dimarts, 22 de gener de 2019

Desmuntant mites sobre la Tordera... 5) La Tordera és un riu degradat?

El divendres 11/1/2019 l’Enric Sagristà i jo vam fer una xerrada a la Biblioteca de Tordera organitzada per la CUP Tordera, que ens va demanar que exposéssim les principals confusions envers la Tordera i l’entorn natural en general que generen les principals errades de gestió que patim en l’actualitat, i que vam titular “Desmuntant mites sobre la Tordera”.

Finalment, vam triar només 8 temes sobre els falsos mites més estesos i repetits d’entre els moltíssims que s’hi diuen (i no són pocs, creieu-me), els que més mal fan al nostre entendre però que expliquen el per què de gairebé tots... 4 sobre geologia (a càrrec de l’Enric) i 4 sobre ecologia (per part meva)...

1) La Tordera és… una riera, un riu, un riu temporal, o entre un riu i una riera?

2) A què anomenem riu subterrani de la Tordera?

3) A què es degut l’assecament del riu a l’estiu?

4) Les motes (canalització) són la causa o la solució?

5) La Tordera és un riu degradat?

6) S’ha de recuperar el bosc de ribera a la Baixa Tordera?

7) Els estanys de Tordera estan protegits?

8) Esteu informats de la natura del vostre poble?

Volem agrair tots dos a la CUP Tordera i a la Biblioteca de Tordera l’oportunitat de poder fer la xerrada i no cal dir que es pot repetir a Tordera (pel temps limitat van quedar alguns temes a mitges o pendents) o a qualsevol altre municipi de la Baixa Tordera, ja que són temes recurrents i compartits, i al nombrós públic assistent que, com ens van transmetre en acabar, es van quedar amb ganes de més.

Per la meva part, aniré publicant resums de cadascun dels punts sobre ecologia (si algú vol incidir més en algun tema concret o vol rebatre’l, que per això es fan aquestes xerrades, no per deixar anar el rotllo i cap a casa, que no dubti en demanar-ho o fer-ho, això només és un resum del resum del resum per ajustar-se al temps, i hi ha molts detalls i moltes aclaracions que es perden... preparant la xerrada sempre coincidíem en que cadascun dels temes donaria per hores), i avui és el torn de...

5) La Tordera és un riu degradat?


La resposta majoritària, quan no unànime, és sempre que si.

Per respondre a aquesta i altres preguntes primer hem de parlar de l’IMAGINARI COL·LECTIU.

I què és l’imaginari col·lectiu?... allò que ens han ficat al cap des de petits com a certesa absoluta, sigui veritat o no, lo que ens han dit que està bé i com funcionen les coses.

I quan es tracta dels rius a tothom ens han fet creure que un riu “perfecte” és com aquests...


Són uns trams del Llobregat i del Ter (a dalt)... rius rectilinis o meandriformes amb molta aigua i molta vegetació, com més millor.

I si us demano que imagineu com era la Tordera abans de les alteracions humanes segur que tots direu que com l’Amazònia (a sota).


Aquests dos esquemes resumeixen lo que ens han dit que és un riu “perfecte” català.

Hi ha centenars de variants però segur que tots l’heu mamat des de petits. Fins i tot et diuen com varia la vegetació en galeria quan ens allunyem del curs principal. I lo més important... que TOTS ELS RIUS SÓN I FUNCIONEN IGUAL, tots, grans o petits, amb alguna petita variació entre ells però bàsicament tots iguals.

I com que tots els rius són i funcionen igual, hem decidit col·lectivament que TOTS ELS RIUS S’HAN D’AVALUAR DE LA MATEIXA MANERA, els mateixos paràmetres, les mateixes característiques i els mateixos hàbitats per a tots per igual...


Portem els nens al riu, apuntem el que ens diuen que hem de mesurar per veure lo que s’assembla a “aquell riu ideal” que hem comentat abans, pintem un mapa de colors com si fos un semàfor i, any rere any, ens diuen que l’estat de conservació de la Tordera és dolent o dolentíssim perquè ni és ni funciona com un riu com Déu mana.

Imaginem ara els nens de l’escola, de la universitat o als tècnics de jo que sé on, avaluant l’estat de conservació d’aquest riu...


Ja us avanço que això no és la Tordera.

