot).

En condicions normals (insisteixo en lo de normal... sense les actuals alteracions) hi ha un canal o torrent que drena els camps de la plana al·luvial circumdant que desemboca directament a l’estany o que el creua lateralment laminant les seves aigües en ser terrenys menys elevats que l’entorn i que la sortida del canal. Aquestes aigües s’estanquen a l’estany (cubeta principal, jonqueres, herbassars, bosc de ribera i prats) perquè no troben cap sortida a cota inferior. O dit d’altre manera... fins que no s’inunda del tot l’estany (no només la cubeta) l’aigua no continua canal lateral o sobreeixidor avall. A això l’anomenem nivell màxim d’inundació que, en condicions normals, abasteix tot o gairebé tot l’espai natural “protegit”, tant la cubeta principal com el bosc de ribera i els camps adjacents.

Gràfic resum del nivell màxim d’inundació dels Estanys de Tordera sense alteracions.

Sector central de l'Estany de Cal Raba, l'únic que manté alguna cosa semblant al nivell màxim d'inundació abans del drenatge parcial del 2009. No només s'inunda la cubeta principal i la vegetació que l'envolta, sinó que també el bosc de ribera contribuint a augmentar el volum d'aigua de l'espai i el període d'inundació.

Un cop deixa d’entrar aigua superficial a l’estany, normalment a mitjans de la primavera, i amb una pujada important de les temperatures i de la transpiració vegetal, el nivell (i volum) de l’aigua de l’estany comença a minvar i, normalment, a començament de l’estiu només la cubeta principal, la vegetació riberenca que l’envolta i els canals laterals continuen inundats, ni el bosc de ribera tot i que manté la humitat suficient al terra com per mantenir la seva estructura vegetal característica, ni els camps del voltant que són els primers en assecar-se del tot. A això l’anomenem nivell mitjà d’inundació que, en condicions normals, abasteix només els terreny a cota inferior del bosc de ribera, tant la cubeta principal com les jonqueres, herbassars o canyissars que l’envolten i els canals laterals.

Gràfic resum del nivell mitjà d’inundació dels Estanys de Tordera sense alteracions.

Prat inundable a l'Estany de Can Torrent a nivell mitjà l'any 2009. Es mantenien inundats totes les cotes baixes (cubeta, herbassars, canals,...) durant tota la primavera i fins a començaments d'estiu. Actualment aquest prat està drenat i al seu lloc proliferen bardisses i peus joves de freixes i salzes.

Amb el pas de l’estiu, amb temperatures molt elevades i escasses precipitacions, el nivell (i volum) de l’aigua continua minvant fins a quedar restringit a les parts més fondes de la cubeta principal (que no forat). Depenent de la climatologia anual, aquesta cubeta pot queda completament seca en anys secs o totalment inundada en anys plujosos. I així continuarà fins a mitjans de tardor o principis de l’hivern en que les precipitacions importants tornin a omplir l’estany iniciant una altre vegada el cicle hídric de l’espai. A això l’anomenem nivell mínim d’inundació que, en condicions normals, acostuma a ser un gran toll fangós envoltat de milers de plançons de plantes pioneres que ocupen el llit sec de la cubeta contribuint a estructurar i compactar el terra.

Gràfic resum del nivell mínim d’inundació dels Estanys de Tordera sense alteracions.

Cubeta principal de l'Estany de Can Torrent l'agost del 2010. Abans del drenatge de l'espai el gran volum d'aigua amb nivells alts d'inundació permetia que sempre hi hagués aigua disponible durant tot l'any o gairebé.

En aquestes condicions “normals” la vegetació ruderal o al·lòctona no troba les condicions adients per colonitzar l’espai, les comunitats vegetals pròpies de les zones humides proliferen i es distribueixen per les diferents cotes i graus d’inundació, i les espècies animals autòctones troben diferents hàbitats idonis per alimentar-se, refugiar-se i reproduir-se mentre que les exòtiques (peixos, per exemple) es veuen limitades per la manca d’aigua permanent. I és per aquest motiu que en aquests estanys encara es poden trobar gran quantitat de plantes, amfibis, rèptils, ocells, mamífers i invertebrats d’interès naturalístic i proteccionista que no trobarem en grans estanys o basses permanents transformats en zoològics a l’aire lliure d’espècies exòtiques invasores per molt protegits i famosos que siguin, o per molt diners que inverteixin en fer projectes de reintroducció o programes de cria en captivitat.

Els darrers anys però, i no parlo del segle passat, sinó ja inclosos al PEIN primer i la XN2000 més tard, i en especial els darrers 9 anys, tots i cadascun dels Estanys de Tordera han patit greus agressions que han incidit molt directament en el seu règim hídric quan no directament s’han eliminat hectàrees senceres sota capes de sauló. Alguns de manera més dràstica i altres de manera més “subtil” però, i això és lo més greu, sempre amb el coneixement i vistiplau de totes i cadascuna de les administracions competents en la seva gestió o preservació.

L'Estany de La Júlia l'agost del 2006, exemple de com es mantenia l'aigua a la cubeta principal fins i tot a l'estiu abans dels canvis en el règim hídric.

