dissabte, 6 de març del 2010

Desembocadura del riu Tordera 6/3/10


Avui a la desembocadura del riu Tordera, com a novetats destacades...
.
1 fredeluga (Vanellus vanellus)
1 becadell comú (Gallinago gallinago)
1 tallarol de garriga (Sylvia cantillans)
1 mascle, el 1er en pas migratori prenupcial
unes 10 orenetes vulgars (Hirundo rustica)
4 orenetes cuablanques (Delichon urbicum)
... entre molts altres.
.
Fredeluga (Vanellus vanellus)...
..
fredeluga (Vanellus vanellus) i ànec collverd (Anas platyrhynchos)...
.
.
esplugabous (Bubulcus ibis) al dormidor...
.

.
polla d'aigua (Gallinula chloropus)...
.
.
Per la riba de Blanes, entre les pistes de tenis i la platja, es pot veure part del canyar cremat. L'ajuntament de Blanes es va comprometre a senyalitzar i tancar l'espai abans de l'època de reproducció, que és el mes vinent...
.
Diari de Girona 27/2/10
.
L'ajuntament de Malgrat de Mar, que també es va comprometre al mateix... algú en sap res???
.

divendres, 5 de març del 2010

Xot (Otus scops) a la desembocadura del riu Tordera 5/3/10

Aquest vespre a la desembocadura del riu Tordera amb Antonio España i la seva dona, hem escoltat el primer xot (Otus scops) de l'any, cap a les 19:00h i a tres llocs diferents (semblava que anava remuntant el riu fent parades).

També mínim 100 esplugabous (Bubulcus ibis) al dormidor del bosc de ribera i sobrevolant el riu en un gran estol.

Pla de Grau (Malgrat de Mar) 5/3/10...


Aquest matí en aturada ràpida al costat dels camps del Pla de Grau (Malgrat de Mar) propers al riu...

1 xoriguer comú (Falco tinnunculus)
3 mussols comuns (Athene noctua)
8 esplugabous (Bubulcus ibis)
4 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
1 corriol petit (Charadrius dubius)
>30 cueretes blanques (Motacilla alba)
2 cueretes torrenteres (Motacilla cinerea)
Mínim 7 titelles (Anthus pratensis)
2 gavians argentats (Larus michahellis)
Unes 20 gavines vulgars (Larus ridibundus)
3 cogullades vulgars (Galerida cristata)
>20 pinsans comuns (Fringilla coelebs)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Pardals xarrecs (Passer montanus)
3 tórtores turques (Streptopelia decaocto)
2 tudons (Columba palumbus)
Coloms roquers (Columba livia var. domestica)
1 garsa (Pica pica)
Uns 25 gafarrons (Serinus serinus)
1 bitxac comú (Saxicola torquatus)
2 pit-rojos (Erithacus rubecula)
2 cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)

I algunes granotes pintades (Discoglossus pictus) cantant.
.
ànecs collverds (Anas platyrhynchos)...
.
.
corriol petit (Charadrius dubius)...
.
.
pit-roig (Erithacus rubecula), cantant...
.


.
xoriguer comú (Falco tinnunculus)...
.
.
titella (Anthus pratensis)...
.

Desembocadura del riu Tordera 5/3/10...

.
Aquest matí en visita ràpida a la desembocadura del riu Tordera, com a més destacat...

3 cabussons emplomallats (Podiceps cristatus)
Uns 230 gavians argentats (Larus michahellis)
Unes 50 gavines capnegres (Larus melanocephalus)
Unes 25 gavines vulgars (Larus ridibundus)
2 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
5 orenetes vulgars (Hirundo rustica)
1 corriol petit (Charadrius dubius)
5 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
1 polla d’aigua (Gallinula chloropus)
2 titelles (Anthus pratensis)
... entre altres.
.
cabussons emplomallats (Podiceps cristatus)...
..
gavines capnegres (Larus melanocephalus) i vulgars (Larus ridibundus)...
.
.
gavians argentats (Larus michahellis) darrera d'un vaixell d'arrossegament...
.
.
gafarró (Serinus serinus)...
.

DISPONIBLE L'AVANÇ DEL BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. FEBRER DE 2010. Servei Meteorològic de Catalunya

Ho trobareu aquí...

