Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris espais-Braç esquerre del riu Tordera. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris espais-Braç esquerre del riu Tordera. Mostrar tots els missatges

dimarts, 23 d’abril del 2019

Illa del riu i voltants (Tordera) 23/4/2019 David Caballé. Font: ornitho.cat

Observacions de David Caballé d'avui a l'Illa del riu i voltants (Tordera)...

1 Arpella vulgar (Circus aeruginosus)
1 Aligot comú (Buteo buteo)
1 Esparver vulgar (Accipiter nisus)
1 Cornella negra (Corvus corone)
Gavians argentats (Larus michahellis)
1 Martinet blanc (Egretta garzetta)
2 Ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
Polles d'aigua (Gallinula chloropus)
1 Xivita (Tringa ochropus)
Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
1 Puput (Upupa epops)
1 Picot garser petit (Dendrocopos minor)
1 Picot verd (Picus viridis)
Raspinells comuns (Certhia brachydactyla)
Falciots negres (Apus apus)
Orenetes vulgars (Hirundo rustica)
Orenetes cuablanques (Delichon urbicum)
Tudons (Columba palumbus)
Coloms roquers (Columba livia)
Gaigs (Garrulus glandarius)
Garses (Pica pica)
Tords comuns (Turdus philomelos)
Merles (Turdus merula)
1 Còlit gris (Oenanthe oenanthe)
2 Cogullades vulgars (Galerida cristata)
1 Piula dels arbres (Anthus trivialis)
1 Papamosques de collar (Ficedula albicollis)
mínim 10 Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca)
mínim 6 Papamosques grisos (Muscicapa striata)
mínim 5 Bitxacs rogencs (Saxicola rubetra)
2 Gratapalles (Emberiza cirlus)
Rossinyols (Luscinia megarhynchos)
Rossinyols bords (Cettia cetti)
Trists (Cisticola juncidis)
6 Tallaretes vulgars (Sylvia communis)
1 Tallareta cuallarga (Sylvia undata)
1 Mosquiter xiulaire (Phylloscopus sibilatrix)
Mosquiters de passa (Phylloscopus trochilus)
mínim 2 Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
Mallerengues cuallargues (Aegithalos caudatus)
Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
Mallerengues carboneres (Parus major)
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Pardals xarrecs (Passer montanus)
Verdums (Carduelis chloris)
Gafarrons (Serinus serinus)
Caderneres (Carduelis carduelis)

Font: www.ornitho.cat
Observador: David Caballé
a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , ,

diumenge, 4 de novembre del 2018

Illa i braç esquerre del riu (Tordera) 3/11/2018 Arnau Tolrà. Font: ornitho.cat

Observacions i fotografia de l'Arnau Tolrà d'ahir 3/11/2018 a la punta nord de l'illa i braç esquerre del riu (Tordera)...

2 Falcons pelegrins (Falco peregrinus)...
1 Esparver vulgar (Accipiter nisus)
1 Corb (Corvus corax)
2 Picots garsers petits (Dendrocopos minor)
mínim 20 Repicatalons (Emberiza schoeniclus)
mínim 17 Aloses vulgars (Alauda arvensis)
2 Grassets de muntanya (Anthus spinoletta)
3 Passerells comuns (Carduelis cannabina)
uns 30 Pardals roquers (Petronia petronia)
Aixecats per un dels pelegrins.

Font: www.ornitho.cat
Observador i fotografia: Arnau Tolrà
a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , ,

dimarts, 16 d’octubre del 2018

Illa i braç esquerre del riu (Tordera) 15/10/2018 Arnau Tolrà. Font: ornitho.cat

Observacions de l'Arnau Tolrà d'ahir 15/10/2018 a l'illa i braç esquerra del riu (Tordera)...