Aigua? Cobertura vegetal del terra? Vegetació aquàtica? Macroinvertebrats aquàtics? Diatomees? Bosc de ribera?... I així tots i cadascun dels paràmetres que ens diuen que hem de mesurar per veure lo que s’assembla al riu “perfecte” que sempre ens han dit a l’escola, a l’uni, per la tele, per la ràdio,... Aquí ens surt un riu vermell total, total, total.

Ara obrim el zoom d’aquest lloc que hem avaluat...


Això és el Parc Regional del riu Tagliamento, al nord d’Itàlia, lo que aquí seria un Parc Natural. És exactament el mateix lloc on veiem les persones caminant a les fotografies anteriors i on ens ha sortit un riu vermell total.

I aquí està l’engany... NO TOTS ELS RIUS SÓN I FUNCIONEN IGUAL, I NO A TOTS ELS RIUS S’HAN DE MESURAR ELS MATEIXOS PARÀMETRES per avaluar el seu estat de conservació, per molt que digui lo contrari l’ACA, el profe de la universitat o el manual de lo que sigui.

Hi ha rius rectilinis o meandriformes, amb grans conques hidrogràfiques i cabals important gairebé tot l’any, amb hàbitats característics i fauna i flora que s’ajusta als esquemes “estàndards” de l’imaginari col·lectiu de “riu perfecte”... i hi ha RIUS ANASTOMOSATS com aquest, amb cursos trenats típics de conques reduïdes i fort pendent, amb caràcter torrencial i forta càrrega sedimentària (referència als punts tractats per l’Enric anteriorment), i que tenen unes característiques i uns hàbitats propis.

Segur que tothom reconeix aquestes fotografies...


I tothom respon que és el pont de ferro de Tordera.

Quan fas un cerca de les característiques pròpies dels rius anastomosats, tot i les lògiques diferències en tractar-se de països o fins i tot continents diferents, t’adones de les sorprenent similituds amb la Tordera en quant que morfologia, hidrologia, hàbitats, espècies,... i fins i tot problemàtiques i històries locals... Doncs resulta que aquestes fotografies són del pont de ferro de Tagliamento.

LA TORDERA NO ÉS NI FUNCIONA COM EL TER, EL LLOBREGAT, L’EBRE, O QUALSEVOL ALTRE RIU RECTILINI O MEANDRIFORME, SINÓ COM EL TAGLIAMENTO O QUALSEVOL ALTRE RIU ANASTOMOSAT.


Aquesta fotografia (a dalt) és d’un tram de la Tordera entre Palafolls a l’esquerra i Tordera a la dreta.

Tota la vida ens han bombardejat per terra, mar i aire... dia sí i dia també... que la Tordera és un riu degradat i en mal estat de conservació perquè no s’assembla al riu “estàndard” i “perfecte” català (a sota a la dreta).

Què passaria si el comparem amb un riu anastomosat en bon estat de conservació? (a sota a l’esquerra) I si fem servir els paràmetres que mesuren l'estat de les característiques i dels hàbitats d’aquesta mena de rius?


Si una cosa hem de tenir clar els torderencs és que la Tordera no ha estat mai, ni ho serà mai, com el Ter o el Llobregat (per moltes coses que s’hi vulguin fer, perquè les característiques morfològiques i climàtiques de la conca que fan que el riu sigui com és no varien).

Això són imatges aèries del 1945, qualsevol les pot descarregar de la web de l‘Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

És la Tordera al seu pas per Tordera, per la Batllòria i per Hostalric (només uns exemples, aplicable a tota la Baixa o Mitjana Tordera).

Tot i que ja era un riu molt transformat per l’home (com ho comentaré més endavant) es pot veure quines són les seves característiques bàsiques... Llera ample, assolellada i sorrenca amb escassa vegetació, cursos trenats i canviants pel caràcter torrencial i les abans abundants i regulars Torderades... les típiques de qualsevol riu anastomosat.

I per altre banda els torderencs hem de saber d’on ve el riu que tenim en l’actualitat... Recupero la fotografia aèria del riu Tagliamento per il·lustra-ho...


Analitzant moltes fotografies de rius anastomosats, aquesta és la que he trobat més semblant a com realment seria la Tordera prehistòrica pel nostre municipi, no com la de l’Amazònia del començament com ens diu l’imaginari col·lectiu. Penseu que quan els romans van escriure sobre lo difícil que era creuar la Tordera, al Segle I, parlaven d’una llera sorrenca de fins a 1/2 milla (uns 700m).