AVANÇ BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. FEBRER DE 2010 (pdf)
Servei Meteorològic de Catalunya

Termomètricament, el febrer ha estat fred a gran part de Catalunya, a excepció de punts del litoral central on el mes ha resultat normal. Pel que fa a les precipitacions, ha estat un mes plujós o molt plujós a bona part de les comarques, si bé a moltes zones del Pirineu, de l’extrem sud i de la comarca de la Noguera ha resultat normal o sec.

A la Baixa Tordera, amb una temperatura mitjana mensual al voltant dels 8ºC (depenent de l’indret), ha estat un mes fred entre 0,5 (costa) i 1,5ºC (interior) per sota de la mitjana climàtica mensual. Amb més de 120mm de precipitació recollida en tot el mes, ha estat molt plujós amb el doble de la mitjana climàtica mensual.

Tres vídeos curiosos al YouTube sobre les platges de Malgrat de Mar i de Blanes 17/1/10- 17/2/10...

Sobre un grup de gavines a la platja de Malgrat de Mar, lo millor està al final...

Una nube de gaviotas
YouTube 17/2/10

Sobre el temporal de mar de desembre de l’any passat a Blanes...

P1100382.MOV
YouTube 18/1/10

Ara com torno collons.MOV
YouTube 17/1/10

Més sobre la “no” vergonya de l’ACA 4/3/10...

I és que l’ACA es fa notar per on passa, l’Agència Que A de vetllar per la salut dels nostres rius, ja sabeu... lo de la Directiva Marc de l’Aigua, els boscos de ribera i totes aquestes coses...

Noves agressions a la llera de la Tordera
Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny 4/3/10

El passat divendres 19 de febrer va ser talat un imponent àlber (Populus alba) situat a la llera dreta de la Tordera, a l’alçada de Can Pàmies.
.

.
L’àlber tenia unes mides considerables i era se’ns dubte un dels exemplars d’aquesta espècie de majors dimensions dins del terme municipal de Sant Celoni. Tot i que no va ser possible mesurar-ne el seu diàmetre, sí que se’n va poder quantificar el perímetre i diàmetre basals, de 4,62 m, i més de 1,5 m respectivament.


En el tram de riu on es trobava l’àlber, la vegetació formava un bosc de ribera mixt, amb altres espècies pròpies d’aquests ambients com pollancres, salzes i verns, i alguns plàtans de grans dimensions. Tots aquests arbres també han estat talats.

El motiu de la tala són les obres per el pas i soterrament de la canonada que connectarà la dessalinitzadora de Blanes (ITAM de la Tordera) amb la planta del Ter (ETAP Ter), que Aigües Ter-Llobregat (ATLL) té a Cardedeu – La Roca.

L’obra, que presenta un cost aproximat de 2,7 milions d’euros per quilòmetre, sorgeix després de la sequera de l’any 2008 com a obra amb caràcter d'urgència, i amb l’objectiu d’interconnectar les diferents xarxes de subministrament del recurs aigua, principalment a l’àrea metropolitana de Barcelona. El fet de ser declarada obra d’urgència li ha permès estalviar-se part de la normativa d'avaluació d'impacte i no haver de tenir direcció ambiental d'obra.

Les obres estan afectant part de la llera i la zona de ribera del curs mitjà i baix de la Tordera, des de la seva desembocadura fins a Sant Celoni, amb una amplada de 30 metres, tot i que la canonada només té un diàmetre de 1,2 metres!. En aquests ambients hi són propis hàbitats que la Directiva 97/62/CE considera d’interès, com l’hàbitat d'interès comunitari prioritari (91E0) de les vernedes, o l’hàbitat d'interès comunitari (92A0) de les alberedes i polledes.

Cal remarcar que l’àrea de ribera de la Tordera és un espai ja de per sí prou fràgil i alterat per els usos que històricament s’hi han anat desenvolupant, com extraccions d’àrids, pas d’infraestructures, hortes il·legals, extraccions d’aigua freàtica, abocaments d’aigües residuals, etc.
.



obra d’aquestes dimensions amb tanta celeritat i poca planificació; i de l’altra, quin ha estat el paper de l’Agència Catalana de l’Aigua (que, recordem-ho, depèn del Departament de Medi Ambient i Habitatge!) i de l’Ajuntament de Sant Celoni en el seguiment i vigilància de l’obra, i quines són les mesures de restauració previstes per l’entorn afectat.