1 Picot garser petit (Dendrocopos minor)
3 Orenetes vulgars (Hirundo rustica)
mínim 8 Còlits grisos (Oenanthe oenanthe)
mínim 7 Aloses vulgars (Alauda arvensis)
unes 10 Titelles (Anthus pratensis)
1 Grasset de muntanya (Anthus spinoletta)
1 Cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus)
3 Pardals roquers (Petronia petronia)

Font: www.ornitho.cat
Observador: Arnau Tolrà

Arnau Hace 15 horas
Amb la ploguda esperada torna a córrer l'aigua pel braç esquerre del riu Tordera com feia anys que no feia. Canvi general d'escenari, conills isolats a les zones altes, formigues alades en plena efervescència i collverds inventant nous camins.

 hace 15 horas
En respuesta a 
Aquí hi ha trampa😏... No és com feia anys...

a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , ,

dimecres, 10 de gener del 2018

Algunes notícies per llegir 4-10/1/2018...

Javier Romera Hace 33 minutos
Una dada sense importància ... Tant la Tordera com el braç esquerre són XN2000 i hàbitat d'espècies animals objecte de protecció... sense importància vaja!... oi? ?

Millores al Riu Tordera pel pas de l’Aigua
Ràdio Tordera 10/1/2018


En els darrers dies, s’ha desenvolupat un conveni entre l’Agència Catalana de l’Aigua amb l’Ajuntament de Tordera per iniciar el trasllat d’àrids d’una banda a l’altre del Riu Tordera, per tal de millorar i poder equilibrar el pas de l’aigua pel  nostre municipi.

Carles Aulet, regidor d’obres i serveis de l’ajuntament, ens detalla l’actuació.

Àudio moviments riu tordera 1

Aulet explica com es troba el braç esquerra del Riu Tordera actualment.

Àudio moviments riu tordera 2

Recordem, també, que aquest passat mes d’Agost, l’Ajuntament de Tordera amb la col·laboració de l’Agència Catalana de l’aigua,  ha netejat el pas del riu a la part propera al camp municipal d’esports de Tordera. Actuacions per la seguretat, en cas d’inundacions, segons indica Carles Aulet.


per ampliar informació...

Coses que passen quan no es valoren, es desconeixen i s'ignoren els valors i les característiques pròpies de la Tordera 26/11/2017



Preocupació per l’afectació de la sequera a la Tordera
Ràdio Palafolls 10/1/2018


La manca de pluges sumat a la sobre explotació dels aqüífers de la Tordera ha posat en alerta els experts que denuncien que fa molts mesos que la llera del riu no baixa aigua.

Aquesta circumstància posa en perill l’ecosistema del Delta i fins i tot la supervivència del propi riu.

Per exemple, la situació de sequera ha fet reactivar la dessalinitzadora de Blanes. En condicions normals la instal·lació funciona en un 20 o 25% de la seva capacitat. En casos de sequera, com l’actual, l’equipament es posa a treballar a un 75% de la seva capacitat  per tal de treure la sal a l’aigua de mar i fer-la compatible per l’ús humà.

La meitat d’aquesta producció d’aigua dessalada es transporta fins l’Àrea Metropolitana de Barcelona i l’altra meitat es queda pel consum domèstic dels usuaris del Maresme i La Selva. Només en casos de sequera extrema l’equipament es posa en marxa al 100% de la seva capacitat.

En declaracions a aquesta emissora, Enric Sagristà, investigador del Centre d’Estudis Avançats de Blanes, ha explicat que la sobreexplotació de l’aigua del riu fa empitjorar encara més aquesta manca d’aigua, perjudicant la sedimentació a les platges de la desembocadura, que precisament depenen del curs del riu i dels sediments que porta.

Reproductor d'àudio

Sagristà també ha explicat que la sequera de la Tordera durant la meitat de l’any no és un fet normal, tot i que durant molt temps s’hagi considerat així.

En aquest sentit, l’investigador destaca que si se seguís aquest ritme, es correria el risc de patir dos estius seguits amb sequera, provocant danys a la biodiversitat de la zona i també afectant la sedimentació de les, un fet que Sagristà qualifica de “catastròfic”. A la vegada, però, considera que de moment s’està lluny d’arribar a aquesta situació.

