Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris opinió. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris opinió. Mostrar tots els missatges

dijous, 26 de setembre del 2019

Lectura recomanada sobre "l'ecologia del teclat"...¿Nos estamos alejando de la realidad? Historia natural, estaciones de campo y evolución de la ecología 1/6/2019 Carlos M. Herrera. Quercus 400 Juny 2019

Per llegir el text complert, recomanadíssim, accediu al PDF...

http://ebd06.ebd.csic.es/pdfs/Herrera.2019.Quercus.400.Roblehondo.40.pdf

Artículos de fondo
¿Nos estamos alejando de la realidad?
Historia natural, estaciones de campo y evolución de la ecología
Quercus 400 Junio 2019

Quercus.es 1/6/2019

Estación de Campo de Roblehondo, en plena Sierra de Cazorla, tras una nevada en 2018 (foto: Carlos Herrera).

El número 400 de Quercus coincide con los 40 años de la Estación de Campo de Roblehondo, una base científica situada en plena Sierra de Cazorla. Me ha parecido que la oportunidad era excelente para ofrecer mi visión del papel de la historia natural y las estaciones de campo en el desarrollo de la ecología.

Por Carlos M. Herrera

Cuando en 1978 inicié mis investigaciones en la Sierra de Cazorla usando como base de operaciones una casa forestal medio arruinada, nunca hubiera imaginado que cuatro décadas después tanto la vieja casa como yo íbamos a seguir anclados a ese áspero paisaje. Era impensable que la Casa Forestal de Roblehondo, con sus hendidos muros y un tejado lleno de goteras, pudiese experimentar la metamorfosis que la ha convertido en una casa confortable, la Estación de Campo de Roblehondo, administrada por el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC).

También hubiera costado predecir la metamorfosis que iban a sufrir las investigaciones ecológicas. Los campos se han ido vaciando de ecólogos profesionales. Muchos cambiaron botas por zuecos de laboratorio, pellizas por batas y prismáticos por pipetas. Otros sueñan ecologías fantásticas frente a sus teclados. Hemos llegado a un momento en que resulta casi más fácil encontrar pasión por la naturaleza y los seres vivos entre personas profesionalmente ajenas a la biología que entre mis colegas los ecólogos profesionales. Por eso se hace necesario justificar lo obvio: que el conocimiento de la historia natural de los organismos ha jugado históricamente y debería seguir jugando un papel central en el conocimiento del mundo, el progreso de la ciencia ecológica, la conservación de la naturaleza y el bienestar de la sociedad (1).

Este contenido es un resumen / anticipo de una información cuyo texto completo se publica en la revista Quercus, tanto en su versión impresa como digital.

divendres, 19 de juliol del 2019

Sobre la presentació del nou impuls per a la Taula del Delta de la Tordera del dimecres 17/7/2019

Veure també...

Presentació d'un nou cicle de trobades sobre el Delta de la Tordera, aquest dimecres 17/7/2019 a Malgrat de Mar

🔴 Comença una nova trobada de la Taula de la a l’Arxiu Municipal de , a càrrec de la investigadora del CREAF Annelies Broeakman.


Primer de tot... Vull deixar clar que en cap moment es tracta d’una crítica destructiva sobre la presentació de dimecres passat, ans el contrari, que ningú dubti que sóc un dels més interessats en que la Taula funcioni i que assoleixi els seus objectius, i lo següent són observacions i opinions personals al respecte perquè cal que es conegui la situació real, i no tothom ho té clar. En cap cas és un resum detallat dels continguts tractats sinó dels conceptes bàsics per entendre on estem ara.

En segon lloc... Sembla ser que aquest dilluns, previ a la presentació, es va reunir el "Consell Regidor de la Taula de la La Tordera" entre els 4 ajuntaments (Malgrat de Mar, Blanes, Palafolls i Tordera), conegut avui divendres i que ni tan sols es va comunicar als assistents de dimecres, i sense cap mena de detalls sobre el contingut. Aquesta entrada, doncs, només fa referència a lo conegut i públic el dimecres, però resulta evident que la reunió de dilluns contamina i desvirtua la recopilació teledirigida de propostes i la presentació en sí mateixa, essent els participants simples eines i tot plegat una nova presa de pèl com s'explica més endavant.

