Fogars demana una subvenció de 460.000 euros per 'Viure al Poble'L'Actualitat del Baix Montseny 13/7/09
L'Ajuntament de Fogars de la Selva ha demanat una subvenció de 460.918,62 euros per finançar el 50 per cent dels projectes presentats al Programa Viure al Poble del FEDER. Les actuacions s'eleven als 921.837,24 euros i inclouen l'equipament del Museu (170.203,32 euros), una intervenció arqueològica (51.633,92),
la recuperació pedrera Sant Corneli (90.000,00), l'adequació del Camí Serra de Marina (320.000,00), la urbanització de la plaça Serra de Marina (230.000,00),
i l'adequació de l'itinerari de la Tordera (60.000,00)..
Els projectes, per ser subvencionats pel programa en municipis de fins a 2.000 habitants s'han de destinar a la regeneració de zones urbanes i rurals degradades; millora, conservació i dotació d'equipaments, monuments, paratges d'interès cultural i de restauració de béns mobles de museus i conjunts historico-artístics; actuacions per a la recuperació d'espais naturals de l'entorn urbà; o millora dels accessos a espais d'interès turístic.
El promotor del Circuit de Sant Feliu de Buixalleu es querellarà contra l'alcalde
L'Actualitat del Baix Montseny 13/7/09
Eduard Blanch, impulsor del Circuit de la Selva de Sant Feliu de Buixalleu, presentarà una querella criminal contra l'alcalde, Josep Roquet, el secretari i els tècnics municipals de l'Ajuntament per "abús de poder, prevaricació i assetjament". Segons Blanch, "hem tingut un any i mig de paciència i ens estan boicotejant l'obertura quan tot està en regla". El promotor del circuit afirma que disposa de la documentació necessària per obrir però se li estan buscant complicacions per intentar que el projecte fracassi. "Ens van fer canviar l'asfalt quan no calia perquè són conscients de la nostra situació econòmica", explica Blanc, que assenyala que el circuit ha suposat una inversió que supera els 3 milions d'euros dels quals no n'ha pogut recuperar res perquè no hi pot haver activitat. Blanch es reunirà dilluns vinents amb els seus advocats per perfilar la querella que dirigeix contra l'alcalde, secretari i tècnics ja que considera que aquests darrers "han infringit totes les normes i han fet cas a una decisió política i no tècnica". Per això, planteja una denúncia milionària per danys i perjudicis. Blanch també assenyala que de bon principi es va demanar un permís d'obra per portar a terme una activitat de pràctica de l'esport a motor i pràctica d ela conducció amb una capacitat que s'ajusta a la normativa. "Si l'Ajuntament no volia el circuit, no s'entén perquè ens va donar la llicència d'obres i ens va cobrar", denuncia el promotor, que assegura que "més de 20 poblacions de Catalunya s'han posat en contacte amb mi per demanar que hi faci un circuit". Segons Blanch, aquests equipaments aporten riquesa als municipis ja siguin benzineres o restaurants, a més de difondre el seu nom. A banda de la querella, Blanch també ha anunciat que no descarta convocar noves mobilitzacions.
Un policia local d'Arbúcies troba una tortuga protegida enmig del carrer Diari de Girona 13/7/09
L'agent estava fora de servei i va dur l'animal fins a la comissaria local mentre es busca el seu propietari
.
La tortuga que va trobar l´agent de la Policia Local d´Arbúcies. ESTEVE PUIG
ARBÚCIES ESTEVE PUIG
Un agent de la Policia Local d'Arbúcies que estava fora de servei va interceptar una tortuga al carrer Mossén Antón Serres, de la mateixa localitat de la comarca de la Selva. Els fets van succeir el 10 de juliol i l'agent va portar la tortuga, que sembla d'una espècie protegida, a la comissaria de la policia local. El cos policial està intentant esbrinar qui és el propietari de l'animal.
.
........................................
La producció ecològica engresca 39 pagesos i empreses gironines en un any i ja n'hi ha 165
El Punt 13/7/09
El nombre d'explotacions ramaderes s'ha doblat, situant-se en 77, però ha baixat la superfície de conreu en 342 hectàrees
El mercat de productes agroecològics va a l'alça i ho demostra l'increment del nombre de pagesos i empreses gironines que s'han incorporat a aquest sector. Actualment ja hi ha 165 que s'hi dediquen, 39 dels quals s'hi han afegit el darrer any. La mateixa dinàmica s'ha produït a les explotacions ramaderes. El nombre de les que es dediquen a la producció ecològica s'ha doblat, i ja n'hi ha 77. Tan sols s'ha detectat un retrocés en la superfície de conreu destinada a aquest tipus de producció: s'ha passat de 9.190 hectàrees a 8.848, segons les darreres dades del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural. Tot i aquestes dades positives, l'agricultura i la ramaderia ecològica continuen sent minoritàries davant el sistema convencional –no arriben a representar ni el 10% del total.