Reproductor d'àudio

Justament demà dijous s’ha convocat la segona reunió per la constitució de la Taula de la Tordera. En aquesta trobada hi participaran responsables polítics i tècnics dels ajuntaments de la zona i també investigadors del Centre d’Estudis Avançats de Blanes, entre ells el mateix Enric Sagristà.


Recomanable llegir també els fils i respostes dels tuits...

Enric Sagristà Hace 4 horas
En respuesta a 
Per aportar una dada més sobre la gravetat de la situació, comentar que, tot i que aquesta setmana ha pujat molt, l'aqüífer es troba de mitjana uns 3,5 metres per sota del nivell que tenia l'any passat en aquesta época i que són valors típics de mitjans d'octubre!!

Enric Sagristà Hace 2 horas
3/4 parts de les extraccions d'aigua de l'aqüífer de la Baixa Tordera provenen de la xarxa de consum domèstic. Això significa que el potencial de reducció de consum és elevat i relativament fàcil tant sòls fent millores a la xarxa d'abastament i aplicant polítiques de contenció.


Carme Ponsa Hace 6 horas
Les obres de l’Avinguda Barcelona es reinicien després del periode vacacional i segueixen el calendari previst

Boehringer crea una nova societat amb seu a Malgrat
Ràdio Palafolls 8/1/2018


A finals d’octubre començava a operar una nova companyia farmacèutica a Malgrat de Mar. Es diu Malgrat Pharma Chemicals SL, i té com a soci únic la companyia alemanya Boehringer.

Amb aquesta nova companyia, dedicada a la preparació, elaboració, venda i comercialització de tota classe de medicaments i especialitats químiques, l’empresa alemanya continua enfortint la seva presència a Catalunya, on té dues plantes; a St. Cugat i a Malgrat.

El president d’aquesta nova companyia, amb seu social al Camí de la Pomereda de Malgrat i amb un capital inicial de 3 mil€, és també el director general Boehringer Ingelheim España, així com altres alts càrrecs de la farmacèutica alemanya.

Es dóna el cas que la companyia va posar a la venda la seva planta malgratenca a mitjans del 2015. Llavors Boehringer assegurava que volia garantir el futur de la planta concentrant la seva producció en els principis actius innovadors i reduint la producció de productes ja madurs o amb patent caducada.

La planta de Malgrat es va inaugurar l’any 1960, i actualment hi treballen unes 300 persones. Entre d’altres s’hi fabriquen substàncies actives per als medicaments de la pròpia Boehringer com Bisolvon o Nolotil, entre d’altres.


Javier Romera 7 ene.
L'animalisme, especialment el de les Administracions (a tots nivells), està matant el Medi Natural i la fauna dels nostres municipis, molt més efectiu que el napalm! ... i és que s'hauria de dir "mascotisme" ... vía

Els gossos tindran un espai a la platja de Fenals de Lloret en temporada baixa
El Punt Avui 7/1/2018

Segons l’ordenança d’animals, del 16 d’octubre al 14 de març l’Ajuntament hi adequarà un espai

Els cuidadors acreditats de gats ferals rebran un carnet

Una veïna passeja el gos a la platja de Fenals de Lloret de Mar, fa uns dies. Foto: QUIM PUIG.

JORDI FERRER - LLORET DE MAR
L’adequació d’un espai per a gossos a la platja de Fenals és una de les novetats que incorpora la nova ordenança reguladora i de protecció dels animals de Lloret de Mar, aprovada de manera inicial el 18 de desembre. El text preveu que en temporada baixa –del 16 d’octubre al 14 de març– els gossos podran passejar en un espai senyalitzat de Fenals.

El nou espai permetrà que els gossos es moguin pel passeig i per la platja, és a dir, per la zona de bany de Fenals. L’àrea que s’habilitarà serà d’uns 400 metres de llargada, entre l’hotel Rigat i la Casa del Mar. Pendent de les al·legacions que hi pugui haver, els gossos hauran d’anar lligats, assenyala el regidor de Medi Ambient de Lloret, Jordi Orobitg (ERC-Avancem): “Molt a prop hi ha un espai ampli d’agilitat en què els animals ja poden córrer amb tota llibertat.”

Un títol per cinc anys

Els animals no podran ser abeurats a les fonts, les dutxes i els rentapeus de la platja –assenyala l’ordenança–, però es permetrà que els gats ferals (gats que corren amb llibertat) puguin ser “respectats” i se’ls pugui “mantenir en l’espai que ocupen”. Per això, l’Ajuntament donarà una autorització (carnet) a responsables acreditats perquè mantinguin les colònies de felins en bon estat. A Lloret es calcula que hi ha una vintena de colònies controlades de gats ferals. Les persones acreditades vetllaran pel seu bon estat i per esterilitzar els individus malalts. El consistori disposa de la col·laboració de personal de l’Associació Protectora d’Animals Sense Casa (Apasc) de Lloret.

LA XIFRA

3.000 euros és el preu de la sanció molt greu inclosa en la nova ordenança. El maltractament és considerat molt greu.

LA DATA

18.12.17 Va ser el dia de l’aprovació, de manera inicial, de l’ordenança d’animals, amb 18 vots a favor i 2 abstencions

L’obligació de diluir els orins amb aigua

La nova ordenança reguladora i de protecció dels animals va ser aprovada de manera inicial fa 20 dies. Ara és en exposició pública i podria entrar en vigor el mes que ve. El text també inclou l’obligació de diluir els orins de la via pública amb aigua i de recollir les deposicions fecals dels animals. A més, no està permès que els animals facin la micció en façanes d’edificis, al mobiliari i en vehicles estacions a la via pública.


Museu de la Pesca 4 ene.
Referències geolocalitzades del patrimoni immoble marítim i pesquer de la

Museu de la Pesca 4 ene.
La flota pesquera de de comença una veda de 2 mesos. Al febrer se sumarà la resta de la flota d'arrossegament


Barques al port de Palamós en una imatge d'arxiu.

Les barques de Palamós incloses en el pla de gestió de la gamba faran veda biològica a partir d'avui i durant dos mesos seguits. Són mesures per reduir l'esforç pesquer i aconseguir que aquesta activitat sigui més sostenible. La flota d'encerclament ja es va aturar el passat mes de desembre i tornarà a feinejar el 22 de gener. A partir del 2 de febrer, la resta de les barques d'arrossegament, que no van a la gamba, també s'afegirà a la veda. No obstant, a la llotja hi haurà peix fresc de Palamós perquè les barques de pesca artesanal continuen pescant.

Com va fent des de 2013, la flota palamosina de la gamba, formada actualment per disset embarcacions, s'atura dos mesos anuals. Tal i com va passar l'any passat, la veda serà seguida i no de forma alterna com s'havia realitzat els darrers anys. Ara, la flota de la gamba no tornarà a feinejar fins a principis de març. Toni Albalat és el Patró Major de la Confraria de Pescadors de Palamós.


El Patró Major recorda, però, que, tot i les aturades biològiques, hi continuarà havent peix fresc de Palamós gràcies a la pesca artesanal.


Ha començat, doncs, la veda de les embarcacions incloses en el pla de gestió de la gamba. Una flota formada actualment per disset barques. No tornarà a la feina fins d'aquí dos mesos. El dia 2 de febrer, s'afegiran a l'aturada la resta de les barques d'arrossegament de Palamós que faran veda un mes. Per la seva banda, les barques d'encerclament que es dediquen al peix blau van deixar de treballar el passat 21 de desembre, en coordinació amb la resta de ports de la Costa Brava, i tornaran a pescar el proper 22 de gener.

a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , , , , , , , ,

diumenge, 26 de novembre del 2017

Coses que passen quan no es valoren, es desconeixen i s'ignoren els valors i les característiques pròpies de la Tordera 26/11/2017

La Tordera, als trams mig i baix, es caracteritza per una llera ample i sorrenca amb un curs d'aigua trenat que varia de traçat (dins la llera) i forma després de cada crescuda al topar la corrent amb obstacles (troncs, afloraments rocosos, arbrat dispers, afluència amb altre corrent d’aigua,...) o per l’acumulació de nous al·luvions, formant un mosaic de sorrals, codolars, herbassars, illes, tolls, bosquines, talussos, terrasses,... i on la presència i abundància d’aquests elements depèn única i exclusivament de la freqüència i intensitat de les crescudes (torderades).

Les cotes dins la llera (variables i amb abundants i constants monticles i forats, mai un terreny planer i homogeni), així com el recobriment herbaci o arbori, depenen doncs de l’aigua que corre per la llera, i varia considerablement d’una temporada humida i amb aigua corrent en abundància bona part de l’any (amb domini de sorrals i codolars nus) a una temporada seca o amb sobreexplotació de l’aqüífer com l’actual (amb domini d’herbassars).

Les formacions boscoses, i això a la Tordera és molt important, mai han estat importants ni a la llera del riu ni a la plana al•luvial que l’envolta, essent majoritàriament petites bosquines o arbrat dispers a les terrasses i monticles de cota superior (originàriament acumulacions de sediments menys inundables en cas de crescuda) dins o fora de la llera, o fruit de la successió ecològica d’antigues depressions del terreny (que passen d’aiguamoll a bosc de ribera inundable). El bosc de ribera lineal en paral•lel al curs d’aigua mai, insisteixo, mai ha estat una característica pròpia d’aquest riu, ja que les seves característiques geomorfològiques (canvis de traçat, fortes crescudes i cabal molt variable a cada moment, fenòmens intensos d’erosió i sedimentació de lleres,...) ho fan difícil (que no vol dir que puntualment sigui possible). Es podria parlar d’una continua transformació del riu que no permet la presència contínua (i lineal) d’arbrat a banda i banda de la llera.

És en aquest mosaic d’ambients dins i fora de la llera de la Tordera on es desenvolupen les espècies animals més importants i característiques d’aquest riu (és fals i erroni pensar en les mateixes espècies com a bioindicadors de l’estat de salut per a tots els rius per igual). Una llera ample, sorrenca, plena de troncs morts, sense gaire vegetació i arbrat, i amb abundància de tolls i illetes... fa de la Tordera el riu perfecte per a moltes espècies que aquí tenen les poblacions més importants del país... res a envejar d’altres rius “en teoria” més importants o ben conservats.

Les darreres dècades, però, la Tordera ha sofert una sèrie d’agressions importants a bona part del seu recorregut que afecten a les característiques abans esmentades (només es llisten les més importants):

- Estretament de la llera per guanyar terreny agrícola, industrial o per a infraestructures. 

- Enfonsament de la llera respecte a la plana al•luvial

- Construcció i consolidació de motes

- Sobreexplotació de l’aqüífer i pèrdua de cabal superficial

Aquestes modificacions són les responsables de la pèrdua de valors naturals del riu, no la manca d’arbrat (que curiosament degut a aquestes agressions és més abundant que mai) o la poca cobertura herbàcia de la llera (que ha augmentat considerablement els darrers anys per manca de cabals i crescudes importants que netegin la llera). I quan parlem de “protegir”, “recuperar” o “restaurar” la Tordera sempre, insisteixo, sempre l’hem de fer per revertir les agressions esmentades, mai per “transformar” el riu en una burda imitació d’altres amb característiques diferents.

La Tordera ha de ser un mosaic d’ambients i cotes diferents, mai un hàbitat planer i homogeni. S’ha de retirar motes i eixamplar la llera allà on sigui possible, mai fer treballs de consolidació per al lleure. S’ha de retirar l’arbrat i la vegetació excessiva com a conseqüència de les agressions i la sobreexplotació de l’aqüífer, mai plantar arbres (i menys a la llera, una autèntica salvatjada). Protegir i restaurar la Tordera, en definitiva, és protegir i restaurar les característiques pròpies de la Tordera, no cercar la imitació d’altres rius o la consolidació de les agressions que pateix... sembla evident, oi?

Altre problema, gens menor, que pateix la Tordera és la seva accessibilitat... Una llera sorrenca i amb escassa vegetació la fan molt atractiva per als amants del motor, i tot i que estigui totalment prohibit circular per la llera, una de les tristes normalitzacions d’aquest riu (per deixadesa quan no interès de les administracions competents) és que els sorrals semblen llaurats per la quantitat de roderes de motos i quads que hi circulen (i no parlem de guals o de creuar el riu, sinó de recorreguts de kilòmetres llera amunt i avall).

L’homogeneïtzació de la llera (aplanant i eliminant tolls, troncs o monticles de sediments) i l’obertura de nous accessos directes a l’interior del riu (en ocasions per a “treballs de restauració”, irònicament) són una nova agressió afegida a les anteriors que repercuteix directament sobre la fauna protegida en facilitar aquesta circulació motoritzada, a més a més d’eliminar per sí mateix elements importants en la biologia d’algunes espècies (l’eliminació de grans troncs morts o la desaparició de petits tolls imprescindibles per a l’herpetofauna, una de les joies d’aquest riu, són només uns exemples).

És per aquest motiu que quan parlem de “protegir”, “recuperar” o “restaurar” la Tordera sempre s’ha d’eliminar accessos a la llera del riu, mai crear nous, i sempre dificultant la circulació motoritzada amb un mosaic d’elements i ambients (característic d’aquest riu), mai aplanant el camí.

En resum... La Tordera té unes característiques pròpies i úniques que originen uns valors naturals distintius, i quan es parla de "restaurar" un tram del riu sempre s'ha de buscar "protegir" o "recuperar" aquests valors i aquestes característiques pròpies, mai realitzar treballs en contra o modificar el riu per imitar un altre.

Fa anys que sabia (conversa privada) que s’enfonsaria el tram nord del braç esquerre del riu (espai XN2000) per facilitar la circulació d’aigua en cas de crescuda, com a continuació dels treballs de “restauració” anteriors. Bàsicament sabia que es volia treure sorra per baixar cota però res més (si una cosa caracteritza a aquesta mena d’intervencions, aquí, és el secretisme i l’opacitat), el caprici d’un empresari local que fa servir els espais naturals “protegits” de la Tordera com a negoci particular, mai per a benefici d’aquests, a base de partides pressupostàries de les administracions competents.

No seré jo qui critiqui la necessitat de “restaurar” alguns espais naturals, o que aquesta persona es guanyi la vida com vulgui, però sí el disseny i l’execució de les obres quan es podria fer correctament, no transformant els espais cap a altres no propis d'aquí.

Coll!... Vols guanyar calers fent coses a Tordera?... Doncs fer-ho!!! Però fes-ho bé!!!

Com ja he dit anteriorment, obrir accessos i facilitar la circulació motoritzada per la llera aplanant el terreny i eliminant obstacles (grans troncs, tolls, desnivells,...), crear motes noves, plantar arbres dins la llera (per consolidar la mota!!!) o eliminar el mosaic d’ambients (especialment els petits tolls amb herbassars)... i en especial en un dels pocs racons de la Tordera amb la llera en bon estat de conservació i a on no hi ha perill en cas de crescudes per a les persones o per a les infraestructures... es pot definir de moltes maneres, però mai una “restauració”.

Coses que passen quan no es valoren, es desconeixen i s'ignoren els valors i les característiques pròpies de la Tordera...

a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)