Animo a qualsevol persona que opini diferent o que vulgui rebatre alguna cosa, que ho faci. És possible que alguna cosa jo l’hagi interpretat malament o que em deixi algun detall rellevant per oblit, o perquè no ho valori necessari, de debò.

Publicat avui divendres 19/7/2019...
La Taula de La Tordera vol ser un ens jurídic propi per poder prendre decisions i fer accions Dilluns es va reunir el Consell Regidor i dimecres sessió de treball de la Taula T'ho expliquem aquí👉

Sobre la presentació de dimecres...

El CREAF ha rebut de l’ajuntament de Malgrat de Mar uns primers calers per assessorament tècnic de la Taula (és pagament trimestral i rotatiu entre els 4 ajuntaments implicats - 60.000 anuals en 4 pagaments de 15.000, el següent pagament serà de l’ajuntament de Blanes i encara no hi ha res tancat amb els de Palafolls i Tordera). A la vegada, aquest equip tècnic aprofita una subvenció del Ministerio per desenvolupar el projecte REDAPTA fent-lo coincidir i aprofitant-lo per donar un nou impuls a la Taula del Delta de la Tordera (de la mateixa manera que l’any passat es va fer servir l’ISACC TorDelta, i de fet es recicla la web i el twitter canviant el nom per continuar omplint-lo de continguts).

No es pot dir que la Taula estigui morta del tot (si es que mai va estar viva, i sense conèixer el contingut de la reunió de dilluns) però tampoc que això sigui cap reunió de la Taula, ni treballs de la Taula, ni passos de la Taula, ni res semblant... és un nou impuls que durarà fins el juny de l’any vinent (calendari del projecte REDAPTA que no té res a veure amb els objectius de la Taula) per reactivar l’impuls de l’any passat i intentar que els 4 ajuntaments s’ho prenguin seriosament a la vegada de per no perdre o deixar morir els lligams i les inquietuds sobre la necessitat de fer “alguna cosa” per al Delta.

Si parlem estrictament de la Taula (no de l’ISACC TorDelta) tot el que es va fer l’any passat va ser una declaració d’intencions dels 4 ajuntaments durant la presentació d’unes línies de treball (ni tan sols era un informe tècnic, s’explica després) i el redactat i aprovació en Plens Municipals d’uns estatuts que dimecres ja es van qualificar de precipitats, dolents i que s’hauran de modificar.

També ha hagut una reunió amb el Departament (on no van assistir tots els representants d’aquí i sense tenir clar què eren i què volien, com s’explica també després) per demanar un conveni, sense resultats i sense que “els d’allà” s’ho poguessin prendre seriosament per tot el comentat fins ara.

La reunió de dilluns que es fa pública avui divendres, no cal dir que ho enreda tot i fa malpensar sobre la veritable utilitat de la teòrica Taula presentada dimecres.

A la presentació es diu que un dels objectius per enguany és tenir influència en processos participatius de l’ACA i de l’ATLL que tenen incidència sobre el territori del delta i en especial sobre l’abastament d’aigua metropolitana a costa de la Tordera, però tenint en compte com estem ara, i com opinió personal... fum.

De fet, les dues representants de l’ACA que dimecres van venir a la presentació, van marxar de seguida en veure de què anava i com estava la cosa.

Ni tan sols s’ha decidit, es té clar o es planteja constituir-se com Entitat Jurídica que pugui signar convenis, acords o almenys constar oficialment com a Taula, a més a més de tenir influència i atreure sectors imprescindibles que ara, literalment, passen de la Taula i dels projectes que li donen suport o la volen impulsar.

A la mateixa presentació, dos dies després de la reunió silenciada dels ajuntaments, l’equip tècnic del CREAF ja deixa clar que la Taula serà “només” un ens consultiu i sense caràcter vinculant per als ajuntaments que formen part, ni tan sols per als sectors implicats o que formen part del Delta, essent i funcionant com a “recull d’idees i propostes” de caràcter cosmètic i de màrqueting verd (ni de conya de calat o realment útils per als objectius publicitats de la Taula) però atractius i de moda, i per tant, promoguts. Aquest tema es repeteix a la part de “Taller de propostes” com s’explica després.

