Descobrint Tordera visita la depuradora d’aigües acompanyada per el director de medi ambient del Consell Comarcal i la tècnica de sanejament http://radiotordera.cat/radio/?p=61386 #radio #tordera #descobrint #descobrinttordera @ccmaresme
Descobrint Tordera visita la depuradora d’aigües acompanyada per el seus director i tècnic de sanejament
Ràdio Tordera 22/2/2018
Descobrint Tordera visita la depuradora de Tordera acompanyat per el director de medi ambient del Consell Comarcal, Fernando Cabello, i la tècnica de sanejament Mireia Barba, que ens expliquen el procés de depuració de les aigües.
Escoltar aquí... http://radiotordera.cat/radio/?p=61386
Les ampliacions il·legals dels càmpings de Blanes tornaran a ser debat al ple
Diari de Girona 22/2/2018
L'equip de govern proposarà demanar un informe a l'ACA sobre a incorporació d'aquestes instal·lacions al POUM
L'equip de Govern de Blanes (PSC) portarà a debat, en el ple d'aquesta tarda, un nou punt sobre les ampliacions il·legals dels càmpings Bella Terra i Blanc d'Eivissa.
En aquesta ocasió, es proposarà a la resta de grups municipals demanar a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) un informe sobre la possibilitat d'incorporar al planejament urbanístic (POUM) aquestes edificacions alçades de manera il·legal en sòl no urbanitzable de protecció agrícola i sense llicència. «Volem saber que diu la Generalitat perquè en funció d'aquesta informació els partits puguin decidir si incloure'l o no al POUM» va explicar ahir la regidora d'Urbanisme Pepa Celaya (PSC).
En cas que l'informe fos favorable i existís una majoria política que hi donés suport, aquestes ampliacions s'incorporarien el POUM per a la seva aprovació provisional.
D'altra banda, en pocs dies la policia podria procedir a tancar part de les instal·lacions del càmping Bella Terra, després que el passat 29 de gener, l'alcalde Mario Ros, firmes un decret mitjançant el qual s'informava el propietari que disposava d'un mes per aturar l'ús d'aquestes instal·lacions i «restituir la realitat física alterada».
En aquest sentit, segons Celaya, el particular encara no ha procedit a fer aquest pas ni cap altre del qual se'n tingui coneixement des del consistori. En cas de no realitzar-se cap moviment en els propers dies, la policia podria tancar, la pròxima setmana, part d'aquest equipament turístic.
Molt recomanable escoltar-ho íntegre...
La setmana passada vam parlar de les amenaces a les quals s'enfronta el Montseny amb @csmontseny al Cafè de @punt7radio: http://enacast.com/sharer/?type=podcast&radio=punt7radiosantceloni&program=elcafede7radio&podcast_id=punt7radiosantceloni_podcast_750&ref=tw …
Ràdio Sant Celoni
El Maresme continua obtenint bons resultats en atracció de visitants. Segons dades de la @diba, ha estat la comarca de l’entorn de Barcelona amb un major nombre de viatgers el 2016, arribant a l'1,2 milions de persones.
+ info: http://bit.ly/2oke8q9
+ info: http://bit.ly/2oke8q9 
El Maresme és la comarca més internacional de l’entorn de Barcelona pel que fa a l’origen dels visitants
Costa de Barcelona Maresme 20/2/2017
Segons l’Informe Anual d’Activitat Turística de la Destinació Barcelona 2017, el Maresme és, després del Barcelonès, la comarca amb més volum d’activitat turística tant en termes d’oferta com de demanda. Consulteu l’informe
Durant el 2016, l’entorn de Barcelona (inclou totes les comarques de Barcelona menys el Barcelonès) ha rebut més de quatre milions de viatgers (+16, 1%), els quals han registrat més de 13,5 milions de pernoctacions (+7,3%). En aquest sentit, cal destacar el fort pes de la comarca del Maresme, que en aquest període ha estat la comarca de l’entorn de Barcelona amb un major nombre de viatgers el 2016 (1,2 milions), seguida del Baix Llobregat (poc més d’un milió). En aquest temps, han incrementat en un 5% els viatgers campistes, mentre que els usuaris d’hotels han caigut un 13%.