La producció ecològica comprèn totes les activitats de producció, elaboració, manipulació i comercialització d'aquest tipus de producte. El seu mètode d'obtenció es basa en l'ús de les tècniques més naturals que siguin possibles. A més, permet fer un gran estalvi d'energia, perquè no empra productes d'origen químic. També cal dir, però, que els conreus i explotacions ecològiques no tenen tanta productivitat com els conreus que utilitzen el sistema convencional. Això repercuteix en un increment del preu en la majoria de casos. No obstant això, el consumidor valora cada cop més aquest tipus de producte i el mercat ecològic s'ha increment el 20% els darrers anys.
Analitzant les darreres dades del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR), a finals del 2008 hi havia 101 pagesos a la demarcació dedicats al cultiu ecològic, 31 més que l'any anterior. I aquesta dinàmica alcista s'ha mantingut al llarg dels anys. I és que el 1995 –any de les dades més antigues que ofereix el DAR– només hi havia 10 pagesos que haguessin apostat per aquest sector.
El mateix s'ha produït pel que fa a empreses que elaboren o manipulen productes ecològics. El 1995 n'hi havia 5. Ara ja en són 52 (amb la incorporació de 8 de noves el darrer any).
Tot plegat situa Girona com la segona demarcació amb més superfície de conreu ecològic (8.848 hectàrees) i explotacions ramaderes (77), després de Lleida en tots dos casos.
Pel que fa a les activitats industrials, la més important és l'envasat de productes hortofrutícoles, la transformació de grans, l'elaboració de llet, formatges i derivats làctics i els productes carnis.
Natural.
La producció d'aliments ecològics transformats, com ara embotits, formatge, pa, vi, oli o productes carnis, entre d'altres, ha de seguir uns criteris molt estrictes. El producte s'obtindrà principalment a partir d'ingredients d'origen agrari (sense tenir en compte l'aigua i la sal que s'hi hagi d'afegir). Només es poden utilitzar additius, aromatitzants, oligoelements, vitamines o altres micronutrients si això té un ús nutricional específic i si han estat autoritzats per a la producció ecològica. Només es faran servir ingredients agrícoles no ecològics si n'està permès l'ús i no hi podrà haver simultàniament un ingredient ecològic i el mateix ingredient obtingut de forma no ecològica. Tampoc no es permet utilitzar substàncies o tècniques que reconstitueixin propietats que s'hagin perdut en la transformació i emmagatzematge dels aliments o bé que corregeixin les conseqüències d'una actuació negligent.
SALVADOR NOGUÉ I MONTSE PICAÑOL
«L'agricultura és esclava de la indústria química»
En Salvador Nogué i la Montse Picañol es dediquen des de fa tres anys a l'agricultura ecològica. Ho compaginen amb altres feines per poder tirar endavant la família perquè el camp no dóna prou diners. Tenen 33 hectàrees, on cultiven cereal i farratge ecològic, que es destina a l'alimentació de ramats d'animals també ecològics.
–Per què van decidir convertir-se a l'agricultura ecològica?
–«Venim d'una família de pagès de vàries generacions. En l'agricultura tradicional, si no tens grans latifundis i produccions importants no té'n surts. Pels pagesos petits com ara nosaltres, l'agricultura ecològica és gairebé l'única sortida.»
–Com ha estat aquest canvi?
–«Hem passat d'un extrem a l'altre. Abans hi posàvem tot tipus d'herbicides i la terra s'havia empobrit. Ens vam adonar que amb l'agricultura tradicional deixes de ser pagès. Ja no ets l'amo, sinó un treballador. Et venen la grana, ja amb tots els productes químics que hi has de posar. Amb l'agricultura ecològica tu decideixes, perquè s'ha de fer rotació de cultius.»
–Satisfets, doncs.
–«La conversió ha estat molt dificultosa, sobretot econòmicament. Quan veus que les herbes se't mengen el camp... A vegades penses que t'has equivocat, perquè vas a contracorrent. Però nosaltres seguim creient en l'antiga filosofia dels pagesos de protegir el medi. Ara l'agricultura només busca rendiments i els pagesos són esclaus de la indústria química. I se li ha de donar més importància al que mengem.»
–Se senten amb poc suport?
–«L'administració no hi creu, en l'agricultura ecològica. Dóna ajuts perquè hi obliga la Unió Europea. Però no es fan campanyes informatives. La gent no sap per què una síndria val 30 cèntims i una altra 50. Potser la síndria ecològica no serà tan maca i serà més cara. Però la gent no sap valorar el perquè d'aquestes diferències, perquè no té prou informació per poder decidir. Els ecològics tenim una batalla molt dura. Creiem que és molt correcte que ens controlin per garantir que fem producció ecològica. Però als que hi tiren herbicides, no se'ls fa un control tan estricte.»
LES DADESOperadors en agricultura ecològica
Productors: 101
Elaboradors: 52
Importadors: 2
Comercialitzadors: 9
Total: 164
Superfície de conreus
8.848 hectàrees
Activitats industrials
Envasat de fruita i hortalisses: 10
Pa i pastisseria: 3
Escorxadors: 3
Olis i greixos: 3
Envasat del gra i transformació: 5
Fruita seca: 2
Preparats alimentaris: 2
Te i cafè: 1
Productes carnis: 3
Xocolata: 2
Llet i formatge: 4
Plantes medicinals: 1
Explotacions ramaderes
Vaquí: 38
Oví: 15
Cabrum: 11
Equí: 4
Avicultura: 6
Porcí: 2
Apicultura: 1
Total: 77
Bestiar a l'aire lliure
El bestiar ecològic ha de disposar de prou espai perquè els animals tinguin llibertat de moviments i accés permanent a zones a l'aire lliure. El nombre d'animals serà limitat per garantir la pastura i perquè el sòl no es deteriori amb els excrements. Cal mantenir-lo aïllat del bestiar no ecològic. Se'ls ha de proporcionar una dieta equilibrada, amb aliments procedents de cultiu ecològic. La reproducció ha de ser per mètodes naturals (tot i que es permet la inseminació artificial) i sols s'utilitzen medicaments i antibiòtics sota condicions estrictes.
Rotació de cultius
Les llavors per a la producció agrària ecològica han de procedir de conreu ecològic. Encara no hi ha gaire varietats disponibles i es poden utilitzar llavors no ecològiques amb l'autorització prèvia del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica. Per garantir la fertilitat del sòl cal una rotació plurianual de cultius. Els fertilitzants han de ser bàsicament orgànics i s'han de produir a la finca mateix amb matèries d'origen conegut. La prevenció de plagues es fa de manera natural i només es poden utilitzar productes fitosanitaris autoritzats.
Productes «bio»
Les denominacions bio- i eco-, utilitzades de manera aïllada o combinada, es poden emprar per a l'etiquetatge i publicitat d'un producte ecològic quan aquest compleix els requisits establerts per la normativa. No es pot usar cap d'aquests termes, incloent-hi les marques registrades, quan això pugui induir a error al consumidor i en realitat no es tracti d'un producte ecològic. Les indicacions obligatòries que han d'aparèixer a l'etiqueta són el codi identificador de l'entitat de control i certificació (en el nostre país el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica) i el logotip comunitari. Aquest es podrà usar en l'etiquetatge, la presentació i la publicitat dels productes que compleixin la normativa europea de producció agroalimentària ecològica.
20% menys de produccióLa realitat ha demostrat que el conreus ecològics no assoleixen els nivells de productivitat dels conreus convencionals. En concret, s'estima que hi ha una disminució mitjana en la producció del 20%. En alguns conreus específics, com ara la patata, la disminució pot ser superior i tot. Això és degut a la menor quantitat de matèria orgànica disponible a les finques ecològiques i a una gestió fitosanitària menys agressiva que la convencional. D'altra banda, es necessita molta més mà d'obra i cal una major diversitat de l'estructura de la finca per fer front a totes les feines que cal fer: preparar adobs ecològics, controlar i expurgar de males herbes els conreus, fer-ne un seguiment periòdic i realitzar la tasca de comercialització directa del producte.
Qui ho controla?
En el cas de Catalunya, l'autoritat única de control és el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica. Totes les empreses que intervinguin en el procés, des de la producció inicial fins que el producte està llest per al consum, han de passar de manera obligatòria pel sistema de control i certificació. Aquesta verificació s'ha de produir almenys una vegada a l'any, a excepció dels majoristes que només treballen amb productes envasats.
Creix el mercat
El mercat de productes ecològics presenta un creixement sostingut que se situa en un 20% els darrers anys. L'augment s'atribueix a una major conscienciació del consumidor quant als beneficis nutricionals i ambientals d'aquests productes. Cal destacar que el preu sol ser superior al dels productes no ecològics. Això és degut al fet que la producció té un major cost i és necessari aquest sobrepreu per aconseguir un equilibri entre ingressos i despeses.
Com es fa la transició?
Per dur a terme la transició d'un conreu o d'una explotació animal convencional al sistema de producció ecològica és necessari un procés d'adaptació. La normativa estableix períodes de conversió específics per als diferents tipus de cultiu o de producció animal. És important que, si només part de l'explotació o conreu es dedica a la producció ecològica, aquesta estigui totalment separada de la resta. I els aliments o animals produïts durant la fase de conversió no es podran posar a la venda utilitzant les indicacions de producció ecològica en l'etiquetatge ni en la publicitat fins que el procés no hagi acabat. Durant aquest temps cal organitzar una bona rotació de conreus, millorar la qualitat de les pastures, fer assajos de fertilització i reduir les aportacions de fora de la finca, entre d'altres.
Importació d'altres països
El desenvolupament del sector ha propiciat un comerç internacional de productes ecològics cada cop més important. La normativa europea permet que els estats importin productes de països tercers sempre que s'hagin obtingut de conformitat amb els requisits establerts i especificant-ne la procedència en l'etiquetatge. En concret, els productes importats han d'estar coberts per un certificat emès per l'autoritat o organisme de control del país d'origen. En aquest sentit, la Comissió Europea ha dreçat una llista de països tercers que compleixen els requisits de la producció ecològica. Els que no consten en aquesta llista, han de passar prèviament per un sistema de control que garanteixi al consumidor final que aquell producte compleix amb la normativa.
............................................
.
Lent, tard, i a batzegades El Punt 13/7/09
El 1993, l'aleshores ministre Josep Borrell va anunciar el desdoblament de l'N-II de Tordera a Girona. Setze anys després, només s'han fet 8 dels 100 quilòmetres i les obres estan parades
.
Les obres de l'N-II entre Sils i Caldes, que han quedat aturades. Foto: LLUÍS SERRAT.
«Una inversió de vital importància.» Així va definir l'aleshores ministre de MOPTMA Josep Borrell, en una visita al Maresme el 12 de desembre, el desdoblament de l'N-II entre Tordera i Girona. Ja s'estava redactant el projecte i la intenció era subhastar l'obra entre el 1994 i el 1995. Han passat setze anys de l'anunci i només s'han desdoblat vuit quilòmetres del centenar que en té la via entre Blanes i la Jonquera. Són els que hi ha entre Fornells i Caldes, unes obres que es van fer en dos trams, i es van inaugurar a final del 2008, dos anys més tard del previst. Els altres dos trams on havien començat obres –entre Caldes i Sils, i entre Sils i Maçanet– s'han aturat per problemes amb les empreses adjudicatàries. Això posa en dubte la tàctica de treballar en trams de pocs quilòmetres en comptes de licitar tota l'obra de Tordera a Girona de cop, com estava previst anys enrere. Ha alentit els projectes, si bé també és veritat que ha permès definir millor els traçats escoltant les necessitats locals.
Projecte paral·lel
De fet, les intencions inicials de l'Estat eren fer una autovia gairebé nova fins a la Jonquera que anés paral·lela a l'AP-7. La idea era del 1993, i havia d'estar acabada el 2007, però la Generalitat va respondre que era més lògic aprofitar el traçat existent de l'N-II i desdoblar-lo. La discussió que si s'havia de fer una autovia nova o ampliar l'N-II va durar uns anys, fins que el 2000 el Ministeri de Foment es va posar com a límit el 2006 per tenir tota la carretera amb quatre carrils, de Tordera a la Jonquera. Poc després es va crear una comissió en què es van adherir diverses associacions de la societat civil –patronals, sindicats, gremis...– per reclamar que es concretessin els projectes i hi hagués partides pressupostàries per executar-los. Finalment, el 2004 van començar les obres entre Fornells i Caldes. Els trams de la Selva van més avançats, i els del nord encara estan en fase d'estudis informatius.
LA CRONOLOGIA
Desembre del 1993
El ministre Josep Borrell anuncia que el projecte de desdoblament de l'N-II entre Tordera i Girona se subhastarà com a molt tard el 1995
Setembre del 1998
Presenten l'avantprojecte, que preveu fer una via gairebé tota nova
Octubre del 2001L'Estat diu que les obres són «imminents»
Abril del 2002
Una comissió ciutadana reclama celeritat per desdoblar la via
Març del 2004
Comencen les obres en el tram entre Fornells i l'aeroport
Desembre del 2008
La ministra Magdalena Álvarez inaugura, en una visita fugaç, el desdoblament entre Fornells i Caldes
-3.jpg)