L'Estany de la Júlia el 2007. La cubeta principal va ser transformada en una simple bassa amb canal de drenatge i els prats inundables finalment es van omplir de sauló. Actualment la bassa només s'inunda temporalment i la resta de l'espai és un camp aixecat sense inundació per a la pastura de cavalls.

No faré ara un llistat de totes aquestes agressions, ja que en aquest cas parlem del règim hídric alterat, i em limitaré a explicar en què consisteix el drenatge dels Estanys de Tordera...

Ja sigui per eliminar directament l’estany (La Júlia per exemple), ja sigui per assecar o guanyar camps de conreu (Can Torrent o Prats d’en Gai per exemple), ja sigui per fer visitable l’espai (La Roureda per exemple), ja sigui per motius urbanístics (Cal Raba per exemple), sigui pel motiu que sigui els darrers anys s’han creat, ampliat, modificat o transformat tots i cadascun dels canals laterals de drenatge (quan no directes i a saco) baixant considerablement el nivell màxim d’inundació dels estanys i impedint la inundació de la major part de la seva superfície, quedant només inundable la cubeta central (La Júlia, Prats d’en Gai o La Roureda), aquesta i la vegetació de ribera circumdant (Can Torrent) o només el terç central de l’espai (Cal Raba). I parlo només dels Estanys de Tordera inclosos al PEIN i la XN2000 perquè podem dir el mateix de l’Estany de Bancells, l’Estany de Mas Mateu, el Molí d’en Puigvert, el Bosc de Mas Julià, etc, etc, etc,.. només com a espais més importants.

Nou canal de drenatge de l'Estany de Cal Raba al sector sud el novembre del 2009. Com que es comunica amb el sector nord (actual Estany) per sota de la carretera, des de llavors només s'inunda un terç de l'espai. Potser ara alguns tenen la resposta de per què abans hi havia aigua a l'estany tot l'any i ara no.

Com he explicat anteriorment, el nivell màxim d’inundació el determina la cota en la que l’aigua troba una sortida de l’estany. Com que totes aquestes cotes han baixat considerablement (normalment obrint un canal, aprofundint el ja existent o eliminant obstacles i motes) actualment ja no s’inunden ni els camps i prats adjacents al bosc de ribera, ni el propi bosc de ribera que en el millor dels casos resta parcialment entollat uns dies i gràcies. Com a resultat d’aquesta alteració, el volum màxim d’aigua retinguda als estanys queda reduït en el millor dels casos a la zona central (cubeta principal i vegetació riberenca que l’envolta) quan no només a la cubeta i gràcies. Lo que abans anomenàvem nivell mitjà d’inundació (més o menys a finals de la primavera i principis de l’estiu) ara és el nivell màxim que s’assoleix a l’hivern i a començaments de la primavera quan les precipitacions són generoses.

Gràfic resum del nivell màxim d’inundació dels Estanys de Tordera un cop alterats amb canals de drenatge.

Com a conseqüència d’aquesta disminució important en el volum d’aigua retinguda, amb l’arribada de les temperatures altes i d’una major transpiració de la vegetació (agreujada pels canvis en la estructura vegetal que s’explica més endavant), en qüestió de setmanes el nivell (i volum) de l’aigua disminueix ràpidament quedant inundada només la part central de la cubeta (si l’any ha estat plujós) ja a mitjans de la primavera quan, en condicions “normals”, hauria d’estar gairebé tot l’estany inundat o com a mínim a nivell mitjà.

Gràfic resum del nivell mitjà d’inundació dels Estanys de Tordera un cop alterats amb canals de drenatge.

En aquestes condicions, l’estany queda completament sec fins i tot abans d’arribar a l’estiu i així continuarà com a mínim fins a finals de la tardor o començaments de l’hivern en el millor dels casos... resumint... gairebé tot l’estany no s’inunda mai (prats, camps, bosc de ribera,...) i la part que s’inunda està més temps seca que amb aigua quan abans podia tenir aigua tot o gairebé tot l’any.

Gràfic resum del nivell mínim d’inundació dels Estanys de Tordera un cop alterats amb canals de drenatge.

Dir que continua havent aigua als estanys “quan plou molt” és més una broma pesada que una realitat per molts motius com s’ha explicat però, principalment, perquè es redueix “l’estany” a una simple cubeta d’aigua oblidant que la resta de l’espai també ho és i com a part importantíssima per al règim hídric natural que dóna característiques i valors naturals propis i únics.

 Trencament de la mota que impedia el drenatge dels Prats d'en Gai el 2014

Canal de drenatge que creua els Prats d'en Gai a cota inferior de la resta de l'espai, que ja no s'inunda. Any 2016

Camp de conreu guanyat als Prats d'en Gai amb el drenatge nou (el canal de drenatge està a la dreta de la fotografia). Any 2016

Freixeda "inundable" dels Prats d'en Gai després del drenatge. Ja no s'inunda mai gairebé la totalitat de l'espai i la vegetació aquàtica s'asseca. Any 2015

Bosc de ribera "inundable" dels Prats d'en Gai l'any 2016. Bardisses i altres plantes ruderals colonitzen i proliferen a l'espai en substitució de les plantes hidròfiles com a conseqüència de l'ara nul·la inundabilitat.

Tornar al text sencer