Es constata que encara no hi ha voluntat per part de tots els ajuntaments implicats de participar en aquestes trobades, contrastant la nodrida representació municipal de Malgrat de Mar enfront els dos representants (de l’oposició, no de l’equip de govern) de Tordera i de cap representant de Palafolls o de Blanes. De fet alguns assistents demanden a “l’assessorament tècnic”, i sense saber absolutament res de la reunió de dilluns, més esforços i més feina per implicar als respectius ajuntaments, previ a qualsevol altre iniciativa o pas. En aquesta línia s’anuncia un reunió dels 4 ajuntaments per setembre sense gaires detalls, només.

Exemples de reaccions a la manca de representació municipal a la presentació de dimecres, i no cal dir que al secretisme de la reunió de dilluns...

He participat per primera vegada en la taula del Delta i de la Baixa Tordera. En sap greu la manca representació institucional dels consistoris de Blanes i Palafolls ,com membres del Consell Regidor. També de la manca participació de altres poblacions usuaris del Tordera.

Después del trabajo de 4 años potenciando La Tordera, parece que ya no es importante para alguno a pesar que se llenaban la boca

La recuperació dels equilibris socials i ecològics del Delta i de la Baixa Tordera és una prioritat i és responsabilitat de tothom. Des de la Taula hi treballem i ho impulsem!

Per participar cal ser-hi... Hem trobat a faltar al regidor de medi ambient / pagesia de seguim treballant.

Estem participant de la "Taula del Delta i de la Baixa Tordera". L'objectiu de la Taula és treballar per la recuperació d'equilibris socials i ecològics de la zona de La mitjançant una planificació integral i estratègica,desenvolupada de forma transparent i participativa


Exemple de confusió d'un dels assistents a la presentació de dimecres que, lògicament, ni entén el funcionament ni els objectius de tot plegat...

La Taula del Delta i de la Baixa Tordera . No pot ser un consell consultiu solament de una part del territori, sinó té de ser de tota la Conca i usuaris de la Tordera. Amb apoderament per donar solucions reals al territori.


També es constata que es continua cometent els mateixos errors de l’any passat amb l’ISACC... Encara no hi ha cap informe tècnic o semblant que determini l’estat real i actual del Delta i que enumeri i prioritzi les problemàtiques o temàtiques a tractar (pas previ a qualsevol jornada de debat o de treball per parlar del Delta), i es recorda que lo que es va presentar al CEAB (un cop finalitzat l’ISACC) no era cap informe tècnic sinó un recull parcial de paràmetres a tenir en compte per a la elaboració dels informes tècnics. També, i en la mateixa línia, que els assistents a aquests “tallers” temàtics sobre temes que no necessàriament són prioritaris o rellevants per al Delta de la Tordera, no han rebut la informació necessària (i real) sobre els temes tractats sinó que debaten sobre idees genèriques i de moda (quan no imposats pel projecte que finança la trobada) donant com a resultat propostes cosmètiques, populistes o fins i tot contràries als objectius reals de la Taula, mai útils o de calat, i mai incidint en els veritables problemes i les veritables solucions per a lo que realment es va impulsar “des de baix” (com a algunes els agrada recordar) la necessitat de crear una Taula del Delta de la Tordera.

Com es poden publicar resultats d’unes trobades sense fonaments tècnics i sense informació prèvia, com a mesures i prioritats d’una Taula que mai s’ha reunit? I com es poden fer servir aquestes mesures i prioritats publicades, per orientar i dissenyar noves trobades també sense fonaments tècnics i sense informació prèvia?... La presentació de dimecres va ser la descripció d’una teoria que no es va fer l’any passat per repetir els mateixos errors un any més, si no un paperot per vestir de participatiu un consorci tancat i secret, vaja. I em sap greu perquè hi crec en la necessitat de fer la Taula i de participar activament a les jornades de treball que li donin suport, però no així.