Aquestes són algunes de les conclusions de l’Informe Anual d’Activitat Turística de la Destinació Barcelona 2017. El document inclou un recull de les principals dades quantitatives i qualitatives de l’any 2016, que configuren la realitat turística de les destinacions de les comarques barcelonines durant aquest darrer any.
El Maresme, una destinació de sol i platja amb un turista familiar internacional
Segons les dades de l’informe elaborat per la Diputació de Barcelona, el Maresme obté l’estada mitjana més elevada de tot l’entorn de Barcelona, amb 6,9 nits, mentre que la mitjana és de 4,9. La comarca es consolida com una destinació familiar de sol i platja i el turista tipus és un home, en el 58,2% dels casos, de 47,4 anys. Pel que fa al seu país de residència, el Maresme rep més estrangers que visitants domèstics, sent els internacionals un 56,6% del total, aquestes dades fan de la comarca del Maresme, la més internacional de l’entorn de Barcelona.
Fort creixement de l’habitatge d’ús turístic
Durant el 2016, la comarca ha augmentat significativament l’oferta d’allotjament, un creixement relacionat directament amb l’aflorament de places d’habitatges d’ús turístic, que en aquest període van créixer en un 44%. No obstant això, l’hoteleria continua tenint un pes destacat a la comarca, ja que representa el 54% de l’oferta d’establiments turístics. Des del Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme i el Consell Comarcal del Maresme s’està treballant per tal de posar en funcionament un òrgan comú de gestió i tramitació única, a través del Consorci, per gestionar aquesta realitat creixent.
El Suprem anul·la la concessió d'Aigües Ter Llobregat, adjudicada a Acciona
TV3 3/24 22/2/2018
La decisió deixa en l'aire la privatització més gran feta mai per la Generalitat
Logotip d'Aigües Ter Llobregat a la seu de la companyia
El Tribunal Suprem ha revocat la concessió d'Aigües Ter Llobregat (ATLL) a una societat encapçalada per Acciona. El Suprem s'ha pronunciat en el mateix sentit que ja ho va fer, fa tres anys, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i d'aquesta manera ha desestimat el recurs presentat per la Generalitat.
Va ser al 2012, quan el govern català, amb la caixa buida, va treure a concurs la gestió de la companyia pública ATLL per un període de 50 anys. El concurs el va guanyar un consorci liderat per Acciona en superar l'oferta encapçalada per Agbar.
La dessalinitzadora d'Aigües Ter Llobregat (ATLL)
La decisió va ser controvertida des del primer moment i el mateix dia de l'adjudicació, Agbar ja hi va presentar recurs denunciant el procés. Es va queixar que Acciona no complia les bases del concurs i un òrgan administratiu de contractació pública li va donar la raó. Després va dur el cas a la justícia, a Barcelona, que també li va donar la raó. I ara ho ha fet el Suprem.
La privatització queda a l'aire
Es tracta de la privatització més gran feta mai per la Generalitat, amb un valor de 1.000 milions d'euros, i amb la decisió del Suprem queda a l'aire. El govern català, per tant, haurà de decidir si convoca un altre concurs o si Aigües Ter Llobregat torna a mans públiques. Des d'Agbar, s'han mostrat satisfets i donen per fet que la Generalitat executarà la sentència al més aviat possible.
ATLL s'encarrega de captar l'aigua, potabilitzar-la i portar-la fins als dipòsits municipals. Presta aquest servei en nou comarques, des del Garraf fins a la Selva, on viuen 4 milions i mig de persones.