Sant Celoni, 4 de març de 2010.
.
.
I és que l’ACA, l’Agència a la Que ens hem d’Adreçar per denunciar les agressions “il·legals” als rius (lleres, ribes, riberes, i boscos de ribera inclosos) fa temps que va perdre tota credibilitat i sentit de ser... o almenys alguns dels seus “Departaments”.
.
Algunes entrades relacionades anteriors a aquest bloc…

Sobre el transvasament de la Tordera 5/2/10…

Pla de Can jalpí (Tordera) 3/2/10

FOTODENÚNCIA 20/6/09... L’ACA i subcontratas, principals responsables de la degradació del curs baix del riu Tordera.

8/8 Pla de La Júlia (Tordera) 21/1/10… L’ACA i ATLL

Cinc milions per al manteniment dels llits de riuEl Punt 19/2/09

La Generalitat recuperarà les riberes dels rius Fluvià i TorderaDiari de Girona 10/2/09

Sobre la canonada "d'urgència" de l'ACA entre Blanes i Cardedeu, 2/2/09...

L'AIGUA a Catalunya, esquema provisional dels temes importants (ETI), de l'Agència Catalana de l'Aigua
3/12/08

Algunes notícies més per llegir 15/1/10...

Sobre l'Informe de Qualitat dels Rius 2008 de la Província de Barcelona, 10/1/10

Algunes notícies més per llegir 26/11/09...

BIBLIOGRAFIA RECOMANADA... Planificació de l'espai fluvial a la conca de la Tordera. 2005. ACA

BIBLIOGRAFIA RECOMANADA... Sobre la gestió, recuperació i redacció de projectes relacionats amb els espais fluvials i la vegetació de ribera. ACA

Bibliografia recomanada... LA TORDERA, PERSPECTIVA GEOGRAFICOHISTÒRICA D’UN RIU. Cèsar Gutiérrez i Perearnau. Sant Celoni, 1999

Algunes notícies més per llegir 6/10/09...

La Generalitat impulsa les obres de connexió de la dessaladora de Tordera amb la potabilitzadora del Ter.Ràdio Palafolls 4/3/09

La dessalinitzadora es connectarà amb Cardedeu Diari de Girona 4/3/09

Crítiques a la tala d'arbres a Sant Pol en l'obra de connexió de la xarxa del Maresme Nord i l'ATLLEl Punt 12/2/09

Camps de golf, hotels i parcs temàtics es podran fer sense permís de Medi AmbientEl Punt 11/2/09

Notícia 2/11/08... sobre l'ampliació de la dessaladora de Blanes

La connexió per dur aigua dessalada de Blanes a Barcelona, s'iniciarà a final d'any Diari de Girona 5/10/08

Més captacions d’aigua a La Tordera...
17/9/08

Algunes notícies més per llegir 15 i 16/7/08... Sobre la dessaladora de Blanes...

Sobre la dessaladora de Blanes 8 i 9/7/08...

S’INICIA LA TERCERA FASE DE LES OBRES DE CONNEXIÓ DE LES CONQUES TER-LLOBREGAT I CONCA DE LA TORDERA.Ràdio Tordera 2/6/08

La Generalitat licita l'obra de la canonada per portar aigua dessalada a Barcelona Diari de Girona 28/5/08

La canonada per portar aigua de Blanes a Barcelona costa 2,7 milions per quilòmetre Diari de Girona 27/5/08

Notícia 21 i 22/5/08... sobre l'ampliació de la dessaladora de Blanes i una nova canonada fins a Cardedeu

L'ACA preveu una altra dessaladora a Blanes i els pagesos alerten de la fi del sòl agrícola Diari de Girona 10/5/08

L'ampliació de la dessaladora acabarà amb unes 20 hectàrees de sòl agrícola protegit Diari de Girona 2/5/08

Maresme. La instal·lació d'un gran dipòsit d'aigua a Arenys de Mar obliga a trinxar la muntanyaEl Punt 2/5/08

Costes extreu sorra del delta de la Tordera tot i el fracàs de la draga feta per l'ACADiari de Girona 29/4/08

Adjudicada l’ampliació de la dessaladora de Blanes. Adjudicada l’ampliació de la dessaladora de Blanes.
18/3/08

Connexió a la dessaladoraEl Punt 12.03.2008 ANNA PUIG

OPINIÓ... Ara toca?... darreres batalles d’una guerra per l’aigua.
3/3/08

Disponible la presentació de la Sessió de Retorn del Procés Participatiu del Consell de Conca del Tordera del 18/2/08

Sessió de Retorn del Procés Participatiu del Consell de Conca del Tordera 18/2/08

Consell de Conca. Convocatòria a la Sessió de Retorn a les propostes al programa de mesures.