Com a exemple, i fruit de la frustració generada entre alguns assistents a les trobades anteriors de l’ISACC, al “taller de propostes” de dimecres es reclama menys debatre altre cop sobre temes i més actuacions palpables, però a la vegada proposen accions que ni tenen res a veure amb les problemàtiques reals del Delta (quan no contraproduents) ni tenen cap incidència real sobre la recuperació dels equilibris socials i ecològics del territori, essent majoritàriament actuacions cosmètiques però recollides amb grat pels representants municipals i el CREAF en quant que propagandístiques i de rentat d’imatge.

Altre exemple és el del cabal ecològic del riu, amb demandes i propostes poc més que inútils o irrellevants ja que els assistents desconeixen la existència d’unes normatives i d’uns regulacions que ja existeixen però que no es compleixen, les característiques i funcionament de les masses d’aigua del Delta, o qualsevol altre informació al respecte.

Entre alguns assistents es recorda que una de les funcions principals i primeres de la Taula (no de l’ISACC abans o del REDAPTA ara) era la d’encarregar aquests informes tècnics i aquesta informació imprescindible per a qualsevol altre pas, sigui debats, tallers, trobades, presa de decisions o lo que sigui. I també que els tècnics encarregats per fer-ho no ho fan "per amor a l’art" i han de cobrar, motiu pel qual havia d’haver un pressupost compartit pels 4 ajuntaments assignat al funcionament de la Taula i per aquestes despeses (i per si algú sospita res estrany... jo no faré ni cobraré res). I sense això, i per això, ni es poden presentar enlloc per demanar convenis, ni es poden presentar a ningú demanant que formi part d’una trobada de treball de res, ni es pot influir sobre cap decisió de cap ACA, ATLL, Departament, sector econòmic o lo que sigui.

També es comenta que cal explicar i informar més i a tothom sobre el Delta, les seves problemàtiques i els seus valors a preservar o recuperar,... . Es parla de fer sortides escolars, i fins i tot es proposa fer fulletons. Però... informació real i útil basada en treballs i informes específics sobre el Delta? O lo que surt d’aquestes trobades sense informació i sobre temes no prioritaris?... Insisteixo, és surrealista i es continua cometent els errors i donant passos en fals.

Sobre el projecte REDAPTA en sí i la seva utilitat per al Delta de la Tordera o la seva gestió, no comento res perquè no hi ha res a comentar.

Resumint (i m’he deixat moltes coses)... Lo primer és saber si hi haurà o no Taula, que de moment no hi ha, si més no públicament, o si es tracta d'un Consorci tancat. Després definir què volen ser, com volen funcionar, i quin paper ha de jugar tothom. Seguidament tenir clar què necessita el Delta i què volen fer. I amb sort, implicar als sectors claus. ... La resta, mantenir la flama a mínims fent veure que hi ha Taula, i a l’espera.

Sembla molt pessimista però cal explicar les coses com són, i en cap moment dic que lo de les trobades no siguin enriquidores i útils per mantenir els lligams i per impulsar, però cal un replantejament radical, que tothom tingui clar per a què es fan les coses i, sobretot, on estem.

És només la meva opinió.


-------------------------------------------------------------

La Taula de La Tordera vol ser un ens jurídic propi per poder prendre decisions i fer accions
Ajuntament de Malgrat de Mar 19/7/2019


La Taula del Delta i la Baixa Tordera es va tornar a reunir ahir a la tarda a l'Arxiu Municipal de Malgrat de Mar després d'1 any. La voluntat de la Taula de Treball és convertir-se en un ens jurídic, amb capacitat pròpia d'acció per ser una veritable força en la lluita per a la recuperació de l'equilibri de La Tordera i de defensa del territori.