Durant segles, pessic a pessic, poc a poc però de manera continuada, es van anar guanyant terres de cultiu al riu (en vermell), com podeu imaginar és un símil poc exacte però es pot veure lo que avui és el riu (sense ratllar), la Roureda, l’estany de Cal Raba o l’Estany de Can Torrent (els cercles)... insisteix, és una aproximació per explicar-ho, aquest tema donaria per hores.

Igual algú es pensa que això d’anar aprimant el riu i els estanys era cosa del passat, no d’ara que és Xarxa Natura 2000 o PEIN (s’explica en altre punt)... Aquest procés d’aprimament continua avui dia, i segurament ara mateix estigui passant... això, aquí, ni es controla ni el preocupa a ningú.

Totes aquestes són aprimaments molt recents (alguna de fa només unes setmanes)...


A l’alçada del Prudenci Bertrana, a Fogars, al braç esquerre a l’alçada de l’estació del tren, a l’alçada de la Júlia, etc...

LA TORDERA QUE TENIM AVUI NO ÉS EL RESULTAT DE LA DEGRADACIÓ D’UN RIU MEANDRIFORME “IDEAL”, SINÓ EL RESULTAT DE LES DUES PRINCIPALS ALTERACIONS QUE PATEIX UN RIU ANASTOMOSAT COM LA TORDERA ANTIGA... L’ESTRENYIMENT AMB MOTES I LA MANCA DE TORDERADES REGULARS (referències a les intervencions de l’Enric).

Però malgrat això, lo que encara queda de LA TORDERA (tot i no ser tan ample), ENCARA MANTÉ LES CARACTERÍSTIQUES I ELS HÀBITATS típics d’un riu anastomosat i tots aquells paràmetres que s’haurien de fer servir per avaluar el seu estat de conservació...


Cursos trenats amb abundants illetes sorrenques sense vegetació, barres longitudinals, transversals, tolls efímers i braços morts amb abundant vegetació aquí i allà, codolars, herbassars secs amb arbrat dispers, etc,... més o menys igual a tot el tram baix de la Tordera, i tot i l’estrenyiment excessiu a alguns trams concrets, hi ha que conserven un molt bon estat de conservació, excel·lent.

Altre de les característiques típiques d’aquesta mena de rius és l’efecte vora (o efecte frontera)... un continu mosaic d’hàbitats i ambients en molt poc espai que fa multiplicar exponencialment la biodiversitat com veurem a continuació... en pocs metres passem d’un hàbitat sec a un d’humit, d’un lloc amb vegetació aquàtica a un altre amb herbassars secs, d’un sorral sense vegetació a una bosquina,... i així tot el riu.

Això pel que fa a la geomorfologia i als hàbitats.

I pel que fa a les espècies?... Només 2 exemples i ràpid...

Això és un Corriol petit (Charadrius dubius)...


A la Tordera tenim la població més important de Catalunya. I per què aquí i no a altre lloc?... Perquè aquí troba els habitats ideals, i en abundància, per ser-hi.

Corre amunt i avall alimentant-se de petits invertebrats als aquí abundantíssims tolls i petits cursos d’aigua amb poc corrent. Fan la posta (els ous directament a una petita depressió del terreny i perfectament camuflats) als aquí abundantíssims sorrals i codolars assolellats i sense vegetació. Els pollets, que són nidífugs (surten del niu tan punt neixen), i que són com pilotetes de pin-pon amb 2 potes, es camuflen a la perfecció i passen inadvertits,... A la Tordera, amb llera ampla i sorrenca, cursos trenats i abundants illetes, i amb escassa vegetació i assolellada (no amb bosc de ribera ofegant la llera i fent ombra com s’explica més endavant) troben el lloc perfecte.

En poc temps s’ha passat d’unes 200 parelles reproductores (aprox., i totes les dades varien d’un any a l’altre segons hi hagi més o menys vegetació per manca de Torderades) a unes desenes i gràcies, i no perquè s’hagi perdut l’hàbitat o perquè s’hagi degradat el riu, sinó per les motos i quads que literalment llauren la llera esclafant-lo tot, i pels cada vegada més abundants gossos que tothom porta al riu sense control, sense que els seus propietaris sàpiguen el mal que fan.

I aquesta és la Tortuga de rierol (Mauremys leprosa)...