Una Notícia del 2/1/08... Sobre la sequera i ajuts per als espais fluvials...

Consell de Conca. Actes de les sessions temàtiques i de la sessió plenària

Maresme. La quarta dessalinitzadora que es farà a Catalunya també anirà a la Tordera
18.01.2008 EMMA ANSOLA

L'ACA treurà de la Punta de la Tordera el transformador
Diari de Girona 19/12/07

Les conques del Fluvià i la Tordera tenen símptomes de malaltia
Diari de Girona 07/12/2007

Consell de Conca. Actes dels grups de treball temàtics 1ª sessió (3/3)

Consell de Conca. Actes dels grups de treball temàtics 1ª sessió (2/3)

Consell de Conca. Actes dels grups de treball temàtics 1ª sessió (1/2)

INFORME SESSIÓ PLENÀRIA 1… PLA DE GESTIÓ DE LA CONCA DE LA TORDERA. Blanes 30/10/07

Opinió... La dansa de la pluja.
10/11/07

Més sobre l'interconnexió de les xarxes d'abastament d'aiga del Maresme Nord i Aigües Ter Llobregat 9/11/07

Més sobre el dragatge de 180.000 m3 per a la dessaladora de Blanes 9/11/07

Consell de Conca. Informe de les sessions informatives
7/11/07

Interconnexió de les xarxes d'abastament d'aigua del Maresme Nord i Aigües Ter-Llobregat

Etc, etc, etc,...

I que cadascú tregui les seves pròpies conclusions sobre l’ACA.

Algunes notícies més per llegir 5/3/10...

Un estudi detecta la presència de gairebé 600 espècies marines a la Costa Brava
El Punt 5/3/10

La Fundació Mar ha presentat les conclusions del projecte Silmar, una iniciativa que amb el suport de 30 voluntaris ha servit per diagnosticar l'estat ecològic del fons marí de la Costa Brava. S'hi han instal·lat sis estacions de control, a Cadaqués, l'Escala, Begur, Mont-ras, Sant Feliu de Guíxols i Tossa, amb les quals s'ha detectat la presència de prop de 600 espècies diferents, algunes de les quals, protegides o en perill d'extinció, com la posidònia o el cavallet de mar. Tot i això, l'estudi remarca els impactes que ha anat rebent el fons marí durant les últimes dècades, que n'han alterat la composició. Els motius són sobretot, i segons les conclusions de l'estudi, l'alta sobrepesca –que ha afectat la biodiversitat–, així com la contaminació que ha afectat la costa. També s'esmenta la freqüentació humana bàsicament durant l'estiu, així com processos globals com ara el canvi climàtic. Per tot plegat es detecta en general una regressió de la qualitat ambiental i de la biodiversitat en totes les estacions analitzades, «tot i que algunes espècies sensibles es resisteixen a desaparèixer», i es proposen diverses accions per frenar aquesta tendència. Les més destacades són augmentar els nivells de protecció de les àrees marines litorals més sensibles i amb més valor ecològic i que tenen més capacitat de recuperació i augmentar la sensibilització social.

El nivell de qualitat varia segons l'estació. A Cadaqués es considera òptim en la part submergida, mentre que a l'Escala, Tossa i Begur és acceptable, tenint en compte el seu turisme intensiu. A Mont-ras es valora amb un excel·lent, i a Sant Feliu de Guíxols es considera bo.


La geologia gironina, amb detall
El Punt 5/3/10. LA CONTRA

Un llibre de Lluís Pallí i Carles Roqué recull el patrimoni geològic de les comarques gironines i en mostra i explica els 300 elements més singulars

El pròleg del llibre recull una frase dels autors que és tota una declaració d'intencions del motiu d'aquesta obra magna: «Tot i els esforços esmerçats per molts, a casa nostra el patrimoni geològic continua essent infravalorat dins el patrimoni natural, entès massa sovint com a sinònim de patrimoni biològic.» I per demostrar-ho, repassen amb fotografies a tot color i breus textos explicatius els 300 elements geològics més singulars de les comarques gironines. Des del modelat glacial de Núria fins a sa Palomera de Blanes, passant per la cinglera basàltica de Castellfollit de la Roca, els volcans de la Garrotxa, la muntanya de Rocacorba, els aiguamolls de l'Empordà, les coves i els penya-segats de la Costa Brava, la pedra de Pedralta a Sant Feliu de Guíxols i les mines d'Osor. De fet, el llibre es converteix en una ruta per la diversitat de paisatges que es poden veure a les comarques gironines i que corresponen també a una diversitat geològica que ha donat forma a tot tipus de paratges i elements.