Formen part de la Taula de La Tordera els Ajuntaments de Blanes, Malgrat de Mar, Palafolls i Tordera, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), la Demarcació a Barcelona de Costes de l'Estat espanyol, Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB), Observatori de La Tordera, Plataforma Preservem El Litoral, L'Arrel i representants i propietaris de càmpings, i la ciutadania en general. L'objectiu de la taula és recuperar els equilibris socials i ecològics del Delta de la Tordera i reduir la seva vulnerabilitat al canvi climàtic mitjançant una planificació integral i estratègica desenvolupada de manera transparent i participativa. Actualment, és un òrgan consultiu i d'assessorament als Ajuntaments i representa el compromís dels consistoris per treballar conjuntament per assolir els objectius de la taula. A la reunió d'ahir es va repassar la tasca feta i es va parlar del full de ruta dels pròxims mesos. 

A més a més, durant la sessió de treball d'ahir es va comunicar que el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) va obtenir un nou projecte finançat per a la Fundación Biodiversidad, el REDAPTA, que entre setembre 2019 i juny 2020 permetrà treballar amb la Taula per, d'una banda, co-dissenyar mesures de gestió, i per altra, fer un seguiment participatiu d’accions de restauració i crear una xarxa de Taules semblant a la de la Tordera, per a afavorir l’intercanvi d’experiències. El projecte es desenvoluparà en paral·lel amb la Taula pel riu Serpis a València.

La Taula de Treball va fer un taller de participació per treballar conjuntament les expectactives dels participants i alhora identificar propostes de temes a tractar i sinèrgies. De les prioritats exposades destaquen: desenvolupar accions concretes, frenar l'expansió dels càmpings, millorar la gestió de l'aigua a la conca, desenvolupar estratègies de comunicació, involucrar gent jove a la Taula de Treball, reforçar el consell regidor i la seva participació a la tala, fiscalitzar i comprovar la implementació de la legislació existent i rellevants pels objectius de la taula, que a taula funcioni com a incubadora d'iniciatives i projectes amb incidència local, prioritzar la col·laboració amb el parc agrari de La Tordera, actuar sobre l'incivisme i millorar la gestió de l'espai Xarxa Natura 2000.

La Taula de Treball també va decidir qüestions de funcionament intern com que es reuniria periòdicament cada 3 mesos i de manera rotativa en els 4 municipis. Així com que es va decidir que cal marcar objectius concrets, propers i fomentar que es desenvolupi la feina amb un calendari marcat. 

El regidor de Medi Ambient, Óliver Sánchez-Camacho (PSC), ha destacat que "estem molt agraïts per la participació dels diferents agents implicats". "La taula de treball és un espai de debat i de governança enriquidor i positiu i animem a que tots els col·lectius i agents vinculats amb el territori hi participin", ha remarcat el regidor. 

Trobada del Consell Regidor, dilluns

Dilluns d'aquesta setmana, també es va reunir el Consell Regidor de la Taula de la La Tordera també a l'Arxiu Municipal de Malgrat. Hi van assistir el primer tinent d'alcalde i portaveu del govern municipal de Malgrat, Jofre Serret (JXCatalunya-Malgrat ens Mou), el regidor de Medi Ambient de Malgrat, Óliver Sánchez-Camacho (PSC); l'alcalde de Palafolls, Francesc Alemany, el regidor de Medi Ambient de Palafolls, Aleix Freixa, i  la regidora de Medi Ambient de Blanes, Marina Vall-Llosada, així com els tècnics de Medi Ambient de Tordera, Blanes i Malgrat. 

dimecres, 26 de juny del 2019

Continua el greu error amb la Lymantria dispar... La Generalitat aplica tractaments contra l’eruga peluda present a Tordera 26/6/2019 Ràdio Tordera

Veure també (i comentaris als tuits)...

Fil Sobre la cuca peluda del suro (Lymantria dispar)
https://twitter.com/XavierRomeraC/status/1141751212494266369

Comentari personal a...
http://natura-tordera.blogspot.com/2019/06/sobre-loruga-del-suro-lymantria-dispar.html

Altres exemples (entre molts)...

https://twitter.com/XavierRomeraC/status/1143219809582272512

https://twitter.com/XavierRomeraC/status/1140344174073589762

https://twitter.com/XavierRomeraC/status/1140340767216537600

https://twitter.com/XavierRomeraC/status/1140193101727903744

https://twitter.com/APMontnegreCor/status/1140589637859192837

https://twitter.com/XavierRomeraC/status/1141013118967066624

Quan la falsa alarma social dels ECOpijos, l'estètica i l'errònia comprensió d l'ecosistema (alimentada x sectors econòmics i professionals interesats) s'imposa sobre les veritables causes i solucions per ajudar un procés natural, cíclic i necessari per a la viabilitat del bosc😏

La Generalitat aplica tractaments contra l’eruga peluda present a Tordera
Ràdio Tordera 26/6/2019


El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació aplica tractaments fitosanitaris per minimitzar l’afectació als boscos d’alzines de l’eruga peluda del suro (‘Lymantria dispar’). Aquest insecte és el segon defoliador més important de les masses forestals a Catalunya després de la processionària del pi, i causa importants danys especialment a l’alzina surera (‘Querqus suber’) i l’alzina (‘Q.ilex’), amb defoliacions parcials o completes segons la intensitat de la plaga.

Tordera és un dels municipis, on s’ha constatat una presència més abundant d’aquesta eruga. Els danys de l’eruga poden dificultar les tasques de pela del suro i fins i tot impedir-la a banda d’alterar els processos fisiològics de l’arbre, com ara pèrdua de fructificació i la formació d’un menor gruix llenyós i suberós. Si els atacs es repeteixen, s’arriba a la destrucció total de la massa foliar, l’arbre es debilitat i queda exposat a altres atacs d’insectes i fongs. En declaracions a TV3, el torderenc Ramon Dalmau de la finca Fontrodona assegura que l’eruga no només provoca danys a l’alzina o suro, sinó que també afecta altres espècies.

àudio

Respecte als criteris per a la selecció de les zones a tractar, un cop planificada la campanya, es prioritzen les zones tenint en compte diferents paràmetres com ara el grau d’afectació de l’any anterior, la reiteració de les afectacions, la sensibilitat de les masses forestals, o l’impacte paisatgístic, entre d’altres. Abans d’aplicar els tractaments, es manté una estreta informació amb les associacions de persones afectades per sensibilitat química múltiple; amb apicultors i titulars d’explotacions ramaderes ecològiques, i s’informa els ajuntaments abans de començar les aplicacions. Escoltem el tècnic del departament d’Agricultura, Antoni Torell.

àudio

L’eruga peluda del suro és nociva pels arbres, però a diferència de la seva parenta la processionària no provoca cap mena d’urticària ni a persones ni a animals. D’aquí a pocs dies aquests cucs es convertiran en papallones i posaran milers d’ous. La producció de suro és estratègica per al sector forestal català i suposa un exemple de com la producció sostenible forestal pot ser una garantia de la conservació de determinats ecosistemes. A Catalunya, la producció és d’unes 8.500 tones a l’any i té un valor de més de 5 milions d’euros anuals.

--------------------------------------------------

Altre comentari personal...

"A Catalunya, la producció és d’unes 8.500 tones a l’any i té un valor de més de 5 milions d’euros anuals."... A tota Catalunya, no a la zona tractada (en ocasions sense aquesta activitat), i que ja pateix greus amenaces que res tenen a veure amb la Lymantria dispar.

NO s'afronta el veritable problema (molta densitat de peus joves a localitats amb elevada competència pels recursos disponibles... NO poden continuar creixent tots els suros a un mateix espai, i perden salut i rendibilitat AMB O SENSE defoliacions), la Lymantria dispar fa gratis i sense fer mal a l'ecosistema, ans el contrari, lo que no fan les serres mecàniques o els incendis forestals.

Tot això no és més que un episoci natural típic de l'ecosistema, NO cap problema. Copio literalment de https://www.obsam.cat/leruga-de-lalzina-una-vella-coneguda/ ...

"La Lymantria dispar és un lepidòpter associat a les masses boscoses d’alzines i roures de manera natural a Espanya i la resta del sud d’Europa, és per això que té tota una sèrie de depredadors i paràsits associats que en controlen la població. L’eruga de l’alzina forma part de la xarxa tròfica dels boscos mediterranis, és a dir, que alguns depredadors com ara les aus insectívores (p. ex. la primavera, Parus major, i el puput, Upupa epops) es beneficien de la presència de papallones i erugues com la Lymantria dispar.

Tot i aquest control natural, se sap que amb una periodicitat aproximada de set anys, les poblacions d’aquesta papallona sofreixen un fort increment que pot provocar importants defoliacions durant uns tres anys. Per aquest motiu, es recomana realitzar un seguiment continu de la seva població que permeti detectar anticipadament la seva crescuda. La millor manera de fer el seguiment és mitjançant trampes de feromones. Els mascles hi queden atrapats i així es pot fer un recompte i una estima de la mida de la població. Si es detecta un augment, és recomenable incrementar el número de trampes fins a una trampa per hectàrea per tal d’estabilitzar la població.

Només en el cas en què els danys econòmics no siguin tolerables es pot realitzar un tractament aeri de fumigació amb productes formulats a partir del bacteri Bacillus thuringiensis o productes inhibidors de la quitina. Però encertar el moment de la fumigació és difícil i per aquest motiu no sempre és eficient. La fumigació s’ha de realitzar tenint en compte el percentatge d’eruga nascuda i la quantitat de rebrot o fulla nova existent. El més adequat és que l’eruga es trobi en un dels primers estadis i que la quantitat de fulla nova sigui important, però que sigui abans de les primeres defoliacions, ja que de no ser així naixeran nous brots lliures d’insecticida. Cal recordar, però, que no hi ha cap insecticida totalment exclusiu per a una espècie i que qualsevol fumigació o tractament amb productes d’aquest tipus tindrà un efecte sobre altres insectes i fauna associada del bosc.

De totes maneres, com que es tracta d’una espècie natural del Mediterrani, és d’esperar que, si el bosc es troba en un “bon estat de salut”, els paràsits i els depredadors naturals de la Lymantria dispar siguin capaços de controlar la seva població, de la mateixa manera que una persona sana no necessitarà antibiòtics per curar un refredat.

20-06-2007"


Les fumigacions ja realitzades enguany...

http://agricultura.gencat.cat/web/.content/ag_agricultura/ag02_sanitat_vegetal/ag02_15_us_sostenible_productes_fitosanitaris/documents/fitxers-binaris/tractaments-aeris-autoritzats.pdf


... NO EVITEN RES, insisteixo, NO SOLUCIONEN RES, i les defoliacions continuen igual o fins i tot pitjor, allargant la durada de l'episodi i afectant greument a moltes altres espècies i a la cadena tròfica de l'ecosistema. No és més que una manera de generar artificialment una necessitat i un manteniment de tractaments a llarg termini per a benefici d'uns llestos que s'aprofiten de la situació.

ORDRE ARP/106/2019, de 20 de maig, per la qual es declara l'existència de la plaga de l'eruga peluda del suro ( Lymantria dispar) i es qualifica d'utilitat pública el tractament aeri per al seu control.
Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació

La Lymantria dispar NO ÉS UNA PLAGA, insisteixo, sinó un element natural de l'ecosistema que cíclicament i des de sempre ha format part de l'evolució d'aquestes masses forestals cap a la seva maduració i bon estat de salut, i per tant més productivitat.

Els arbres "es debiliten i queden exposat a altres atacs d’insectes i fongs" amb a sense Lymantria dispar, insisteixo, perquè són boscos joves (amb elevada densitat de peus joves) i amb problemes per continuar creixent i madurant.

S'ha d'aclarir i talar moltíssim, molts arbres joves han de deixar espai i recursos a altres perquè continuin creixent i generant boscos més madurs, sans, atractius i productius. Això si que s'hauria de qualificar d'utilitat pública, no els inútils i perjudicials tractaments aeris, i això també genera font d'ingressos i és "un exemple de com la producció sostenible forestal pot ser una garantia de la conservació de determinats ecosistemes", com ha estat sempre (o algú es pensa que els boscos del Montnegre són mil·lenaris???). I si no es fa, doncs ho fa la Lymantria dispar gratis, tan simple com això.

----------------------------------------------

"plaga", "arrasa milers d'hectèrees", "tornarà a arrassar",... Això és només lo que reben els ciutadans... Desinformatius TV3...



Una plaga d'erugues peludes arrasa milers d'hectèrees al Maresme, el Vallès i la Selva
Telenotícies Comarques 25/6/2019

L'insecte que preocupa a les comarques del Vallès, el Maresme i la Selva és l'eruga peluda. Ha arrasat milers d'hectàrees d'alzines sureres. Tot i que no provoca danys ni a persones ni a animals, s'avalua ara si cal fer alguna cosa per evitar que l'any que ve aquesta plaga continuï amb tanta virulència.

dimarts, 16 d’abril del 2019

Més sobre la Llúdriga (Lutra lutra) 16/4/2019

Comentari personal:

Sobre la Llúdriga (Lutra lutra) a la Tordera i al Besòs cal destacar 2 coses totalment diferents però que no es contradiuen o anul·len...

1er.- La seva presència (i reproducció, potser m'avanço i no em pertoca a mi dir-ho) és una excel·lent notícia, magnífica, i la feina i seguiment que fa l'Arnau Tolrà per conèixer aspectes importants sobre la seva ecologia a aquestes conques (que no només és quantificar i localitzar exemplars, que també) és una passada, i ho serà encara més (segons comentaris personals) properament... discutir això és absurd... però...

2on.- No es pot fer servir la seva presència per "colar" una falsa propaganda coorporativa (i d'autojustificació) d'una falsa millora dels cursos fluvials (i només segons uns paràmetres "estandaritzats" que no avaluen ni les característiques específiques dels cursos fluvials estudiats, ni l'estat de conservació dels hàbitats i condicionants de l'entorn, ni de les conques i funcions ecològiques en general) contribuint encara més a un erroni "imaginari col·lectiu" de rius entesos com a simples canals enjardinats d'aigua neta i amb peixos... i és lo que s'està fent.

Imagineu algú dient que han tornat i que hi ha més Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) a la costa de la Selva i de l'Alt Maresme perquè ha millorat aquest tram de costa???... doncs el mateix.




Torna la llúdriga al riu Besòs, que havia estat el més contaminat d'Europa
TELENOTÍCIES COMARQUES 16/4/2019

Científics de l'ICTA, el Zoo de Barcelona i el Consorci del Besòs-Tordera han pogut obtenir imatges de diferents llúdrigues en aquests dos rius. Ara han iniciat una tasca de recerca de rastres i anàlisi d'ADN de mostres per tal d'obtenir més informació sobre aquesta espècie que va desaparèixer d'aquí fa uns 40 anys. És la mostra que el Besòs ha millorat moltíssim el seu estat, i també l'evidència que ara cal protegir-lo encara més.


Difícil trobar un tuit amb més tòpics falsos al respecte (i hi ha desenes)😏... Un riu NO és un canal amb aigua neta i peixos sinò un complex mosaic d'hàbitats i funcions ecològiques, i empitjora en termes generals, i les llúdrigues pul'lulen per la Tordera fa més de 10 anys.
Una desena de llúdrigues es consoliden a la Tordera confirmant la millora de salut del riu El riu és un indicador de salut i, si aquest ha recuperat a la llúdriga, vol dir que està en bones condicions


I això val per a la Tordera, per al Besòs, i per arreu...

Aunque es buena noticia, perseveramos en el error. La nutria paleártica NO es un buen bioindicador de calidad de aguas. Es una especie que está en franca expansión demográfica y lo único que necesita es alimento (buena parte cangrejo americano) y láminas de agua, poco más.
🐾🌾La llúdria arriba al Parc Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca 💦Ha triat aquest hàbitat perquè l'ecosistema es troba en un bon estat de conservació 🌱El ha iniciat un projecte per a estudiar i implementar mesures per a aquest mamífer 👇

Esta es su distribución mundial. Buena parte en cursos de agua en estados de conservación más que discutibles. Sin ir más lejos, en la península ibérica ocupa buena parte de la cuenca del Segura, que no destaca precisamente por la calidad de sus aguas.