A la Tordera abundantíssima, la més gran i millor conservada població de tot el nord-est peninsular, amb milers d’adultes de gairebé 1 Kg, arreu de totes les mides i edats, i milers de petits nou-nats amb prou feina de 4 gr.

I per què hi ha més aquí que a cap altre lloc de Catalunya?... Pel mateix motiu que els corriols... aquí troben els hàbitats ideals.


El 80% del seu temps el passen assolellant-se, com plaques solars, per assolir la temperatura que necessiten per activar el seu metabolisme i per fer-ho tot (cercar aliment, la digestió, aparellar-se,...) i necessiten llocs tranquils (no amb gent o gossos amunt i avall) perquè el seu principal mecanisme de defensa és cabussar-se a la més mínima aproximació nostra, i entre que tornen a sortir de l’aigua i recuperen la temperatura perduda passen hores i hores.

Necessiten llocs on fer les postes, i sembla ser que aquí tenen preferència pels herbassars secs i molt assolellats, no el bosc de ribera o la vegetació aquàtica.

Necessiten “llars d’infants” quan les tortuguetes neixen i fins el seu primer any de vida, fins que arriben a una mida suficient. La seva closca és molt tova i se les mengen com si fossin pipes, així que s’amaguen i s’alimenten als aquí abundants tolls petits amb abundant vegetació i macroinvertebrats.

I segurament és una de les espècies més afavorides per l’efecte vora que comentava abans, tots els hàbitats i totes les seves necessitats biològiques resoltes en un mateix lloc, amb llera ample i assolellada amb herbassars secs, tolls amb vegetació, bosquines i llocs amagats,...

Per això hi ha més aquí que a qualsevol altre lloc, per molts alliberaments constants que facin al Llobregat, al Francolí, als Aiguamolls o al Delta de l’Ebre.

Són només dos exemples, i no només a la Tordera trobem les poblacions més importants de Catalunya de moltes, sinó que no falta cap espècie típica o d’interès dels rius catalans, siguin ocells, mamífers, plantes, amfibis, rèptils, peixos o invertebrats...


Novament la realitat topa frontalment amb l’imaginari col·lectiu, i... NO CAL SER UN RIU ESTÀNDAR I TÍPIC MEANDRIFORME “PERFECTE” PER ESTAR EN BON ESTAT DE CONSERVACIÓ I SER DELS QUE MÉS BIODIVERSITAT TENEN.

Tot el contrari... LA TORDERA HO ÉS PERQUÈ ÉS UN RIU ANASTOMOSAT EN BON ESTAT DE CONSERVACIÓ I CONSERVA LES SEVES CARACTERÍSTIQUES I HÀBITATS.

I com anècdotes...


A la llera de la Tordera podem trobar les millors poblacions d’algunes espècies de peixos autòctons de tota Catalunya (bagres i barbs de muntanya, per exemple) i 11 espècies d’amfibis (penseu que hi ha Parcs Naturals que amb prou feines arriben a les 4 o 5, i en molts casos perquè les mantenen artificialment), fins i tot a un toll en mig de la llera podem trobar larves de Tritó palmat (Lissotriton helveticus)... Això no passa a cap altre riu de Catalunya, per molt bé que passi l’examen i que el pintin de verd.

Això si només parlem d’espècies aquàtiques. Però és que a més a més hi ha altre engany (imaginari) col·lectiu... Tothom, de manera automàtica, associa amb els rius “només” les espècies aquàtiques... i és fals.

Faig servir com exemple una espècie (de les moltes que es podrien fer servir) que ningú, ni de conya, associa amb els rius... El Llangardaix ocel·lat (Timon lepidus).

A la Tordera tenim una de les poblacions més importants de Catalunya. És una espècie que aquí considerem “vulgar” i sense valor per abundantíssima, però a altres llocs més mediàtics ja parlen de fer cries en captivitat i reintroduccions.


Per tancar ja aquest apartat...

La Tordera és un riu degradat?... NO, TOT EL CONTRARI.

LA TORDERA ÉS UN DELS RIUS MÉS BEN CONSERVATS I AMB MÉS BIODIVERSITAT DE CATALUNYA, SIMPLEMENT NO S’AVALUA AMB ELS PARÀMETRES ADEQUATS.