La Generalitat acata la decisió judicial
El secretari d'Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat, Ricard Font, ha dit que compliran la sentència "com no pot ser d'altra manera". En una entrevista al programa "Més 324", Font ha defensat que "en el seu moment les coses es van fer ben fetes", però ha remarcat que la decisió de privatitzar ATLL es va prendre "en un moment en què l'ofec econòmic de la Generalitat era crític, fins i tot amb problemes de liquiditat molt greus per poder pagar nòmines".
Font també ha anunciat que el departament presentarà un pla al Parlament amb l'objectiu de "garantir que els ciutadans podran seguir gaudint d'un servei de plena qualitat" i que la sentència tindrà una "mínima afectació" en la tresoreria de la Generalitat.
Des de l'oposició, el diputat de Catalunya en Comú Podem, David Cid, creu que és el moment de recuperar la gestió pública d'ATLL. Ha arribat el moment de recuperar la gestió pública d’Aigües Ter-Llobregat. Esperem que tothom estigui a l’alçada. Des de @CatEnComu_Podem farem costat a @aiguaesvida lavanguardia.com/economia/20180…
La cupaire Mireia Boya també ha piulat en el mateix sentit. De fet, el retorn a mans públiques d'ATLL ha estat un dels cavalls de batalla de la formació.
Recuperar l'aigua com a bé públic és ara possible. Teníem l'acord amb JxS la passada legislatura. El respectaran els partits? Esperem. lavanguardia.com/economia/20180…
Des dels socialistes, la diputada Assumpta Escarp encomana al proper govern que trobi la fórmula perquè una possible indemnització a Acciona no "l'hagi de pagar la ciutadania".
El Govern ha de trobar la fórmula perquè el seu error amb ATLL no el pagui la ciutadania de Catalunya socialistes.cat/ca/noticia/el-…
De fet, a l'última legislatura, el Parlament va emplaçar el govern a recuperar-ne la gestió pública.
Acciona podria demanar una indemnització milionària a la Generalitat
La retirada de la concessió podria comportar que Acciona reclami a la Generalitat una quantitat multimilionària en concepte d'indemnització. Segons ja va avisar, podria exigir la devolució dels 300 milions d'euros que va abonar en el moment de l'adjudicació com a primer pagament del cànon concesional, més els següents cànons anuals pagats i algunes inversions posteriors.
El desdoblament de l’N-II entre Tordera i Maçanet entre els reptes per una mobilitat sostenible a la demarcació de Girona.
Ràdio Tordera 22/2/2018
Sis són els reptes i les actuacions preferents per una mobilitat sostenible a la demarcació de Girona. Així ho va fer públic divendres passat el director de la Fundació RACC, Lluís Puerto, en una ponència en el marc de la Jornada sobre Turisme i Sostenibilitat, organitzada per la Fundació Jordi Comas Matamala i l’Agència Catalana de Turisme i que va reunir més d’un centenar de persones al CaixaForum de Girona.
En concret, són aquests: el pla director de la mobilitat turística; la culminació del desdoblament de l’N-II entre Maçanet de la Selva i Tordera; la fi de la concessió de l’AP-7; els accessos ferroviaris a la Costa Brava, així com la descongestió dels accessos viaris (amb el tancament de l’anella de la C-31); la connexió completa de l’A-26 (l’eix pirinenc), que uniria les marques turístiques Costa Brava i Pirineus, i la reducció de la petjada de carboni gràcies a les noves tecnologies, no només amb targetes de mobilitat que facilitin l’ús del transport públic, sinó també amb un sistema que prioritzi el pagament pel fet d’utilitzar el cotxe i no pas pel fet de tenir-ne, una mesura que suposa reduir la propietat dels cotxes “que estan el 95% del dia aparcats”, explicava Puerto.
Entre les dades de mobilitat difoses ahir pel RACC, destaca que durant l’any 2016 els vehicles van fer un total de 4.542,5 milions de quilòmetres per les carreteres gironines i que, si bé no la totalitat, bona part d’aquest registre correspon a la mobilitat dels turistes. D’altra banda, les dades sobre sinistralitat empitjoren cada any, especialment pel que fa a les motocicletes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada