Troben a Blanes l''Atlàntida' del corall. 11/2/2020 Ràdio Girona
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris espais-Blanes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris espais-Blanes. Mostrar tots els missatges
divendres, 13 de març del 2020
Sobre el canyó submarí de Blanes 13/3/2020
Veure també...
Troben a Blanes l''Atlàntida' del corall. 11/2/2020 Ràdio Girona
Sobre el canyó de Blanes i l' ABRIC Project 3/3/2020...
Troben a Blanes l''Atlàntida' del corall. 11/2/2020 Ràdio Girona
dimarts, 3 de març del 2020
diumenge, 16 de febrer del 2020
Troben a Blanes l''Atlàntida' del corall. 11/2/2020 Ràdio Girona
Troben a Blanes l''Atlàntida' del corall
Ràdio Girona 11/2/2020
Científics del CSIC observen refugis de coralls profunds a uns 15 quilòmetres de la costa i a 600 metres de profunditat
23 científics amb dos robots s'embarcaran durant dues setmanes per conèixer més d'unes colònies que ja qualifiquen d'"excepcionals"
A Blanes, a uns 15 quilòmetres de la costa i a 600 metres de profunditat, hi ha un dels refugis de corall més grans del litoral català. L'han trobat per casualitat científics del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i ara submergiran dos robots per tenir imatges en 3D. "La quantiat i la densitat dels coralls, i la mida de les colònies és excepcional, molt important", ha dit a Ràdio Girona-SER Catalunya el geòleg marí Pere Puig, coordinador del projecte.
Investigadors de l’Institut de Ciències del Mar estaven fent un projecte sobre els impactes de la pesca d'arrossegament en els sediments marins profunds, quan es van topar amb aquestes colònies molt poblades de coralls profunds d’aigua freda. Es mantenen refugiades en parets de centenars de metres d’alçada d'una gran vall submarina coneguda científicament com el "canyó de Blanes".
Hi han trobat fins a cinc espècies diferents de coralls d'interès ecològic com la Madrepora oculata i la Lophelia pertusa. Tot apunta que alguns exemplars podrien tenir més de 100 anys i que han sobreviscut a les xarxes d'arrossegament dels pescadors.
El geòleg marí Pere Puig, coordinador del projecte ABRIC, ha explicat que els ecosistemes trobats són un "oasi de biodiversitat" perquè acostumen a acollir multitud d’espècies: "Hem trobat colònies de dimensions molt grans, crec que més de cent anys de vida fàcilment. Un dels objectius de la campanya és agafar coralls -vius i morts- i datar-los per veure quins ritmes de creixement tenen".
Els experts creuen que que s’han refugiat en aquestes parets de les arts de pesca perquè les colònies més properes a les zones pesqueres mostren signes de sufocació per excés de sedimentació, ja que estan exposades als impactes indirectes de la pesca d'arrossegament.
23 científics amb dos robots s’embarcaran ara en el Buc Oceanogràfic Sarmiento de Gamboa durant dues setmanes per conèixer l’estat de conservació d'aquestes colònies.
CANVIS EN LA PESCA
Els pescadors de Blanes aposten per noves eines per tenir més cura del fons del mar després d'aquest descobriment. El gerent de la confraria de Blanes, Xavi Domènech, ha dit que tres de les barques més grans ja no utilitzen portes de pesca d’arrossegament que toquin el terra. Aquestes noves eines necessiten menys gasoil i, per tant, contaminen menys.
Troben a Blanes una de les colònies de corall d'aigües fredes més grans del Mediterrani
Notícies TV3 14/2/2020
Els científics comencen una campanya per estudiar bé aquestes colònies, les seves característiques i com protegir-les
Les aigües de Blanes amaguen un tresor ocult de gran valor científic, el corall d'aigües fredes. També se'l coneix amb el nom de corall d'aigües profundes i està protegit perquè està en perill d'extinció i pel seu important paper com a refugi de la biodiversitat del fons marí. Se sabia que hi havia colònies d'aquest corall al Mediterrani, però ningú s'imaginava que n'hi hauria una de tan gran a la costa catalana.
Uns científics en van trobar una colònia molt important davant la costa de Blanes,i ha quedat preservada de manera natural perquè els pescadors sabien que s'enganxaven les xarxes i, per tant, no hi passaven. Algunes són centenàries.
Són com un oasi, com un bosc on hi ha vida i, per tant, s'ha de preservar. Tot i que els vaixells no llancen les xarxes, sí que les posen en perill perquè amb les xarxes es provoquen petites "allaus" de fang i es poden trencar o ofegar.
Per tant, ara, els científics comencen una campanya per estudiar bé aquestes colònies, les seves característiques i com protegir-les, com explica, Pere Puig Alenyà, investigador científic de l'Institut de Ciències del Mar.
"Colònies molt grans, molt ben conservades i amb comparació d'altres indrets a on s'han trobat coralls a aigües fredes a les costes catalanes, segurament és una de les millors preservades al mediterrani."
Aquest oasi de corall que ha quedat preservat de manera natural es troba a uns 600 metres de profunditat. Amb dos robots subaquàtics s'agafaran imatges tridimensionals de l'ecosistema i també mostres.
Pere Puig explica que es vol analitzar el corall des d'un punt de vista biològic, però també geològic, per veure com els afecta l'activitat pesquera.
"Encara que no es pesqui amunt i malmetin el corall, els núvols de fang que aixequen les barques d'arrossegament poden arribar-les a afectar de manera indirecta sufocant-les al tapar-les de fang i així provocar que no puguin sobreviure."
D'aquesta campanya, que durarà quinze dies a mar, en sortiran també les propostes per a les barques d'arrossegament per protegir les colònies de corall dels canons de Blanes.
Ràdio Girona 11/2/2020
Científics del CSIC observen refugis de coralls profunds a uns 15 quilòmetres de la costa i a 600 metres de profunditat
23 científics amb dos robots s'embarcaran durant dues setmanes per conèixer més d'unes colònies que ja qualifiquen d'"excepcionals"
Primeres observacions d'una paret del canó de Blanes, recoberta principalment de M. oculata / CSIC
A Blanes, a uns 15 quilòmetres de la costa i a 600 metres de profunditat, hi ha un dels refugis de corall més grans del litoral català. L'han trobat per casualitat científics del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i ara submergiran dos robots per tenir imatges en 3D. "La quantiat i la densitat dels coralls, i la mida de les colònies és excepcional, molt important", ha dit a Ràdio Girona-SER Catalunya el geòleg marí Pere Puig, coordinador del projecte.
Investigadors de l’Institut de Ciències del Mar estaven fent un projecte sobre els impactes de la pesca d'arrossegament en els sediments marins profunds, quan es van topar amb aquestes colònies molt poblades de coralls profunds d’aigua freda. Es mantenen refugiades en parets de centenars de metres d’alçada d'una gran vall submarina coneguda científicament com el "canyó de Blanes".
Detall de P. laris i C. verticillata a 769 metres de profunditat / CSIC
Hi han trobat fins a cinc espècies diferents de coralls d'interès ecològic com la Madrepora oculata i la Lophelia pertusa. Tot apunta que alguns exemplars podrien tenir més de 100 anys i que han sobreviscut a les xarxes d'arrossegament dels pescadors.
El geòleg marí Pere Puig, coordinador del projecte ABRIC, ha explicat que els ecosistemes trobats són un "oasi de biodiversitat" perquè acostumen a acollir multitud d’espècies: "Hem trobat colònies de dimensions molt grans, crec que més de cent anys de vida fàcilment. Un dels objectius de la campanya és agafar coralls -vius i morts- i datar-los per veure quins ritmes de creixement tenen".
Els experts creuen que que s’han refugiat en aquestes parets de les arts de pesca perquè les colònies més properes a les zones pesqueres mostren signes de sufocació per excés de sedimentació, ja que estan exposades als impactes indirectes de la pesca d'arrossegament.
La sonda de l'Institut Espanyol d'Oceanografia utilitzada en les primeres observacions / CSIC
23 científics amb dos robots s’embarcaran ara en el Buc Oceanogràfic Sarmiento de Gamboa durant dues setmanes per conèixer l’estat de conservació d'aquestes colònies.
CANVIS EN LA PESCA
Els pescadors de Blanes aposten per noves eines per tenir més cura del fons del mar després d'aquest descobriment. El gerent de la confraria de Blanes, Xavi Domènech, ha dit que tres de les barques més grans ja no utilitzen portes de pesca d’arrossegament que toquin el terra. Aquestes noves eines necessiten menys gasoil i, per tant, contaminen menys.
Troben a Blanes una de les colònies de corall d'aigües fredes més grans del Mediterrani
Notícies TV3 14/2/2020
Els científics comencen una campanya per estudiar bé aquestes colònies, les seves característiques i com protegir-les
Les aigües de Blanes amaguen un tresor ocult de gran valor científic, el corall d'aigües fredes. També se'l coneix amb el nom de corall d'aigües profundes i està protegit perquè està en perill d'extinció i pel seu important paper com a refugi de la biodiversitat del fons marí. Se sabia que hi havia colònies d'aquest corall al Mediterrani, però ningú s'imaginava que n'hi hauria una de tan gran a la costa catalana.
Uns científics en van trobar una colònia molt important davant la costa de Blanes,i ha quedat preservada de manera natural perquè els pescadors sabien que s'enganxaven les xarxes i, per tant, no hi passaven. Algunes són centenàries.
Corall d'aigües fredes a les aigües de Blanes
Són com un oasi, com un bosc on hi ha vida i, per tant, s'ha de preservar. Tot i que els vaixells no llancen les xarxes, sí que les posen en perill perquè amb les xarxes es provoquen petites "allaus" de fang i es poden trencar o ofegar.
Per tant, ara, els científics comencen una campanya per estudiar bé aquestes colònies, les seves característiques i com protegir-les, com explica, Pere Puig Alenyà, investigador científic de l'Institut de Ciències del Mar.
"Colònies molt grans, molt ben conservades i amb comparació d'altres indrets a on s'han trobat coralls a aigües fredes a les costes catalanes, segurament és una de les millors preservades al mediterrani."
Aquest oasi de corall que ha quedat preservat de manera natural es troba a uns 600 metres de profunditat. Amb dos robots subaquàtics s'agafaran imatges tridimensionals de l'ecosistema i també mostres.
Robot subaquàtic per poder agafar imatges tridimensionals de l'ecosistema
"Encara que no es pesqui amunt i malmetin el corall, els núvols de fang que aixequen les barques d'arrossegament poden arribar-les a afectar de manera indirecta sufocant-les al tapar-les de fang i així provocar que no puguin sobreviure."
D'aquesta campanya, que durarà quinze dies a mar, en sortiran també les propostes per a les barques d'arrossegament per protegir les colònies de corall dels canons de Blanes.
divendres, 7 de febrer del 2020
El Vilar (Blanes) 6/2/2020 Pere Pons. Font: ornitho.cat
Observacions de Pere Pons d'ahir dijous 6/2/2020 al Vilar (Blanes)...
Pica-soques blaus (Sitta europaea)
Raspinells comuns (Certhia brachydactyla)
Tudons (Columba palumbus)
Gaigs (Garrulus glandarius)
Merles (Turdus merula)
Cotolius (Lullula arborea)
Cargolets (Troglodytes troglodytes)
Pardals de bardissa (Prunella modularis)
Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
Pit-rojos (Erithacus rubecula)
Tallarols capnegres (Sylvia melanocephala)
Mallerengues carboneres (Parus major)
Font: www.ornitho.cat
Observador: Pere Pons
Pica-soques blaus (Sitta europaea)
Raspinells comuns (Certhia brachydactyla)
Tudons (Columba palumbus)
Gaigs (Garrulus glandarius)
Merles (Turdus merula)
Cotolius (Lullula arborea)
Cargolets (Troglodytes troglodytes)
Pardals de bardissa (Prunella modularis)
Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
Pit-rojos (Erithacus rubecula)
Tallarols capnegres (Sylvia melanocephala)
Mallerengues carboneres (Parus major)
Font: www.ornitho.cat
Observador: Pere Pons
diumenge, 29 de desembre del 2019
Entre Lloret de Mar i Arenys de Mar 23-26/12/2019. Àlex Domec. Font: ornitho.cat
Observacions de l'Àlex Domec...
Lloret de Mar 24/12/2019
3 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
1 Blauet (Alcedo atthis)
Blanes 24/12/2019
4 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
Roca Grossa (Calella) 26/12/2019
1 Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
1 Cuereta blanca vulgar (Motacilla alba)
1 Pit-roig (Erithacus rubecula)
unes 10 Caderneres (Carduelis carduelis)
Sant Pol de Mar 26/12/2019
10 Corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
1 Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
1 Cuereta blanca vulgar (Motacilla alba)
Canet de Mar 26/12/2019
1 Gavina corsa (Larus audouinii)
1 Garsa (Pica pica)
2 Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
2 Cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
1 Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
Arenys de Mar 23/12/2019
6 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
5 d'ells anellats amb els codis K58, K64, K69, K78 i K79.
Font: www.ornitho.cat
Observador: Àlex Domec
Lloret de Mar 24/12/2019
3 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
1 Blauet (Alcedo atthis)
Blanes 24/12/2019
4 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
Roca Grossa (Calella) 26/12/2019
1 Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
1 Cuereta blanca vulgar (Motacilla alba)
1 Pit-roig (Erithacus rubecula)
unes 10 Caderneres (Carduelis carduelis)
Sant Pol de Mar 26/12/2019
10 Corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
1 Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
1 Cuereta blanca vulgar (Motacilla alba)
Canet de Mar 26/12/2019
1 Gavina corsa (Larus audouinii)
1 Garsa (Pica pica)
2 Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
2 Cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
1 Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
Arenys de Mar 23/12/2019
6 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
5 d'ells anellats amb els codis K58, K64, K69, K78 i K79.
Observador: Àlex Domec
Corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis) a Sa Palomera (Blanes) 28/12/2019 Cristian Bonsoms. Font: ornitho.cat
1 Corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis) observat per Cristian Bonsoms ahir dissabte 28/12/2019 a Sa Palomera (Blanes).
Font: www.ornitho.cat
Observador: Cristian Bonsoms
Font: www.ornitho.cat
Observador: Cristian Bonsoms
dimarts, 24 de desembre del 2019
Fotografies d'en Josep Comas del Delta de la Tordera després del temporal marí 23/12/2019 Font: Grup de Facebook Delta la Tordera
Fotografies d'en Josep Comas del Delta de la Tordera (aquestes i altres a facebook.com/groups/1445275 )
Sort que els municipis deltaics implicats van apostar per una Taula on cercar solucions per aquestes coses...carrils bici, jardineria, xerrades i sortidetes...ho tenen controlat
En respuesta a
Quina Taula?
Els 4 ajuntaments van decidir (comunicat per "l'equip tècnic") que era, literal, "un banc d'idees, sense cap treball tècnic sobre el que treballar, no vinculants, i sempre que no es tractés sobre temes rellevants perquè interferien en les polítiques municipals".
Així de memòria, la cosa va quedar en que alguns volien fer una jornada d neteja de plàstics a la platja, alguna sortida per les escoles i alguna cosa de fulletons per repartir.. mesures estrelles.. i xerrar del riu Serpis i del passeig fluvial per adaptar-se al canvi climàtic.
Ha canviat alguna cosa?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
-3.jpg)