NO ÉS EL RIU DEGRADAT QUE ENS HAN FET CREURE SEMPRE, l’errada és no entendre que es tracta d’un riu anastomosat amb característiques pròpies, també amb problemàtiques pròpies, no un rectilini o meandriforme “estàndard”. I com veureu més endavant, aquesta greu errada origina els principals errors de gestió (voler fer de la Tordera una simple i dolenta imitació d’un Ter o d’un Llobregat) i les principals afectacions a la biodiversitat, amb actuacions que es fan passar per “millores” però que en realitat afecten molt negativament al riu.

Arribats a aquest punt hi ha una pregunta recurrent...

Si tan bé està i hi ha tantes coses... PER QUÈ VOLEN FER CREURE QUE LA TORDERA ÉS UN RIU DEGRADAT?

Us animo, de debò, a que doneu la vostra opinió. Personalment, opino que tot gira entorn a l’imaginari col·lectiu i aquí, a la Tordera, s’afegeix un fet molt simple...

A un riu amb molta biodiversitat i en bon estat de conservació, si alguna administració vol fer una burrada, la gent es queixa... A un riu degradat, ningú es queixa.



Continuarà...

6) S’ha de recuperar el bosc de ribera a la Baixa Tordera?

7) Els estanys de Tordera estan protegits? (inclou la resta d’espais naturals i descripcions sobre la biodiversitat local)

8) Esteu informats de la natura del vostre poble? (inclou lo que ha passat a la Roureda de Can Verdalet)

5 comentaris:

Miquel Jover ha dit...

Bé, doncs m’animo a donar la meva opinió... estic d’acord en tot el que exposes sobre les característiques que diferencien la Tordera d’altres rius, i crec que tots aquests índexs d’avaluació de la qualitat fluvial han fet molt mal, propagant la idea que un riu “ideal” és alguna cosa semblant a un riu amb cabal constant, bosc de ribera fins a tocar de l’aigua...

I també estic d’acord en què la Tordera conserva una bona diversitat de les espècies i els hàbitats que li serien propis.

Però no estic d’acord amb què la Tordera sigui un riu NO degradat. Tal i com tu ens has anat ensenyant en moltes entrades, ha patit i pateix un munt d’agressions: estrenyiment de la llera, ocupació de l’espai fluvial per posar-hi pollancredes o vivers (cas de cultius Ponç, per exemple), el pas per la llera mateix de la canonada de la dessaladora de Blanes a Cardedeu, destrosses de salzedes i bosquines de ribera a l’aiguabarreig amb la riera de Santa Coloma (per posar un exemple), minves del cabal del riu per extraccions en èpoques de sequera, que sovint l'assequen... Només cal mirar l’ortofoto de l’any 46 o 56, i mirar l'extensió passada i present dels sorrals, o l'amplada de la llera.

I si ja mirem el conjunt de la plana al·luvial, la cosa em dona la sensació de ser pitjor, amb bona part de la plana ocupada per l’infraestructures vàries, polígons industrials... només cal mirar l’estat d’alguns dels espais més o menys lligats al riu, com la Júlia, bona part dels estanys i espais humits suposadament “protegits”.

Està clar que vosaltres us coneixeu el riu millor que jo, que només hi vaig ocasionalment. Que a la Tordera encara hi ha molts valors naturals, si, però que aquests han estat eliminats de bona part dels llocs on tocaria que estiguéssin, també ho penso.

Javier Romera ha dit...

Moltes gràcies Miquel,

De debò considero que aquest tema és fonamental per entendre la Tordera (que no és només coneixer-la) i la seva situació actual. Primer de tot demano disculpes perquè molts dels temes (i exemples) que comentes es tracten als següents punts i potser ha estat una errada meva el publicar-ho per separat, ja que es complementen entre ells. Tot i que els desmenteixo properament (l'imaginari (engany) col·lectiu ha fet molt mal) intento respondre.

Per altre banda, com comento a l'inici, el format i la durada de la xerrada ens va obligar a descartar molts temes dels que voldriem parlar i que igual afegeixo properament. Un exemple, sobre un dels temes que més mal fan: Explicar per què és més important (i paradoxalment ignorat aquí) la guaridora de muntanya, el cascall marí, el fenàs o la falguera entre moltes altres (a grosso modo), que no la boga, el canyís, el salze o qualsevol altre espècie que tothom relaciona amb els rius. I per què, per exemple, no ens hem de preocupar tant per la destrossa d'una bosquina com per la d'una terrassa amb herbassars secs. I si t'adones, les meves crítiques i denúncies més apasionades van en aquesta direcció (aiguabarreig amb la Riera de Santa Coloma, per exemple).

També comento que les principals agressions que pateix la Tordera són l'estrenyiment de lleres (no un aquí forani i d'origen antròpic bosc de ribera al riu, tema de la propera entrada) i la disminució de Torderades (que és lo que dóna origen a les característiques i hàbitats del riu, no el cabal... altre de les grans errades i enganys sobre aquesta mena de rius)... però que "tot i l'estrenyiment i les menys freqüents torderades" encara conserva un bon estat de conservació i els hàbitats propis "a la Tordera que queda"... Un altre tema és l'amplada/extensió del riu/hàbitats, que aquí estem d'acord en que ha disminuït considerablement, però quan es parla d'estat de conservació sobre el "mite" de "riu degradat" es fa referència a les característiques i hàbitats/biodiversitat de lo que queda de l'original, i és bo o boníssim.

La meva opinió, i fa molt temps que ho dic, és que aquí la prioritat hauria de ser eixamplar lleres allà on es pugui i tant com es pugui, no consolidar motes i estrenyiments, i molt meny transformar el riu en una triste imitació d'altres més mediàtics. Però insisteixo, això no afecta (de moment) a l'estat de conservació de lo que encara no s'ha estrenyit.

Sigue...

Javier Romera ha dit...

Tema cabal del riu... No ens ha de preocupar tant el cabal del riu, a un riu anastomosat com aquest el "cabal normal" durant bona part de l'any és el mínim i imprescindible depenent de la climatologia estacional, i històricament, a l'estiu, ha estat un simple canalet (o canalets trenats) que no vol dir totalment sec (tema tractat per l'Enric)... Lo que realment importa és donar les condicions per a que, de tant en tant, hi hagi fortes crescudes (o torderades) com les d'enguany, que són les que originen els hàbitats, aquí majoritàriament canviants o efímers depenent del temps i de l'intensitat de les crescudes. I aquí la prioritat és l'aqüífer, mantenir un nivell mínim (no sobreexplotat) que permeti l'escorrentia superficial quan hi ha pluges importants a la conca, no com ara que, en estar sota mínims bona part de l'any, el terreny sorrenc es xucla literalment tot el cabal evitant la major part de les crescudes potencials.

Sobre el conjunt de la plana al·luvial i els estanys "protegits", es tracta properament (demano disculpes novament perquè llavors s'entén molt millor) i ara només s'ha tractat el riu, no els espais associats o relacionats, però que tampoc afecten (pel que fa al tema tractat, ja es veurà que sí afecta en altres) a l'estat de conservació del riu... insisteixo... tractant el tema del fals mite arrelat.

I sobretot... no està tan malament com diuen, creu-me, és més un problema de tria dels llocs, dels hàbitats, de les espècies i de les característiques que ens diuen que hem de mirar (s'explica en un punt proper).

Moltes gràcies pel comentari, de debò. Dono la meva opinió però vull conèixer la vostra.

Xavi

Javier Romera ha dit...

Recomano aquest treball ...

https://repositori.udl.cat/bitstream/handle/10459.1/62699/agranesg.pdf?sequence=1

Canvis hidrològics i morfològics al tram baix de la Noguera Ribagorçana, altre riu anastomosat de Catalunya on aquí si, s'han perdut les característiques i hàbitats (i en conseqüència degradat) per la regulació del pantà de Santa Ana.

Per sort, a la Tordera no es regula el cabal (i les crescudes) amb cap embassament, lo que ha permés els episodis de crescudes importants regularment (tot i que menys freqüents per l'exposat, de cada 1-2 anys a cada 5-7 anys de mitjana aprox) i per tant la recuperació continuada dels seus hàbitats malgrat els periodes de successió ecològica entre torderades.

Miquel Jover ha dit...

Moltes gràcies Xavier per la teva resposta, ara em queda més clar.

I ja que hi sóc, aprofito per donar la meva opinió al que preguntes: volen fer creure que és un riu degradat perquè no interessa que es coneguin els seus valors naturals, és molt millor (per a molts planificadors del territori, alcaldes, regidors...) que la gent pensi que allò que té al costat de casa no té cap valor, i que per tant, no passa res si s’ho carreguen.