Els autors són el catedràtic de la UdG Lluís Pallí i el doctor també de la UdG Carles Roqué, i el llibre ha estat editat recentment per la mateixa Universitat de Girona i també la Diputació. Destaquen que alguns dels elements descrits tenen un valor prou elevat per ser reconeguts com a singularitats també a àmbit internacional i apel·len a la seva conservació. De fet, i recordant el pròleg, donen a través dels textos una altra visió de molts dels espais més característics del territori, que tan i tan sovint només s'han valorat per les seves virtuts ecològiques i paisatgístiques. Expliquen quin és i d'on ve aquest substrat, amb una nomenclatura més aviat tècnica per als poc avesats a la geologia, però que resumeix en un sol paràgraf les característiques que fan singular cadascun dels espais. Han separat tots els elements per comarques, amb una introducció que descriu el seu esquema geològic i l'evolució temporal que s'hi ha anat produint, i també hi han inclòs accidents geogràfics, fòssils i fonts d'aigua.

Un exhaustiu i extens volum que serveix per explicar per què les comarques gironines són com són.


Salvaguarda del Montseny vol que el POUM protegeixi la roureda de Riells
Diari de Girona 5/3/10

Critica el "sobredimensionament" d'equipaments i vol un nou informe de sostenibilitat ambiental

RIELLS I VIABREA E.B./DDG
Després que aquest dissabte es decidís seguir amb la tramitació del "polèmic" Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Riells i Viabrea en un ple extraordinari demanat per l'oposició (CiU-Entesa) ara és l'hora de les al·legacions, i la Coordinadora per la Salvaguarda del Montseny n'ha presentat una dotzena i, a més, fa diverses peticions perquè s'incloguin al nou Pla General.
La Coordinadora destaca que cal que s'atorgui protecció a la roureda més destacada de l'espècie roure glaner de Riells, una arbreda que al seu parer seria "la més representativa de tot el terme municipal i creiem de tot el Montseny", que a més és un Hàbitat d'Interès Comunitari. També reclamen igual protecció per als prats de dalt i que aquests es cataloguin i es fomenti l'interès per aquests així com per la biodiversitat local.
Des d'aquesta entitat ecologista també critiquen l'informe de sosteniblitat ambiental perquè consideren que "conté informació que no és correcta i que desqualifica l'avaluació feta", i per això demanen l'elaboració d'un de nou. I afegeixen que, a més, el Pla General des del seu punt de vista presenta "nombroses mancances" en l'àmbit del Parc Natural del Montseny per "la manca de coneixement de qui fa la redacció, esmenta, genèricament elements del Parc Natural".
.
Massa equipaments

Un dels altres aspectes que destaca aquesta Coordinadora en les seves al·legacions és el "sobredimensionament" d'equipament sprevistos en el Pla General. Al seu parer caldria ajustar-ne "al nombre real que necessitaria aquesta població" i afegeix que caldria mancomunar-ne alguns amb el nucli de la Batllòria. El POUM preveu dotze equipaments de nova creació i set que s'haurien de remodelar, entre escoles bressols, escoles, pavellons, espais socioculturals, entre d'altres.
Riells i Viabrea és un municipi de la Selva Interior conegut per la seva diversitat de nuclis i urbanitzacions així com el naixment d'un nucli urbà recent. Davant d'això, la Coordinadora critica que el POUM "preveu l'articulació d'un nucli del poble des del no res" i que al seu parer caldria considerar també els nuclis de població permitreals, com és el de la Batllòria, que està comsolidat i on molts riellencs utilitzen els serveis.
Dimecres de la setmana vinent s'acaba el termini per presentar les al·legacions al nou POUM de Riells i els contraris a aquest Pla General, en el seu grup de la xarxa social Facebook, inciten la gent perquè les presentin ben aviat.

Al·legacions de la Coordinadora al POUM de Riells
Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny 3/3/10

dijous, 4 de març del 2010

Les sargantanes ibèriques (Podarcis hispanica) ja prenen el sol a Tordera 4/3/10

Aquest migdia ja es podien veure 2 sargantanes ibèriques (Podarcis hispanica) prenent el sol al aparcament del Centre Vila de Tordera...
.

Àguila marcenca (Circaetus gallicus) sobre la urbanització Tordera Parc (Tordera) 4/3/10

Fent honor al seu nom, aquest migdia s’ha vist la primera àguila marcenca (Circaetus gallicus) en migració cap al nord, volant no gaire alt sobre la urbanització Tordera Parc (Tordera) direcció nord-est.

També direcció nord-est, entre el migdia i la tarda...

2 aligots comuns (Buteo buteo)
2 ballesters (Apus melba)
1 astor (Accipiter gentilis)
Mínim 1 esparver vulgar (Accipiter nisus)
i massa alt per identificar (a simple vista), 4 rapinyaires més.

Ballesters (Apus melba) sobre Sant Feliu de Buixalleu 4/3/10

Aquest matí s’han vist uns 10 ballesters (Apus melba) sobrevolant el polígon industrial de Sant Feliu de Buixalleu.

Xivita (Tringa ochropus) a Les Llobateres (Sant Celoni) 4/3/10. David Caballé

Una xivita (Tringa ochropus) observada avui a Les Llobateres (Sant Celoni) per en David Caballé.

Sobre la veda de pesca d'arrossegament 4/3/10...

Els pescadors acaben la veda però el mal temps els fa tornar abans d'hora
El Punt 4/3/10

La vuitantena d'embarcacions d'arrossegament dels ports de Blanes, Roses, Palamós, Llançà i el Port de la Selva que van tornar a sortir a pescar ahir després d'un mes de veda biològica van haver de tornar abans d'hora a port per culpa del mal temps. Les fortes onades, que arribaven a alçàries d'entre dos i tres metres, i el vent que bufava no han permès que la pesca fos completa, segons va explicar el president de la Federació Catalana de Confraries, Eusebi Esgleas. Malgrat tot, Esgleas aposta perquè en endavant la veda es pugui allargar fins als dos mesos.

La veda biològica ha deixat aturats uns 400 pescadors gironins. A més d'aquests, durant el febrer tampoc han sortit a pescar els vaixells d'arrossegament dels ports d'Arenys de Mar, Mataró i Sant Pol de Mar (Maresme) i de Vilanova i la Geltrú (Garraf).

Durant el temps que ha durat la veda, el personal de les embarcacions ha estat a l'atur i els armadors han rebut un ajut econòmic. Ahir, però, el termini de veda es va acabar i les embarcacions d'arrossegament van tornar a sortir. El president de la Federació Catalana de Confraries valora l'aturada com a «molt positiva» i ressalta que era «necessària» per regenerar les captures.

Els corriols petits (Charadrius dubius) del Pla de Grau (Malgrat de Mar) 3/3/10. Enric Badosa

Fotografies de l’Enric Badosa de 3 corriols petits (Charadrius dubius) a un camp entollat del Pla de Grau (Malgrat de Mar)...
..

dimecres, 3 de març del 2010

Localitzen nous brots de Posidònia Oceànica a la costa de l’Alt Maresme i La Selva. 24/2/10. Ràdio Palafolls

Localitzen nous brots de Poseidònia Oceànica a la costa de l’Alt Maresme i La Selva.
Ràdio Palafolls 24/2/10

Les immersions de neteja a la zona del litoral del Maresme i la Selva, que organitza cada any l’Associació Vamma, Voluntaris de l’Alt Maresme pel Medi Ambient, tenen una doble vessant. A banda de netejar d’escombraries el fons marí, també es realitza cada any un seguiment de l’estat i l’evolució de la recuperació del fons marí del litoral en fondàries compreses entre 3 i 18 metres.

Gràcies a aquestes observacions l’entitat ha pogut localitzar alguns brots nous de la Poseidonia Oceanica. S’ha pogut constatar també que hi ha algunes zones de pedres, roques i restes de formigó on s’ha observat colonització vegetal i animal (com ara: algues, anèmones o garotes), que estant creant un inici d’ecosistema fràgil i inestable.

Desembocadura del riu Tordera 3/3/10

.
Aquesta tarda a la desembocadura del riu Tordera, amb fort onatge i una pluja que no ha parat en tot el dia i que l'ha deixat tot entollat, com a més destacat...
.
Mínim 100 orenetes vulgars (Hirundo rustica)
en 10 minutets, riu amunt a ran d'aigua, pas continu. No són les primeres però sí el nombre més important fins ara.
1 gavina corsa (Larus audouinii) adulta a la platja
3 cabussons emplomallats (Podiceps cristatus) junts
1 corb marí gros (Phalacrocorax carbo) al riu
3 puputs (Upupa epops) juntes
... entre molts altres.